Archivos mensuales: octubre 2017

Circular: Sí
Distància total: 12,880 km
Temps total: 5,20 h.
Altura màxima: 881 m
Desnivell acumulat:

 550. Pas de ses Tres Pedretes o Son Gallard i pas del Petit Pi

Es tracta d’un dels antics passos que permetien superar la línia de penya-segats que dóna accés als altiplans de la zona del Teix i que transcorr entre els cingles de Son Rul•lan i el Coll de Son Gallard. El vàrem obrir per primera vegada dia 4 de setembre de 1996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt temps que ningú hi transitava. La idea havia sorgit una setmana abans quan, des del refugi de s’Arxiduc que hi ha a la Talaia Vella, en Joan s’havia fixat en un cingle d’alzines que semblava trencar la inaccessibilitat dels penya-segats. Dit i fet, hi anàrem i ens vàrem endur l’agradable sorpresa de trobar-hi restes de pedres compostes i escalons tallats a la roca que, encara que molt abandonats i bruts, ens permeteren recórrer el cingle sencer. Per cert, li posàrem el nom de pas de ses tres pedretes, perquè la primera senya que trobàrem de pas antic foren tres pedres col•locades i també per la gran impressió que ens causà («arribar a les tres pedretes» té el significat d’arribar a una situació delicada, greument perillosa). Probablement, si té nom antic, deu estar relacionat amb Son Gallard per la seva situació.

Iniciam l’itinerari i començam a caminar pel camí de sa Muntanya, es tracta del més conegut dels camins que va fer construir L’Arxiduc (1847-1915) , el qual puja de l’hostatgeria cap al camí de s’Estret de Son Gallard.

L’antiga hostatgeria, de ca na Magina passar després a dir-se ca Madò Pilla, fins fa poc conegut amb el nom d’Hotel El Encinar,  per acabar enguany amb el nom de Hotel Continental, a la carretera Valldemossa-Deià.

L’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915), va adaptar ca na Magina, com a hostatgeria, perquè servís com a lloc d’allotjament als qui volien visitar Miramar. Els visitants s’hi podien estar de franc durant tres dies, «…un alberg de 20 llits on tothom hi pot passar tres dies de franc i li donen roba de llit, tovalloles, coberts, llenya per fer foc i olives sense haver de pagar res, i des del mirador que hi ha allà prop damunt un penyal de forma cònica es domina tota la contrada…».

«Luis Salvador, María, José, Juan Bautista, Domingo, Raniero Fernando, Carlos, Zanobio, Antonio de Habsburgo-Lorena y de Borbón (así se llamaba), llegó por primera vez a Mallorca en 1867. Durante el último tercio del siglo XIX adquirió numerosas fincas mallorquinas, fascinado por el paisaje de la isla, la inmensidad del mar y la Serra de Tramuntana. En 1872 compró la sin igual posesión de Miramar en Valldemossa. Esta finca se convirtió en el centro de todas sus posesiones y allí recibía a todas sus visitas a las cuales se les ha considerado como los primeros turistas de Mallorca. Su prima Sissi, la emperatriz de Austria, compartió su amor por la naturaleza de las islas. Enamorado de Mallorca, invitó a Miramar a toda la aristocracia de su tiempo, comenzando por su madre la Gran Duquesa de Toscana, a la Princesa Estefanía, viuda del Príncipe Rodolfo, a la Infanta de España Isabel Francisca de Asís de Borbón “La Chata”, al Gran Duque Waldimiro de Rusia, hermano del Zar, etc.etc. También acostumbraba invitar a gente de la cultura y las artes (escritores, pintores, poetas, artistas, etc.). Después de comprar Miramar, se dedicó a la adquisición de posesiones como S’Estaca en los alrededores de Valldemossa y Son Marroig, en el término de Deyá, que reformó realizando ampliaciones al estilo italiano. Edificó en un extremo del jardín un pequeño templo neoclásico de mármol de Carrara, desde donde se denomina la punta de Sa Foradada. Su Notario habitual era Cayetano Socías y Bas y en sus protocolos de los años 1872 a 1889 figuran los contratos de compraventa, cartas de pago, poderes, etc. que el Archiduque realizó durante su estancia mallorquina. Su apoderado, el abogado mallorquín Francisco Manuel de los Herreros, fue el encargado de realizar la mayoría de las operaciones en su nombre.

Con el transcurrir de los años, las personas y las entidades más representativas de su tiempo, así como organismos oficiales y corporaciones académicas, quisieron rendir homenaje a su destacada labor en el campo de la cultura, las artes y la sociedad en general. Así, en 1883, fue nombrado Académico Honorario de la Academia Provincial de Bellas Artes de Palma de Mallorca y en 1887 la Diputación Provincial le nombró hijo adoptivo de esta provincia. En 1909 la Sociedad para el Fomento de Turismo de Mallorca le nombró Presidente Honorario y un año más tarde el Ayuntamiento de Palma le proclamó Hijo Ilustre, al igual que la ciudad de Sóller en 1913. Murió en el castillo de Brandais (Austria), habiendo nombrado en su testamento como heredero universal de todos los bienes que poseía en la isla, al mallorquín Antonio Vives Colom (secretario personal, colaborador y hombre de confianza que le acompañó desde 1872 hasta su muerte) y a sus hijos.

Entre sus múltiples publicaciones destaca Die Balearen in Wort und Bild, monumental obra que consta de varios tomos, en la que describe de forma excepcional toda la magnificencia de nuestro archipiélago, obra que ha sido traducida a varios idiomas.»

Enfront de l’Hotel s’inicia el camí, per on s’arriba a l’ermita de la Trinitat i les ermites velles, del segle XVI.

El camí o pista es ampla i còmoda, al pocs metres de començar arriben a una bifurcació on el camí puja a la dreta que no agafem, però ens hem de fitxar perquè per ell tornarem més tard.
Continuem i passem per davant un curiós coll de tords elevat, prosseguim pel camí obviant qualsevol senderó que puguem trobar, inclòs el que dur a la cova del beat Ramon Llull (1232-1316), fins a arribar al magnífic mirador dels Tudons, rep aquest nom perquè els tudons hi solien fer és niu.  https://www.youtube.com/watch?time_continue=32&v=Mx7x7r_TfXk

Ara el camí pren una forta pujada en ziga.zaga, fins a arribar a un nou mirador el de son Gallard.

Aviat arribarem on el camí té un tancament de reixa a la dreta, prosseguim i travessem un portell metàl•lic, estem a l’Estret de son Gallard. Després el camí se suavitza, i hem de tenir esment perquè arribarem a un aljub a la nostra esquerra, punt on hem d’abandonar el camí, deixant l‘aljub a la nostra dreta.

Ara s’inicia una pujada forta en diagonal NE, fins a arribar a una paret de partió procurant no perdre altura, sense referències. Una vegada travessada la paret de partió, seguim vorejant la basa de la paret rocosa i al cap d’uns 100 m veurem una fita, és el moment de dirigir-nos a la base de la paret rocosa i veurem a la nostra dreta (SW) un canal ampli que ascendeix amb pendent fort, en la part esquerra, al costat de la paret rocosa, veurem dues alzines, la més pròxima a la paret lleugerament inclinada i l’altra, amb el tronc en forma de S, tombada. És el canal per on hem d’ascendir. El pendent és fort/molt fort, girant posteriorment amb diagonal esquerra; en algun moment hem de grimpar (trobarem una cinta) i al cap d’uns 15′ haurem superat aquesta primera part de l’ascens. Seguim en diagonal esquerra i posteriorment seguint la línia de màxima pendent, amb pujada forta/molt forta, per a finalitzar en diagonal dreta. Als 3′ vorejarem per la dreta un espoló rocós, amb un pati important a la dreta, i als 5′ d’ascens fort, arribarem a un racó en el veurem una cinta. És el principi del tram final del Pas de Son Gallard o de ses Tres Pedretes, que consta de dos trams equipats amb una cinta, avui dia descolorida però que en els seus orígens era vermella (1.996). És un tram delicat pel pati que tenim a la nostra esquena, pel que convé extremar les precaucions sobretot amb terreny mullat. Una vegada superat el pas, ascendim amb pendent fort/molt fort per les roques situades a la nostra esquerra, passant per davall una enorme heura, als 10’/11′ grimpem en diagonal esquerra i una vegada superada seguim de front arribant al Camí de s’Arxiduc en uns 3′.

El Pas de Són Gallard, també conegut com el Pas de Ses Tres Pedretes, ho van obrir per primera vegada Tomeu Bonet i Joan Ensenyat, el 4 de setembre de 1.996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt temps que ningú ho transitava. La idea de recórrer aquests penya-segats va sorgir la setmana anterior quan Joan s’havia fixat, des del Refugi de s’Arxiduc, en un risc amb alzines que semblava trencar la inaccessibilitat dels penya-segats. Una vegada arribats a aquesta zona es van trobar amb l’agradable sorpresa de trobar restes de graons tallats en la roca. El nom de Ses Tres Pedretes, és degut al fet que el primer senyal que van trobar de l’antic pas van ser un caramullet format per tres pedres, i també per la gran impressió que els va causar el pas («Arribar a ses tres pedretes» té el significat d’arribar a una situació delicada i extremadament perillosa). En cas que el pas tingués anteriorment altra denominació, molt probablement seria Pas de Són Gallard a causa de la seva situació a l’ES del Estret de Són Gallard.

Ara prenem S ( dreta) pel l’antic camí de l’Arxiduc, on visitarem la cova de l’Ermità Gillem, un centre d’espiritualitat, i prosseguir fins a arribar al Coll de son Gallard, on abandonem el camí per l’esquerra direcció al pla des Pouet, on es veu la tasca de neteja que s’ha fet a l’alzinar, la restauració del pou i de les antigues cases.

A l’W, dreta, del Pla, surt un camí carreter, que recorre la part del puig de na Torta 727 m que mira cap a sa Talaia Vella  868 m i que arriba una magnífica balconada, on aprofitem per menjar i descansar.

Ara agafem un tirany marcat amb fites i punts vermells que du al mirador de na Torta, que no arribarem perquè abans prenem dreta per baixar pel pas del Petit Pi, que curiosament hi ha construït uns escalons de pedra que faciliten enormement la baixada no fen falta posar corda. Encara hi ha eines utilitzades en la recent construcció. Suposem que facilitaran l’accés turístic a la cova de les Dues Boques. Perquè si no és així no sé quin sentit pot tenir construir l’escalonada. Tota aquesta zona » Muntanya del Voltor» està sofrint canvis que ja veurem on arribem.

Baixam un rost comellar cobert de fullaca d’alzina, bastant relliscós, amb direcció NW, dreta, no hi ha camí o tirany definit. Com hem davallat massa no hem trobat la cova de les Dues Boques, però si hem trobat una connexió amb la sortida o final del pas de ses Maromes, és a dir hem arribat als colls de Tords que hi ha baix el pas de ses Maromes.

Ara ja no queda més que seguir davallant pel tirany molt definit fins al tàlveg del torrent de sa Noguera.

No tardarem a trobar a l’esquerra una paret de partió que ens acompanyarà fins al tàlveg. Creuem el torrent fins a l’altre vessant per situar-nos damunt una sitja que curiosament té una enorme roca al centre.

Al costat de la sitja inicia un ample camí o pista en davallada, passarem per davant un gran forn de calç. El camí continua davallant fins a unes cases/porxos on ja podem veure el restaurant de can Costa, girem dreta fins a la barrera que dóna a la carretera que puja a l’ermita de la Trinitat.

Ara ja per asfalt ens dirigim a l’ermita, la visitem i prosseguim pel camí que hi ha a la dreta de l’hortet. Aquest camí ens tornarà a l’inici del camí que hem pres al començament, per arribar finalment a l’hotel Continental.