727. Cova del Tresor i altres de Cala Figuera

Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020
Distancia recorrida: 4,5 km 
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 135 m
Ganancia Altitud: 120 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 02:25
Tiempo Descenso: 02:17
Circular: Si

Sala de la Platja

Data: 27.06.2020

Coves de Cala Figuera

La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan  referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.

Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències  de colors i tonalitats del fons del mar.

Arribem  als  còdols  de  la cala  i  prenem per  la ribera  del  Maressar           ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.

Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals.
Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.

Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger  Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.

Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva  grandària,  amb  unes  dimensions  de  56 m  de  llargària,  per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.

Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.

Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una  extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.

Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.

En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

726. Punta d’en Tomàs i cala En Gossalba.

Hora Inicio: 8:15 23 jun 2020
Hora Fin: 15:32 23 jun 2020
Distancia recorrida: 6,6 km (07:17)
Altura Mínima: -178 m
Altura Máxima: 189 m
Ganancia Altitud: 610 m
Pérdida Altitud: -605 m

Circular: Si

Punta d’en Tomàs

Data: 23.06.2020

Punta d’en Tomàs i Cala En Gossalba

Avui ens dirigim al “Finisterre Mallorquí”,  la península de Formentor,  la més septentrional de l’illa.

Xarrar de Formentor son paraules majors.
Quan el poeta Miquel i Llobera (1854-1922), propietari de la península de Cap de Formentor. va morir, es va dividir en lots i es va vendre. En 1922 la finca fou adquirida per la banca argentina Tornkist i pel pintor, també argentí, Tito Cittadini Podesta ( 1866-1960). En 1928, Adan Diehl, un nadiu  argentí i amant de l’art, va decidir construir l’Hotel Formentor.

Més info al video 

Iniciem la ruta al mirador des Plà de la Punta d’en Tomàs, punt kilomètric 14,900 de la Ma-2210. Prenem ponent en mitja baixada direcció al Cingle de les Lletreres, on arribarem a un explèndid mirador natural sobre cala Figuera amb l’impresionant Morro de Catalunya al davant.

Girem a N, en mitja davallada direcció a la Punta d’en Tomàs, o farem crestejant fàcil fins als primer pins, després ve un tram amb més desnivell, en el que aurem d’utilitzar les mans, sensa massa complicació, passarem per una escletxa i finalment arribarem a la zona rocosa fora vegetació. Descendirem uns metres més i ens situarem damunt una bolla rocosa que fà d’extrem a la Punta d’en Tomàs.

Sense perdre altitut caminarem S amb el mar a la nostra esquerra, així com ens anem acostant al Racó des Xot aurem de guanyar altitud per després tornar a descendir i situarnos damunt els enormes blocs, que anirem sortejant fins arribar a la cova des Poat o Pouat o de la Sirena, (o tot junt). Està formada per dues enormes penyes caigudes del penyassagt. Una cavitat de 15 m d’eix principal, 13,5 transversal, amb desnivell de 8,7 m, encara que darrerament ha sofrit esllevissades i te part del sostre cobert pels enderrocs.

La llegenda comta que quan la mar està embravida la força del vent que bufa en força pel forat de dalt i reprodueix el cantar de les sirenes. Com si sapiguessim com cantan les sirenes… probablement eren les foques que frecuentaven aquest coval que produien aquests sons. Es posible que les Nereides tenguin algo que veure. En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) que eren les filles dèn Nereu i de na Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d’Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d’or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins. Idò que vos pensaveu ? No té res a veure amb una insoleció ni certs bolets al-lucinògens, son, simplement relats mitològics.

Aprofitem aquest lloc tant mitològic per fer un capfico.

Tornem enrrera uns metres fins arribar a la coma/rosseguera, i ens enfilam per amunt, en forta o molt forta pujada, fins arribar a dalt de tot, a tant sols uns mestres del parking del mirador.

Ara ve la segona part; creuem la carretera i prenem un tirany que en davallada ens situarà dins la canal de Cala En Gossalba ( torrentera), després d’uns centenars de metres es transforma amb un antic camí amb marges de sosteniment. Durant el camí anirem creuant, en diferents moments,  el torrent, unes vegades al tendrem a la dreta i altres a l’esquerra, i així durant 1300 m, fins arribar al caló més oriental de la cala En Gossalba, on montem el “campament”. Nadem fins l’altre caló, dinem i mentres uns arribem fins el pont del Morro del Pont, altres aprofitem per becar i nadar.

Per la tornada desfeim les passesfetes fins el parking-mirador.

Per suposat que acabem fent unes merescudes xandis al “Corral”.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikiloc

veure fotosveure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

723. Sa Marina de Banyalbufar i sa Cova de na Bernarda

Hora Inicio: 9:12 13 jun. 2000
Hora Fin: 15:23 13 jun. 2000
Distancia recorrida: 11,4km
Tiempo en movimiento: 01:59
Velocidad media: 1,85 km/h
Vel. en Mov.: 5,72 km/h
Velocidad Máxima: 63,14 km/h
Altura Mínima: -182 m
Altura Máxima: 294 m<

Circular: Si

Cova de na Bernarda

Data: 13.06.2020

Sa Marina de Banyalbufar

Iniciem la ruta d’avui en el punt quilomètric 85,600 de la Ma-10, en el  pàrquing de sa Volta des General (Banyalbufar).

Començam a caminar pel camí de Baix, ben senyalitzat, a l’ombra del puig de ses Planes de 339 m i del Penyal de la Heura de 331 m que tenim a la nostra dreta. Al cap de poc de caminar traspassem una barrera de ferro que dóna pas a la propietat de Son Bunyola. A pocs menys de cent metres el camí es bifurca i hem de prendre esquerra (NE) que en suau davallada ens porta al Pla des Cavall, d’aquí el nom de camí des Cavall. Arribem a s’Enquetjar, on veurem unes grans roques. A la seva esquerra neix un tirany en desús, així com la font d’en Quelet, que duu a la Caseta del  Rector. Noltros pel camí des Cavall, passarem pel costat d’una gran roca xapada.

Arribem al Pla des Cavall, després de recórrer, des de l’encreuament del Camí de Baix, poc més d’un quilòmetre.

Ara el camí es transforma en un petit tirany amb més desnivell i direcció a la mar (N), passant per baix el Secret des Cavall. Anem girant direcció NE, entre grans blocs que anem superant i desgrimpant fins a arribar a la cova de na Bernarda, un bon lloc per berenar.

Tornem enrere uns 200 m, abandonam el tirany i comencem a moure’ns, direcció SE, pels blocs i roques de la costa.

El primer escull en deixar enrere els des Cavall, després sa punta des  Tamarell, els esculls des Grum de Sal, es pa de Figa. Dos-cents metres més endavant passarem per on hi havia sa Caseta des Rector i un tirany que la comunicava amb el camí des Pla des Cavall, ara ja inexistent. Arribem a la Pedra Blanca, on aprofitem per remullar-nos.

Continuem i arribem a la platja de sa Galera i a punta de sa Galera, amb les alcoves i la construcció que predomina la petita cala, bastant concurida,  gràcies a l’accés fàcil que té.

Ara ve, la zona més complicada, entre la Pesquera des Clot i la Punta Grossa, es  tracta  de  superar  els  enormes  blocs  de roca a  través dels passadissos i túnels que ho formen, fins a sortir a la part més llunyana  (esquerra) de la mar, fent una petita grimpada per un terreny molt relliscós, passar per sobre una gran roca llisa i arribar dalt sa Punta Grossa, des d’on podem atalaiar la part posterior del moll i l’esplanada del Cos plena de cotxes aparcats.

Arribem al  moll  i  la cala  i  ens situem  a  prop des Salt ben actiu, per refrescar-nos  i dinar.

Ara ve la part més «desagradable», tot per asfalt fins al cotxe. Per sortir de sa cala, ho farem pel pas escalonat per als vianants, quasi a dalt passarem vora les restes del molí d’aigua d’en Roig. Tot seguit arribem a l’asfalt que en forta pujada ens acostarà dins el poble i a la carretera, que prenem  (esquerra) fins al pàrquing on tenim el cotxe.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

Font consultada: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

721. Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca.

Hora Inicio: 9:12 9 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 9 jun. 2020
Distancia recorrida: 8,7 km
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 191 m
Ganancia Altitud: 372 m
Pérdida Altitud: -359 m
Circular: Si

Sa Marina

Data: 9.06.2020

Sa Marina d’Estellencs

Iniciam la ruta d’avui a l’aparcament d’Estellencs que hi ha a l’entrada (vinent  d’Esporles) , just darrere s’ase. Ens dirigim a la part alta on hi ha s’església i prenem pel seu carrer cap avall,  fins a la Cala Estellencs, un petit itinerari que ens permetrà gaudir dels paisatges de la zona.
En arribar a sa cala tenim a la dreta la Punta des Moret i sa penya des  Cagarrot a l’esquerra. Prenem dreta pel passeig, passant per davant la Font de sa Cala amb el seu salt totalment actiu. Continuem direcció als escars que deixam enrere i és aquí on comencem a caminar vorera mar sense  camí ni tirany per unes roques vermelloses, materials del Burtsandtein del triàsic inferior, En les roques podem observar incrustacions de malaquita  i atzurita, minerals de coure,  característiques de la zona, i petits nivells de carbó  (Kuppferchieffer), esmolades per l’acció del vent i l’aigua, algunes de gran bellesa, d’uns colors i formes extraordinaris.

Durant el trajecte en tota la zona de la Marina anirem cercant la millor forma de passar, emprant les mans on faci falta, encara que la roca té bons agafatais i no rellisca, no trobant cap pas complicat.
Arriben quasi a la desembocadura del torrent de sa Tanca, punt on no podem avançar, sino es per la mar.

Per continuar haurem de retrocedir uns metres i iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.

Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.

Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que  davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens  permetrà  davallar per una rosseguera  formada pels  enderrocs. Cal dir que  es una zona molt inestable en la que cauen  constantment  pedres i roques, el que ho fa molt perillós.

Ens situem en fila india guardant las distàncies i ens disposem a descendir per la corda, arribant a la vorera de mar. Continuem vora el mar uns centenars de metres fins que ja no podem  passar. Tornem enrere fins a la corda pugem i anem al tirany d’abans.

Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per   diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les  esplèndides  vistes.

Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m.
En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a una corba de la carretera Ma-10, km-91,200
Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

veure fotos
fotos Xisco
wikiloc
Trakc

720. Torrent de Maçana. Integral

Hora Inicio: 9:27 6 jun. 2020
Hora Fin: 18:26 6 jun. 2020
Distancia recorrida: 11,4 km
Altura Mínima: -87 m
Altura Máxima: 643 m
Ganancia Altitud: 680 m
Pérdida Altitud: -343 m
Temps total: 9 h.
Material utilitzat; Cordes 2×20, més material de reequipament
Tipo Ruta: Circular

Salt de s’Illeta

Data: 6.06.2020

Torrent de Maçana. Integral

Aquest torrent neix al Pla de Miner Gran, es un torrent obert i transcorre per un indret de gran bellesa.

No està equipat excepte el darrer salt de 15 m, la resta és tot de fortuna,
Per arribar-hi hem de partir cap a Campanet i d’aquí pel camí de na Pontons fins a la Ermita de Sant Miquel, on podem deixar algun cotxe, continuem amb el cotxe sense deixar sa carretera amb el torrent a la nostra esquerra, fins a arribar a l’altura de l’Hotel Fangar, prenem un camí de carro a la nostra esquerra que va a les finques de Biniatró i a Son Monjo,  però noltros no hi em d’arribar, em de agafar el primer camí de la nostra dreta per damunt un pontet, seguim pel camí de carro fins a arribar a una  esplanada i unes barreres, lloc on podrem deixar els cotxes. Ara ja a peu continuem trespasant ses barreres per un camí que aviat sa transforma en una pista asfaltada recentment i que en uns 45 m. ens durà al portell de la finca de Miner Petit.
Continuem en mitja pujada per la pista. Al cap de poc ens topen en l’amo de la finca sa Mola que davalla amb el seu cotxe i feim una agradable xarradeta. Continuem, obviem el primer encreuament que agafem dreta, i el mateix amb el segon i tercer encreuament. Ja estem a prop de les cases  que no hi hem d’arribar, només toquem la síquia que no es més que el  començament del torrent la seguim (E), aviat va agafant més cos de torrent amb un «sinfin» de desgrimpades i qualque bot interessant. Però no serà fins passat el gorg dels Voltors on trobarem els primers salts importants de 12 i 15 m.

El primer, un salt de 6 m amb aigua permanent es pot salvar desgrimpamt (esquerra hidrogràfica) a una petita cornisa que dona accés a un forat, anomanat pas des Forat.

Mes envant arribem a l’entreforc i torrent de la dreta, estem mes o manco  davall ses cases de Miner Petit, on a l’ombra dins un gorg aprofitem per descansar i menjar. Mes envant cal destacar el gorg Verd.

Li segueix el tram més engorjat, amb salts seguit de 6,10 i 10 aquest el gorg de s’Illeta, per la gran roca que té enmig i que sol està rodaixada d’aigua. Aquest salt és el més complicat si es fa per la reunió de l’esquerra, la part engorjada i que té una petita figuera a baix. Noltros no l’utilitzarem i ho  férem per la reunió, que no es veu des de dins el gorg, que hi ha dat a l’esquerra superant el rocam, està a una soca d’un arbust.

Acaba el torrent amb un salt de 15 m ja davant la resclosa, que a la part externa té un cercle empedrat intacte per minimitzar la força de l’aigua i erosioni el formigó, després continua un «empedrat» amb grans roques que ajuden aturar sa força de l’aigua, de tal manera que quan tona al llaç natural ho faci de forma trenqui-la i no faci mal bé el camp de conreu.

Per sortir, continuem pel tàlveg del torrent, passem per petites rescloses fin arriba a un camí empedrat, on girem dreta on veim una barrera, a l’altre  costat està el camí que em passat el mati, prenem esquerra i als pocs metres arribem a la barrera i al cotxe.
Les xandis imprescindibles en un dia com avui. En un lloc de luxe com es l’Ermita de Sant Miquel.

veure fotos
fotos Xisco
wikiloc
Trakc
comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina