En aquesta ocasio amb compartir ruta amb els nostres bons amics Miquel, Cosme, Bernat i Ana, que han duit ( entre altres queviures) unes figues seques macerades amb una poció màgica-secreta que no ens han volgut desvetllar, seguirem insistint....

No cal descriure l'itinerari del torrent i el seu encisador entorn perquè quasi tots ho coneixem, però si algunes "curiositats".

Per anomar-lo la que mes m'agrada és la que ho descriu com "la Catedral de la Natura". Un lloc de quaranta millons d'anys d'existència on sembla que s'ha aturat el rellotge del temps i l'espectador se sent transportat a un món de quietud i serenor.

- - - - - - -

D'on prové el nom de 'Pareis' ?

El tema de llur etimologia ha donat lloc a variades explicacions, paral·lelament a les diverses formes en què apareix escrit al llarg dels segles. El P. Gaspar Munar fou dels primers en exposar-ne l'opinió:

"Li diuen de Parells perquè son darrer tros replega les aigües d'un parell de torrents, que conflueixen a l'Entreforc. Aquests són el Torrent del Gorg Blau i el de LLuc ó d'Albarca".

De fet, la grafia "parells" es troba àmpliament documentada des del segle XVI, o apareix a la Historia general del Reino de Mallorca dirigida a los jurados del mismo reino el año 1595 de Joan Binimelis. També apareix al llarg del segle XVII, segons recollí el P. Rafel Juan (1972)(…) Però és en el segle XVIII, en una capbrevació de la Casa Nova de l'any 1738, on trobam el document del qual se'n pot deduir el significat atribuït al topònim:

"Afronta de una part ab possessió dita Escorca de don Francesch Gual Despuig de dos parts ab dos torrents dits de Parells, de altre…", referint-se als torrents de Lluc i des Gorg Blau que en aquells dies delimitaven aquesta possessió.

Però el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll (DCVB, 1926-62, t,8, p,240, v, pareis) quan intenta explicar-en l'etimologia introdueix dues possibilitats de la següent manera:

"Sembla simple aplicació toponímica dels substantiu plural pareis (= parells), explicable per la semblança o paritat dels penyals que voregen el torrent a dreta i esquerra; però fa una mica estrany que s'usi el nom sense article, i no ha mancat que relacionés el nom del torrent de Pareis amb Parais". Es desvia així, respecte de la primera explicació, ja que passen a ser els dos penyals, enfront dels torrents, els qui formen el parell. Una tercera via etimològica és l'exposada per Enric Moreu-Rey (1982), qui es fonamenta en les altes parets que voregen el llit del torrent: "Quan al mot genèric La Paret, és usat per a designar lloc-dits. Remarquem, de pas, que l'inexplicat nom del Torrent de Pareis (Mallorca) apareix també al migdia de França: per exemple als Alps, a la frontera franco-italiana actual ("Les Grandes Pareis") corresponent a l'antic 'perei' vingut del llatí 'pariete'. Designa unes altes muralles rocoses com en el cas mallorquí.".

Donant suport a aquesta versió aportam un document sobre una visita del virrei de Mallorca, D. Lluís Vich, a les torres del terme d'Escorca l'any 1585, on literalment es llegeix:

"Vi también Cala Rogia y Cala Vaca (sic) que es muy grande, y un torrente contiguo que dizen de Parets".

Amb posterioritat, Joan Coromines dóna per ben segura l'etimologia que, com a segon via, ja apuntava el Diccionari Català-Valencià-Balear:

"Que el nom del Torrent de Parèis ve de l'antic paraís, amb la coneguda i normal reculada de l'accent, en hiatus, sembla cosa ben establerta. Es degué comparar aquell fons formidable amb el lloc pregon de les naus, la sentina de les embarcacions" (…)

Finalment, Cosme Aguiló (1988) es fonamenta amb la darrera proposta de Coromines, si bé, en eliminar el sentit perifràstic, li dóna una nova explicació:

"… em sent inclinat a creure que qui li va donar nom, més tost tenia present el lloc dels benaventurats i no l'estança interna d'una nau per molt pregona que aquesta sigui. Qui s'hagi aturat una estona a l'ombra de les parets de l’Entreforc, o qui s'hagi endinsat una mica cap el carrerany de la Fosca, durant els breus instants en què el sol penetra entre la delicada vegetació que penja pels penyals, difícilment pot defugir la sensació de trobar-se en un lloc deliciós, en un irrepetible escenari de conte de fades". (…)

Al nostre parer, per tant, cap de les explicacions fins ara donades satisfà plenament. Sense aprofundir en la discussió sobre les hipòtesis etimològiques exposades, les que parteixen de "parells" i de "paret" són les que millor s'adapten a la realitat orogràfica de l'indret, encara que la primera és la que trobam més documentada

Documentació: Toponima de Vicenç Pla

- - - - - - - -

Jeroni de Berard,a la seva obra " Viaje a las villas de Mallorca", datada l'any 1789, escriu:

"... el puerto que sigue de la Calobra, que tiene mucho fondo. Caben cuarenta barcos y tiene dos torres en su interior y una copiosa fuente de exquisitas aguas, que nace en Turixant y baja por el Torrente de Pareis, cuyo torrente es muy delicioso por su amenidad y frondosa arbolada, que lo acreditan por una de las maravillas de la naturaleza. Dista de LLuc 4.000 pasos geométricos".

- - - - - - -

A dintre hi trobem la Cova des Romegueral, amb una curiosa forma de pera o figa. Com diu la llegenda que el torrent va ser poblat per gegants, aquest coval seria el seu habitatge. Senble que agafa el nom amb què era conegut l'indret on se situa i que fa referència a l'abundància de romeguers o abatzers.

La Cova del Soldat Pelut, tal vegada sa mes coneguda tots el indrets del Torrent i que podeu trobar més informació a la nostra pàgina Doblevuit-Soldat Pelut.

Pas des Carrer Nou, topónim d'origen solleric nom d'un carrer d'aquella població, també anomatat segons el Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana com a "Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis". Única via d'accés al Torrent de des del Port de sa Calobra, fins la construcció del actual túnel-turístic construit a l'any 1950. Es tracte d'una encletxa on li foren construïts a l'any 1924 més de 300 escalons.

- - - - - -