|
||||||||||
|
|
TRAVESSADELS POBLES ORIENT-ALARÓORIENT-CASTELL D'ALARÓ- COVA DE SANT ANTONI- ALARÓ. Dificultad: F+ Altitud: 821 m. Recorregud: 13,5 Km. 21.03.2009
_________________________________________________________ El CASTELL: Construcció amb finalitats militars existent l’any 902, quan els sarraïns arribaren a l’illa. En aquell temps ja hi havia una fortificació on els assetjats resistiren vuit anys i sis mesos. La fortificació fou ocupada successivament pels conqueridors de l’illa i el rei en Jaume I el Conqueridor se la va reservar quan permutà Mallorca pel Comtat d'Urgell a l’Infant Pere de Portugal. L’any 1229 alguns grups de mallorquins musulmans fugiren després de que el Rei En Jaume entràs a Madina Mayurqa. Primer partiren a les muntanyes, però a partir de 1231 només restaven als tres castells roquers: Castell de Santueri, Castell del Rei i el d’Alaró. És possible que aquests refugiats resistiren alguns anys fins que aconseguiren pactar un trasllat a altres terres. El 1343 els ocupants del castell es rendiren a les tropes de Pere el Cerimoniós després d'edictes amenaçadors. Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat encara que s’hi mantingué un guarnició militar fins al 1741. A partir d’aquesta data l’ús fou únicament religiós, ja que al 1622 s’hi havia edificat un oratori.
CABRIT I BASSA: foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes de l'infant Alfóns ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II. Va ser necessari que Anfós hi anàs personalment per ordenar l'entrega del Castell a Guillem Cabrit i Guillem Bassa. Un fragment del poema El Comte Mal, de Guillem Colom i Ferrà, es refereix a aquest passatge de la resistència del Castell d'Alaró:
-I, ¿qui amb tal ordre us envia? -Llamp del cel!, que és gran vilesa
La notícia d'aquest fet es va escampar per diversos països i arribà a orelles del Papa. Durant segles, Cabrit i Bassa varen ser venerats com a màrtirs, reberen culte com a sants i les seves imatges anaren apareixent per diferents retaules i quadres. La COVA DE SANT ANTONI: Es troba a l'angle sud de la mola del Castell, damunt el cingle d'en Cladera. L'accés es fá per un estret passadís escavat en la roca calcària. El pis de la cova no és planer, sino rost, i al fons, es port veure el nínxol que ocupava una pintura de Sant Antoni, i una pica que recull l'aigua d'un degotís. La COVA DE SANT ANTONI descrita per l'Arxiduc LLuis Salvador: "De l'oratori un sender davalla entre pins i alzines fins a la cova, passa vora aljubs ambvolta fins que arriba a l'avançada torre de sa cova. A la vora s'ha practicat un artístic tall a la roca perquè la cova de sant Antoni tengui la llum suficient. En aquesta cova només s'hi pot entrar acotant el cap, ja que és molt baixa; davall té un fondal pregon. A qualsevol banda que es miri, l'aigua regalima de les roques. El sòl és esquerp i relliscadís. Si algú escriu sobre el mur de roca, l'escriptura es recobreix per una mena de vernís clar de manera que es manté legible durant anys." (Hasbsburg Lorena, 1897) Els ALJUBS: De l'era musulmana son posiblement les restes més antigues delconjunt arquitectònic. S'accedeix pel cami qie surt de darrera l'hostetgeria, i ben aviat ens desviam a l'esquerra, el primer aljub que ens trobam és de planta ciruclar i en sobresurt un coll de cisterna, i que vui en dia está plé d'aigua. Més a l'esquerra,entre la vegetació, es troba el primer dels tres aljubs de planata rectangular amb coberta rebaixada. La planta mesura 11 metres x 3 metres i té 4,35 metres d'alçària. A l'interior s'accedeix per una escala de nou graons i compta amb dos arcs. El segon aljubrectangular fa 16'30 metres de llarg x 2'90metres d'ample x 3'10 metres d'alçària. El tercer aljub rectangular és el més irregular, ja que realment dissenya una panxa en un dels seus costats. les seves dimensions són 12'45 metrews de llargada per 3'45 metres en la part més ampla i 2'45 metresw en la més estreta, i 3'20 metres d'alçària. ORIENT – CASTELL D’ALARÓ – ALARÓ
L'excursió s'inicia aproximadament en el punt kilométrico 11'800 de la carretera que enllaça Orient amb Alaró (Ma.-2100), davant de les cases de Són Bernadàs Nou, passat l'Hotel L'Hermitage. Ens trobem a uns 1.500 m de Orient, des de la sortida del poble hem trigat uns 15'/17', i a la dreta veiem una barrera metàl·lica que hem de travessar (botador a l'esquerra). Immediatament trobem la font d'en Tries i hem de seguir pel camí que discorre per camps de cultiu. A uns 3' trobem una barrera a l'esquerra, hem de seguir recte planejant. Als 3' trobem un portell sense barrera, amb un botador a la dreta, iniciant-se una pujada curta. Trobem algunes fites i el camí es transforma en una senda que de vegades llanea i en altres trams presenta lleugeres pendents (trobarem diverses fites). Als 10'/12' del portell hem de girar a la dreta seguint la senda i s'inicia una pujada mitja/forta en la qual trobem algunes fites. Als 3' veurem una paret sec? a la nostra esquerra iniciant-se un ascens en zig-zag amb pendent fort. Posteriorment el pendent se suavitza i fins i tot planeja i després d'uns 10', contant des de la 'paret seca', vam arribar a un portell. El pendent s'endureix i després de 2' arribem a un camí que ens conduïx a l'esplanada del pla del Pouet. Des del pla des Pouet el castell ens queda a l'E, per tant hem de dirigir-nos cap a l'esquerra, segons el sentit de la nostra arribada. En la mateixa esplanada (pal indicador), s'inicia un camí empedrat, amb graons, que discorre al costat d'una paret seca a la nostra dreta. Al principi el pendent és mitja/forta, i als 3'/4' arribem al s'Estret (pas entre dues roques). El camí continua en lleu descens i posteriorment planeja, per a continuar amb una pujada mitja. Als 7'/8' arribem a un encreuament on vam arribar el camí que ascendeix des d'Alaró (pal indicador), que serà la ruta que recorrerem a la tarda per a arribar fins als voltants del poble. Prenem, a l'esquerra, el camí que ascendeix al castell amb pendent mig i als 5' arribem a la porta d'entrada (antemurada) i el primer portal. Immediatament abans de passar el portal, a la nostra dreta, veurem un petit carreu amb la "potada del cavall" de Jaume I. Seguim ascendint i als 2'/3' arribem a una segona porta (torre de l'homenatge o "torre del constipador" ja que és un lloc on el vent bufa amb força). Una vegada superada podem dirigir-nos cap a la nostra esquerra al espolón oest, al que arribarem en pocs minuts, gaudint d'unes vistes espectaculars. Retornem de nou a la torre de l'homenatge i veurem a la nostra dreta un gran aljub, ens dirigirem cap a la hospedería (Cas Donat) i l'ermita de la Mare de Déu del Refugi, lloc al que arribarem al cap d'uns 4'. En el camí d'ascens a la nostra esquerra hi ha una paret de protecció des de la qual podem contemplar unes impressionants vistes sobre el penya-segat, les valls de Orient i Solleric i el sector central de la serra de Tramuntana. L'episodi més conegut del castell d'Alaró data de l'any 1285 en el qual Guillem Cabrit i Guillem Bassa van destacar per la defensa del castell en nom del rei de Mallorca Jaume II, en contra de l'ocupació de la illa portada a terme pel rei de la corona catalana-aragonesa Alfonso el Liberal. La tradició conta que una sèrie d'ofenses personals en relació amb els noms de Amfós (Alfons) i Cabrit, van acabar amb l'execució de Cabrit i Bassa. En el sector SW del castell es localitza la cova de Sant Antoni al costat de la Torre de sa Cova o Presó dels Moros i una sèrie d'aljubs. El camí surt de l'esplanada de l'ermita per l'extrem oposat al de la nostra arribada, vam passar per una barrera metàl·lica, i trobem unes antigues latrines (lloc comú). Immediatament apareixen unes fites i hem de seguir-les, als 4' arribem a un aljub de planta circular, en el sostre de la qual apareix un cilindre de pedres i argamassa a manera de coll de cisterna. Des d'aquest punt i seguint les fites a la nostra esquerra, vam arribar al cap de 1'/2' dos nous aljubs abovedados, podent-se accedir al seu interior mitjançant una escala. Des dels aljubs desfem el camí seguint les fites i amb pendent suau ens conduïx cap al sector meridional del castell on es troba la cova de Sant Antoni i la Torre de sa Cova o Presó dels Moros. AL principi el camí té SE posteriorment SW dirigint-se als voltants de la torre (hem de seguir les fites). AL cap d'uns 10'/11' arribem a una zona de penya-segats a la nostra esquerra, amb la torre davant de nosaltres. En els voltants de la torre i un poc abans, a la nostra dreta, veurem una esquerda en el sòl que ens permet veure l'interior de la cova. Un poc més endavant, igualment a la nostra dreta, veurem, en una esquerda de les roques, una entrada petita i baixa, però es passa sense dificultat ajupint-se. Una vegada en l'interior envoltant una columna, per la seva esquerra, accedim a una obertura que ens permet accedir a la cova. En el seu interior podem veure les restes d'un nínxol (antigament ocupat per una pintura de sant Antonio) i una pila que recull l'aigua d'una gotera. Es poden apreciar abundants concrecions calcàries. La cova es troba sobre l'abisme del Cingle d'en Cladera, amb sòl de pendent acusat. A 1' de la boca de la cova es troba la torre, amb espectaculars vistes sobre el Pla de Mallorca, des de la badia de Alcudia fins a la badia de Palma i Cabrera a la llunyania. Per a regressar seguirem de nou les fites i en uns 15' arribem de nou a l'esplanada de l'ermita. El camí de retorn cap a Alaró, s'ha de tornar a realitzar cap a la torre d'homenatge. Ho iniciem en l'esplanada de l'ermita, desfent el camí d'ascens. Des de l'ermita fins a la torre de l'homenatge triguem uns 6' i fins a l'entrada al castell 1'. Seguim pel camí i en 4' arribem a l'encreuament on hem arribat aquest matí (pal indicador). Ara continuarem pel camí, sense prendre a la dreta cap a l'esplanada del pla del Pouet, descendint amb pendent mig, alguns trams en zig-zag, uns altres llaneando. Transcorreguts uns 13'/14?' veurem unaparet seca a la nostra esquerra, la baixada és de pendent mig i als 5' arribem a un portell. El pendent augmenta a mitjan/fort i alguns trams en zig-zag. Als 5' arribem al camí que descendeix de les cases d'És Verger (pal indicador). Descendim per el el camí, prenent a la nostra esquerra, i als 2' arribem a un encreuament (camí des de l'esquerra) Seguim descendint pel camí d'És Verger i 2' després novament apareix un camí des de l'esquerra. Als 9' arribem a un portell sense barrera i el pendent és mitja/lleugera, amb algun tram en zig-zag. Als 17'/18' arribem a un encreuament i seguint el camí en 1' passem davant Són Penyaflor (a la dreta). A partir d'aquest punt el camí llanea o presenta baixades suaus. Passem davant diferents cases: Sa Sorteta, Casa Anayat, Sa Sort, Ca Maquetes, Sa Sort d'en Marrito, etc. Transcorreguts uns 13'/14' arribem a la carretera Alaró-Orient, prenent a l'esquerra, arribant en 2' a l'encreuament que conduïx cap a Orient/Bunyola i Palma/Consell/Inca/Lloseta on vam finalitzar l'excursió.
Text d'en Xavier González
|  |
||||||||
