Archivos mensuales: julio 2020
734. Talaia de Son Jaumell i Cala Llòbrega
Hora Inicio: 9:47 18 JUL. 2020
Hora Fin: 16:06 9 JUL. 2020
Distancia recorrida: 10,8 km
Tiempo en movimiento: 03:42
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 273 m
Ganancia Altitud: m
Pérdida Altitud: m
Circular: Si
Data: 18.07.2020
Talaia de Son Jaumell i cala LLòbrega
Avui en anem al NE, a s’altra punta de Mallorca, a Cala Rajada, des d’on iniciarem la ruta.
Aparquem el cotxe a un carrer devora cala Lliteres, anem caminant fins al passeig direcció a cala Agulla. Es prest i encara no hi ha gaire gent a la platja, l’aigua està impressionant. Travessem la platja fins a Cala Nau, una cala petita a l’extrem, on hi ha una casa i un escar. S’acaba s’arena i anem per les roques amb un tancat de fil ferro a la nostra esquerra, deixam el tancat enrere i enfilam la Punta des Gullò, des d’aquí podem veure a la vegada ses dues cales, cala Agulla i cala Moltó. A dalt la Talaia de son Jaumell i aels seus peus la cala Llòbrega.
Retrocedim per l’altre costar de la punta per arribar a cala Moltó, amb tres persones i una aigua immillorable.
Ens situen darrere sa cala i agafem el camí des Coll de Marina, als 200 m arribem a l’encreuament amb el camí de cala Llòbrega i que agafem, i als 100 m girem esquerra per un tirany en lleugera pujada, en l’ascens veurem un cartell que posa Forns de Calç que obviem i seguim pel nostre tirany, i als 300 m més arriben al primer forn de Calç. Dos-cents metres més arribem a un encreuament on girem dreta que en mitja pujada ens traurà del pinar. Als 300 m el rost es suavitza i girem esquerra, des d’on ja podem veure la torre de son Jaumell.
Arribem a la torre des d’on podem contemplar aquesta meravella de costa nord-est. Ens quedam amb les ganes d’arribar al Cap des Freu, que deixam per un altre dia.
Retrocedim 100 m i iniciem el descens pel vessant E, directe a cala Llòbrega. El tirany no está gaire definit, però hi ha qualque fita. Aviat el descens es guanya fort desnivell, procurarem anar cap a la dreta, primer per dins la coma i després tornar dins sa torrentera. Després de 400 m passarem per devora un forn de calç, després el tirany passa a ser un antic camí que ja no deixarem fins a arribar a sa cala. Tres-cents metres més avall arribem a l’encreuament de camins, agafem esquerra fins a sa cala, on dinem i feim uns capficos.
La tornada la feim pujant el mateix camí fins a l’encreuament d’abans, i seguim recte per enllaçar amb el camí des Coll de Marina.
Anirem direcció a l’aparcament de cala Agulla, en arribar-hi girarem esquerra, passarem per davant el restaurant, continuarem paral·lels a la platja fins a arribar novament al passeig, i d’aqui fins al cotxe.
Avui no feim xandis, sinó uns refrescants gelats.
733. Ferrada i torrent de sa Gúbia.
Hora Inicio: 8:45 14 jul. 2020
Hora Fin: 16:30 14 jul. 2020
Distancia recorrida: 8,800 km
Altura Mínima: 145 m
Altura Máxima: 577 m
Ganancia Altitud: 501 m
Pérdida Altitud:
Temps total; 8,30 h
Material utilitzat:
Cordes 2 x 30, 1 x 20
Bagues, mosquetons, cordinos…
Tipus de Ruta: Circular
Data: 14.07.2020
Ferrada i torrent de sa Gúbia
Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia i davallarem pel torrent del mateix nom.
Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia ( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.
En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.
Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.
En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.
Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.
Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.
Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.
El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.
Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta ferrada mallorquina.
Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.
Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO ( esquerra) en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.
Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.
En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.
Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg, de reduïdes dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.
Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume, i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.
731. P.N. de Sa Dragonera
Hora Inicio: 8:47 9 JUL. 2020
Hora Fin: 16:06 9 JUL. 2020
Distancia recorrida: 16,8 km
Tiempo en movimiento: 03:42
Altura Mínima: -25 m
Altura Máxima: 357 m
Ganancia Altitud: 619 m
Pérdida Altitud: -549 m
Circular: Si
Data: 9.07.2020
Sa Dragonera.
Avui partim cap al Parc Natural de l’Illa de sa Dragonera, i per això sortim de Sant Elm, amb la barca de linea Margarita, que ens deixa al port de Cala Lladó.
Sa Dragonera, Parc Natural des de l’any 1995, és l’illot més gran de Mallorca, amb una longitud de 4,2 km entre el cap de Tramuntana i el cap de Llebeig. Es troba a 700 metres de la costa mallorquina i està separada de Sant Elm pel canal des Freu.
El ponent de l’illa està format per espectaculars penya-segats verticals. En canvi, la costa de llevant, la formen torrents, petites cales i el port natural de cala Lladó, on es troba el Centre d’Interpretació amb una petita exposició del Parc i d’on parteixen les excursions a peu a cada un dels fars que hi ha a l’illa.
El punt més alt és na Pòpia, a 353 m d’alçada, on es troba el far del mateix nom, desmantellat el 1910. Va ser aquest any quan els altres fars entraren en funcionament. El 1905 es va edificar el far de Llebeig a 121 metres sobre el nivell de la mar. El 1907 es va construir el de Tramuntana, a 54 metres d’alçada.
El 1585 es va alçar la torre de Llebeig per evitar l’entrada de vaixells pirates a la cala. La torre va ser restaurada i habilitada per a l’accés el 2004.
Al Parc també es poden observar altres construccions tradicionals com són el forn de calç, el mirador de na Miranda, el colomer, entre d’altres.
Sa Dragonera va ser utilitzada al llarg de la seva història per corsaris, pirates i contrabandistes, a partir d’aquests personatges es crearen nombroses llegendes entorn de l’illa de les sargantanes.
Ens dirigim a les cases i visitem el Centre d’Interpretació. Prenem SW pel camí que va al far de Llebeig i en dur 310 m ens sortirem del camí ( dreta) i agafem el camí que puja al far de na Pòpia, La pujada es fa feixuda, però compensa amb les espectaculars vistes sobre la cota SW de l’illa gran de Mallorca.
En arribar a dalt del puig on es troba el Far de na Pòpia o far Vell, les vistes sa superen,
El far de na Pòpia va ser projectat per Antoni López i Montalvo. Comença el seu funcionament el 20-03-1852 com un far de 3r ordre gran model. Tenia una aparença de llum fixa blanca variada per centellejos cada 2 minuts, produïts per una òptica catadiòptrica fixa i tres lents verticals giratòries externes. Es va triar el punt més elevat de l’Illa Dragonera, a 352 m. d’altura, la qual cosa li va atorgar la singularitat de ser el far d’Espanya construït a major altura sobre el nivell de la mar. Aquesta exagerada elevació provocava que sovint la boira entorpís la seva visibilitat des de la mar, la qual cosa va motivar el seu apagat en 1910 per a ser substituït per altres dos fars construïts en cadascun dels extrems de l’illa. L’edifici estava dissenyat en diversos nivells per a aprofitar la pronunciada pendent del lloc. Les contínues descàrregues elèctriques provocades per les tempestes, els fortíssims vents soferts i l’acusat aïllament dels seus habitants, feien d’aquest destí un dels més durs de tot l’arxipèlag.
Iniciem el descens i ens situem al punt de partida, darrere les cases i Centre d’Interpretació. Girem esquerra, passem per davant els banys i a la primera corba sortim del camí ( esquerra) i arribem a l’entrada de la cova de sa Font o des Moro, tancada amb pany i clau.
La cova de sa Font, coneguda també amb el nom de Cova des Moro, és sense dubte un dels elements geogràfics més destacables de l’Illa. Era coneguda pels navegants des de temps remots, per la seva utilització per l’abastiment d’aigua. La Cova és una cavitat de tendència vertical, que progressivament va delimitant una sala descendent d’estructura aproximadament acampanada i dimensions mitjanes ( 30 x 25 m en la seva base). És notable la presència en el seu interior d’abundants espeleotemes, especialment colades pavimentaries, però la freqüentació de la cova des de temps protohistòrics fins a l’actyalitat ha provocat la destrucció per vandalisme de molts d’ells.
A la cova hi ha presència de CO2, però que no podem precisar per falta de medicions.
Actualment s’utilitza per treure aigua, té instal·lada una bomba submergible , quadro elèctric, etc.
Retrocedim fins l’encreuament de darrere el centre d’Interpretació i sortim del camí seguin les indicacions de la ruta 1 del mirador de na Miranda, continuem, passem per avant unes instal·lacions agràries i tot seguit una torre que semble un colomer acabat amb merlets. Continuem i enllacem novament amb el camñi del Far, pel que continuarem fins el final. Però abans d’arribar al far del Cap de Tramuntana, passarem per damunt el Meridià de París. El meridià de París s’adoptà l’any 1667 com a referència geogràfica mundial. Francesc Aragó, nascut al Rosselló, fou un personatge clau a l’hora de fixar-lo. Un meridià en desús que passa per Dunkerque, París, Occitània i Catalunya. Un traç que travessa els fonaments de la nostra cultura: de la Revolució Francesa als monjos occitans, de la fugida dels combatents republicans al comte Arnau, de la Roca Village a l’art de Pierre Soulages, Joan Ponç i Jean-Luc Godard. I també de Tit Livi a Tiqqun, de Maragall a Baudelaire. I París, és clar. El París resistencialment canalla de la república dels artistes i delinqüents de Montmartre, de les dissidències de l’esperit, i estendard, al mateix temps, del progrés i la Modernitat.
Finalment arribem al Far. És el segon dels fars que es van construir a conseqüència de l’apagat del vell far de Na Pòpia,Es va inaugurar el 15-11-1910. A l’ésser un far que no requeria molt d’abast lluminós va utilitzar al començament un senzill llum Maris d’una metxa, i el far era mantingut per un sol Torrer.
En 1925 el Torrer destinat en aquest senyal va morir i la seva dona va haver de fer-se càrrec del servei durant aquesta nit fins que l’endemà va poder acudir en la seva ajuda un dels torrers del far de Llebeig.
Tornem enrere pel mateix camí fins a arribar a les cases, no ho farem per la variant de na Miranda.
Ara només queda esperar sa barca i fer unes merescudes xandis a Sant Elm
732. Porto Cristo a Cala Morlanda
Hora Inicio: 9:27 h, 11 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h, 11 jul 2020
Distancia recorrida: 8,09 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m
Circular: Si
Data: 11.07.2020
Portocristo a cala Morlanda.
Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.
Una ruta costanera més. Avui toca anar de Portocristo fins a Cala Morlanda, pel seu camí anirem localitzant i visitant diferents coves de la zona.
Aparcam els cotxes al final del carrer Cala Petita, a Portocristo.
Agafem un senderó molt definit que pren SE i aviat ens situa vorera de mar, on davallem fins al mar i localitzem la primera cavitat, la cova del Dimoni. Es tracta d’una cova marina, amb sortida al mar, de 47 m de longitud, 2,13 d’amplària i 12 d’altitud, sent el més destacable el seu llac interior, en el que es pot banyar, que comunica amb un sifó a la part exterior.
Remuntam el penya-segat i continuem pel senderó, sempre en la mateixa direcció SE.
Aviat arribem a una petita cala amb una braç que se endinsa dins la mar, on a la seva part més alta podem veure, d’enfora, la construcció emmurallada. Es tracta del Jaciment arqueològic de sa Ferradura.
«Jaciment arqueològic Sa Ferradura
El jaciment de Sa Ferradura es troba sobre un promontori costaner situat en la costa sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’accedeix a través d’un accés natural estret, defensat per diverses línies emmurallades escalonades. La superior constitueix una muralla considerable, que tanca l’accés a l’assentament. Aquesta formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 metres. Dins del recinte fortificat trobem dues habitacions, en una, que havia de ser un recinte a cel obert es van trobar set llars i en l’altra era una habitació tancada amb porta d’accés.
Per les restes trobades cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, s’ha trobat una agulla però sobretot útils de cuina, peces de ceràmica per a emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb la mar.
Els pobladors d’aquest lloc durant el bronze antic (1.100 – 900 a. C.) van utilitzar Sa Ferradura per a defensar-se de la terra ferma. En l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzava per grans tensions entre els poblats veïns. Aquest context es podria relacionar amb els canvis socials que van conduir a l’aparició de la cultura talaiòtica. » Font: Baleares antigua.
Al vesant S localitzem una instal·lació amb cordes per costejar el penya-segat. Retrocedim, pesem per uns forats de la roca i pugem novament a la part alta i continuem pel senderó.
Continuem vorera mar durant 320 m on localitzem la baixada a la cova des Tabac, desgripem i 11 m E trobem el forat que dona entrada a aquesta petita cova.
Tornem al senderó de dalt i continuem fins arribar a Cala Petita que rodegem per continuar per l’altre costat.
Després arribem a un petit caló anomenat Racó de s’Homo Mort, passem per la punta Rase o Morro de na Corb, i als poc temps arribem al Caló d’en Rafelino dins sa mateixa Cala Morlanda, amb les primeres cases.
Abans d’arribar al carrer i a les cases localitzem la Gruta de l’Amo en Marti, és fàcil perquè té una enorme figuera en el seu interior que sobresurt a l’exterior.
Aquesta cova, de 56 m de llargària per 31 d’amplària i desnivell de 8 m, no tendria gaire atractiu sinó fos perquè es comunica amb el mar, per una gatera aquàtica practicable fins a la sortida de la mar.
Ara tornem enrere, per visitar la cova de la Lluna Plena, poc coneguda i mala de localitzar, però no pel mateix camí fet, sinó que des del mateix caló d’en Rafelino i a prop de la cova de l’Amo en Marti agafarem un altre senderó que surt de la dreta que va paral·lel a un ample camí que dóna accés a uns grans xalets. Al costat d’una corba d’aquest ample camí ( 28 m) i vora un esbucament de la paret hi ha una enorme mata (lentisco), idò sa cova està enmig d’ella, complicar d’arribar-hi.
A l’entrada de la cova de la LLuna Plena feim una primera lectura de CO₂ i dóna positiu 0,8 %, entram 2 m i una nova lectura dóna 1,7%. Probablement produït per les rels que hi ha i l’alta humitat de la cova. Decidim no continuar. L’entrada és molt estreta aproximadament 1 m l’entrada de terra i roques no dóna bona sensació, ja hi férem feines de desobstrucció l’any 2011, i una vegada dins el CO₂ augmentà considerablement arribant fins al 5%.
Continuem per l’ample camí, anirem passant per davant grans xalets, ve una primera corba a la dreta, una a l’esquerra i un altre a la dreta, 75 m després abandonam el camí botant una paret de partió de l’esquerra, giram 180°, direcció a la mar, i continuem 103 m, botem una paret de partió per damunt uns troncs, continuem SE uns 666 m, quasi paral·lels a la part de la nostra dreta, passarem molt a prop d’unes cases habitades, el que ens impossibilita anar a visitar la Cova de Cala Petita. Continuem 165 m pel senderó laberíntic fins a arribar al 320 m on hi ha un botador de pedra a una paret de partió, que botem i passem a un camí ample. Continuem pel camí 231 m i arribem ( esquerra) a la Cova de la Figuera, es fàcil de veure per què la gran boca està tapada per una gran figuera.
Feim lectures de CO₂ a l’entrada, primera sala, sala de baix, gatera i final donant negatiu.
Les seves dimensions són 173 m de llargària, 872 d’amplària, amb un desnivell de -21 m, superant un recorregut total d’1,300 m
Tornam enrere pel mateix camí fins al botador de pedra, i continuem 591 m pel senderó fins a arribar als primers xalets i al carrer de cala petita, on tenim aparcats els cotxes, algú te més sort i té aparcat la flamant camper recent estrenada, on na Ana ens convida a unes xandis.
Font consultada: CCM de J. Encinas
730. Marina de sa Vall, Far de ses Salines a sa Colonia de Sant Jordi.
Hora Inicio: 9:27 h, 7 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h, 7 jul 2020
Distancia recorrida: 12,02 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m
Circular: No
Data: 7.07.2020
Marina de sa Vall.
Del far de ses Salines a sa Colònia de Sant Jordi
Iniciem la ruta d’avui al Cap de ses Salines, al costat del seu far. Però abans hem d’anar a deixar altres cotxes a sa Colònia de Sant Jordi, ja que la ruta no és circular.
Comencem a caminar direcció SE ( dreta), vorera mar. Aviat ens coloquem al costar d’una reixa. El primer accident geogràfic que ens trobem es la Punta des Milà. Als 2,9 km des de l’inici arribem a la Punta Negra, on aprofitem per fer un bany.
El segueix l’explèndida platja des Caragol de més de 500 m de llargària i 60 m d’ampla, avui sense gent, tot un luxe.
Continuem vorejant la reixa. Al seu extrem trobem la punta i l’illa d’en Curt, que visitem. Tornem enrere, continuem i al 250 m trobem una porta metàl·lica, sense pany, que traspassem per anar a veure l’immens Estany de ses Gambes, no se si hi ha gambes però si hi havia flamencs. Continuem per la pista direcció NE, per després canviar a S per acabar sortint a una barrera que vorejam per la paret fins a un botador, sortint a cala en Tugores, una platja verge encisadora.
Continuem el nostre recorregut direcció a la Punta Prima, passem per davant dos búnquers de la guerra civil i arribem a la platja des Carbó, una altra platja idíica, aquesta amb gent. Al seu davant l’illa de na Moltona.
Seguim caminant vorera mar fins arribar a un escat «modern» en males condicions, però és l’única ombra de la zona, que aprofitem per fer un capfico, dinar i descansar.
Continuem fins a arribar a la platja des Dofi amb uns escars, és el punt més a prop de l’illot de na Guardis. Decidim anar-hi nadant creuant el canal, que per més seguretat inflam dos flotadors, un lleó i un cigne per ser bens visibles a les embarcacions. Son tres-cents metres que ens separen, la travessia es fa fexuda, n’hi ha que ni ho intenten i altres arribem fins a l‘Illot Gros. Els més agosarats arribam cansats. Sa tornada gràcies a què el vent bufa de SE ens ajuda a la travessia, una mica escorats però arribem.
Passem pel costat d’unes casetes i de la platja de Can Curt. Tot seguit arribem al final, a la plata del Dolç, molt més concorrida que les anteriors.
Tot seguit ens anem a posar a l’ombra d’un bar mestres els conductors van a cercar els cotxes que hem deixat al far de ses Salines.
729. Torrent Gorg dels Diners – Nocturn –
Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020
Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020
Distancia total recorrida: 4,900 km
Recorregut Esportiu: 1,220 Km
Altura Mínima: 11 m
Altura Máxima: 808 m
Ganancia Altitud: 111 m
Pérdida Altitud: 787 m
Circular: No
Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina
Data: 4.07.2020
Torrent Gorg dels Diners. Nocturn
La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.
Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.
La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…
Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.
Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.
Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.
El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.
Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.
Dos-cents quarenta metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.
En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.
728. Torrentó d’en Vaquer i davallador des Pou Salat
Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020
Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020
Distancia recorrida: 8,6 km (11:08)
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 502 m
Ganancia Altitud: 576 m
Pérdida Altitud: -706 m
Tiempo Ascenso: 04:36
Tiempo Descenso: 06:31
Circular: Si
Data: 30.06.2020
Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.
Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.
Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda.
Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.
Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.
Ja estem en materia i ficats dins el torrent. Molt a prop tenim la desembocadura penjada sobre aquesta costa tan sauvatge.
Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida. El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m,
Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.
Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.
Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.
Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.
Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.
Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.
Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.
Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.
Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre.
Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.