El camí de sa Barra, Clots Carbons, pas de s’Estaca i pas d’en Termes

Data: 04.11.2018

Circular: No
Temps total empleat: 5,50 h
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 264 m
Altitud máxima: 608 m

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentELS CLOTS CARBONS I SES MONJOIES
(Des d’Es Bosc, pel Camí de la Barra, el Pas de S’Estaca i el de Ca’n Termes)

 

Aquesta ruta figura a la meravellosa col•lecció Rutes Amagades de Mallorca d’en Jesús Garcia Pastor, d’on em tret la idea, atrait pel seu impressionat entorn i pel camí ancestral per on transita.
Iniciem la ruta a la corba del punt quilomètric 6,700 de la Ma-2121 ( Ctra de sa Calobra), zona d’es Bosc, però com la ruta d’avui no és circular, abans hem agut de deixar un cotxe a l’ermita de Sant Llorenç ( Coll de Sant Llorenç, de cala Tuent).

Des d’Es Bosc puja fins Els Clots Carbons pel Camí de la Barra, i des d’aquells altiplans on passa, per un tirany molt accidentat, a Sa Coma de Bini, i surt d’aquesta pel mateix llit del Torrent Gorg dels Diners (abans Torrent de Sa Coma Fosca) , en la bretxa de sortida del qual es troba el Pas de S’Estaca. Des d’allà s’orienta vers el Nord, seguint qualque cosa així com un caminoi, o sense, per a anar a davallar cap a la Cala Tuent i Ca’n Palou per un antiquíssim camí de ferradura que comença en aquelles altures en el Pas de Ca’n Termes. Més avall, ja a l’Oratori de Sant Llorenç,

Es tracta de localitzar l’antic camí de sa Barra. Al començament no es veu, està perdut i tapat per la vegetació, encara que no és massa difícil d’endevinar. El terreny és quasi intransitable, tapat de vegetació amb espines i blocs de roques, però a poc a poc anem guanyant altitud en direcció a una torreta elèctrica que ens serveix com a primer punt d’orientació i sortir d’aquest maleït terreny. Una vegada em passar per devora aquesta torreta ja podem veure una pared seca de partió, que traspassarem per la seva part més a l’esquerra, just per on té un curiós ressalt i és més alta.
Ara ja ens resulta fàcil localitzar aquest ancestral camí, que va salvant i escalant amb el seu serpenteig, el nostàlgic Camí de sa Barra, que en altre temps donava accés útil fins a les altures dels Clots Carbons i ses Monjoies, i que ara solament serveix per facilitar-nos als muntanyers una més fàcil escalada per aquelles abruptes zones, mostra el seu antiquíssim empedrat, que encara resisteix l’acció del temps.

Superada la cota, entrem en zona de dolines, conegudes amb el nom dels Clots Carbons, formats per un conjunt de tres dolines, situat en una zona intensament carstificada i d’un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots científicament es denominen dolines, (Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d’una cavitat subterrània, en aquest cas el seu origen està lligat a processos de dissolució superficial).

Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, Es Clots Carbons, les dolines de Sa Mitjania, les d’Es Castellots (Ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de Ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx. Les altituds en què es troben ubicades, incloent-hi els camps de lapiaz que les envolten, van des de 300 fins a 600 metres s.n.m., i tal vegada com a conseqüència del seu entorn climàtic i topogràfic molt paraescut mostren unes característiques geomorfològiques semblants.

Per damunt dels 600 metres d’altitud és necessari esmentar l’existència de petites dolines que apareixen a la part alta de les principals muntanyes, com succeeix amb Ses Clotades del Puig Major i amb les micro dolines de la Serra de Sa Rateta i del Massís des Massanella

Aquestes dolines tenen les següents superfícies; Els Clots Carbons 1 = 4.500 m², Els Clots Carbons 2 = 5.700 m², i els Clots Carbons 3 = 5.500 m².

La majoria de les dolines estan enrevoltades per extensions rocoses, quasi intransitables, modelades per lapiaz de grans dimensions, i precisament per això constitueixen petits reductes proveïts de sol, aïllats enmig d’un entorn aspre i àrid, en els que la vegetació aprofita per instalar-se.

Pel que fa a la intervenció humana, és facil detectar el gran impacte causat sobre les zones càrstiques de la Serra de Tramuntana i concretament sobre aquestes dolines. La reducció de la cobertura vegetal d’aquests indrets ha estat provocada, probablement, per una sobreexplotació dels recursos continguts originàriament en aquestes zones i que es desenvolupaven de manera natural. Tenint en compte les distintes evidències observades directament sobre el terreny, es poden distingir dues etapes en la utilització per part de I’home dels espais ocupats per les dolines i els seus voltants. En primer Lloc, l’existència d’un estrat arbori extremadament pobre a l’interior de les dolines, i pràcticament absent als seus voltants, fa pensar en una antiga desforestació generalitzada. Aquesta hipòtesi esta recolzada per la localització de rotlos de sitja, acompanyats d’altres petites construccions humanes en estat de runes, als redols més plans de certes dolines (Es Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).

Cal dir que arribat a la primera dolina ( Clot Carbò), hi cap l’alternativa de seguir un tirany, que pel mateix sector de Ses Monjoies, va a trobar-se, poc abans d’arribar al pas d’en Termes, amb el que des de sa Coma de Bini hem de seguir noltros fent el present circuit. Ambdues alternatives i sectors són molt interessants, i dignes d’esser intentats.

Noltros deixam enrere aquesta opció i continuem per aquesta zona tremenda càrstica direcció S, per arribar a la Coma de Bini. Per arribar-hi no ho farem per l’esquerra perquè ens faria fer una volta innecessària, sinó que hi davallarem de manera més directa, anant a cercar el pas format per una encletxa i coronat per un arbret al seu cap caramull. Li deim el pas del Petit Arbret, i que en qüestió de 5′ ens deixa al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners (abans conegut com a Torrent de sa Coma Fosca), en el punthi ha un gegantesc pi (el més gran que he vist mai).

Una vegada en el tàlveg continuarem per ell (dreta), encara es veuen les conseqüències de les darreres fortíssimes pluges caigudes. Hem de continuar per dins el tàlveg fins a arribar a un salt d’uns 4 metres, que ens obliga sortir per la dreta gràcies al pas de s’Estaca, una petita cornisa en diagonal ascendent, senzilla però que ens obliga a utilitzar les mans.

Durant un bon tram anirem caminant per damunt el tall que forma aquest magnífic torrent, que obligarà a caminar “a salt de roca” per indrets molt accidentals i zones poc avinents, de difícil davallada, si no és per un punt determinat. El que fa tenir un bon sentit d’orientació, encara que ens ajudaran les fites que anirem trobant.
Ja em deixat enrere el Torrent i continuem i al mateis temps gaudint d’aquest impressionant paratge. Un primer pi solitari ens servirà de guia, més endavant trobarem un segon pi també solitari.

A lo lluny ja podem veure la Torre de sa Mola de Tuent, i una mica més a prop el coll de ses Mamelles on ens hem de dirigir.

Una vegada traspassat aquest coll, coincidim amb el tirany que ens arriba de la dreta i que ve des de el primer Clot Carbó com he explicat amb anterioritat.

Veurem una paret de partió i a ella ens dirigim. Em aquest punt val la pena auturarnos una estona per gaudir de les vistes; a la nostra dreta cau desplomat sa Canal d’en Termes, al seu fons, el llogueret de sa Calobra i el seu Port, que des d’aquesta perspectiva pareix un llac. Al vesant esquerra podem veure cala Tuent.
Després de contemplar tota aquesta immillorable bellesa, iniciem el descens pel Pas d’en Termes. És un vell camí de davallada que salva el pendís mitjançant uns quants revolts cap a Tuent prou accidentat i incòmode, i en part enrunat. Però camí a la- fi: un nostàlgic i venerad camí oblidat de la vella Mallorca muntanyenca i ancestral.

Ja trepitjant la nova carretera, ens dirigim a l’Oratori de Sant Llorenç, antiga esglèsia del segle XIV (any 1322, reformada amb l’actual aspecte l’any 1791, on al matí hem deixat un cotxe.

Zona aquesta interessant i atractiva volta, en les que la totalitat del paisatge, lluny i a recer de qualsevol intervenció massiva humana, és solemne, grandiós i net, i sense mica de mesquinesa.

Part del text extret de:

ENDINS, Nº 14-15. 1989. Palma. MORFOLOGIA I VEGETACIÓ D’UN GRUP DE DOLINES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA (Mallorca).
RUTES AMAGADES DE MALLORCA, D’EN JESÚS GARCIA PASTOR

 

 

veure fotoswikiloc75

Torrent Pas des Marge

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat: 4,30 h
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m

 

 

 

Torrent Pas des Marge.

 

Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el “tema odontològic” li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada,  prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.

Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.

Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.

Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres  en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.

En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada  a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

Pas de s’Al-lot Mort

Pas-Al-lot-Mort-(8)---copiaRecorregut: 8,18 Km

Desnivell: 643 m

Circular: Sí

Temps: 5,45 h.

 

 

icono empleo manos

Pas de s’Al-lot Mort

Un poquet d’història, que mai ve mal.lament:
Hi ha alguns topònims que prenen el seu nom degut a un fet tràgic que va passar en aquell indret temps enrere. Normalment i per tal de recordar a la persona desapareguda o fallida en aquell malaurat succés, el lloc en qüestió pren el nom de dita persona, o bé de manera genèrica, o bé de manera més concreta.

Per exemple, el Gorg des Capellà, podem sabre gràcies als autors del llibre “Torrent de Pareis”, Antoni Ordines, Gabriel Ordines i Antoni Reynés que ens expliquen:

…”Antigament era conegut per sa Ximeneia, fins que arran de produirs’hi un desgraciat episodi passà a anomenar-se Gorg des Capellà. El succés va tenir lloc a les 11 hores del dia primer de juliol de 1948 quan P. Antoni Riera Moragues, M.SS.CC. a la comunitat de Sóller, hi morí víctima d’un atac de cor provocat per la fredor de les aigües del gorg”… Com podem observar els orígens dels nom de lloc poden ser diversos, però pel que fa als que tenen relació amb algun succés tràgic, aquests no són aïllats.

D’entre el grapat d’esdevenimentrs tràgics que s’amaguen darrera els topònims de Mallorca pot ser un dels més colpidors sigui el de s’Al.lot Mort. La història la coneixem gràcies al pare Rafel Juan Mestre (1908-1989), missioner de Lluc, historiador, arxiver, músic i gran coneixedor del municipi d’Escorca. Fou reproduïda al nº 6 de la revista Penyal del Grup Excursionista de Mallorca (setembre 1978) i també al nº 11 (agost 1989).

Segons contà al pare Rafel l’amo en Salvador de Can Lleig, possessió del llogaret de Tuent, l’al.lot era el fill de la madona de Can Real, possessió veïna. En mala hora la madona envià el seu fill a munyir les cabres que pasturaven pel torrent de Bini, enfilades per cingles i penyals. Una passa mal donada i l’al.lot s’estimbà sense remei. En paraules d’en Salvador:

La dona quedà traumatitzada per tota la vida; ja no pogué mirar més torrent amunt. Si sortia a la carrera de Can Real d’on era madona, era amb el capell posat i l’ala baixada, per no veure redolar altra vegada el fill.

El nom del torrent i del pas que comuniquen les terres de Tuent i de Bini condensa la immensa tragèdia que suposa per una mare la pèrdua del seu fill.

Text de Toponimiademallorca.net

Hi ha una altre versió q1ue diu:

Em va explicar un amic els avis del qual vivien allí en aquesta època que no va ser un al.lot que va anar a munyir una cabra. Em va dir que va ser un jove llicenciat del front que va anar a caçar una cabra per celebrar-ho i va sofrir l’accident que dóna nom al torrent i al pas.

En qualsevol cas, una història trista

En Rafel de Can Renou conta al seu  programa Tira-Tira;  Aquest nou capítol de Tira tira ens trasllada a terres de Tuent per recórrer una de les rutes més llargues i complexes fetes fins ara per en Rafel de Can Renou i el seu equip: el pas de s’Al·lot Mort.

Després d’una breu visita a la biblioteca del monestir de la Real per consultar la clàssica publicació de les Rutes Amagades de Mallorca, ens translladarem a cala Tuent. Allà ens esperen els nostres guies: en Pep, n’Aina i en Sion, del grup excursionista Doblevuit.

Aquesta ruta s’ha de fer amb persones experimentades i bons coneixedors de la muntanya, com els nostres companys d’avui, que coneixen la Serra pam a pam. Gairebé no hi ha camí en tota la ruta i el pas de s’Al·lot Mort té una certa dificultat.

La ruta comença devora cala Tuent i transcorre primer pel torrent de Can Real. Poc després comença el pas de s’Al·lot mort, que requereix certes mesures de seguretat, com posar-se el casc. El desnivell és d’un 20%. Una vegada superat, els nostres guies ens explicaran la història que dóna nom a aquest indret.

Seguirem caminant per una de les zones més salvatges i poc transitades de la Serra, passant per l’avenc de sa Donzella i el pas de sa Paret, on, amb unes vistes extraordinàries de la mar, Tuent, sa Costera…, acomiadarem el programa.

TOMES FALSES TIRA TIRA https://youtu.be/X36iSbKuN1Q

 

Descripció de la ruta:

La ruta d’avui és bastant exigent i pot tenir problemes d’orientació, per tant millor duu el GPS.

Sortim de Cala Tuent just devora Can Lleig i tot duna ens fiquem dins el jaç del torrent del Gorg dels Diners, anirem remuntant per dintre el torrent. En dues ocasions ens trobarem que no podem seguir per uns grans blocs, hi els haurem de salvar cada vegada per la dreta. En arribar a una zona amb més grans blocs de roques ens hem de sortir del torrent per la dreta, es just passat el torrent de s’Al.lot Mort que ens ve també per la dreta.

A estones podem veure fites i alguna marca de pintura que en ajudaran a seguir l’itinerari en forta pujada per zona de càrritx, ens servira d’orientació un magnífic pi. El pas està a prop tan sols uns 10′ és un pas aeri per una roca plana i per la que em de passar acotats, però sense cap dificultat. Prosseguim, primer curt i lleuger descens, per després tornar pujar per entre carritxeres fins situar-nos devora la paret rocosa de l’esquerra. De tot duna pareix que no hi ha sortida però si en fixem ho superam amb una petita i fàcil grimpada. Tot seguit ens deixa al jaç del torrent de s’Al.lot Mort. Prosseguirem en ascens durant uns metres per dins el jaç per sortir-ne per la dreta, veure fites, amb forta i llarga pujada ajudats de les mans en alguna ocasió, aquesta pujada ens situarà a una part més alta i el punt més problemàtic d’orientació, però que amb el GPS no em de tenir cap problema.

La direcció a seguir es O, passarem per dues sitges i restes d’un antic camí empedrat. Em d’anar amb atenció perquè em de prendre dreta i no seguir recte, ja que en duria al Pas des Ruc i a les cases de Bini Petit. Prosseguim direcció NE, passarem per damunt d’una era, seguim pel caminoi en lleugera davallada passant per devora l’Avenc de la Donzella, del que xarrem al vídeo, prosseguim pel caminoi que ens durà al pas des Marge, aquí les vistes són encisadores.

Des d’aquí és tracta d’anar davallant primer per aquest camí empedrat i després seguint un caminoi bastant marcat amb direcció a uns pins i com millor puguem arribem al camí de sa Costera, girem dreta cap al Coll de na Polla i després les cases de Capapuig per arribar finalment a Cala Tuent

flickr75youtube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina