726. Punta d’en Tomàs i cala En Gossalba.

Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020
Hora Fin: 15:32 23 jun 2020
Distancia recorrida: 6,6 km (07:17)
Altura Mínima: -178 m
Altura Máxima: 189 m
Ganancia Altitud: 610 m
Pérdida Altitud: -605 m

Circular: Si

Punta d’en Tomàs

Data: 23.06.2020

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”,  la península de Formentor,  la més septentrional de l’illa.

Xarrar de Formentor son paraules majors.
Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu  argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.

Més info al video 

Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.

Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.

Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.

La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.

Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.

Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.

Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments,  el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.

Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.

Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc

veure fotosveure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

393. Cap de Catalunya

CALA FIGUERA 3 MORRO DE CATALUNYAData: 26-juliol-2014

icono senderismoRecorregut: Circular

Distància: 5,8 km.

Altitut: 298 m.

Des de l’aparcament retrocedim per la carretera que hem vingut, com si volguéssim tornar a Pollença. Al cap d’uns 4’ arrenca el Camí de Cala Murta (esquerra) i uns 100 m més endavant té el seu inici el *Camí de Cala Figuera (dreta). Als 13’ de la sortida de l’aparcament, en una corba a la dreta on al lluny veiem la fita del km 12, ens hem de fixar a la dreta de la carretera i veurem quatre roques on s’inicia una senda.

Avancem per aquesta senda entre la vegetació, amb baixada lleugera, i en uns 2’ arribarem a un camí. Veurem a la nostra esquerra una reixeta (permet el pas pel camí) i enfront de nosaltres un pal de fusta (possiblement un rètol indicava cap a la dreta el Camí de Cala Figuera però estava arrencat). Hem de dirigir-nos cap a la nostra esquerra pel camí que travessa la reixeta metàl·lica (permet el pas). Al cap de 1’ s’inicia un camí a la dreta que hem d’agafar, iniciant-se una pujada lleugera. Als 4’ arribem a un encreuament i hem de prendre el camí cap a la dreta, el camí planetja entre mates i càrritx. Als 2’ la vegetació envaeix el camí en alguns trams, i presenta pendents suaus de vegades en ascens, unes altres en descens. Al cap d’uns 16’/18’ (depèn de la velocitat de la nostra marxa) el camí desapareix i hem de pujar per la càrritxera que tenim enfront. El pendent és fort/mitjana,  i trobarem alguna fita. Hem d’aconseguir la cresta, trigarem de l’ordre de 10’ i seguidament descendirem pel tàlveg següent, amb pendent fort aconseguirem un grup de pins, situats en el llit del torrent, en uns 5’/6’. Hem d’ascendir pel vessant que tenim enfront coberta de càrritx, amb pendent fort, i dirigir-nos cap al pi que veiem a l’esquerra del serral, trigant de l’ordre de 5’ a arribar.

En aquest punt ens desviem cap a el “bec” que tenim a la nostra esquerra amb la finalitat de contemplar les vistes dels penya-segats. La pujada és forta, camp a través entre càrritx i roca, aconseguint el cim en 6’/7’. Les panoràmiques que observem han merescut l’esforç.

Des del cim ens dirigim cap al serral que ens separa dels cims del Morro de Catalunya. El descens amb pendent fort està senyalitzat amb fites i en uns 6’ arribem al serral. En aquest punt iniciem l’ascens a les tres cims que conformen el Morro de Catalunya. La pujada és fort/molt forta i està assenyalada per fites i, més endavant, per fletxes vermelles. Seguint les fites vorejarem el primer cim i aconseguirem la cresta, seguint les fites, i en uns 25‘ aconseguirem el cim central. Avançant amb adreça NE arribarem al tercer cim en 2’/3’.

El camí cap a cala Figuera ho podem fer recorrent el mateix camí fins al serral (on hem iniciat l’ascens dels cims del Morro de Catalunya), o anar descendint pel vessant SE de el Morro de Catalunya. Si ens decidim per aquesta última opció, anirem perdent gradualment altura amb direcció SW fins a aconseguir el serral en el qual anteriorment hem iniciat l’ascens. Des del tercer cim fins al serral trigarem de l’ordre de 20’/25’. Una vegada en el serral veurem una sèrie de fites que ens marquen una senda que amb direcció SW descendeix amb pendent mitjana/forta pel vessant del Morro de Catalunya. Hem de seguir les fites que ens condueixen a un torrent estret i en uns 30‘/35’, explicant des del serral, ens situem en la riba nord de cala Figuera. Podem seguir fins a la platja o bé quedar-nos en la riba (des del punt d’arribada a la riba fins a la platja, amb prou feines transcorren 7’/8’).

Abandonem la cala per la seva riba sud i ascendim per unes escales que en 2’ ens situen en el camí que ascendeix cap a la carretera. Enfront i a l’esquerra del camí s’inicia una senda amb pendent fort/molt fort i sòl bastant deteriorat, i en uns 9’/10’ arribem a un portell estret que ens dóna pas a l’aparcament on hem deixat el cotxe aquest matí.

flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina