Archivos mensuales: mayo 2017

529. Ferrata dels Cingles i el Castellet de na Cló

Publicada en de

27-05-2017

Circular: No
Distancia total recorrida: 5.1 Km.
Total tiempo trascurrido: 7 h. 13m.
Altitud mínima: 5 m.
Altitud máxima: 228 m.
Desnivel Positivo: 334 m.
Desnivel Negativo: 159 m.
Salt mes alt: 30 m
Cordes: 2×30

  529. Ferrata dels Cingles i Castellet de na Cló

Començaré a explicar sa ruta d’avui amb la descripció del seu topònim que tan bé detalla a Malalts de la Toponímia.

Topònims que agafen el nom de castell, castellot, castellet, udró …, els quals sovintegen en l’àmbit geogràfic de la nostra illa i més concretament a la Serra de Tramuntana. Les característiques de la roca calcària juntament amb l’erosió de la mateixa a causa de vent, pluja i, en aquest cas també la mar, fan que aquestes formes siguin, adès i ara, capricioses.

L’altra curiositat és el nom d’aquest indret. La Clo és un lloc conegut pels mariners que es troba entre aquest castellet i la Creueta, el famós mirador. De totes maneres, la part cap a terra del mateix lloc és un petit comellar que, com que es troba entre parets naturals ( la Penya del Migdia i la Creueta ) podria haver rebut el nom de «clova» o «closa», i que per qüestions de parla hagi derivat a la Clo. Ens poden servir d’exemples, primer, la Coma Clova, a la zona de s’Esclop, i, segon, el conegut indret a Ariant amb el nom de La Malè, probablement derivat de «malesa», per descriure un troç de terra sense conrar. Per tant, Castellet de la Clo, perquè agafa el nom d’un lloc important que té aprop: la Clo

Comencem la ruta a cala Bòquer concretament a la zona NE de la cala, lloc també conegut com es Bufador, on hi ha una gran balma. Bon lloc per menjar alguna cosa i posar-nos els arnesos etc… Iniciem una lleugera baixada per situar-nos al darrera mes al N on ja podem  instalar un passamans per superar un tram molt aeri fins a arribar a una primera reunió, just passat uns garballons, on instal·larem a la vertical un ràpel de 15 m. Una explèndida balconada enfront de la Punta Salada. Continuem pel penya-segat de vertigen guanyant una mica d’altura, instal·lant sempre un passamà a les plaques que anirem trobant.

Arribarem a una segona reunió on muntarem el segon ràpel de 30 m que ens deixa a una zona planera i a tants sols 4/5 m de la mar.

A partir d’aquí el terreny es «suavitza», encara que hem de guanyar altura fent alguna grimpada per roca amb bons agafatais. Arribarem a una curiosa roca amb les parets i el sostre totalment llisa. Continuem i les vistes canvien totalment on tenim al davant l’impressionant illot des Colomer, i l’impressionat Pal de 434 m

Continuem direcció E i aviat ens trobem amb el primer cable d’acer de la ferrada, que ajudaran a superar els diferents desnivells del recorregut, encara que la roca és bona i té bons agafatalls. En aquest punt  sa junta la nostra ruta  i la que ve de la planicia de dalt dels penyassagats. Passarem per davall el rocam i arribarem a una zona més àmplia amb el Castellet de na Clo al davant.

A partir d’ara ve la part més delicada i a més uns dels trams té el cable trencat.

Continuem baixant i pujant fins a arribar a un gran i espectacular coval que facilita l’entrada de la mar. S’ha de superar pel seu interior per la part intermèdia. L’accés és delicat, ja que s’ha de superar un colze aeri on quedes literalment penjat del passamans, per això convé revisar abans d’iniciar el pas. Només tens l’ajuda d’un petit escaló d’uns 8 cm al buit per posar el peu dret i l’esquerra ben estirat per arribar a la roca de s’enfront. Superat aquest passet ens endinsem al coval i sortim pel costar oposat fent una petita grimpada.

Sortim a l’exterior del coval ja al devora del Castellet de na Cló, que es pot culminar però ja no estem per més escalades.

Aprofitem per dinar a una àmplia zona i fer algun capfico.

Davant noltros tenim en primer lloc la Punta de la Nau a la seva part més alta el mirador turístic de sa Creueta o es Colomer, amb el monument a Antonio Parietti Coll enginyer que el va dissenyar i recentment reformat pel Consell, mes a la dreta el Ninot i més al Sud el coll de sa Creueta.

Ara vé tal vegada la part més dura de tot el recorregut, la forta pujada fins darrera del Ninot on sa troba la petita ferrada que en permetrà situar-nos a l’aparcament dels turistes.

veure fotoswikiloc75

528. Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

Publicada en de

Circular: Sí
Tiempo total empleado: 8 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m

Desnivel Positivo: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

Nadando: 300 m.

528. Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

Comencem deixant un cotxe a la plaça dels Reis de Mallorca del Port de Sóller, i amb els altres ens dirigim al Mirador de ses Barques, km 44,800 de la Ma-10, per iniciar la ruta per l’antic camí de Fornalutx a Bàlitx fins a les cases de Bàlitx d’Avall, on entrem al torrent de na Mora. Els primers 15 ‘ són de caminar pel tàlveg, fins a arribar als dos primers gorgs que és podem salvar per la dreta, després venen una successió de salts i tobogans sent el més alt de 8,5 m, fins a arribar a Cala Ferrera, que marca la fi de la primera part i el començament de la segona molt més atractiva. En aquest punt tenim dues sortides a l’esquerra, una que va al pas de s’Heura i l’altre al coll de cala Ferrera i cap a s’Illeta.

Iniciem el descens de la segona part de gran bellesa, que inclou el tram de sa Fosqueta totalment encaixada i amb l’aigua gelada. En aquest tram es on trobem el salt de 12 m.

Avui tots els salts estaïn perfectament equipats, però no sempre es així, per tant, hi ha que duu sempre cordes suficients per si ho volem remuntar. Noltros en dúiem per si no podíem sortir per la mar, però no va fer falta perquè en arribar al seu final trobem la mar com una bassa d’oli. En preparem i ens llencem a l’aigua per nadar uns 300 m aproximadament direcció SW. Aquesta opció només s’ha de fer si la mar i les nostres forces ho permeten. És una experiència inoblidable no sols pel cansament de nadar tants de metres a mar obert sinó per l’espectacle dels penya-segats i tot el seu entorn vists des de la mar. Ens ho prenem en calma perquè podem tardar fins 45’/60’ en cobrir aquest «petit» trajecte. Passarem per davant la cova des Pujador, a l’altra costa tenim el morro de na Mora i el seu pas, després el penya-segat s’hi ha acaba i comence un litoral menys abrut i accessible, però em de seguir nadant fins a arribar un poc abans del Cavall Bernat des Joncar, per on sortirem a terra.

Una vegada descansats i haver dinat, prenem la dura pujada pel tirany fins a enllaçar amb el camí que ve (dreta) de s’Illeta i va ( esquerra) al pas de na Cordellina-coll de Cala Ferrera-pas de s’Heura. Noltros prenem direcció SW ( dreta) per aquest encisador recorregut, passant per damunt s’Illeta, per davall es Cavall Bernat de s’Illeta, fins arribar després de uns 3 km al carrer Bèlgica i a la plaça dels Reis de Mallorca on em deixat uns dels cotxes.

veure fotos

527. Castell de Santueri en 360º

Publicada en de

 

Distancia total recorrida: 15.3 km.
Tiempo total empleado: 7h.30′
Altitud mínima: 190m.
Altitud máxima: 491 m. (Santuari de San Salvador)
Desnivel Positivo: 892 m.
Desnivel Negativo: 892 m.

Torre de sa Mola de Tuent 527. CASTELL DE SANTUERI EN 360º DES DE EL PUIG DE SANT SALVADOR

A l’excursió d’avui es tracte de pujar al Puig de Sant Salvador de 509 m, per després enllaçar amb el Castell de Santueri de 423 m per la Comuna Grossa de 432 m.

Ens posem en marxa a la creu que trobem a una corba de la carretera que puja a Sant Salvador, més o manco a 1,5 km del començament de la carretera PMV 4011.

Creuarem la carretera a diferents revolts. Totduna deixam l’asfalt ( Km 2) i iniciem l’ascens per una pista seguint els pals indicadors, però ens em de fitxar bé perquè quan arribem a uns escalons que donen a la carretera hem de seguir recte per un tirany que tenim just al davant, i per tant abandonem la pujada «típica» senyalitzada.

És un tirany que ben aviat ens fa guanyar altura transita per un bonic bosc. Arribarem a un muralló on prenem esquerra, prosseguim i arribem a un primer marge de poc més de 2 m d’altura que superarem amb una petita grimpada, després vendrà un segon marge que superarem de la mateixa manera. Sortim a la carretera a prop del mirador, on ens aturem per contemplar gran part del pla de Mallorca. Prosseguim uns metres, passem pel davant el monòlit de la 8ª estació del Via Crucis, prosseguim per la carretera fins a arribar a 15 m del desviament que puja a la Creu des Picot, de 14 m d’altura, construïda en 1957 en el Puig des Milà de 478 m, que també serveix d’esplèndid mirador sobre la costa, des de sa Punta de n’Amer fins ca Cala D’Or. Tornem a la carretera i seguim pujant per ella, tornarem a veure la reste d’estacions del Via Crucis. Després de travessar una petita àrea recreativa, accedirem a l’esplanada del cim del puig pel camí de l’esquerra on hi trobam el Santuari.

Al final de gran esplanada ( esquerra) veurem el monument a Crist Rei, inaugurat el 8 de setembre de 1934. «Una figura en bronze, de cos sencer, presenta Jesús coronat amb el braç dret fent la salutació romana imposada per Mussolini, que governava Itàlia des de 1922, i per Hitler, que governava Alemanya feia poc més d’un any. La Falange, nascuda no feia un any l’octubre de 1933, adoptà aquella salutació.

Molts de falangistes eren allà, uniformats. Després de missa, la poetessa de Llucmajor, amb l’ajut d’una trompa, recità la cançó i afegí una glossa: «Verge de Sant Salvador/ vós que sou a penya forta/ no permeteu que Mallorca/ la governi cap traïdor!». No anava per l’aleshores comandant militar de les Balears. No, Francisco Franco estava baves amb un rei de bronze fent la salutació feixista. Just un mes després: els fets d’octubre. i, en menys de dos anys, militars i falangistes atiaren la insurrecció armada, beneïda per l’Església.»
Font: DBalerar.cat, http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=202814

A l’altre extrem del Puig hi ha l’ermita edificada l’1 de setembre de 1348, l’any de la mortaldat a Mallorca, on la peste negre s’envà dur el 20% dels mallorquins, uns 15.000. D’ells 900 eren fills de la vil.la de Felanitx probablement fou aquest el motiu de l’edificació de la capella.

Des de l’ermita ja es veu el nostre objectiu, el castell costaner de Santueri, i enmig el puig de la comuna Grossa 432 m, deixam l’ermita al darrera, i davallam per un tirany que parteix pel coster de migjorn del puig, per la part del monument de Crist-Rei que deixam a la nostra esquerra. Tot seguit el camí discorre pel costat d’una paret lateral. Aviat arribem a un portell amb una barrera metàl•lica, la traspassem i continuem la davallada, sempre amb el Cirst-Rei a la nostra esquena. En pocs minuts arribem al coll de Son Gall, 200 m d’altura, enmig d’una pista forestal i una barrera metàl•lica a l’esquerra. Prosseguim pel tirany ara més estret direcció a sa comuna. Podem gaudir de la vista als dos costats: al sud, el pla de Campos, i a l’est la costa entre Manacor i Felanitx. És un bonic tiranys entre pins joves, arboceres, càrritx, mates i estepes. Durant el camí anirem trobant diverses bifurcacions sobre tot a la nostra esquerra que davallen, no lis em de fer cas, noltros em de seguir, de moment, «recte» sense perdre massa altura, fins que el tirany arriba a una zona més oberta i s’inicia una forta davallada que ens situarà a una esplanada i creuament de camins que no farem cas i prosseguirem recte. Está ple de marques i punts de colorins que són un autèntic merdè i millor no fer.lis cas.

Seguidament creuarem una àmplia pista, el castell ja el tenim molt més a prop i a dalt de la vista. Ara el tirany s’empina de cada vegada més fins arribar just al contrafort de la murada del castell. Aquest punt és important perquè assenyala l’inici ( dreta) i final (esquerra) de la volta de 360° que farem a la mola del castell. Dit això agafem dreta per davall el penya-segat per un tirany més estret i que de cada vegada agafa més pendent fins que s’acaba a la mateixa carretera del castell. Ara continuem per l’asfalt fins als murs de la fortificació i entrada al castell cridant l’atenció la murada sud-oriental amb la torre circular de l’homenatge. Entrem pel portal i iniciem la seva visita.

El castell de Santueri, juntament amb el del Rei i el d’Alaró forma la trilogia de castells roquers medievals mallorquins. Des de l’interior del recinte, es pot observar la torre de l’homenatge en detall, amb la porta d’accés i les restes de la cúpula esfondrada. També ens podem apropar a la murada amb les espitlleres i coronada pels merlets.

La història del castell és llarga i els seus orígens es perden en la fosca dels temps. Però en tot cas anterior a la dominació sarraïna. Fou conquerit per les tropes del rei en Jaume I l’any 1231. A partir del segle XVII, el castell perdé importància estratègica i defensiva i va ser abandonat.

Visitat el castell, sortim i ens dirigim per la carretera asfaltada fins a la primera corba, on a l’esquerra s’inicia un tirany de davallada que envolta les murades. Aquest mateix tirany abans de completar els 360° de la mola del castell, passa pel sector d’escalada, avui en dia tancat: «la Federación Balear de Montañismo y Escalada acaba de comunicarnos el cierre inmediato para los escaladores mallorquines del Castell de Santueri. «Patrimonio (Consell de Mallorca) ha exigido a la Federación el desequipamiento de las rutas del Castell de Santueri y ha comunicado la prohibición de escalar más allí», comienza la circular enviada por el Comité de Escalada de la Federación Balear de Montañismo y Escalada. «Debido a unas recientes obras de restauración del castillo (el edificio está sobre las rutas) se percataron de que allí se escalaba, ya que antes no había habido problemas de acceso. Con todo esto y ley en mano, la 12/1998 del Patrimonio Histórico de las Illes Balears, se remitieron a la Federación, exigiendo lo anteriormente comentado y avisando que la Guardia Civil se iría pasando por la zona y multaría a quien se subiera por las paredes; la cuantía puede llegar a ¡los 600 euros!».

El comunicado explica también que ninguna ruta de la cueva toca piedra alguna del castillo ya que todas tienen su reunión bastante más abajo del arranque del edificio. El aviso es urgente, ya que las obras de la fachada principal del edificio ya han finalizado y los andamios se han retirado, por lo que resultará tentador ir a trepar.
Miguel Riera, profesor de la Escuela Balear de Alta Montaña (EBAM) y además autor de Mallorca Escalada deportiva y Psicobloc Mallorca, indica que se trata de una zona con una treintena de rutas (no hay vías fáciles, solo un 6c, una quincena de 7a a 7c y el resto son octavos, incluido un 8c)»
Font Desnivel.com 08/11/2011

Aquí mateix hi ha la cova dels Bous, les mides de la qual són 58 m d’Est a Oest i 29 m de Nord a Sud. i una mitja de 5 d’altura. No molt enfora  podem trobar la Cova Calenta, Cova del Drac,  i Cova del Confessionari dels Moros.

Prosseguim pel tirany entre pitreres i figueres de moro completant el cercle dels 360° en el mateix punt que abans he comentat.

La tornada des de el puig de Sant Salvador la feim pel camí marcat o del via Crucis, passant per la comuna Grossa i arribant al Puig de Sant Salvador i finalment davallada fins als cotxes.

veure fotoswikiloc75youtube75

526. Avenc de s’Embut

Publicada en de

 

Distancia total recorrida: 4.1 km.
Tiempo ida y vuelta: 1 h.
Tiempo interior avenç: 4 h.
Altitud máxima: 437 m.
Altitud mínima: 241 m.
Desnivel Positivo: 193 m.
Desnivel Negativo: 193.
Rapel, fraccionado: 15 m + 30 m
Profundidad máxima interior avenc: -95 m.

526. AVENC DE S’EMBUT

Ens dirigim fins al Mirador de na Burgesa i des d’allí prenem la pista que es dirigeix a les antenes, passarem al costat d’elles per l’àmplia pista, deixant a la nostra esquerra un tancat metàlic verd, amb grans rètols de “cans solts”,  prosseguim avançant en lleugera pujada fins a passar al costat d’una torreta elèctrica a la nostra dreta, peró no serà fins a passat la segona torreta i en la part superior de la pista al costat d’uns grans pins on la deixarem a esquerra seguint un lleuger tirany que ens conduirà en uns 200 m fins a l’avenc.

Nuestra Sra. de la Paz : En el año 1924, el urbanista y jefe de Obras Públicas Bernat Calvet cedió 10.000 metros cuadrados de terreno en la cima del puig del Caragol (conocido como Na Burguesa) para construir el monumento dedicado a Nuestra Señora de la Paz. Las obras no se realizaron, aunque en 1940 se construyó una capilla dedicada al Inmaculado Corazón de María .La actual configuración proviene del año 1967, de 22 metros de altura y forma prismática.Recientemente se ha instalado, como coronamiento, una imagen de la Inmaculada Concepción llamada Nuestra Señora de la Paz. la escultura data de 1985 y es obra del artista de Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, llamado Sarasate (1915-1990).

El oratorio actual es un cobertizo abierto, con cubierta de cemento armado, con un ábside cerrado por paredes convergentes que acogen el altar y una imagen de la Inmaculada en el centro.

Mirador: Se encuentra en la cima del Puig de s’Àliga (439 m.). La costrucción es de planta rectangular (8m. X 6m. aproximadamente), con cubierta de una vertiente y portal que se abre a la fachada orientada al noroeste, sobre el valle de Benátiga coronado por el puig del mismo nombre de 375 m. Con expléndidas vista sobre la localidad de Calvià, sa Mola de s’Esclop (928 m.) i el Puig de Galarzó (1027 m.). En su interior un banco de piedra que recorre la mayor parte del perímetro. En el interior, desfigurado, destacan los restos de un hogar , en el ángulo de levante, y un banco de piedra interior. A principios de los años 90 del siglo pasado se tenían que realizar obras de restauración.

Cavitat situada a la zona del Coll del Pastors a la Serra de na Burguesa i de fàcil accés, amb una cota de -95 m.. L’entrada la forma un autèntic embut, i s’accedeix pel coll de s’embut de 1×1,5 mamb un ràpel de 15 m. que ens situa a una primera sala de 15×25 m.amb molta claritat per la llum que rep de l’exterior.

Després una rampa de terra molt relliscosa, dos fraccionaments i un passamans ens situa a una cota de -21. Aquí comence el tup de ses Pedres d’uns 30 m en forta pendent, la primera sensació pareix totalment recta però a mesura que ti atreques te ne dones que ho forman blocs que te «faciliten» el descens.

Una vegada superat aquest tub arribem a la part alta de la sala de ses Columnes -43 m, la mes gran, seguim descenden ara sense ajuda de la corda per un caminoi de pedres i terra, una autèntica rosseguera, per situarnos a la part mes baixa de la sala. Lo primer que ens crida l’atenció es la columna central de 10 m d’altura. Un poc mes avall un altre columna, la mes bella, de 14 m d`alçada per 45 cm d’ampla. En aquesta sala podem trobar multitud de formacions de gran bellesa.

Ja a la part més baixa a -95 m podem observar un betlemet.

Varem poder veure una bona quantitat d’aranyes d’aspecte «temibles i feroces», ens recorda  a sa viuda negre i tamany respetable, parescuda a sa  Steatoda grossa, ignoram les seves característiques i si tenen verí tòxic .  Per cert aquest avenc es troba a prop de l’avenc de sa Aranya, tendrà algo que veure (?), val mes no saber-ho,

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina