773. Coll de Lofre pel Barranc de Biniaraix

Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021
Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021
Distancia recorrida: 12,82 km
Altura Mínima: 81 m
Altura Máxima: 879 m
Ganancia Altitud: 1198 m
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:
Circular: Si

Coll de l'Ofre pel Barranc de Biniaraix

Coll de l’Ofre

Data: 02.01.2021

Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.

La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.

Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis.
Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau, i continuem pujant per aquest  increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí  perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí  es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.

Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat  des  Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim  caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany,  traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.

La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als  Cornadors  i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.

En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

579. Pas d’en Querol – Pas de s’Anglès – Pas des Pí d’en Garbulla

Circular: Sí

Distancia total Actividad: 8.3 km.
Tiempo Total Actividad: 7 h. ( es factible en 5 h.)
Altitud mínima: 53 m.
Altitud máxima: 801 m.
Desnivel Positivo: 1048 m.
Desnivel Negativo: 1048 m.
Carencia  ascendiendo: 211 m/hora.
Carencia descendiendo: 221 m/hora.

579. Pas de ses Rotes d’en Querol  – Pas de s’Anglès ó des Cingle d’en Fred – Pas des Pí d’en Garbulla.

Quan m’ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.

Cançoner Popular de Mallorca

Bé idó aquest vers descriu perfectamente els indrets d’avui.

Iniciem la ruta d’avui al llogaret de Biniaraix per anar a agafar el camí des Barranc, deixam els rentadors i les darreres cases com las de de Cas Don amb torre del segle XIX, propietat del Marques de Zayas. Que per cert, a la tornada, vàrem tenir una entretenguda xarradeta amb D. Carlos Zayas, que esperam continuar en altre ocasio, parlant d’interentíssims temes com de la seva finca de Son Torrella i de l’ecologisme a Mallorca.

Creuem el tàlveg del torrent per les pedres passadores, passem per davant la font del Patró Lau . Continuem avançant en lleugera pujada, aviat passarem per davant el el refugi Xim Joy ( s’Alova) (Fundació Maria Ferret i Moviment escolte de Mallorca). Continuem pel camí empedrat fins que ens desviarem per la quarta entrada a la dreta, al costat d’un garrover a l’esquerra, i on hi ha un cartell de fusta «Camí Vell de Cúber, 4h.»

En situem just davant el Morro d’en Joy (500m) a l’altre vessant del barranc. En arribar a la cota 317 m, ens hem de desviar ( dreta) per un altre camí . És fàcil de veure perquè té una barrera nova de fusta que deixarem tancada en pes. És la ruta que ens menarà al pas de ses rotes d’en Querol.

Iniciem pujada per l’esquerra de la imponent rosseguera de can Ribera, utilitzant uns escalons de pedra. El pendent és forta i constant, hem d’anat atents i no sortir-nos del «camí» fins a arribar a les rotes d’en Querol, situades a la part més alta d’aquesta zona del barranc. Anem superant aquestes altes marjades escalonades, fin arribar al primer porxo ( 395 m) de gran bellesa i senzillesa, aprofitem per fer una mossegada. Continuem pujant per l’esquerra de la rosseguera. Si ens fitxem, podrem veure bastant abaix el Coll d’en Sé, lloc a on arribarem a la tornada, i no gaire més amunt arribem a ses rotes d’en Querol (480 m), un lloc encisador i meravellosament cuidat. Felicitats per l’amo. Just devora el petit safareig i hort comença el pas de ses rotes d’en Querol, també conegut com a pas des Cable ?, es tracta d’un llarg pas escalonat i equipat, primer amb una corda i després amb dos trams de cable d’acer, que ajuden la seva progressió en un lloc molt aeri, El pendent és quasi vertical.

Passarem per una cornisa ascendent sobre un marge. Al final girem esquerra i ens situem a una gran balconada sobre el barranc.

Continuem (dreta)  direcció un uns pins, després anar pujant amb tenència cap a l’esquerra, ja que si seguissim aquesta orientació arribariem al pas d’en Querota, de manera de suavitzar la pujada fins els peus del Cornador Menor o Petit (809 m), també conegut com a puig d’en Vives, i avançam cap al pas del Cingle d’en Fred —actualment més conegut com a pas de s’Anglès—, per un inclinat coster cobert de carritxeres.

Aviant som a s’enfront de la paret vertical del Cornador Gran (957 m), on en el cim hi ha el mirador i refugi de Xim Quesada, (1961).

Ara arribem al punt mes delicat que és l’inici del pas d’Anglés/pàs des Cingle d’en Fred. El pas de s’Anglès pren el nom a causa del fatal accident ( dècada anys 1960) que tingué un ciutadà anglès, el qual es va despenyar i es va matar, per tant és un exotopònim. El seu cadàver fou trobat molt de temps després. Despés d’aquest fet es va de deixar d’utilitzar el seu nom antic de pas del Cingle d’en Fred.
El primer que em de fer es grimpar per situar-nos a la cornisa que forma el propiamente pas, es tracta d’una cornisa estreta i molt aèria, on trobarem una placa amb la resta d’un cordino. Aquí tenim dues opcions; Una de seguir grimpant cap amunt fins passar pel mig d’un arbust, que ens situa a la part de «dalt» del pas, travessem una roca llisa amb molt pendent cap a l’abisme amb un passet final de fé, que ens situa pasat l’estret i dificultós passet de la roca arrodonida, la que té al cap un placa y una cinta que facilita la davallada o l’ascens, segons es faci. Com he dit, l’altra opció, que és la que noltros agafem, és seguir per la cornisa ( sense fer la grimpada als arbusts) davallar-la amb molta cura per situar-nos dins la canal just davall la roca arrodonia que he esmentat abans. Am l’ajuda de la cinta superam aquest passet.

Continuem ascendint per la canal fins el calladet que hi ha entre el Cornador Petit o puig d’en Vives i el pujol de la cota 754 m ( esquerra), ara la darrera grimpada ( esquerra) per superar la paret rocosa. Una vegada superades totes aquestes dificultats, ens dirigim al coll de sa Paret.

Continuem pel costera mb abundant càrritx fins arriba a una cova alairada que té una gran eura al cap de munt, avui bastant rompuda per un recent despreniment. Al seu interior podem veure restes de bivacs, cadireta de fusta, bota, quadres, dues tendes de campanya, armatjos de boxing…. Continuem i passem per davant la font d’Heura

Iniciam l’aproximació al tercer pas per una zona amb forta pendent, es fácil de localitzar perquè té un gran pi, el pi d’en Garbulla, (733 m) que dóna nom al pas que té a sota. Iniciem el descens en diagonal esquerra.
La davallada impressiona. En un punt estret i exposat hi ha una ansa feta amb un cable d’hacer clavat a una piqueta. De piquetes en trobarem alguna mes.

Continuem davallant per aquest xaragall fins que s’estreny en arribar a l’alzinar. Prenem diagonal esquerra cap avall, seguint una canonada de plàstic negre que ens durà un aljub a zona marjada d’oliveres de can Garbulla, d’aquí al coll d’en Sé i tornem al camí des Barranc i tornada a Biniaraix on ens esperen una chandis fresques fresques….

Nota. Cal dir que hi ha confusió en determinar el lloc del pas d’en Querol i pas d’es Pi d’en Garbulla, perquè en el planol d’Alpina está mal situat el pas d’en Querol que ho posa en el lloc del Pi d’en Garbulla.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina