Esporles-Banyalbufar-Port des Canonge-Esporles

ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CONONGE

BanyalbufarData: 5-juliol-2014
Recorregut: Circular

Distància: 18 km.

Esporles (sa Granja) -Banyalbufar: 2 h.
Banyalbufar-Port des Canonge; 1,25 h.
Port des Canonge- Esporles (sa Granja) : 1,40 h.

Sortim de l’aparcament de la Granja a Esporles per agafar als 50 m. el Cami del Correu, que forma part de la Ruta de Pedra en Sec, el GR-221, aquest cami era la principal via de comunicació entre Banyalbufar, Esporles i Ciutat, amb un recorregut de 7,590 m. Ens crida l’atenció un gran forn de calç i les runes d’una guixeria de comencement del segle XX que s’alimentava de la pedra del puig de Son Sanutges.
El camí no te pérdua ja que està tot senyalizat. Un poc abans d’arribar a Banyalbufar ens deleitem amb l’anorme safareig que hi ha a una marjada, que forma part de tota una xarxa hidràulica que els investigadors anomenen Ma‘jil. , d’origen àrab. Etimològicament significa la divisió reglamentada de l’aigua per a la seva distribució comunitària. Avui dia ens ha deixat com a record el sistema tècnic de reg i per la forma del repartiment de l’aigua, les tandes; l’aigua es reparteix de dues tandes d’una setmana de durada cadascuna.

Arribat a aquest magnific poble farem un poc d’història;

L’origen de la Vila es efectivament amb la conquesta musulmana de Mallorca i amb el desenvolupament d’aquesta nova cultura (902 – 1229) quan realment el poble neix, tal i com el concebim a l’actualitat. Sembla que prest s’hi nstal·là al que seria ben aviat Banyalbufar, una comunitat andalusina.
L’assentament pertanyia al districte de Bunyula, el qual agrupava els pobles de Banyalbufar, Esporles i Bunyola. Foren els andalusins els qui “construiren” l’actual paisatge banyalbufarí. Feren néixer el poble, des del batiar-ho amb el seu topònim (Bany al bahar -construït vora la mar-).

El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l’atac de l’exèrcit català de Jaume I, l’any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l’illa és va repartir entre els nous conqueridors. Pel que fa a Banyalbufar el poble és vaig repartir aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (els actuals possessions de Son Bunyola, SónValentí, Són Balagueret, Són Coll i el nucli donis Port donis Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca..

Segles XV, XVI i XVII. Devers l’any 1450 existia una orta tensió entre Ciutat i la Part Forana, per desavinences econòmiques principalment. Aquesta situació va motivar la revolta forana, i és saquejaren diverses possessions banyalbufarines en mans de ciutadans (Planícia i sa Teulera). Els conflictes socials però, no acabessin aquí. Va sorgir la “Germania” mitjançant la qual els anomenats “agermenats” (vilans i menestrals) demanaven que s’eliminàs el deute públic, l’abolició d’impostos indirectes i en definitiva una reforma general de l’administració..

La “guerra” entre “agermenats” i “mascarats” (mercaders i senyors de Ciutat) provocà destrosses. Aquests darrers foren saquejats i assassinats, tal i com ho documentin els escrits de l’any 1522.
El cultiu més característic de Banyalbufar des del segle XIV fins a finals del segle XIX era la vinya, amb la famosa malvesia. L’any 1891 i arran de la desaparició de la vinya pels efectes de la filoxera, es van introduir cultius d’horta. Per aquest motiu, es va intensificar la divisió de la propietat i es van construir més safareigs, molts dels quals daten entre 1915 i 1930..

Després de llarg temps de cultiu de vinya, cereals i oliveres, a la fi del s. XIX Francesc Albertí i Joan Albertí van introduir en les finques de Sa Marina i Sa Vinya Gran la tomàtiga de ramallet. El nou cultiu va obtenir tal èxit que molt aviat es va estendre a totes les terres i seria fins i tot expedit cap a Palma i Barcelona.. Aquest comerç va activar de tal manera la economia que tot el municipi va sortir beneficiat. Millorant les comunicacions i la infraestructura , es instalaó el clavegueram, correus, etc..Banyalbufar va passar, cap a la dècada dels anys 20, a ser el primer poble de Mallorca en renda per càpita..

B é i després d’ahaver recordat un poc d’història proseguim el nostre camí per la carretera Ma.-10 amb direcció N. fi arribar al punt kilomètric, 85,2, aquí vorem uns cartells que indiquin la ruta de la Volta del General que realment és fà pel cami de Baix. Passarem per forns de calç, barraques restaurades i sitges, la qul cosa demostra una vegada mes l’activitat intensa d’uns anys passats. Als 30 m. arribarem al lloc mes bonic amn la Punta de s’àguila als nostres peus i que ja en avisa del que’ns espera, els cingles del Corral Falç i poc després a la pista asfalta de de son Bunyola i que agafarem cap a l’esquerra durant uns metres per tornar-la deixar per l’esquerra per una pista forestal, està ben senyalitzat, que vorera mar que ens durá a laPlatja de son Bunyola, un lloc idílic, i que no ens podem resistir fer un capfico i dinar. Una vegada descansats proseguim i en 5′ arribem al port des Canonge.

Ara comence el més dur del dia, la pujada que ens portarà a Esporles. Ho feim durant uns 700 m. per la carretera asfaltada fins arribar a una corba de 180º on comence el cami dels Pescadors, primer una pista forestal per passar aviat a un cami de cabra que no abandonarem en tot el temps. Aquest camí va augmentant de pendet a mesura que ens anem acostant a la carretera asfaltada.

Una vegada a la carretera girem a la dreta. Passem dues corbes pronunciades i, després d’un aixamplement, abandonem la carretera per un tirany a l’esquerra, hi ha un pal indicador, però em d’anar al.lerta perquè é molt fàcil passar-s’el. Als 5′ el caminoi gira a l’esquerra i a dalt a una paret mitjanera i atravessem la *propietat Mirant de Mar en diagonal cap a l’esquerra (50′) fins arribar a una esplanada, on a la dreta tenim una casa i una barrera metàlica, enfront unes unes i a l’esquerra el mirador de Mirant de Mar, noltros em de creuar la barrera metàlica que està sempre oberta, ja que per lo vist per problemes de pas l’assumpte està als tribunals.

Aquest camí en uns 10′ o 15′ ens durà a la carretera Ma.-10 on em de pendre cap a la dreta amb lleugera baixada fins l’encreuament de carreteres i amb direcció cap a Esporles.

Fontshttp://www.banyalbahar.com/historia.htm
Marines de Tranuntana d’en Joan Sastre
Alpina Sud.

flickr75wikiloc75youtube75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina