| INICI |
 


PAS DE SA PAELLA


EL GRUP DALT DEL PAS

PAS DE SES MAROMES

 

Anterior

PAS DE SA PELLA

PAS DE SES MAROMES

Valldemossa

5-2-2011

fotos

_________________________________________________________________________________________________

Ermita de la Trinitat – Pas de sa Paella – Talaia Vella – Coll de Son Gallard - Cova de s’ermità Guiem – Pla des Pouet - Pas de ses Maromes

- - - - - - - - - - - - -

Iniciem el recorregut en l'Ermita de Valldemossa (Ermita de la Trinitat). Accedim a l'ermita seguint el camí asfaltat que s'inicia a l'altura del quilòmetre 69’8, a la dreta de la carretera Ma.-10. És aconsellable per a entrar en aquest camí, efectuar el gir en l'entrada del restaurant de Ca Costa. El camí, sobretodo en l'el seu tram final, és estret, estalviant-nos 20’/25’ de caminar des de la carretera fins a l'aparcament situat en l'esplanada de l'ermita de la Trinitat. Des de l'esplanada de l'ermita, vam avançar amb adreça NE, cap a la barrera metàl·lica en la qual s'inicia el Camí de les Ermites Velles (comunica l'Ermita de la Trinitat, amb el de les Ermites Velles -ruïnes- i continua fins a trobar el camí que ascendeix al Coll de Són Gallard). A el ½’ arribem al Berenador des Bufador (taula i bancs de pedra a l'esquerra). El Arxiduc LLuis Salvador ressenya el “bufador dels Ermitans” com: “un buit entre les roques, amb taula i bancs, escombrat permanentment per una brisa càlida a l'hivern i refrescant a l'estiu”. Avui dia el bufador es troba tancat per una porta de ferro. Seguim a la dreta, ascendint pel camí amb pendent fort/mitjana, al principi, i després amb baixada mitja o llaneando, arribant als 4’ a una fita i un senyal (verd clar) a la nostra dreta. En aquest punt hem d'abandonar el camí pel qual veníem transitant i iniciar un ascens, amb pendent fort, per la senda que arrenca a la nostra dreta (SW). Al llarg de l'ascens trobarem nombroses fites i el pendent oscil·larà entre fort i lleugera/mitjana. Als 2’ s'inicia un curt zig-zag i 1’ després passem per  un rotlle de sitja. El pendent en aquest tram és lleugera/mitjana i fins i tot llanea i als 2’, les  fites i un punt verd ens assenyalen un gir a l'esquerra. El pendent s'endureix (mitjana/forta a forta) i les fites ens marquen el camí. Als 4’ deixem una caseta i un rotlle de sitja a l'esquerra, vam seguir les fites i 2’ després tornem a deixar altra caseta i un rotlle de sitja igualment a la nostra esquerra. El pendent és fort, vam passar al costat d'una caseta (dreta) i poc després, el pendent passa a lleugera/mitjana i llanea. Als 2’/3’ hem de girar a la dreta per a ascendir pel canal de terra, ja que enfront de nosaltres tenim una paret rocosa. La pujada pel canal és fort/molt fort. Una vegada superat el canal girem en diagonal dreta, amb pujada forta i als 4’/5’ les fites i un punt verd ens indiquen que hem de girar a l'esquerra. Passem per un collet, veurem una fita, i ascendim cap a la dreta (punt verd) amb pendent fort/mitjana. Als 3’ les fites ens conduïxen a l'esquerra i anem llaneando fins a arribar als voltants d'una rosseguera. La pujada en aquest tram és mitja i als 4’ arribem a un petit serral (fites a la dreta). Seguim pel vessant rocós amb pendent fort/molt fort, guiant-nos per les fites que ens marquen el camí, unes vegades en diagonal dreta i altres en diagonal esquerra. Al cap d'uns 12’/15’ d'ascens, veurem en la paret rocosa que tenim davant un entrant, és l'inici del Pas de sa Paella. Iniciem el pas ajudant-nos en l'ascens amb les branques d'una alzina, avançant en diagonal dreta. El pendent és fort i el pis està constituït per roca solta. Posteriorment augmenta el pendent i el terreny es fa més vertical. La roca al costat de la paret rocosa és molt llisa i dificulta les preses. Hi ha la possibilitat de pujar per la dreta, on és més fàcil trobar bones preses. De seguida trobarem el cable (i la paella que dóna nom al pas) col·locat per Manel Osuna. Pot col·locar-se una corda que ajudi en l'ascens (en el sòl veurem dos arcs de ferro per on podem passar la corda), i entre el cable en la paret rocosa i l'entenimentada donar més seguretat. Una vegada superat el pas, entre 4’ i 6’ (hem d'afegir el temps necessari per a col·locar i retirar la corda, ascens de diverses persones, etc) i finalitzat el cable (filferro en aquest segon tram), hem d'ascendir, amb pendent fort, cap a la cresta, guiant-nos per les fites. Als 2’ arribem a la cresta. Una vegada en ella seguim les fites a la nostra esquerra i en 1/2’ vam arribar al Camí de s’ Arxiduc.

Seguim pel Camí de’s Arxiduc  cap a l'esquerra (NE). Després d'una pujada mitja, al 1 ½’ arribem a una petita elevació (Talaia Vella) on està situat un vèrtex geodèsic. Continuem pel Camí (N.NE) amb baixada lleugera, al principi, i pujada mitja i lleugera posteriorment, arribant als 5’ al Refugi de’s Arxiduc. Des d'aquest punt podem observar unes panoràmiques espectaculars sobre els sectors sud i central de la Serra de Tramuntana.

Des del Refugi vam continuar pel Camí amb pendent mitjana/forta, arribant als 9’/10’ al Coll de Són Gallard. Des del coll anem cap a la Cova de’l ermità Guiem. Per a arribar a la mateixa continuem pel Camí, ascendint amb pendent mig i forta/mitjana, i als 4’ s'inicia, a la dreta del Camí (veurem una roca llisa de grandària mitjana), una senda que amb adreça S i pendent lleuger, ens conduïx en 2’ a un portell estret que dóna pas al recinte de la cova. Traspassat el portell en 1/2’ arribem a l'entrada de la cova. En l'interior de la cova, formada per diferents espais interconnectats podem observar, entre altres coses, un enginyós sistema per a la recollida de l'aigua que des de la superfície s'infiltra fins al sostre de la cavitat.

Avui dia la cova (també cridada Ermita de la Hesychia) compte amb un petit altar, un dipòsit on s'emmagatzema l'aigua recollida (esquerra) i diverses “dependències”. La Cova de’l ermità Guiem, coneguda també com l'Ermita de so Moragues (així la va designar el Archiduque Luis Salvador en el seu obra Die Balearem) deu el seu nom que en ella va viure durant molts anys l'ermità Guillem de Sant Pau, que va morir com persona santa en l'any 1.635 en l'Hospital General de Palma. Els ermitans de l'ermita de la Trinitat van conservar el seu crani en aquesta ermita. La cova també va ser habitada per altres ermitans no tan coneguts, com va ser Antoni de Sant Pau Ferrer, natural d'Alaró i que va morir en 1.693. Aquest ermità va ser l'autor de l'obra “Mallorca eremítica” i segons la tradició “va ser perseguit pels dimonis i repetides vegades assotat per ells”.

Una vegada visitada la cova regressem al Coll de Són Gallard trigant uns 4’. Des del coll ens dirigim cap al Pla des Pouet, al principi amb baixada mitja, passant a lleugera i llaneando en el tram final. AL cap de’/9 10’ arribarem al pouet (avui dia totalment inutilitzat). Des d'aquest punt, amb adreça SW, ens encaminem cap al Camí de Na Coca, deixant les ruïnes d'una caseta a la nostra esquerra. La pujada és lleugera, tenint una paret de va partir a la nostra esquerra. Als 3’ (en una corba a la dreta) iniciem un ascens lleuger/mig, per a llanear posteriorment i arribar a un coll de tords enfront de nosaltres; haurem trigat des de la corba uns 4’/5’. En aquest punt, immediatament abans del coll de tords, hem d'abandonar el camí (Camí de Na Coca) i dirigir-nos cap a la dreta (N), descendint amb pendent mitjana/forta pel vessant, inclòs un petit destrepe. En 1’ veurem un nou coll de tords (esquerra) i 1/2’ després altre i gairebé a continuació un tercer. En aquest punt hem de seguir llaneando a la nostra esquerra fins a trobar de seguida l'esquerda que constituïx el Pas de Ses Maromes Ho identificarem per la gruixuda maroma (la primera d'elles) que ens permet assegurar-nos en el descens. En el pas vam contar també amb dues escales (la segona una mica inestable) i en uns 3’/4’ haurem superat el mateix. Una vegada superat hem de descendir, amb pendent fort/molt fort, per una “senda”, tenint una paret rocosa, no molt alta, a la nostra dreta. Als 7’/8’ veurem un coll de tords (esquerra) i 3’ després veurem una paret de va partió igualment a l'esquerra. La baixada, que contínua amb pendent fort/molt fort, la realitzem per una senda, una mica desdibuixada en algun punt, que ens conduïx en 2’ al torrent que descendeix del Pla del Pouet, havent deixat abans d'arribar a la llera dos coll de tords a la nostra esquerra.

Seguirem a l'esquerra, per un camí, una mica deteriorat, amb baixada mitja/forta, arribant als 3’ als voltants d'un forn de calç (dreta) de dimensions considerables. Als 2’ arribem a una corba d'un camí, havent de seguir descendint amb pendent mig, a la dreta. Veurem una caseta (esquerra) i el pendent del camí se suavitza, arribant fins i tot a llanear. Als 4’/5’ veurem un gran safreig rectangular (esquerra) i 1½’ després travessem un portell amb barrera de fusta.Travessem el torrent i travessem una zona de bancales. En aquest sector hem d'ascendir cap a la dreta amb pendent mitjana/forta, per a girar posteriorment a l'esquerra (fita) i després d'una pujada lleugera arribar, en uns 5’, a una paret de va partió amb reixeta (dreta). Ascendim, amb pendent mig, al costat d'una paret de partió que tenim a la nostra esquerra, arribant en uns 3’ a un punt on s'ajunten dues parets de va partió, havent de saltar-les i seguir a la nostra esquerra. En aquest salt veurem les restes de la pota d'una cabra enganxats a la reixeta. Seguim de front (W), planejant i amb baixada lleugera; ascendim (dreta) amb pendent fort/mitjana, i als 4’ arribem als voltants d'una fita. En aquest punt hem de girar a l'esquerra i, en n1’, travessar un portell el costat esquerre del qual està format per una gran roca. Seguim les fites (diagonal dreta) amb pujada lleugera/mitjana. Al 1½ ’ arribem a una paret de va partió (fita), la saltem i planejant vam arribar a una petita esplanada. Seguim pel camí que llanea o té petits desnivells, veurem una casa a l'esquerra i iniciarem una pujada mitja per a llanear després. Als 4’ d'haver saltat la paret de va partió amb una fita, el camí finalitza i iniciem un descens en diagonal esquerra, molt curt, per a arribar al camí asfaltat que conduïx a l'ermita de la Trinitat. Saltem la barrera d'entrada, o la reixeta, i arribem a el camí asfaltat en els voltants d'un portell amb creu metàl·lica a l'esquerra. Ens dirigim a la dreta (N), amb pujada lleugera i posteriorment amb baixada lleugera i en uns 5’/6’ vam arribar a l'aparcament situat en l'esplanada al costat de l'ermita de la Trinitat, on hem deixat el cotxe a l'inici de l'excursió.

Recorregut total: 8’13 kms.

text d'en Xavier González



Següent