Iniciem l'excursió a l'altura del quilòmetre 5’3 de la carretera Ma.-10 que uneix Pollença amb Lluc. Podem aparcar a l'esquerra de la carretera en l'inici de la Carretera Vella de Pollença (Camí Vell de Pollença a Lluc).

Des del lloc de l'aparcament retrocedim fins a la carretera Ma.-10 i una vegada en ella veurem un portell amb una barrera de fusta situada en l'inici de la carretera asfaltada que arriba, en primer lloc, fins al Coll d’Ariant i segueix fins a la Torre d’Ariant i Ariant de Baix (WP 1). Des de la barrera fins al Coll d’Ariant (WP 2) trigarem uns 60’/70’. Continuem per aquesta carretereta amb direcció de la Torre d’Ariant i als 2’ veurem a la nostra esquerra (W) una paret seca amb reixeta (*WP 4). Abandonarem la carretera i ens dirigirem cap al W/NW al costat d'aquesta paret seca deixant-la a la nostra dreta aprofitant la neteja de la vegetació que han realitzat per col·locar la reixeta. Quan puguem, sense camí senyalitzat, prendrem adreça W, trobant alguna fita i sempre camp a través. Al cap d'uns 25’/30’ arribarem a una cresta (WP 5) des de la qual iniciarem una baixada cap a la dreta (NW), al principi, i posteriorment a l'esquerra (N), amb la finalitat d'arribar fins a la zona de la Malè i, més concretament, al NE del Pou de la Malè. Al cap d'uns 20’ arribem a una senda (WP 6) (fita). Seguim a l'esquerra per aquesta senda cap a l'esquerra, trobant algunes fites. Ens dirigim cap al Pas de la Roca Llisa, que tenim en adreça NW. El terreny en aquest sector, a l'igual del que ocorre en tot l'entorn de Mortitx, des de la carretera Ma.-10 fins a la costa, és, per regla general, difícil de recórrer, amb sòl cobert de roques que deixen entre elles esquerdes de diferent amplària i profunditat, en les quals creix abundant càrritx i, pràcticament, sense continuïtat en les sendes, la qual cosa fa més penós el discórrer per la zona i ralenteix la marxa. Al llarg del recorregut, separades unes d'unes altres, trobarem alguns senyals que ens orientaran: punt blaus, fites, petits trams de senda, etc pel que hem d'estar atents a aquestes referències. Als 20’/25’ arribarem a un tàlveg en la qual veurem algunes fites (dreta, I); hem de seguir-les i ens conduiran a l'inici d'un torrent que ens porta al Pas de la Roca Llisa, al que arribarem al cap d'uns 15’/18’. En el mapa estem entre les cotes 334 i 344. Seguim per la torrentera amb adreça N i als 15’/17’ hem d'ascendir a la nostra dreta (NE), per un tàlveg empinat (fites), doncs si seguim de front arribaríem a la vora de la paret rocosa sense possibilitat de descendir per ella. Ascendim pel tàlveg i als 8’/10’ arribem a la cresta, iniciant posteriorment un descens (fites) que ens condueix al Pas de la Roca Llisa. Després d'uns 6’/7’ de descens, les fites ens dirigeixen cap a la nostra esquerra i posteriorment dreta (E), travessant el Pas de la Roca Llisa (*WP 7).

Una vegada superat el pas descendirem cap a la riba amb adreça NE, parant esment a l'acusada pendent del terreny, cobert per abundants càrritx que dificulten l'avanç. Estem travessant la zona coneguda com Cingle Verd, podent contemplar unes panoràmiques espectaculars tant pel que es refereix a la zona costanera, com les impressionants parets calcàries a la nostra dreta. Als 45’/50’ de descens veurem una petita cova (en realitat és una espècie de túnel), la qual cosa ens permetrà descansar protegits del sol i recuperar-nos de l'esforç realitzat fins a aquest moment i preparar-nos pel que ens espera (que no és poc!). (WP 8).

Des de la cova ens dirigirem, vorejant la costa, buscant el millor pas, cap a la zona dels Figueretes, tenint en tot moment a la nostra dreta les impressionants parets calcàries que conformen el Cingle Verd. De vegades discorrerem al costat de la riba i unes altres caminarem a mitja altura, trobant alguna fita esporàdica. La zona per la qual transitem no es presta a extraviaments de cap classe doncs es tracta, en la majoria dels casos, d'un "itinerari obligat”. La dificultats del recorregut, degudes sobretot a l'adreça que hem de seguir, amb pujades i baixades entre les roques del penya-segat, fa l'el progrés es realitzi amb certa lentitud. Als 35’/40’ arribem a una espècie de petit llac, format en un dels pocs trams horitzontals del penya-segat, que a causa de l'erosió s'ha format una petita foradada emplenada per les esquitxades de l'aigua del mar durant els temporals, que en estar situat en una zona on amb prou feines arriba el sol, contribueix a el “manteniment” del mateix. Continuem, ara ascendint amb alguna que una altra petita grimpada. Estem transitant per la base dels penya-segats que formen la prolongació del Cingle Verd, a la zona dels Figueretes. Progressem amb certa lentitud a causa de les dificultats del terreny i l'orientació, doncs equivocar l'únic itinerari possible repercutiria en una pèrdua de temps i major esforç. Seguim recorrent una zona espectacular pels paisatges: la zona costanera, tant cap al NE com el SW, la verticalitat de les parets calcàries amb les seves baumes, la vora d'aquestes parets allà al capdamunt, etc. Seguim vorejant la costa i ascendint, arribant als 40’/50’ (des que hem deixat “el llac”) a una càrritxera que després d'una pujada forta, ens situa en el serral (WP 9). Seguim cap a la dreta (E) havent de realitzar algun desgrimpada i després de 15’ arribem a un nou serral (WP 10), localitzat en els Figueretes entre la cota 109 i el penya-segat. Continuem sota la paret rocosa en la qual s'han format algunes baumes i després d'uns 10’/12’ arribem al que podem considerar l'inici del Pas d’és Sineuer (WP 11). Les panoràmiques de la costa i el terreny pel qual estem discorrent en aquests moments és realment espectacular, però hem d'assegurar-nos per travessar el pas. El lloc bé mereix una parada per contemplar les vistes, algun que un altre comentari i reposar forces. El pas està convenientment equipat; una vegada superat hem d'ascendir a la nostra dreta, amb pendent fort i alguna grimpada. El nostre proper objectiu és la zona de la Cova dels Romans i els camps de cultiu situats al N de Ariant de Baix.

Ascendim, amb adreça ES, per successives torrenteras i tàlvegs coberts de càrritx, havent de realitzar petites grimpades de tant en quan. Les característiques del terreny pel qual avancem són molt similars a les quals hem trobat al matí (un laberint de roques verticals que hem d'anar sortejant, solcs entre les mateixes en els quals creix el càrritx, etc), per la qual cosa l'avanç és relativament lent. Després d'uns 25’/30’ d'ascens (des que hem superat el Pas d’és Sineuer, arribem a una paret seca amb reixeta que separa la zona de roques, càrritx i mateix dels camps de cultiu de Ariant de Baix (WP 14). Voregem la paret seca deixant-la a la nostra esquerra (E) i quan la vegetació que creix al costat de la paret ens impedeix el pas, als 5’, saltem la reixeta i seguim a l'altre costat de la paret vorejant els camps de cultiu. Al principi anem amb adreça S i posteriorment ES. Als 7’/8’ veiem un portell en la paret (dreta) (WP 15), ho travessem i seguim pel camí, situat a l'altre costat de la paret, amb adreça ES (esquerra). Després de vorejar els camps de cultiu, seguim pel camí de terra, travessant un alzinarr i als 12’/15’ passem per les cases de Ariant de Baix (esquerra) (WP 16). Seguim per la carretereta fins a les cases de la Torre d’Ariant (WP 17) i als 30’ arribem al Coll d’Ariant.

Des de el coll descendim per la carretereta que hem recorregut al matí i als 55’/60’ arribem a el portell amb una barrera de fusta que, una vegada superada, travessem la carretera Ma.-10 i pel Camí Vell de Pollença a Lluc arribem al lloc en què hem deixat els cotxes a l'inici de l'excursió.


Recorregut: 25’52 kms. El recorregut, com s'ha indicat anteriorment, és llarg i exigent pel que es recomana disposar d'una quantitat d'aigua abundant, ja que al llarg del mateix no trobarem fonts.
Topografia: Mallorca Tramuntana Nord/Nord. Editorial Alpina (2009-2010).
És aconsellable consultar el mapa amb l'itinerari alhora que es llegeix la descripció del recorregut.
A causa de les dificultats en l'orientació al llarg del recorregut, especialment en el tram de costa fins a arribar al Pas d’és Sineuer, es recomana consultar la pàgina Ulls de Tramuntana de Pedro Mas (http://ullsdetramuntana.blogspot.com.es/2009/11/pas-des-sineuer.html), amb la finalitat de consultar les fotografies que juntament amb les nostres ens ajudaran a realitzar el recorregut correcte.

El nostre agraïment a Pedro Mas.