Sa Costera

sa costeraicono senderismoData: 22 -març-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 19 Km.
Grau de dificultat : mitjana
Duració total : 8 h

MIRADOR DE SES BARQUES – BÀLITX DE DALT – BÀLITX D’ENMIG – BÀLITX DE BAIX – COLL DE BINIAMAR – CASES DE SA COSTERA – SA FÁBRICA.

Comencem aquesta encisadora excursió al mirador de ses Barques arxiconegut al Km 44,80 de la carretera de Sóller a LLuc. Es tracte de fer la major part pel cami empedrat que antigament anava de Fornalutx a les tres possessions de Bàlitx, però que va ser tallat per la construcció de la actual carretera allà pels anys cimnquanta. El camí avaça per un paisatge d’oliveres i terres de conreu.

El primer punt important son ses cases de Bàlitx de Dalt en el paratge anomanat el Mal Pas, es tracta de de la possessio més gran dels tres Bàlitx i data de l’any 1.232, com a curiositat cal dir o recordar una cançó popular d’un fet veridic, “La mort de na Margalida” fet esdevingut en aquest lloc a principis del segle XX. Recordem un dels fracments:

Quan dins Sóller vaig entrar,

em varen dir de seguida:

-Per veure a Na Margalida,

an es fossar hauràs d’anar.

Noltros proseguim l’itinarari i podem veure a la nostra esquerra el Puig de Bàlitx de 579 m. i el seu esperó anomanat l’Esquena de la Fam, aviat arribem a la font de Bàlitx, una font de mina típica de les fonts de muntanya que no li falta de res, canaletes, rentador envoltada de polls i oms. A 5′ arribem a les cases de Bàlitx d’Enmig avui en obres, es pot intui la gran activitat que en el seu temps tenia la finca ja que en el seu interior hi ha una gran tafona amb les seves bigues inmenses i els seus dos gran graners per recollir l’oliva. Proseguim pel cami a ratos empedrat a ratos per la pista fins arriba a Bàlitx de Baix amb la seva característica torre de defensa, de planta circular i perfil lleugerament troncónic, reamatat per una teulada inclinada, avui transformat en hotel rural. Data de l’any 1.749.

Aquest lloc tantes vegades visitat per noltros, unes per fer el torrent de Na Mora i altres per visitar la torre de Na Seca, a 514 m. d’altitud, construída entre els anys 1583 i 1585 i activa fins l’any 1854 per la vigilància i control sanitari davant el perill de l’arriba del cólera, que es comunicaba amb las talaies veines: la torre Picada del Port de Sóller, i la torre del Forat a cala Tuent, però avui el nostre objectiu es un altre. Proseguim, ara amb pujada mitja-forta perl camí empedrat anomanat na Cavallera fins arriba al Coll de Biniamar, després de recupoer forces comença la devallada. En em de fitxar en arribar a un entreforc del camí principal, en aquest punt planiol hi ha, amagada una bassa abandonada. El camí que va cap a l’esquerra en du a les cases de Sa Costera i allà anem.

La possessió de la Costera és la més allunyada de la parròquia d’Escorca, documentada a l’any 1.332 situada en el racó de la Taleca i la Punta Roja, un bon lloc per berenar.

Tornem al camí de ferradura de la Costera, les vistes son la perfecció del paisajisme, a 10′ passarem per una curta peró notable davallada empedrada anomanat el Gravet de la Costera ( disminutiu de graó o escaló) i a 10′ més arribem a la cruilla que en permet davallar a les Cases de LLum “sa Fàbrica”.

Un lloc encisador, les cases ben conservades i la font del Verger que després de la canalització de l’aïgua ja no es pot veure però si es pot escoltar el renou del seu inmens cabdal probablmeent el més gran de Mallroca que ens fà pensar en un gran riu subterrani, amb elseus 30.000 m3 diaris.

Hi distaca el seu gran safareig a la part de dalt d’uns 2.000 m3 de capacitat, amb les seves escluses.

Va está en funcionament la central hidroelèctrica de la Costera entre els anys 1908 i 1962 construida per “la Eléctrica Sollerense” fundada per Damià Frontera Castanyer, estaia dotada amb una turbina inicial de 50 cv i 5.000 volts i a l’any 1919 es và aimentar la seva potència fins a 150 cv., fins que a l’any 1962 es và turar la prodeucció perquè la xerxa de distribució a Sóller fou conectada a GESA.

Com anècdota podem dir que al 1912 any que la llum elèctrica arribar a la vall de Sóller la font del Verger es và secar i l’inaguració và ser un autèntic fracàs.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75youtube75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina