Pas de s’Escaleta

 

 

Pas de s Escaleta

Data: 19-1-2015

 

Dificultat; fàcil

Distància recorreguda: 4,4 Km.
Durada:: 3’30 h.

 

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

 

D’Orient a Alaró pel pas de s’Escaleta

Estem instal·lats en una casa d’Orient aprofitant el pont de Sant Sebastiá, així que la ruta d’avui forma part de les activitats que estem realitzant aquests dies.

La ruta inicial via de ser Orient-pas de s’Escaleta-Alaró, però el mal temps i les pluges ens han obligat a fer importants canvis per lo que finalment em agut de pujar al Castell d’Alaró. Però vos decriure una altre ruta del mateix lloc, partint des d’Alaró pel camí de Ses Artigues a Orient

L’excursió s’inicia a Alaró, al barri dels Damunt i pel carrer de Son Duran, segueix el curs del torrent de S’Estret, contínua pel pas de S’*Escaleta cap al serral de la Talaia de Cals Reis i Puig de Ca Llenderina, acabant en Orient.

En aquest recorregut,el viatger podrà visitar part de l’antic sistema hidràulic d’època andalusina que proveïa al poble d’Alaró.

Iniciant la marxa al barri dels Damunt, el punt de partida pot ser la popular plaça de Cabrit i Bassa, presidida per un element que proporciona pistes del sistema de conducció de les aigües que travessa tot el poble: una cisterna amb bomba manual de ferro que ja no està en ús. Camí a dalt, finalitzada ja el carrer de Son Duran, amb el torrent a mà dreta, i deixant enrere les cases de Ca Corona, passem enfront de les cases de Sa Font des Jardí, acostar al llit. Est és el primer del sistema de deu molins fariners moguts per aigua ques’incorporen al sistema de la Font de la Vila, i que rebien el nom del seu propietari: Sa Font, Ca na Fara, Són Borràs, Són Bieló, Són Vidal, Són Tugores, Són Berní, Són Ibert, És Molinás i Bànyols. Al segleXVII també es coneixia a aquesta font, com la font dels Molins.

La construcció que protegeix el molí de Sa Font és de planta rectangular i feia les vegades de torre de defensa a més de molí de gra. Continuant camí, poc més amunt apareix un gran dipòsit descobert que sorprèn per la seva grandària, es tracta d’una construcció moderna amb una capacitat de 5.500 m3 (2008). Edificat per la Comunitat de regants de la Font de Ses Artigues, es nodreix de la mateixa deu. Prop del dipòsit esmentat, es troba la finca de Ses Artigues, de la qual pren el nom. Les aigües de la font es conduïen a través d’una sèquia descoberta -actualment  canalitzada fins Alaró, aquestes recorrien tot el centre urbà fins a finalitzar el seu traçat en la hisenda de Son Fortesa.

Prosseguint el camí, i deixant a mà esquerra les cases de Ses Artigues, s’observa que ha perdut gairebé íntegrament l’empedrat i s’ha reconvertit en una pista de formigó. La via va ascendint per una zona bancalada, sense allunyar-se a cap moment el llit.

Els bancals d’aquesta zona es deu a la parcel·lació de terres comunals entre el 1673 i 1674 per un incendi que va devastar la *Comuna de s’*Estret. Els bancals són rudimentaris. La ruta segueix, sense pèrdua, vall a dalt, aconseguint s’Estret, una angostura natural de la vall, que dóna nom al torrent que acompanya al viatger durant part de l’excursió.

Travessat s’Estret, haurà de fer front a unes corbes tancades i una micaq empinades. No s’ha d’abandonar el camí, fins a passar la finca de Ca na Magdalena. Deixant la barrera a mà esquerra, des de la qual arrenca el camí privat cap a les cases, seguint el camí original i a poc més de 100 m, s’obre una senda a l’esquerra. Les fites, alguna que una altra marca vermella i fins i tot el nom d’Orient marcat sobre el formigó, proporcionen pistes del camí a seguir. S’abandona doncs el camí transitat fins al moment i el caminant s’endinsa per la sendera  de s’Escaleta, l’antiga via de comunicació a peu entre Orient i Alaró.

Seguint el rastre de les marques , s’aconsegueix el Pas de s’Escaleta, un pas construït en un punt de certa dificultat per al trànsit dels veïns, per la qual cosa es va aixecar una paret de pedra, a la qual es van afegir esglaons de pujada a forma d’escala.

Superada aquesta gola, al poc s’entra de ple a una planicie envaïda per un humit alzinar, que ha estat explotad rigurosamente durant segles pels carboners de la zona. D’això són evidència, la gran quantitat de barraques –construccions senzilles on s’acollien els carboners- i les restes de les carboneres o rotllos de sitja escampats per la zona.

Com més s’avança, més pla és el camí, fins que s’aconsegueix a Sa Plana, un serral molt obert cap a la Vall d’Orient. Aquesta esplanada és un punt de trobada de nombrosos camins que porten fins al poble d’Orient o de tornada a Alaró. Al final del serral, s’obre davant el senderista  la vista de la vall d’Orient, un llogaret de poc més de 40 veïns d’un innegable encant que atreu a gran quantitat de visitants tot l’any. Se segueix el passatge i s’enllaça amb una calçada del suficient ample per a l’entrada i sortida de carros, segurament per facilitar l’extracció del carbó. Es continua la baixada que s’endinsa en Orient, ja en el municipi de Bunyola. El camí, a trossos empedrat, pansa per una *surgencia denominada la Fonteta i connecta amb la carretera de *Orient, en el punt kilométric 11,2. Per tornar a Alaró, es pot retrocedir pel camí descrit, tornant per la mateixa via.

flickr75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina