Doblevuit | Archivos del mes: abril 2017

525. Torrent d’en Vaquer

Publicada en 30 de abril de 2017 de Xisco

Distancia total recorrida: 2,25 km
Tiempo total del recorrido: 4,30 h
Altitud máxima: 74 m
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo: 109 m

525. TORRENT D’EN VAQUER. CONEXIÓ ENTRE LA SORTIDA DEL TORRENT, EL CAP DE REGANA I EL DAVALLADOR DE LA ROSSEGADA

L’intenció d’avui es la de trobar sortida i conexió entre el torrent d’en Vaquer, el cap de Regana i el davallador de la Rossegada.

El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc) i concretament al carrer Escorpora on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda. Ens ho dóna in situ i accedim per un tall que te la reixa que hi ha darrere una caseta/barbacoa.

Ara es tracta d’arribar a la depressió del torrent d’en Vaquer. El tàlveg està quasi intransitable per l’abundant vegetació. Una altra opció seria caminar per la dreta i para’l.l al tàlveg fins poc abans del final.

Arribats a la capçalera que com em dit és de gran bellesa. Ens crida l’atenció que el torrent no és totalment vertical sinó més bé entre tobogan i escalonat, el que permetria, de forma delicada, una eventual grimpada. El descens no es recte sinó una mitja ziga zaga, sent necessari únicament dues cordes de 30 m per fer el dos únics salts. El darrer salt no ens deix a la mar, sino a una elevada zona planera. A la dreta podem admirar la magnífica cova de Regana on hi entra la mar.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.
Descendim uns metres, prosseguim caminant per zona relativament còmoda fins a arribar on sa talla el pas si no volem nadar. Pujam uns pocs metres que en horitzontal arribarem al tram més delicat i aeri que superarem gràcies a les bones preses de la roca. Superat aquest petit tram tornarem davallar uns 3 metres per arribar a ran de mar. Aquí aprofitem per menjar i descansar i veure a primera fila una regata de velers i disfrutem de les seves trabujades.

Reprenem la marxa direcció SE per grans blocs de pedra. A poc a poc anirem guanyant altura, passarem per costat d’unes grans mates i quasi ferrats als grans espadats. Les vistes son espectaculars.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. Si ens fixem, anirem per un tirany no gaire definit però en restes empedrades. Cap a la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap la Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena. La pujada es forta però quan ens anem atracant a la part alta en més pendent trobarem uns escalons picats dins la roca que ens facilitaran la pujada. Es tracta des davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres.

Superada aquesta forta pujada ens situa a la planícia de la Rossegada. Ara ens dirigim direcció W cap a les restes d’una barraca de guàrdia. Després de la conquesta cristiana de les nostres illes, molts dels musulmans fugiren i es refugiaren en el nord d’Àfrica, des d’aquelles costes i durant molt de temps començaren una activitat pirata que amb mes o menys intensitat perduraria quasi fins als segles XVII i XVIII.

Per fer front a aquest perill constant que sofrien les gents de les possessions del litoral es crearen les guardes de costa que s’emplaçaren a llocs de fàcil accés i pujada des de la mar a terra. Aquestes persones habitaven a barraques construïdes en el lloc establit i la seva funció era avisar el més aviat possible de les naus desconegudes que s’acostaven a Mallorca o eren albirades en alta mar.

Hi havia guardes de costa en es Pouet (s’Arenal), la Cisterna (Son Granada), l’Almadrava (sa Torre), Portell d’en Vaquer, Binibufani (s’Aguila), es Pas des Ases,Cala Retgell (Vallgornera), s’Enderrossall (Estalella) i s’Estanyol de Garonda.

524. Cova dels Diners

Publicada en 23 de abril de 2017 de Xisco

Distancia total entre cuevas: 9.4KM.
Tiempo total actividad: 6 h.
Tiempo interior cueva dels Diners: 3 h.
Tiempo interior cueva de Genovesa: 1 h.
Altitud máxima: 115 m. (cima puig tovell)
Altitud mínima: -60 m. interior cueva dels Diners.
Desnivel Positivo: 182 m.
Desnivel Negativo: 154m.

524. COVA DELS DINERS i COVA GENOVESA O DE S’AIGUA.

La Cova dels Diners es una cavitat situada a Son Carrió, concretament en el Puig de son Tovell possessió establerta entre 1885 i 1893.
Son Carrió és un nucli de població que pertany al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar. Abans de la Conquesta, Son Carrió era conegut com a Cuyabelig. El 17 d’abril de 1876 fou erigit en llogaret, amb el nom de Sant Miquel.

Ens dirigim cap a Manacor, prenem la via de cincunvalació fins a arribar al desviament de la Ma. 4021 direcció a Son Carrió. A l’entrada del poble veurem a la dreta el bar Can Jeroni, prenem el carrer ( dreta) direcció Porto Cristo / S’Illot, fins a enllaçar amb la Ma.-4024 que agafem, en arribar a 1,300 km de recorregut des de la sortida de Son Carrió ens creuarem amb el cami de son Tovell,ho agafem a la seva esquerra, a 500 m. arribarem a l’entrada d’una petita urbanització ( esquerra), just enfront de la finca Puig Pedregós. Un camí ascendet asfaltat en mal estat amb un cartell que indica camí privat sense sortida ens duria fins al seu final amb una barrera metalica tancada que es pot creuar per la seva esquerra, seguim per l’asfalt uns 6 m. on a l’esquerra surt un tirany descendent durant uns 20 m fins a arribar a l’entrada de la cova.

La cavitat té dues entrades, una tancada amb varetes de ferro el que impossibilita el seu accés, i l’altra entrada es realitza per una obertura rectangular. S’accedeix desgrimpant a través d’un petit pou que ens donarà accés a una gatera fàcil i seguidament a una petita sala. A partir d’aquí cal anar ascendint fins a la part més alta per arribar a la major sala que forma un espai global i on s’arriba fins a la profunditat màxima a -70 m.

S’han trobat fragments de ceràmica incisa prehistòrica i altres vestigis i per descomptat majorment espoliats, a més de materials de diverses èpocas, que completen la seqüència de freqüentacions humanes en la cova.
Destaca la gran quantitat de estagtitas excéntrticas de gran bellesa que es troben totes elles en el mateix racó.

Segons una llegenda la cavitat deu el nom als diners ( monedes ) que fabricava en el seu interior el contrabandista Antoni. Balley (a) Boter, en la dècada dels anys seixanta del segle XIX. Encara que la teoria més versemblant es que ve per albergar gerres ( tinajas) destinades a emmagatzemar aigua, d’aquí la gran quantitat de restes ceràmiques trobades. Una altre llegenda conta que L’amo en Jaume Morret (Son Macià, 1927) diu que dins la cova dels Diners s’hi va perdre una cabra. Dies després, l’amo va anar a la possessió de Llodrà (a uns 5 km), i dins la cuina de la casa va sentir el picarol de la seva cabra que caminava davall terra.

El dia es pot completar visitant una altra cavitat, la Cova Genovesa o de s’Aigua, situada enfront del nº 14 del carrer Leonardo da Vinci de la Urb. de Cala Magrana. Encara que sense neoprè únicament podrem contemplar la immensa salade 19 m de longitud, 11 d’amplària i amb un desnivell de 7,5 descendent i el seu llac final. Destaca la seva ubicació en un nivell inferior i que es troba envoltada per diferent vegetació ( figueres i ullastres) el que crea un bell microclima.

523. SA FOSCA PER PAS DES DURO

Publicada en 9 de abril de 2017 de Xisco

Tipo: Circular

Distancia total recorrida
Tiempo total del recorrido: .
Altitud máxima: .
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo:
Desnivel acumulado Negativo:

Cordes: 1 x 40 m i 2 x 20 m.

523. SA FOSCA PER PAS DES DURO.

Després que l’112 anunciàs desguàs de l’embssament del Gorg Blau decidim fer sa Fosca pensant que tots els gorgs estarien plens i que correria s’aigua. Idò no va esser així, tan sols corria un filet d’aigua suficient per mantenir la majoria dels gorgs en mínimes condicions, no així el primer que ens topan, el gorg Aixuc fent honor al seu nom, després el dificultós i malait gorg de s’Olla de 2,5 m de fondària també aixuc, noltros per superar-lo obtem per l’esquerra fent el pas de la Ballarina ( IV) vista la manca d’aigua la cosa no pintave gens bé. Després els següents tobogans, el des Forats, el d’en Balti, del Parany, etc.. ja tenian un mínim de capdal aceptable gracis a les filtracions.

Iniciem el descens pel pas des Duro, també conegut en el temps com a pas des Porxo Esbucat, díficil pas que permet baixar des de s’Esquerda nom que rep la serra d’abrupta relleu que arriba al 548 m d’altura i separa la Terra de s’Esmolar i la Rota d’en Negre. La forma accidentada explica l’origen metafòric del seu nom. Antigament els caçadors l’empraven en les eixides per a capturar coloms. A partir d’una de les primeres baixades del torrent ( 1965), es comença a coneixer amb el nom de Pas des Duro degut al fet anecdótic de la troballa d’una d’questes monedes de cinc pessetes durant un ascens del citat pas. La primera part del pas es relativament «fàcil» pels que en saben. A la segona part molt més vertical i una mica més complicada, on destaca el petit pas per dins un forat conegut com a la coveta de la Por, després arribarem al replà dels llorers ombrívol i perfumat. Continuem ara per un tirany entre llorers fins el proper bot de 6 m, es el pas dels Arbrets, després ve un placa inclinada, després un salt de 10 m fer salt de la Corda Vella, es diu així perquè fa anys els caçadors hi havien posar una corda fitxa. Posem la de 20 m per fer el salt sense haver de fer un cavi de corda suspesos a unes clavilles de ferro. Anirem rapelant amb tendència cap a la dreta per arribar a un replà on sa inicia una canal, primer ferem un ràpel escalonat de 20 m, i en el seu final ens deixarà a la capçalera del darrer ràpel, abans d’arribar al tàlveg, d’uns 10 m equipat amb grapes per facilitar la ramuntada.

Avui en día tot el pas está perfectament equipat amb anclatges i cordes fitxes.

Després d’una hora i mitja de descens arribam tots els companys al tàlveg del torrent des Gorg Blau, just a la sortida del gorg Aixut. Recordem que tots el passos dins la Fosca són de III grau i algún de IV. Proseguim el descens arribant totduna al gorg de s’Olla completament aixut, el que ens fà pujar la tensió i on ens varem haver d’emplear a fons per pasar-lo i gracis als companys. Setim alivi al veure que el següen gorg del tobogán dels Forats te l’aigua suficient, on ja ens relaxem. Aviat arribem al comencement de Sa Fosca amb el seu bot de l’Acollonament de 17 m, li segueix l’estret pas de sa Serp. Proseguim «el viatge» pasant per l’Escopidor seguit pel Foradi. L’aigua sa menten en òptimes condicions. Després de nadar uns metres ens arribem a la Plaça de ses Travessies i les primeres clarors provinents del sostre. Proseguim, pasem es caragol i tornem a veure claros, esteim en el Pas des Cavallet, després d’un parell de gorgs arribem a la Plaça des Tremolor on novament ens arriba claror de l’exterior, senyal de que sa Fosca s’ha acaba amb els seus 500 m de recorregut. Ara ja en claror directa pasem per davall del pas dels Caçadors que constitueix la darrera dificultat important pel descens de sa Fosca, una escalons picats a la roca ens faciliten l’accés, encara que l’existència de verdet ho fa perillós. Després vendrá es Penyal Entravessat, dues gran roques encaixades enmig de les imponents parets li donen el nom. Després vendrà es Tur, es tracta de un petit bot on s’aigua ha anat dipositant gran quantitat de materials carbonatats que són coneguts amb aquest nom. Tot seguit arriba Es Passet, ja descrit per l’Arxiduc «Es remunta un tram del llit pedregós (del Torrent des Gorg Blau) excavat a les roques verticals, fins arribar al passet. Aquí entre les penyes, s’hi trobem moltes pruneres bordes». Probablement identifica un sencill pas situat abans d’entrar dins sa Fosca ( des de l’Entreforc).

Així com un no res arribem a l’Entreforc tot espectacle per la’altura del seus espadats de fins a 222 m. El topónim de Entreforc ja es troba documentat a l’any 1612, i també a 1630, amb la forma plural « Entreforchs», es podría explicar pel fet que a les proximitats hi conflueixen dos torrents més: El Torrents des Boverons i el Torrent des Horts. No obstant aixó, les dimensions dels seus llits no són comparables ambs el dels altres torrents ( des Gorg Blau i de LLuc), als quals tradicionalment se’ls atribueix l’origen d’aquest topònim.

Lloc on aprofitem per canviar-nos i menjar alguna cosa, vigilats per l’amagatall d’un famós soldat, la cova del Soldat Pelut, des de on em pogut disfrutar en altres ocasions de la seva privilegiada situació.

La tornada la feim pel camí des Burgar, llarga i dura pujada, únicament aliviada pel pensament amb les chandis fresquetes que prendrem al bar des Coll de sa Bataia. Durant el trajecte podrem anar contemplant les impresionants vistes sobre la serra de les Farines 547 m i el massís del Puig Roig de 1.003 m.

Durant la pujada pasem just pel costat de l’avenc de la Miranda de -88 m de profunditat, la planta és de 25 m de longitud i una amplària de més de 4 m a l’alvèol central.

522. Sa Crivelleta i Pas de sa Bassa

Publicada en 2 de abril de 2017 de Xisco

Tipo: Circular

Distancia total recorrida 10 Km.
Tiempo total del recorrido: 6 h. 30 m.
Altitud máxima: 455 m.
Altitud mínima: 104 m.
Desnivel acumulado Positivo: 478 m.
Desnivel acumulado Negativo: 478 m.

522. SA CRIVELLETA I PAS DE SA BASSA.

Es comence a la finca pública de Mortitx un paratge extraordinari d’una superfície 719,27 hectàrees i situada a l’extrem costaner més oriental del municipi d’Escorca. Excel·lent ruta per fer-la a sa tardor.

Començarem a caminar pel camí de ses Basses, passarem per davant les bodegues de ses vinyes de Mortitx, després a unes barreres tancades amb un cartell que ens assenyala que entrem a la finca de Mortitx, la superam per un botador, a la dreta tenim una cabanya, continuem NO pel camí de ses Basses fins a arribar al refugi de Lavanor, que no s’ha de traspassar. Amb el nom de Lavanor es coneix la contrada que envolta una plana elevada situada per sobre dels quatre-cents metres, encaixada entre el puig de ses Parades 509 m i el puig de les Moles 731 m i que desguassa les seves aigües cap al torrent de Mortitx. Aquestes terres, i principalment sa Tanca i es campet Rodó, han estat conreades des de la prehistòria com ho testimonien la ceràmica i les restes que trobam per exemple al coster del collet des Vent o al puig de ses Parades.

Darrera el refugi hi ha un portell pel que em de passar i anar ferrats a la paret fins a entrar a un «bosquet» de grans carritxeres, a la dreta podem veure una gran gabi utilitzada per guardar voltors, caminarem pel mig de carritxeres i sota les parets del Puig de les Parades 509 m. ( dreta).

Prosseguirem per dins una torrentera que aviat abandonarem N (esquerra) i seguirem pel coster del càrritx i per l’esquerra de sa coma que forma la torrentera, amb trams de tirany fitat, pel costat esquerre NO més accidentat i intransitable per tallats i cresteries de contínues pujades i davallades. Ens em de dirigir a un pas entre l’esquetjar rocós, senyalitzat per grans fites, que sa supera amb una petita grimpada. Ara se’ns obri una àmplia panoràmica extraordinària sobre els sementers des Rafal d’Ariant i el Musclo de ses Cordes, Puig Gros de Ternelles de 838 m fins a Punta Beca, i on ja s’intueix la gran davallada que ens espera. Però abans de començar a davallar i a la nostra esquerra podem veure el gran arc que forma sa Crivelleta amagada per una gran mata. Descendim uns metres i ens endinsem dins aquesta cova de la qual ens crida l’atenció el pont que hi ha al sostre i que separa l’ullal en dos.

Després sa comence a descendir a vegades per l’esquerra i per dins una torrentera fins a arribar a una zona planera, continuem per aquesta torrentera salvant els diferents desnivells per la dreta fins a arribar a la zona on hi ha una bassa, difícil de veure, coberta de pedres, la qual dóna nom al vertical pas de sa Bassa que farem més endavant.

Seguim davallant fins a trobar una roca/espoló a l’esquerra amb un gran forat, aquí comence el llarg Pas de sa Bassa, a s’enfront i molt abaix el Bec d’Oca vist des d’una perfectiva molt poc vista i que no ens té acostumats, ja s’intueix lo que serà la davallada, comence un fort desnivell, que comencem per l’esquerra, passarem pel costat d’una gran paret vertical on hi ha dos grans forats ( esquerra) que sembla’n dos ulls d’una gran cara. Ja estem al Pas de sa Bassa format per diferents cornises molt aèries i a vegades estretes, que a poc a poc i en esment anirem superant, sempre amb el Bec d’Oca a la dreta.

Ja a el darrer passarem per una petita rosseguera direcció NE al gorg del Bec d’Oca, sense davallar massa, ja que no em d’arribar al torrent de Mortitx, sinó que anirem paral·lels al tàlveg i uns metres més amunt per anar davallant suaument fins al gorg i fer el paset de la dreta.

Seguim S uns 50 m metres remuntant el torrent per sortir ( esquerra) direcció al sementer dels ametlers, deixant a la nostra esquerra el Bec d’Oca, per un tirany molt definit fins a arribar a ses cases des Rafal d’Ariant o també Rafal de Mortitx i fins i tot Rafal de ses Maleses, una construcció ruinosa a dalt del Coll de s’Era, sobre el seu portal hi ha una placa estucada amb la inscripció de 1887 i alguns noms. mentre caminem podem veure a la nostra dreta la Penya del Llamp de 210 m i per on passa el camí des Rafal de Mortitx, pel pas de Ses Voltes de s’Ullastre que agafarem per sa tornada, un camí empedrat a l’inici i que transcorre per la Serra Mitjana, que després passa a ser un tirany molt marcat i definit i a s’ha arriba a un punt crític, mes o manco a cota 300 m, on una desviació l’esquerra ens duria al Llunyà Pla de les Vergues i a la Malé i finalment a la Torre d’Ariant, però em d’agafar el tirany de la dreta i seguir el mateix camí fins a les cases de Mortitx, durant el camí sa pot fer una petita aturada per veure la boca de l’impressionant avenc de s’Aigua amb els seus -130 m

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: abril 2017