583. Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó

Distancia total recorrida: 6.3 km.
Tiempo total de la actividad: 6.30 h. ( 4.30h visita y recorrido interior de cuevas.)
Desnivel Positivo: 156 m
Desnivel Negativo: 108 m.
Desnivel interior cueva Sa piqueta -36m ( llevar coordino de 40 m, para descender, por seguridad.)

cueva

Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó.

Iniciem la ruta d’avui  per Manacor, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turisticament com a cala Romàntica. Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de Can Frasquet i Cala Varques s’hi localitzen més de  16 cavitats de certa importància més altres avencs i coves  de menys relevància : la cova del Pirata, la del Pont, la dels Xots, de la Piqueta, de la Clova Rodona, les Balmes Pelades, la dels Llimacs, la del Moro, la de Cala Falcó, la dels Coloms I, la dels Coloms II, la cova marina del Pont, la de Cala Varques A, la B i la C, i l’avenc del Camp del Pou.

COVA DE SA PIQUETA

La cova de sa Piqueta forma part del Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots, que se comuniquen subacuaticament.
Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).
Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monuments en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Veure més informació aquí:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/25.dir/Endins_2006v29p025.pdf

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/65.dir/Endins_2006v29p065.pdf

A l’abril del 2017 va ser famós el rescant del magnific espeleobussejedor Xisco Gràcia i del que podeu veure un petit reportatge a:
Rescate Cova de sa Piqueta abril 2017

COVA DE CALA FALCÓ

Se situa al costat NE de la mateixa platja de la cala, sota una balma de 10 m d’ample per 2,8 d’alt.

Presenta els baixos inundats a nivell del mar, formant el llac Major al que haurem accedit pel seu costat esquerre. Creuem el llac pel seu costat esquerre i accedim a una altra sala enorme sense formacions. Prosseguim avançant i entrem a una altra sala amb un altre llac menor.

52 m de Longitud
30 d’amplitud
10 m de desnivell.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

veure fotoswikiloc75

582. Pas des Boc

Circular: Sí
Recorrido: 15,2 km
Desnivel :
Tiempo total: 7,30 h

18.06.2018

Pas des Boc i pas de sa Coma.

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament de son Ordines, per després agafar el camí que puja al refugi dels Tossals Verds. Ens acompanya en el primers metres el torrent d’Almadrà ben eixut. Aviat traspassem les barreres i entrem a la finca dels Tossals Verds.

Seguim les indicacions de les balisses que ens faran d’adreçara. Després per l’asfalt fins a arribar a la tercera corba on abandonarem la carretera ( esquerra) per una pista que arriba fins a l’estació sísmica ( 472 m.). Ens situem darrere la casa i prosseguim paral•lels a la torrentera de la nostra esquerra durant uns mestres fins a arribar al pas de sa Coma ( 482 m) que utilitzarem per baixar i travessar la torrentera. Enfront veurem una paret de partió, pujarem pel seu costat per a després en el punt més dèbil passar a l’altre costat. Ara sense perdre ni guanyar massa altura anirem NW fins a arribar al penya-segat on veurem restes d’un tancament ( reixa i pal de ferro) que ens marca ( en aquest cas) la baixada pel pas des Boc ( 510 m), es tracta d’una estreta i aèria cornisa en diagonal descendent molt interessant que ens situa a una balma amb vistes extraordinàries, tenim aels nostres peus el torrent d’Almadrà i a l’enfront la canaleta de Solleric.

Prosseguim la ruta direcció N. en molt forta pujada fin arribar a la variant F del GR 221. Una vegada arribat al camí prosseguirem pe ell ( dreta) direcció al refugi dels Tossals Verds. Però em d’estar molt atents perquè quan arribem a una torrentera que travessa el camí l’em d’abandonar ( esquerra) i pujar per un terreny molt incòmode i brut en forta pendent.
Passem per un coco ple d’aigua neta i amb vegetació pel que pensem que podria ser una font, però ignorem el nom.

Prosseguim N en forta pujada per un terreny molt càrstic. Passarem per l’avenc dels Tossals i l’avenc dels Benavenguts. En arribar a un terreny molt més planer trobarem un tirany fitat que en davallada E ens arribarà fins al GR 221. Abans d’arribar passarem per unes barraques, un forn de calç i per al pas de s’Alzina Gran, que rep de la gran alzina que passem per davall.

Ara ja només ens queda seguir aquesta conegudíssima ruta fins al refugi i després davallar fin a l’aparcament de Son Ordines.

Per suposant acabem a LLoseta fent unes fresques i merescudes chandis.

veure fotoswikiloc75

581. Salt de Pedruixella Petit

Circular: Sí
Recorrido: 220m
Desnivel : 100 metros
Tiempo de aproximación: 10′
Tiempo de descenso : 40′
Tiempo de retorno : 15′
Material : 2×60 m
Ràpel máximo; 55 m

581. Salt de Pedruixella Petit.

Comencem la curta ruta d’avui, tal vegada sigui l’excursió més curta que aguim fet mai,  al punt quilomètric 8,50 de la Ma-10 on podem deixar els cotxes. Caminem per l’asfalt en lleugera pujada durant 150 m fins a arribar al camí de Pedruixela Petit. Entrem pel portó de l’esquerra i caminem uns 100 m fins a arribar a un pont per on el torrent passa per davall el camí asfaltat, en aquest punt sortim del camí per l’esquerra i davallem al tàlveg del torrent, creuem per davall el pont i seguim per dins el torrent, salvem el desnivell en petites desgrimpades fins a arribar a la capçalera del gran Salt.

Està reaquipat amb una placa i una cadena a la dreta, quan la primera equipació es va fer a l’esquerra molt més acceptable, perquè baixava per la mateixa via de l’aigua.

Iniciem aquest espectacular descens de 54 m gaudint de la vall d’en Marc enfront de la mirada dels Torrents des salt des Molinet, d’Enmig i del Raconàs. Acabem en un ampli gorg. Continuem pel tàlveg fins a arribar a la Ctra Ma-10 ( km 7,100), i des d’aquí caminem per l’asfalt en lleugera pujada fins a l’aparcament.

Ha estat molt curta, per aixó ho hem completat amb el torrent de LLinars, dins la mateixa vall d’en Marc.

veure fotosyoutube75wikiloc75

580. Torrent de Llinars

Circular: Sí
Recorrido:
Desnivel :
Tiempo de aproximación: 45′
Tiempo de descenso : 120′
Tiempo de retorno : 30′
Material : 2×60 m, 1×20 m
Ràpel máximo; 56 m

Equipament: inexistent

580. Torrent de Llinars. ( El Salt)

Aquesta ruta es continuació de la qual hem fet a primera hora del matí del Salt de Pedruixella Petit, per aprofitar el dia.

Així que sense sortir de la vall d’en Marc, ens dirigim per la Ma-10 direcció a Pollença al punt quilomètric 3,600 on s’inicia el camí de LLinars, un camí de carro asfaltat de curt recorregut. Que transcorre per un paratge idíl·lic. A part del més interessant per noltros que es fer el gran Salt de LLinars, aquest camí volta pels diferents i interessantíssimes construccions i mecanismes que empraven la força de l’aigua per moldre gra i fer farina, anomenats molins de Llinars que formen un conjunt de sis molins d’aigua fariners que ja existien abans de la conquista de Mallorca per en Jaume I. Els noms d’aquests sis molins són: de Baix d’en Tixador, d’en Solivelles, d’en Jaume Tixador, de madó Teresa Roqueta, d’en Ventet i de LLinars.

Continuem pel camí en mitjana pujada fins a dalt ( final) on hi ha una barrera que dóna a una casa i sa talla el camí, idò just a l’esquerra neix entre carritxeres un senderó escalonat que  puja fins a una paret de partió amb una barrera ( dreta), la creuem i tornnem a deixar a la dreta una barrera que duu a ses cases  i girem lleugerament esquerra per creuar una torrentera ( a la dreta tenim les cases de LLinars) per després girar dreta fins a la font de mina de LLinars, es fàcil de coneixa perquè té un arc rodó i un canal de pedra al centre de la que surt aigua cap al horts de les cases de LLinàrs que estan molt a prop.

Ens situem a dalt de la font de Llinars, i continuem sense perdre massa altitud direcció (dreta) al torrent de LLinars, aviat arribarem al seu tàlveg. Ara es tracta de seguir-lo per l’esquerra, perquè per la dreta hi ha un tancament de reixa. No tardarem gaire per arribar a la capçalera del gran Salt de Llinars, les vistes son extraordinàries.

El torrent no està equipat. Posem la corda a un pi i feim un primer salt-tobogan de 12 m, per arribar a la sortida del gran Salt de 56 m, l’equipem amb una baga doble i un maillon a la soca d’un gran pi que hi ha a la dreta. La sortida és una mica bruta però «fàcil» amén de la forta pressió psicològica que representa la gran timba que tenim davall les nostres botes. Com deim el salt per on davallem té gran quantitat de vegetació, mates, figueres, rudes, i maleïdes aritges, el que pot enredar sa corda… el salt no és completament recte sinó que quasi al final fa un gir de 45º que et deixa a un gorg. Ara el torrent s’engorxa, feim una petita desgrimpada i ens situem en el segon salt, de 17 m de gran bellesa, monten una baga a un pont de roca i un maillon, tot seguit i dins el mateix engorjat ve el tercer i darrer salt de 7 m.

Seguim descendint i ens situam en unes grans marjades molt netes i ben cuidades amb gran quantitat de garballons, un bon lloc per menjar el bocata i descansar.

Continuem per dins el tàlveg que transcorre pel mig de grans parets de pedra, amb reixa a dalt. Passarem per davall un petit pont. Passat unes parets (dreta) de molt ressenta construcció el mur s’ha acaba i podem sortir per la dreta, aquest punt coincideix amb l’entrada d’aigua que vé de la font de LLinars, seguim l’aigua i ens duu a la caseta des molí nº  677  que està just a l’entrada d’una altra casa. Des d’aquí agafem el camí principal de LLinars i continuem la tornada pel mateix tram de camí que havíem fet a la pujada, per arribar a la Ma-10, on tenim aparcats els cotxes.

Cal fer una aclariment que quan estam a punt de deixar el tàlveg per arribar a la caseta del molí 677, realment podríem seguir pel tàlveg fins a arribar a la mateixa ctra. Ma-10, i sortida pel pont,  km 3,5.

Donant per acaba l’activitat torrentera d’avui, davant unes merescudes i fresques, fresques chandis.

veure fotosyoutube75wikiloc75

579. Pas d’en Querol – Pas de s’Anglès – Pas des Pí d’en Garbulla

Circular: Sí

Distancia total Actividad: 8.3 km.
Tiempo Total Actividad: 7 h. ( es factible en 5 h.)
Altitud mínima: 53 m.
Altitud máxima: 801 m.
Desnivel Positivo: 1048 m.
Desnivel Negativo: 1048 m.
Carencia  ascendiendo: 211 m/hora.
Carencia descendiendo: 221 m/hora.

579. Pas de ses Rotes d’en Querol  – Pas de s’Anglès ó des Cingle d’en Fred – Pas des Pí d’en Garbulla.

Quan m’ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.

Cançoner Popular de Mallorca

Bé idó aquest vers descriu perfectamente els indrets d’avui.

Iniciem la ruta d’avui al llogaret de Biniaraix per anar a agafar el camí des Barranc, deixam els rentadors i les darreres cases com las de de Cas Don amb torre del segle XIX, propietat del Marques de Zayas. Que per cert, a la tornada, vàrem tenir una entretenguda xarradeta amb D. Carlos Zayas, que esperam continuar en altre ocasio, parlant d’interentíssims temes com de la seva finca de Son Torrella i de l’ecologisme a Mallorca.

Creuem el tàlveg del torrent per les pedres passadores, passem per davant la font del Patró Lau . Continuem avançant en lleugera pujada, aviat passarem per davant el el refugi Xim Joy ( s’Alova) (Fundació Maria Ferret i Moviment escolte de Mallorca). Continuem pel camí empedrat fins que ens desviarem per la quarta entrada a la dreta, al costat d’un garrover a l’esquerra, i on hi ha un cartell de fusta «Camí Vell de Cúber, 4h.»

En situem just davant el Morro d’en Joy (500m) a l’altre vessant del barranc. En arribar a la cota 317 m, ens hem de desviar ( dreta) per un altre camí . És fàcil de veure perquè té una barrera nova de fusta que deixarem tancada en pes. És la ruta que ens menarà al pas de ses rotes d’en Querol.

Iniciem pujada per l’esquerra de la imponent rosseguera de can Ribera, utilitzant uns escalons de pedra. El pendent és forta i constant, hem d’anat atents i no sortir-nos del «camí» fins a arribar a les rotes d’en Querol, situades a la part més alta d’aquesta zona del barranc. Anem superant aquestes altes marjades escalonades, fin arribar al primer porxo ( 395 m) de gran bellesa i senzillesa, aprofitem per fer una mossegada. Continuem pujant per l’esquerra de la rosseguera. Si ens fitxem, podrem veure bastant abaix el Coll d’en Sé, lloc a on arribarem a la tornada, i no gaire més amunt arribem a ses rotes d’en Querol (480 m), un lloc encisador i meravellosament cuidat. Felicitats per l’amo. Just devora el petit safareig i hort comença el pas de ses rotes d’en Querol, també conegut com a pas des Cable ?, es tracta d’un llarg pas escalonat i equipat, primer amb una corda i després amb dos trams de cable d’acer, que ajuden la seva progressió en un lloc molt aeri, El pendent és quasi vertical.

Passarem per una cornisa ascendent sobre un marge. Al final girem esquerra i ens situem a una gran balconada sobre el barranc.

Continuem (dreta)  direcció un uns pins, després anar pujant amb tenència cap a l’esquerra, ja que si seguissim aquesta orientació arribariem al pas d’en Querota, de manera de suavitzar la pujada fins els peus del Cornador Menor o Petit (809 m), també conegut com a puig d’en Vives, i avançam cap al pas del Cingle d’en Fred —actualment més conegut com a pas de s’Anglès—, per un inclinat coster cobert de carritxeres.

Aviant som a s’enfront de la paret vertical del Cornador Gran (957 m), on en el cim hi ha el mirador i refugi de Xim Quesada, (1961).

Ara arribem al punt mes delicat que és l’inici del pas d’Anglés/pàs des Cingle d’en Fred. El pas de s’Anglès pren el nom a causa del fatal accident ( dècada anys 1960) que tingué un ciutadà anglès, el qual es va despenyar i es va matar, per tant és un exotopònim. El seu cadàver fou trobat molt de temps després. Despés d’aquest fet es va de deixar d’utilitzar el seu nom antic de pas del Cingle d’en Fred.
El primer que em de fer es grimpar per situar-nos a la cornisa que forma el propiamente pas, es tracta d’una cornisa estreta i molt aèria, on trobarem una placa amb la resta d’un cordino. Aquí tenim dues opcions; Una de seguir grimpant cap amunt fins passar pel mig d’un arbust, que ens situa a la part de «dalt» del pas, travessem una roca llisa amb molt pendent cap a l’abisme amb un passet final de fé, que ens situa pasat l’estret i dificultós passet de la roca arrodonida, la que té al cap un placa y una cinta que facilita la davallada o l’ascens, segons es faci. Com he dit, l’altra opció, que és la que noltros agafem, és seguir per la cornisa ( sense fer la grimpada als arbusts) davallar-la amb molta cura per situar-nos dins la canal just davall la roca arrodonia que he esmentat abans. Am l’ajuda de la cinta superam aquest passet.

Continuem ascendint per la canal fins el calladet que hi ha entre el Cornador Petit o puig d’en Vives i el pujol de la cota 754 m ( esquerra), ara la darrera grimpada ( esquerra) per superar la paret rocosa. Una vegada superades totes aquestes dificultats, ens dirigim al coll de sa Paret.

Continuem pel costera mb abundant càrritx fins arriba a una cova alairada que té una gran eura al cap de munt, avui bastant rompuda per un recent despreniment. Al seu interior podem veure restes de bivacs, cadireta de fusta, bota, quadres, dues tendes de campanya, armatjos de boxing…. Continuem i passem per davant la font d’Heura

Iniciam l’aproximació al tercer pas per una zona amb forta pendent, es fácil de localitzar perquè té un gran pi, el pi d’en Garbulla, (733 m) que dóna nom al pas que té a sota. Iniciem el descens en diagonal esquerra.
La davallada impressiona. En un punt estret i exposat hi ha una ansa feta amb un cable d’hacer clavat a una piqueta. De piquetes en trobarem alguna mes.

Continuem davallant per aquest xaragall fins que s’estreny en arribar a l’alzinar. Prenem diagonal esquerra cap avall, seguint una canonada de plàstic negre que ens durà un aljub a zona marjada d’oliveres de can Garbulla, d’aquí al coll d’en Sé i tornem al camí des Barranc i tornada a Biniaraix on ens esperen una chandis fresques fresques….

Nota. Cal dir que hi ha confusió en determinar el lloc del pas d’en Querol i pas d’es Pi d’en Garbulla, perquè en el planol d’Alpina está mal situat el pas d’en Querol que ho posa en el lloc del Pi d’en Garbulla.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina