Ens posem a caminar per la carretera amb direcció cap a Lluc i al Km-8'1 trobem a l'esquerra una desviació amb lleugera baixada, és fàcil de reconeixe pel seu “ou estrellat” pintat a l'entrada, es el camí que s'endinsa al comellar dels Horts, l'agafem i en arribar a la primera casa a ma la dreta sortim del camí per la barrera oberta de l'esquerra baixa'm al torrent i creuem el petit túnel. Deixam la casa a la nostra esquerra i comencem a pujar per les marjades directa cap la base de la muntanya, no timdrem cap problema en trobar el comencement del pas perquè abans de sortir del camí del Horts ja em haver localitzat el pas caraterístic pel seu empedrat incial.
El pas está construit amb uns escalons i un temps passat davia tenir un pasamans perquè encara avuiendía queden els soports de ferro. A la mitad del pas els escalons desapareixan, es el punt més crític, superam el tram amb l'ajuda dels fàcils agafadors naturals de la roca i d'alguna piqueta que encara queda, el tram final és una grimpada sense cap dificultat.
Una vegada superat el pas sortim cap a l'esquerra per pasar per enmig de dos grans pins, després canviem el sentit cap a la dreta, l'emoció continua perquè durant uns 50m. quasi verticals em de superar varias grimpades més, sempre amb l'ajuda de la magnífica roca. Després la direcció és clara, amb l'ajuda de fites, es tracta de seguir ascendint pel llom de la muntanya amb tendència a la dreta, algun trams son dificultosos pel seu roquissar.
En poc temps aconseguim arribar al cim de 574 m. aquí podem contemplar les magnífiques vistes i en refiem dins el seu petit pinar per recuperar forces manjant una mica.
La baixada es fà just per la part esquerra ( d'així com em arribat) del cim, ens facilita localitzar el lloc una fita alairada damunt un pi. Lo primer és una petita desgrimpada que ens situa a una gran canal que només té sortida davallant cap a l'esquerra, peró em d'anar al.lerta perquè només uns 10/15 m. em d'abandonar la canal i sortir-ne per la dreta ben aferrats a la paret, aviat veurem fites que em de seguir que ens conduirán cap a la dreta (N), passarem per devora una paret, que segons semble són restes arqueològiques d'un assentament islàmic, de l'època almohade S. XIII (1203-1229) conclusió que es và arribar després de que en Miquel Bernast i en Pedro Calderón trobassin gran quantitat de restes ceràmiques ( gribrells, gerres, safes, alfàbies), avui en dia depositades en el Museu d'Història Natural de Sòller.