Data: 7-juny-2014
Circular: –
Recorregut total:
La ruta d’avui consisteix en recórrer la zona dels Clots Carbons, el Pas de s’Argentó i el Pas de S’Estaca pels antics camins empedrats.
Comencem en el port de la Calobra per dirigir-nos cap a a l’antic nucli de la Calobra pel Cami Vell de sa Calobra a Tuent, anomenat Cami dels Ports per unir el Port de Sóller amb el de la Calobra. Després de 15′ arribem a l’ermita de Sant Llorenç del s. XIII, situada en el Coll del mateix nom.
Continuem per la carretera asfaltada que baixa a Cala Tuent, però als 6′ trobem a la dreta una entrada a una finca, avui en obres, i just enfront s’inicia l’ascens que em de prendre, per endinsar-nos en un alzinar, es tracta d’un camí empedrat encara que al principi és totalment inexistent, però si hem seguit correctament l’orientació aviat ho trobem. Una vegada en ell es tracta de seguir-ho en fort ascens fins al Coll d’en Termes, nom que rep de la família propietària que va tenir i que va comprar part de la finca a la família d¡en Vicenç Nyegos que la va haver de vendre de forma precipitada per poder pagar el rescat d’un fill que fou capturat pels pirates algerians. En aquest mateix un lloc franquejat per una paret de partió es troba la canal del mateix nom, un dels escassos passos que ofereix el penya-segat.
Prosseguim pel portell de pedra per dirigir-nos direcció S. per una terreny complicat i poc fitat per anar a buscar el Pas de s’Estaca i creuar el Torrent del Gorg dels Diners., el traçat és lent i molt dificultos per les grans carritxeras i el seu terreny lapiaz, un bon punt de referència pel qual hem de passar és el Coll de ses Memelles i seguir el descens fins al torrent.
Una vegada arribem al barranc que forma el torrent, hem de transitar per la seva vora superior fins al Pas de s’Estaca que ens ajudarà a descendir al talveg. Continuant uns minuts més per ell passant per sota d’un gran tronc de pi caigut i al cap de 5′ ens sortirem per la nostra dreta en fort ascens cap a un petit Cavall Bernat amb un gran forat, això ens indica que el pas de s’Argentó està a prop. Es tracta d’una cornisa empedrada que dóna accés a la planicia superior en el Pla d’en Gumbal.
Canviem el dificultos terreny per una ampla pista per la qual hem de seguir en lleuger ascens fins a la Font Subauma, on descansarem, menjarem i fins i tot ens farem una migdiada.
Algú dóna el crit per aixecar-se i continuar ja que solament tenim fet la meitat de la ruta, Ho feim pel Cami dels Cingles en direcció a l’Alzina Fumadora ( un altre dia explicaré l’origen del seu curiós nom ). Als pocs metres hem de sortir-nos del Camí dels Cingles per endinsar-nos per una altra zona complicada ,per un camí empedrat fins als Clots Carbons. Com o ocorre amb la majoria de camins empedrats el seu estat és molt deficient pel que va apareixent i desapareixent.
Arriarem a la bifurcació on per la nostra dreta comença el Camí de sa Barra que baixa fins a la carretera de Sa Calobra, no ho prenem i hem de prosseguir pel nostre. Aviat albirarem al lluny una petit pinar, a ells ens em de dirigir, arribant la primer dels tres Clots Carbons, que destaquen per la seva vegetació que contrasta amb la resta del terreny.
Arribem a la zona de ses Monjoies, que segons Corominas (DECat) diu que una monjoia és un munt de pedres posades com a marca ( el que noltros coneixem com fita) i que té el seu origen en els munts que aixecaqvena als crits de joia que exclamaven els pelegrins a terra santa tot d’una que tenien a la vista Jerusalem o qualsevol dels llocs sagrats.
Si mos fixem podem veure damunt una roca una creu metàlica, que no em de confondre amb les creus gravades a les roques que en volten ses finques… «Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l’infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d’exemple la següent sentència arbitral de l’onze d’octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l’arxiu de la casa Torrella.»
En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d’una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d’aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d’aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d’aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d’un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d’un pi.
Segons consta a la sentència foren tres les persones que s’encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d’elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.
Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l’immens roquissar que s’estèn entre el peu del puig Major i la canal d’en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?.”
Texte extret de ToponimiadeMallorca.net
Dit aixó, sa creu metàlique que hi ha damunt la roca, le va posar juntament amb una plaque el grup excursionista Faltan 5′, en omanatge als excursionistes i per celebrar-ho aquel mateix día varen cuinar uns callos amb ciurons.
Continuem la nostra ruta arribant al Cingle d’en Coll i tot just a la vertiginosa devallada cap al Coll de St. Llorenç, la mateixa que em fet avui mati al prinicipi, amb unes vistes realment extraordinaries de Cala Tuent. De s’ermita cap al llogaret de sa Calobra i d’aquí al port, donant punt i final a la agotadora ruta d’avui.
