Puig de Ca

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 16,55 km
Temps total de l’actividat: 6,39 h
Desnivell Positiu: 844 m
Desnivell Negatiu: 844 m
Altitut máxima; 868 m

 

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentPuig de Ca.

 

Ens situem a l’Esglèssia de Sant Miquel ( Campanet), del segle XIII, una de las més antigues de Mallorca, fundada després de la conquesta del Rei Jaume I, vora l’accés a les famoses Fonts Ufanes, que per cert, avui brollavem a les totes.

En cotxe prenem el camí asfaltat de na Pontons cap a la possessió del Fangar, amb el torrent de Sant Miquel a la nostra esquerra, avui carregat d’aigua debut a les fortíssimes pluges del dia abans i que inundaran tots aquests terrenys, quedant encara marques visibles del nivell assolit. En arribar a les cases del Fangar ( dreta) girem esquerra per un camí de terra. Continuem fins a arribar al torrent, ara de Massana, enfront un pont de pedra per salvar el tàlveg i que duu a les cases de Biniatró i ses de Son Monjo, noltros continuem dreta, deixant el torrent a la nostra esquerra, el camí està molt espanyat per les torrentades d’aquests dies, continuem a poc a poc fins a arribar a un pont, el travessem i girem dreta deixant a l’esquerra el desviament a les cases de son Embaraç i el torrent, fins a arribar a unes barreres metàl•liques que tanca’n el pas, on a una explanada podem deixar el cotxe.

Travessem dites barreres i agafem la pista que duu a Miner Petit, Miner Gran, La Mola i Fartàritx des Racó. Es tracta d’una pista molt llarga, a vegades asfaltada, a vegades formigonada. Passem per davant les cases de Minet Petit, guardats amb uns cans terrorífics i agressius, passem aviat….

El proper objectiu és el coll de Miner, on hi estan fent feines de manteniment del camí. El camí que baixa a Fartàritx des Racó està tancat amb una impressionant barrera metàl•lica, això sí, té magnífic botador a l’esquerra, a l’altre costat té una càmera de vigilància… amén dels rètols… Recordem que estem a un camí que és de domini privat  i l`us  de caràcter públic.

Noltros ara, abandonem el coll de Miner direcció SW ( esquerra) per anar agafant la cresta dels penya-segats fins assolir el cim del Puig de Ca ( 876 m), s’ha fet les 12,30 h. Aprofitem per menjar, descansar i sobretot gaudir de l’espectacle muntanyer.

En acabar, iniciem el descens sense perdre orientació, és a dir SW, per anar a enmig de les dues cotes més altes, i cercar un dels dos passos ( pas d’en Agustí o de ses Perdius)* concretament el més allunyat de la immensa paret de l’esquerra ( pas a), l’altre pas està just davall d’aquesta gran paret ( pas b)*. El pas que agafem va d’esquerra a dreta i salva un petit escaló, que en un norrés ens deixa a la pala de càrritx. A s’enfront veim un tancat de reixa, cap ell ens em de dirigir per passar a l’altre coster, que ens situarà a una pista que va i ve del coll de Fartàritx (dreta) i la vall d’Alcanella (esquerra), entre altres.

Noltros agafem esquerra, la pista aviat es converteix en una pista formigonada i en total degradació. Continuem descendint fins a arribar al Clot d’Arena, on trobarem un encreuament de camins, el de la dreta duu a la vall d’Alcanella, noltros continuem pel de l’esquerra, a la nostra esquera podem veure les cases de Miner Gran. Passarem per una barrera i tot seguit per un pont, que avui fa la seva funció per la quantitat d’aigua que baixa per la torrentera. Passarem per vora unes extraordinàries formacions cárstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
Continuarem fins a arribar a la zona anomenada Es Gravet on enllaçam amb la mateixa pista que hem fet de pujada, tancant així el cercle a la mola del Puig de Ca.

Ara es tracta de continuar descendint per aquesta llarga pista desfent les passes fetes a l’inici, fins arribar al cotxe.

Finca pública de Míner Gran

“Limita, al nord, amb els predis de Muntanya, Fartàritx i amb remanent de Míner Gran. A l`est, al municipi de Pollença, limita per una part amb una porció segregada (i adjudicada a Joan Perelló), denominada Míner Gran d`Enmig i per una altra amb la finca Míner Petit; al sud, amb Alcanella i Alcanelleta i pel torrent de Sa Mina amb Biniatró, i a l`oest amb la finca pública de Binifaldó.

L`Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l`1 de juny de 1984, la finca d`unes 535 ha segregada de l‟antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l‟any 1978, dividint-se en Míner Gran (l`actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d‟Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l‟adquisició per part de l`administració (per l`import de poc més de 23 milions de pessetes). Es va declarar mont d‟utilitat pública el 8 de desembre de 1983 (BOB 18.314) i es va inscriure amb el número 15 en el Catàleg de Monts d`Utilitat Pública de les Balears.

L`any 1984, la finca de Míner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l‟Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial Decret 1678/1984, d‟1 d`agost, de traspàs de funcions i serveis de l`Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració. Es troba inscrita al Registre de la Propietat d`Inca 2, Secció Escorca, Tomo 2609, Llibre 10, Full 142, Finca núm. 388, Inscripció 4ª. Quant a les servituds, la finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d`un camí que comença a la carretera rural que parteix de l`Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit (hi ha dret de pas, però no apareix inscrita a les fitxes jurídiques de la finca pública però si a l`escriptura de divisió de la finca Míner Gran) i Míner Gran d`Enmig . El 24 d‟abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça, resolució publicada al BOIB Núm.49 de 24/04/2001. La finca pública, forma part de la proposta de lloc d‟interès comunitari (LIC) com a l‟àrea anomenada “Cimals de la Serra” a la Xarxa Europea Natura 2000 d‟acord amb la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. També es tracta d‟un àrea d‟especial protecció de les aus (ZEPA) d‟acord amb la Directiva 79/409/CEE.”

(*) El pas aquí descrit com a pas “b” correspon al pas de n’Agustí o de ses Perdius.

veure fotoswikiloc75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina