Ses montanyes segueixen nevades .

Avui és dissabte.

Les carreteres de la Serra ja no están tallades.

Doblevuit està preparat.

COLL DE CAL REIS – PORXO ESBUCAT – CAMÍ DES CINGLES – FONT SUBAUMA ( FONT DE SA BAUMA) – PENYAL DES MIGDIA – PUIG MAJOR – MORRO D’EN PELUT – COMA DES RIBELL – PORXO ESBUCAT - PEU DES FUNICULAR

En principi teníem previst realitzar l'excursió al Penyal des Migdia pujant pel Pas des Marge Petit. Una vegada arribat a la boca sud del túnel de Montnàber, la possibilitat d'aparcar era nul·la degut al fet que gran part dels aparcaments “tradicionals” estaven ocupats per pocs vehicles o impossibilitada la seva utilització per la neu acumulada en les vores de la carretera per les màquines quitanieves. La mateixa situació es donava en la boca nord del túnel i els voltants de la barrera d'entrada a Són Torrella. L'aparcament situat en l'entrada de l'embassament de Cúber, més del mateix, el mateix que el de la Font des Noguer o bé a l'altre costat de la carretera, on vam trobar un cotxe atrapat en el gel els ocupants del qual estaven intentant treure'l de nou a l'asfalt. Seguim fins a l'embassament des Gorg Blau amb idèntic resultat pel que continuem fins al Peu des Funicular, ple igualment, finalitzant en l'aparcament situat a la dreta de la carretera del Coll de Calç Reis. Davant aquesta situació decidim pujar fins al Penyal des Migdia per la seva cara N.

Des del Coll de Cal Reis ens dirigim camp a través fins al Porxo Esbucat, al que arribem en 26’/28’. Una vegada en el Porxo Esbucat vam iniciar el recorregut del Camí dss Cingles, arribant a la barrera de Bini gran 9’/10’. Des de la barrera després de 14’/16’ arribem a la Font Subauma ( Font de sa Bauma). Continuem pel Camí dss Cingles i als 15’ arribem a un portell amb barrera metàl·lica. Continuem pel camí i als 15’ abandonem el camí i amb adreça S, vam ascendir amb pendent fort/molt fort pel vessant nord del Penyal des Migdia, internant-nos en la pineda. L'abundant neu acumulada augmentava la dificultat de l'avanç, pel que els temps consignats variaran en cas de realitzar-se l'ascensió sobre terreny sec. Als 12’/14’ va finalitzar el tram per la pineda, prosseguint l'ascensió del vessant nevat. Durant l'ascens, a més de boira, vam tenir pluja, no molt abundant, i una petita nevada. La cresta va estar durant tot l'ascens coberta de boira pel que vam ascendir seguint la línia de màxima pendent sense tenir referència visual. Després d'uns 19’/21’ arribem a un pas situat en una petita paret rocosa, que deixem a la nostra dreta. Prosseguim l'ascens i després de 1 hora/1 hora 3’ arribem a la cresta situada entre el cim SW del Penyal des Migdia (1.356 m) i el cim NE (1.398 m), situada en la cresta que avança amb adreça NE cap al Puig Major.

Una vegada arribats a la cresta, com si la naturalesa premiés el nostre esforç, va desaparèixer la boira i va aparèixer davant nosaltres una panoràmica completament assolellada de la cresta, tant cap al SW com cap al NE, podent contemplar unes vistes realment espectaculars. Decidim progressar per la cresta cap al cim NE del Penyal des Migdia, evitant les cornises de neu que trobàvem a dreta i esquerra a mesura que prosseguíem en l'avanç. Des del coll al que arribem fins al cim NE del Penyal des Migdia (1.398 m) triguem de l'ordre de 17’/19’. Des d'aquest cim, a causa del bon temps, vam contemplar de nou panoràmiques de la cresta que enllaça el cim amb el Puig Major, amb una abundant capa de neu. En el cim ens trobem amb quatre integrants de Els Xots, que venien des de la zona del El Puig Major, feim una paradeta am n‘Emilio y ens fan unes fotos. Prosseguim la marxa travessant el vessant S del Penyal des Migdia, dirigint-nos cap a la carretera. La neu, que en l'ascens al coll, havia dificultat (i com !) la nostra marxa, ara ens afavoria l'avanç. Als 49’/51’ arribem a la carretera d'accés a l'El Puig Major. Continuem per ella fins a arribar als voltants de la zona superior de la Coma des Ribell o Coma Fosca, a la qual arribem als 12’/14’. En aquesta zona la quantitat de neu acumulada era espectacular, superant al llarg de la carretera l'altura de les fites de formigó laterals, la denu acumulada era de més d‘1,80 m.; fora de la carretera l'acumulació de neu era major en nombrosos punts. Les antenes situades en el cim de l'El Puig Major, presentaven un aspecte espectacular per l'acumulació de neu entorn d'elles, mostrant una aparença totalment desconeguda.

Des de la carretera vam descendir cap a la zona superior de la Coma des Ribell o Coma Fosca, prosseguint cap al Morro d’en Pelut. Transitant en tot moment sobre neu, el que en algun moment dificultava el nostre avanç, mentre que en uns altres ho afavoria, vam arribar el cim del Morro d’en Pelut (1.319 m) als 23’/25’. Des del cim iniciem el descens pel vessant N, on la forta pendent, alguna que altre desgrimpada, afegida a l'acumulació de neu, feia que prenguéssim totes les precaucions en el descens. Després de 1 hora 30’/ 1 hora 34’ arribem a la base de la xemeneia situada en el vessant N del Morro d’en Pelut. Una vegada superada la xemeneia vam descendir per la pineda cap al Camí des Cingles, al que arribem als 8’/10’. Una vegada en el camí avancem cap a la dreta (E), en direcció al Porxo Esbucat. La tarda assolellada ens va permetre gaudir d'aquesta zona totalment coberta de neu, tan distinta al contemplar-la sense ella.

Als 6’/8’ passem al costat de la “Alzina Fumadora” i 6’ després travessàvem el portell de Bini Gran. Després de 10’ de marxa arribàvem a de nou el Porxo Esbucat, pel qual havíem passat al matí. Des del Porxo Esbucat ens dirigim cap a És Peu des Funicular, arribant als 12’. Una vegada en la carretera vam ascendir a l'esquerra (NE), arribant als 8’ al Coll de Cal Reis, on havíem deixat els cotxes al matí.

Recorregut de l'excursió: 11’5 quilòmetresCartografia: Mallorca Tramuntana Nord/Nord. Escala 1:25.000. Editorial Alpina (2006) És aconsellable consultar el mapa en el qual figura el recorregut alhora que es llegix la descripció del mateix