393. Cap de Catalunya

CALA FIGUERA 3 MORRO DE CATALUNYAData: 26-juliol-2014

icono senderismoRecorregut: Circular

Distància: 5,8 km.

Altitut: 298 m.

Des de l’aparcament retrocedim per la carretera que hem vingut, com si volguéssim tornar a Pollença. Al cap d’uns 4’ arrenca el Camí de Cala Murta (esquerra) i uns 100 m més endavant té el seu inici el *Camí de Cala Figuera (dreta). Als 13’ de la sortida de l’aparcament, en una corba a la dreta on al lluny veiem la fita del km 12, ens hem de fixar a la dreta de la carretera i veurem quatre roques on s’inicia una senda.

Avancem per aquesta senda entre la vegetació, amb baixada lleugera, i en uns 2’ arribarem a un camí. Veurem a la nostra esquerra una reixeta (permet el pas pel camí) i enfront de nosaltres un pal de fusta (possiblement un rètol indicava cap a la dreta el Camí de Cala Figuera però estava arrencat). Hem de dirigir-nos cap a la nostra esquerra pel camí que travessa la reixeta metàl·lica (permet el pas). Al cap de 1’ s’inicia un camí a la dreta que hem d’agafar, iniciant-se una pujada lleugera. Als 4’ arribem a un encreuament i hem de prendre el camí cap a la dreta, el camí planetja entre mates i càrritx. Als 2’ la vegetació envaeix el camí en alguns trams, i presenta pendents suaus de vegades en ascens, unes altres en descens. Al cap d’uns 16’/18’ (depèn de la velocitat de la nostra marxa) el camí desapareix i hem de pujar per la càrritxera que tenim enfront. El pendent és fort/mitjana,  i trobarem alguna fita. Hem d’aconseguir la cresta, trigarem de l’ordre de 10’ i seguidament descendirem pel tàlveg següent, amb pendent fort aconseguirem un grup de pins, situats en el llit del torrent, en uns 5’/6’. Hem d’ascendir pel vessant que tenim enfront coberta de càrritx, amb pendent fort, i dirigir-nos cap al pi que veiem a l’esquerra del serral, trigant de l’ordre de 5’ a arribar.

En aquest punt ens desviem cap a el “bec” que tenim a la nostra esquerra amb la finalitat de contemplar les vistes dels penya-segats. La pujada és forta, camp a través entre càrritx i roca, aconseguint el cim en 6’/7’. Les panoràmiques que observem han merescut l’esforç.

Des del cim ens dirigim cap al serral que ens separa dels cims del Morro de Catalunya. El descens amb pendent fort està senyalitzat amb fites i en uns 6’ arribem al serral. En aquest punt iniciem l’ascens a les tres cims que conformen el Morro de Catalunya. La pujada és fort/molt forta i està assenyalada per fites i, més endavant, per fletxes vermelles. Seguint les fites vorejarem el primer cim i aconseguirem la cresta, seguint les fites, i en uns 25‘ aconseguirem el cim central. Avançant amb adreça NE arribarem al tercer cim en 2’/3’.

El camí cap a cala Figuera ho podem fer recorrent el mateix camí fins al serral (on hem iniciat l’ascens dels cims del Morro de Catalunya), o anar descendint pel vessant SE de el Morro de Catalunya. Si ens decidim per aquesta última opció, anirem perdent gradualment altura amb direcció SW fins a aconseguir el serral en el qual anteriorment hem iniciat l’ascens. Des del tercer cim fins al serral trigarem de l’ordre de 20’/25’. Una vegada en el serral veurem una sèrie de fites que ens marquen una senda que amb direcció SW descendeix amb pendent mitjana/forta pel vessant del Morro de Catalunya. Hem de seguir les fites que ens condueixen a un torrent estret i en uns 30‘/35’, explicant des del serral, ens situem en la riba nord de cala Figuera. Podem seguir fins a la platja o bé quedar-nos en la riba (des del punt d’arribada a la riba fins a la platja, amb prou feines transcorren 7’/8’).

Abandonem la cala per la seva riba sud i ascendim per unes escales que en 2’ ens situen en el camí que ascendeix cap a la carretera. Enfront i a l’esquerra del camí s’inicia una senda amb pendent fort/molt fort i sòl bastant deteriorat, i en uns 9’/10’ arribem a un portell estret que ens dóna pas a l’aparcament on hem deixat el cotxe aquest matí.

flickr75wikiloc75youtube75

392. NOCTURNA: Puig de la Rateta de 1.113 m., Puig de la Franquesa de 1.067 m., i Puig de L’Ofre de 1.093 m.

18Data: 19-juliol-2014

empleo frontal

empleo frontal

Recorregut: Circular

Distància: 9,5 km.

 

Sortim de l’aparcament de l’embassament de Cùber per la pista asfaltada fins arribar i pasar  la presa. Arribem al centre de la mateixa en 13’ i la creuem íntegrament. I, en 03’ més, ja en una pista de terra (que ens portaria a les Cases de l’Ofre),  l’hem d’abandonar per l’esquerra, en diagonal a la dreta (Sud-oest)  cap a un grup d’alzines en l’altre vessant (14’). Es terreny una mica incomoda i en lleugera davallada, per  pujar en diagonal dreta (Sud-est) per restes de caminoi, cap a una alzina que veiem en un coll en un espoló (05’). , després de la qual hi ha una empinada rosseguera. Ascendim per la mateixa (fites) cap a un pi solitari que ens indica el Pas dels Picarols, que veiem a la part alta de l’aresta. Abans d’arribar al mateix, per salvar el vertical últim tram, les fites ens desvien a la dreta i després a l’esquerra. En aconseguir el pi (15’) ja esteim en el Pas dels Picarols. Per ell anem a la dreta (Sud-oest) pujant. De seguida (03’) les fites ens desvien una mica més a la dreta, com per unes restes de vell camí. En uns 10’ creuarem una petita bretxa en una lleugera aresta que ens tanca el pas. Seguim ascendint pel tàlveg, fins que les fites (05’) ens porten clarament a pujar per la dreta. Sempre ascendint seguint les fites cap a l’Oest, aconseguirem (20’) un cim secundari del massís de Sa Rateta, des de la qual ja es veu clarament el cim de la mateixa, el punt més alt en la carena, a l’Oest. Nord-oest. I a la qual arribarem en altres 15’.

La panoràmica des del cim és espectacular si hi vas de día, però quan noltros hi varem arribar ja eran 0,10 h.. Ara hem d’anar, més o menys per la carena, adreça Sud-oest, cap a una alzina solitària, en l’inici d’un tàlveg (06’). Descendim pel llit del tàlveg, fins a situar-nos a l’altura d’un ullastre alguna cosa a la nostra dreta. Anem cap a ell (07’) i, seguint les fites, descendim al Coll des Gats (09’) (995 m.)  també conegut com Coll des Planet, Després anirem per la carena de cim en cim.

Seguim les fites i traces de caminoi, fins a arribar a un espoló o aresta amb unes alzines (07’). Llavors girem clarament a la dreta (Nord-oest) i ascendim cap a l’aresta cimera, passant entre unes alzines. En la carena hi ha una gran fita amb un pal (07’) des del qual girem esquerra, i aconseguim el cim de Na Franquesa (03’) de 1.067 m. d’altitud..
Ara hem de descendir pel rocós vessant cap al Sud-oest, a la recerca d’una gran paret mitgera (05’) que salvem per la seva dreta, per sobre d’una gran roca. Seguim descendint en la mateixa adreça que portàvem. Deixem un ullastre bastant a l’esquerra (04’) i, seguint les fites, aconseguim el Coll dels Cards a 963 m. d’altitud. Aquí ens aturem per montar el campament i paqsa la nit. Uns ho tenin fàcil però algún s’ha emperrat en montar una hamaca i com no anava molt fí s’al.lot li va costar lo seu. Al final tots varem dormir al terra.

La nit va ser fresca lo que varem agreir donat que a Palma fotia una calor espantosa,  i molt ventosa. A la matinada varem ascendir alcim de l’Ofre de 1.093 m., llàstima de la boira molt intensa i espesa que no ens va deixar veure les panoràmiques.

La tornada la feim pel coll dels Cards i la pista forestal Nord-oest. De seguida ens situem en el Coll de L’Ofre (20’). Deixem la pista a la dreta, i descendim recte al Nord-est (pal indicador) per l’antic i empedrat a trams, camí de ferradura que transcorre per la pineda. En 10’ sortim al costat de les Cases de Binimorat, i anem a l’esquerra per la llarga i avorrida pista, que porta a l’embassament de Cuber. Als 07’ creuem un primer reixat. I als 14’ arribem a una altra que són dos, i hem de passar per la de l’esquerra, seguim fins el cotxe.

I ara ens espera un berenar ( pa amb Oli, formatge, pernil, camallot, llom, botifarró, xuia, vi…..de luxe a Can Gallet.

flickr75wikiloc75youtube75

391. Esporles-Banyalbufar-Port des Canonge-Esporles

ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CONONGE

BanyalbufarData: 5-juliol-2014
Recorregut: Circular

Distància: 18 km.

Esporles (sa Granja) -Banyalbufar: 2 h.
Banyalbufar-Port des Canonge; 1,25 h.
Port des Canonge- Esporles (sa Granja) : 1,40 h.

Sortim de l’aparcament de la Granja a Esporles per agafar als 50 m. el Cami del Correu, que forma part de la Ruta de Pedra en Sec, el GR-221, aquest cami era la principal via de comunicació entre Banyalbufar, Esporles i Ciutat, amb un recorregut de 7,590 m. Ens crida l’atenció un gran forn de calç i les runes d’una guixeria de comencement del segle XX que s’alimentava de la pedra del puig de Son Sanutges.
El camí no te pérdua ja que està tot senyalizat. Un poc abans d’arribar a Banyalbufar ens deleitem amb l’anorme safareig que hi ha a una marjada, que forma part de tota una xarxa hidràulica que els investigadors anomenen Ma‘jil. , d’origen àrab. Etimològicament significa la divisió reglamentada de l’aigua per a la seva distribució comunitària. Avui dia ens ha deixat com a record el sistema tècnic de reg i per la forma del repartiment de l’aigua, les tandes; l’aigua es reparteix de dues tandes d’una setmana de durada cadascuna.

Arribat a aquest magnific poble farem un poc d’història;

L’origen de la Vila es efectivament amb la conquesta musulmana de Mallorca i amb el desenvolupament d’aquesta nova cultura (902 – 1229) quan realment el poble neix, tal i com el concebim a l’actualitat. Sembla que prest s’hi nstal·là al que seria ben aviat Banyalbufar, una comunitat andalusina.
L’assentament pertanyia al districte de Bunyula, el qual agrupava els pobles de Banyalbufar, Esporles i Bunyola. Foren els andalusins els qui «construiren» l’actual paisatge banyalbufarí. Feren néixer el poble, des del batiar-ho amb el seu topònim (Bany al bahar -construït vora la mar-).

El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l’atac de l’exèrcit català de Jaume I, l’any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l’illa és va repartir entre els nous conqueridors. Pel que fa a Banyalbufar el poble és vaig repartir aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (els actuals possessions de Son Bunyola, SónValentí, Són Balagueret, Són Coll i el nucli donis Port donis Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca..

Segles XV, XVI i XVII. Devers l’any 1450 existia una orta tensió entre Ciutat i la Part Forana, per desavinences econòmiques principalment. Aquesta situació va motivar la revolta forana, i és saquejaren diverses possessions banyalbufarines en mans de ciutadans (Planícia i sa Teulera). Els conflictes socials però, no acabessin aquí. Va sorgir la «Germania» mitjançant la qual els anomenats «agermenats» (vilans i menestrals) demanaven que s’eliminàs el deute públic, l’abolició d’impostos indirectes i en definitiva una reforma general de l’administració..

La «guerra» entre «agermenats» i «mascarats» (mercaders i senyors de Ciutat) provocà destrosses. Aquests darrers foren saquejats i assassinats, tal i com ho documentin els escrits de l’any 1522.
El cultiu més característic de Banyalbufar des del segle XIV fins a finals del segle XIX era la vinya, amb la famosa malvesia. L’any 1891 i arran de la desaparició de la vinya pels efectes de la filoxera, es van introduir cultius d’horta. Per aquest motiu, es va intensificar la divisió de la propietat i es van construir més safareigs, molts dels quals daten entre 1915 i 1930..

Després de llarg temps de cultiu de vinya, cereals i oliveres, a la fi del s. XIX Francesc Albertí i Joan Albertí van introduir en les finques de Sa Marina i Sa Vinya Gran la tomàtiga de ramallet. El nou cultiu va obtenir tal èxit que molt aviat es va estendre a totes les terres i seria fins i tot expedit cap a Palma i Barcelona.. Aquest comerç va activar de tal manera la economia que tot el municipi va sortir beneficiat. Millorant les comunicacions i la infraestructura , es instalaó el clavegueram, correus, etc..Banyalbufar va passar, cap a la dècada dels anys 20, a ser el primer poble de Mallorca en renda per càpita..

B é i després d’ahaver recordat un poc d’història proseguim el nostre camí per la carretera Ma.-10 amb direcció N. fi arribar al punt kilomètric, 85,2, aquí vorem uns cartells que indiquin la ruta de la Volta del General que realment és fà pel cami de Baix. Passarem per forns de calç, barraques restaurades i sitges, la qul cosa demostra una vegada mes l’activitat intensa d’uns anys passats. Als 30 m. arribarem al lloc mes bonic amn la Punta de s’àguila als nostres peus i que ja en avisa del que’ns espera, els cingles del Corral Falç i poc després a la pista asfalta de de son Bunyola i que agafarem cap a l’esquerra durant uns metres per tornar-la deixar per l’esquerra per una pista forestal, està ben senyalitzat, que vorera mar que ens durá a laPlatja de son Bunyola, un lloc idílic, i que no ens podem resistir fer un capfico i dinar. Una vegada descansats proseguim i en 5′ arribem al port des Canonge.

Ara comence el més dur del dia, la pujada que ens portarà a Esporles. Ho feim durant uns 700 m. per la carretera asfaltada fins arribar a una corba de 180º on comence el cami dels Pescadors, primer una pista forestal per passar aviat a un cami de cabra que no abandonarem en tot el temps. Aquest camí va augmentant de pendet a mesura que ens anem acostant a la carretera asfaltada.

Una vegada a la carretera girem a la dreta. Passem dues corbes pronunciades i, després d’un aixamplement, abandonem la carretera per un tirany a l’esquerra, hi ha un pal indicador, però em d’anar al.lerta perquè é molt fàcil passar-s’el. Als 5′ el caminoi gira a l’esquerra i a dalt a una paret mitjanera i atravessem la *propietat Mirant de Mar en diagonal cap a l’esquerra (50′) fins arribar a una esplanada, on a la dreta tenim una casa i una barrera metàlica, enfront unes unes i a l’esquerra el mirador de Mirant de Mar, noltros em de creuar la barrera metàlica que està sempre oberta, ja que per lo vist per problemes de pas l’assumpte està als tribunals.

Aquest camí en uns 10′ o 15′ ens durà a la carretera Ma.-10 on em de pendre cap a la dreta amb lleugera baixada fins l’encreuament de carreteres i amb direcció cap a Esporles.

Fontshttp://www.banyalbahar.com/historia.htm
Marines de Tranuntana d’en Joan Sastre
Alpina Sud.

flickr75wikiloc75youtube75

386. Morro d’en Pelut i canal des Voltoret

morro-d-en-peluticono empleo manosData: 21-juny-2014
Recorregut:

CAMI DELS CINGLES – FONT SUBAUMA – MORRO D’EN PELUT – CANAL DEL VOLTORET – PUIG MAJOR – SES CLOTES – ROSSEGUERA DEL PA DE FIGA – COLL DE L’ESCUDELLA – O DE SES VINYES – CAMI DE TURIXANT – ALZINAR DE TURIXANT – CAMI DELS CINGLES.

Teniem pendent una variant d’aquesta ruta i em aprofitat aquest día explendid que ha fet; Començant a l’aparcament del funicular, cami dels Cingles, font Subauma seguint la paret de partió i cap per amunt del Morro d’en Pelut per la cara N. Es tracta de situarnos just davall del mazis i seguir direcció E. sense perdre altura i situarnos a la cresta molt aèrea per damunt el comellar de l’Infern i pujar paralel a la Serra de l’Almanguera. Una vegada fet cim toca davallar i perdre una mica d’altura per aviat tornar pujar fins a la carretera militar. L’abandonam rapidament davallant amb direcció a la casa de neu i situarnos davora el contrafort del gran Puig.

L’ascens al Puig major ho feim per la canal del Voltoret i en dirigim al punt geodèsic. Després de dinar descemdim pel pas del Poal i ses Clotes, pasarem pel mig del Pa de Figa de Son Torrella i la Cadira de la Reina, un descens de vertigem. Una vegada abaix anirem direcció N. cap el Coll de l’Escudella 929 m., i el cami de Turixant, passarem per devora una Land Rover abandonat i ja no abandonarem el cami fins arribar a la font dels Joncs, aqui atravesem la pwetita torrentera i ens endinsem a l’alzinar de Turixant, anirem guanyant pendent fins trobar el caminoi, ho seguirem, trobarem una barrera metàlica, la traspasem, seguim pel caminoi, pasarem per vora un salt d’aigüa a prop de Cals Reis i una barrera amb un botador, que ens ha de dur al comencement d’avuit matí, al cami dels Cingles a prop del Porxo Esbucat des d’on ja divisem el cotxe. Ara a per ses Xandis….

 

flickr75wikiloc75youtube75

389. Volta a s’Illeta amb Kayak



foto 1 kayak

piragüismo

piragüismo

VOLTA AMB KAYAK A S’ILLETA DES DE EL PORT DE SOLLER.

Descarregam els Kayaks, preparem els tratos, ens familiaritzem amb el material, els que ens sabem ens expliquen quatre cosetes, tot en un magnific ambient, tenint prevista la sortida a les 17,30 h. des de la platja d’en Repic.
En dirigim a la bocana del port amb el Cap Gros a la nostra esquerra per virar Nord-Est per sa Punta de sa Creu, aviat pasem per davall el penyal de sa Torre Picada cap a ses Puntes sa Curta i sa Llarga, que no fà molt hi varem anar. El passeig es d’una gran bellesa llástima de alguna construcció com el gran hotel Jumeirah damunt el penyasagats de gran impacta paissagistic desastrós.
Apoc a poc ens anem acostant al nostre objectiu l’ Illeta, pasem per la petita badia de ses Cambres amb els petits illots des Codolar, ens anem allunyant de la costa alb direcció a la punta Nord de l’Illeta, ja duim prop d’una hora de remar. Desprès de voltat s’Illeta per es Freu farem una petita aturada per gaudir d’una beguda que reparteix una embarcació de l’ organització. Després d’esperar als companys mes enderrarits i reposar forces, ens endintrem a la cova, deconec el nom, que des de fora no pareix tant gran i d’uns 20 m. de llargaria però una vega a dins hi cabem més de deu kayaks.

La tornada es fà més agradable gracis a que la mar pareix una bassa d’oli i en una hora esteim dins el port.
Tornem les embarcacions ens canviem de roba i ens anem a fer un piscolabis al LLatzaret, pa amb olí molt bó i els que han tingut sort i han arribat dels primers amb pogut tastar la sobrassada, així i tot es un luxe aquest pa amb oli i unes cerveces ben fresques.

Ens retirem i ens despedim dels nostres companys que la setmana que ve s’han van d’expedició al Picos d’Europa.

 

 

flickr75wikiloc75

388. Torrent del Gorg de la Figuera o de sa Corbata.

icono rapelTorrent del Gorg de la FigueraData: 10-maig-2014
Data: 14-juny-2014
Material utilizat: 2 x 60 i 2 x 20 m.
Desnivell: 500 m.
Recorregut: 1.300 m.
Està ben equipat.

TORRENT DEL GORG DE SA FIGUERA també conegut com a Torrent de sa Corbata.

Avui em compartit un manific día am n’Antònia i n’Esther del Club els Xots i ens ho em pasat de lo millor.

Es tracte d’un torrent amb pocs salts només cinc i totalment obert, però no por aixó desmereix l’entorn i les vistes son fantàstiques, cal destacar el seu darrer salt de 50 m. el mes espectacular ja que voles damunt el torrent de Pareis. Y al final un bon capfico a la mar.

Un torrent de coleccionista ja que la seva màxima es el darrer salt que dona dins el torrent de Pareis. Comencem al Nuu de sa Corbata i ens dirigim direcció NE primer en lleu descens per a poc a poc anar-mos fican mes dins a lo mes parescut a una torrentera. Aviat arribarem un a petit gorg amb un pontet, aixó ens indica que anem amb bona direcció. El terreny molt brut de vegetació ens fa anar amb certa lentitud.

Ens anirem sortint de la torrentera per la dreta per arribar al primer desnivell que superarem amb un llarga desgrimpada, proseguim per un tereny cada vegada mes brut i dificultós. Aviat vorem un poc mes avall una repisa amb un poc de terra a ella ens dirigirem per fer el primer salt de 45 m. La darrera vegada que hi varem anar va ser a l’any 2011 hi varem instalar un cordino amb un maillón, encara hi era i em bon estat. Aprofitem per berenar i beure. Aquest salt de 45 m. ens situa al talveg del torrent, seguidament ve el segón salt de 15 m.

Seguim caminant amb fort desnivell, per arribar al tercer salt de 16 m. Entre desgrimpada i desgrimpada ens anem atracant al punt final, al gran salt. Les vistes que tenim al davant son realment magestuoses. Aviat arribem a la gran vertical damunt el torrent de pereis. Un salt de 70 m. amb dos fraccionaments, un primer de 20 m. que ens deixa a un passamants que ens ajudará arribar a la reunió que hi ha a l’esquerra dos metres mes avall molt exposat, aqui comence el descens de 50 m. una primera part totalment en volat per arribar a una repisa ampla i seguir rapalant fins abaix, tot un espectacle pels excursionistas que fan el torrent de Pareis

Reorganicem material i proseguim fins a la platja .

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina