Doblevuit | Archivos del mes: septiembre 2020

751. Coves des Sòtil i de Cala Pilota

Publicada en 27 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:35 26 de set. 2020
Hora Fi: 14:33 26 de set. 2020
Distància recorreguda: 7,800 km
Temps en moviment: 2,01 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 49 m
Guany d’altitud: 192 m
Circular: Si

Data: 26.09.2020

Cala Bòta, Cala Virgili, Cala Pilota. COVES: Cala Bòta, des Sòtil, ses Cabres, Cala Pilota, ses Dones, Balma de Cala Pilota.

Iniciem la ruta d’avui en l’aparcament de Cala Bota, que està a la Ctra. de Cales de Mallorca (Manacor), agafem la pista que pateix d’allà mateix. Continuem per aquesta àmplia pista durant 200 m, arribarem a una barrera metàl·lica que entre a la finca de Son Roig, al costat té un pas pels vianants que utilitzem. Continuem 900 m i arribem a un encreuament, el camí de la dreta baixa directa a Cala Bota, el de l’esquerra no ens interessa, noltros continuem recte i als 400 m arribem a un encreuament i continuem recte, el camí de l’esquerra que obviem és el mateix pel qual tornarem més tard. 100 m després sortim ( dreta) de la pista per agafar un tirany que davalla en forta pendent a sa Cala. No ens podem banyar perquè a la mar hi ha restes del temporal de fà unes hores i a més està plena d’algues. Caminem uns 30 m per dins la torrentera i a la dreta visitem la Cova de Cala Bota, un «Habitáculo acondicionado a costa de preexistente cámara sepulcral del Bronce balear…La cámara hace 3,25 m de fondo, tiene una amplitud de 2,7 m y 1,75 de altària».

Sense sortir de la cala ens dirigim a la punta del Bisbe ( esquerra de la bocana), ens situarem a mitja altura i avançarem per una cornisa irregular, passarem per davant una gran balma/cova que probablement es tracta de la Cova Amagada, destaca a l’entrada les roques ciclòpies que feien el tancament. Continuem i girem la punta del Bisbe, aviat trobem a la paret vies d’escalada que van del 3 al 6b de dificultat, i uns escaladors practicant. Continuem per la cornisa fins que s’ha acaba. En aquest punt s’inicia una vertiginosa davallada a la cova des Sòtil, des d’aquest punt de dalt costa veure l’entrada que està penjada al penya-segat. Iniciarem el descens ferrat a la paret, es tracta d’una cornisa descendent escalonada i estreta d’algun punt de no més de 45 cm. La mar rom fort baix els nostres peus amb un renou espantós, descendim a poc a poc amb la cara mirant la paret i amb les mans aprofitant qualsevol foradi, el darrer metre encara és més exposat perquè la paret fa panxa i t’escup a l’abisme. Una vegada arribat a l’àmplia boca encara hem de fer una petita desgrimpada que ens situa a l’antesala amb un altre gran boca, estem a una cornisa interior circular amb el buit enmig. La rodegem i entrem a la sala d’uns 65 m, passem per unes grans columnes i arribem a un petit llac al fons. La sortida torna a ser espectacular.

Tornem enrere i passat els escaladors prenem la nostra curta i senzilla escalada a la part alta, continuem el més a prop possible de la línia marítima, aviat passarem per davant una barraca, continuem 300 m i passem per la caseta d’en Bessó al Plà des Seny. Continuem pel litoral fins arribar a unes grans roques planes, aquí localitzem la cova de ses Cabres de 12,5 m de fondària per 7 m d’amplària i 1,2 d’altitud, en el seu interior hi ha dos gorgs de pots centímetres de fondària amb aigo i que utilitzen ses cabres. A prop tenim la petita cova de ses Boques.

Continuant pel litoral arribem a la punta de les Penyes Altes i ja entrem a la cala Virgili. La rodegem i ens situem al coster N per visitar la cova de Les Dones, és bona de veure d’enfora per les seves dimensions, fa 32 m de diàmetre per 8 m de fondària i 9 m d’altària. Avui pel temporal impossible el bany però en el seu interior és possible gràcies a què l’aigua es renova per un petit canal amb l’exterior. Diuen que el seu nom es degut a que ses dones si solien banyar.

Continuem per arribar a la petita badia que formen Cala Magraner i Cala Pilota. Noltros només arribem a aquesta darrera.

Situats a la platja de còdols de cala Pilota, prenem N per la pista que arriba a la cala, caminem 200 m en lleugera pujada i ens sortim ( esquerra) tambè amb lleugera pujada, ens dirigim NW durant 100 m fins arribar a la boca de la Cova de Cala Petita. Es tracta d’una cavitat que si bé està bastant destruïda té gran quantitat de formacions actives. Té dues galeries predominants, una allarga amb 67 m que van de NE a SW, i 5, d’altària. L’altre galeria al NE té una alçada de 2 m i una amplitud de 30 m, el recorregut aproximat és de 275 m majoritàriament pla.

Tornem enrere fins a la platja on visitem la Balma de Cala Pilota, un cavernacle de 6 m de fondària i altres d’amplària, amb 1,3 d’altària.

Dinem a la platja i una bona siesta. En acabar prenem cap amunt pel mateix tirany per què hem vingut fins a cala Virgili aquí prenem una adresera per no passar per les Penyes Altes, i enllaçar amb la pista que seguirem fins a l’aparcament.-

Hem consultat el CVM d’en J.A. Encinas que ens ha facilitat la major part de les dades de les cavitats.

749. Cala s’Almonia a Cala Figuereta

Publicada en 20 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 9:43 19 de set. 2020
Hora Fi: 17:34 19 de set. 2020
Distància recorreguda: 13,5 km
Temps en moviment: 04:09
Altura Mínima: 3 m
Altura Màxima: 62 m
Guany d’altitud: 297 m
Circular: Si

Data: 19.09.2020

Cala s’Almonia a cala Figuereta

Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el

Iniciem la ruta d’avui des del pàrquing de Cala Llombards i comencem a caminar direcció a sa cala s’Almonia durant 1,1 km, fins a arribar al carrer de sa Punta des Baus, on trobem unes escales que davallen a sa Cala.

Continuem per l’interior de sa torrentera durant uns pocs metres fins a trobar un caminoi que s’enfila per l’esquerra (NW), passarem per un tram quasi a les fosques per la densa vegetació. En arribar a dalt continuarem esquerra (S) per un tirany, davallarem a una torrentera i ens situarem a sa part alta dels penya-segats, des d’on gaudirem d’un paisatge extraordinari.

En dur 2,3 km passarem a prop d’un pontàs que veurem des d’alt. Seguidament arribarem a un antic camí dels trencadors de marès pel qual pujaven les peces des de la pedrera a ran mar. Actualment el camí ha sofrit un esbucament i no arribar a la mar. A on s’ha acaba veurem la gran cova de sa Maressera, o Es Pontàs.

EnJ.A. Encinas la drescriu «Inquietante gruta amenazando colapso. Cualquier día su airosa cúpula se desplomará hacia el mar. Posee dos bocas, una marina y otra permitiendo el acceso por la abandonada cantera extractiva de sillares de marés situada al lado. Se estructura de este a oeste a lo largo de 28 m, siendo la amplitud de 17 y la alzada de una docena…. En las losas yacentes junto al agua, sobre ellas se ven numerosas huellas impresas en la arena de antigua playa, cuando aún estaba humedecida por la marea de un mar pliocuaternario. Se trata de pisadas de Myotragus acercándose a algo parecido a medusas muertas.»

Continuem pel tirany, passem enfora de la punta de ses Orelles. Tot seguit passem per zones amb restes talaiòtiques ( els primers talaiots data’n de 1,400 aC) Arribem a Ses Talaies des Bauç, un interessant conjunt prehistòric gaire excavat. Disposa d’un talaiot, amb la columna central caiguda. Als voltants és distingeixen divers tancaments ciclòpids ( construcció realitzada amb grans pedres de centenars de quilos sense argamassa ). El poblat conserva la major part de la seva murada.

Pocs metres abans d’arribar a l’antic quarter de carabiners, avui s’ha està restaurant. Trobem una petita cova, poblament utilitzada pels enterraments. Ens situem en el punt més alt de tota la costa Santanyinera

Tan sols uns 80 n després del quarter acabem un camí de la dreta, passarem pel costat d’un pou ( esquerra). Continuem per aquest camí que circumda el gran camp des Rafal, un terreny infestat de paparres, passarem per davant d’una caseta de pedres, una séquia, un portell que ens du a una caseta que en el seu interior hi ha la maquinària amprada per treure gran quantitat d’aigo dolça de l’interior de la cova del Drac des Rafal des Porcs que hi ha a prop. Seguim la direcció que en marca l’aiguavés de la casa i al pocs metres arribem a l’entrada de la Cova del Drac des Rafal des Porcs, a la que noi podem entrar perquè han tapada sa entrada en dues enormes pedres fent impossible la seva visita. A 11 m trobem un avenc que també dona accés a la cova, però que també està impracticable per uns ferros, troncs i pedres al damunt.

Té un panell del Govern Balear que diu que es tracta d’una cavitat Zec i per entrar es necessita permís. Ja et dic, que per molt de permís que tenguis no hi entres.

Retrocedim uns metres i continuem per la pista direcció NE durant 200 m. Arribarem a una pared de partió ( dreta) amb un tancat de reixa, idò just darrere hi ha s’Avenc dels Coloms, amb una bocana de gran envergadura. Al voltegem per trobar la millor manera per descendir-hi rapelant, però trobem que és impracticable i d’alt risc fer-ho perquè durant anys s’ha utilitzat com a abocador amb gran quantitat de botelles rompudes amb vidres per tot arreu., Desistim i tornem al camí de sa vorera i prenem direcció a cala Figuereta, fàcil de localitzar per al capdamunt té una fita enorme blanca que marca el ímit de la Reserva Marítima del Migjor

Baixem a la cala on prenem un magnífic bany. En acabar tornem per on hem vingut, però fent una aturada a la Punta de ses Orelletes, de gran resultat fotogràfic.

En arribar al pàrquing, el punt d’inici, agafem els cotxes i anem al bar que hi ha a l’entrada de Cala Llombards a refrescar-nos l’interior amb unes chandis gelades, i així donem per acabada la ruta d’avui.

747. Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Publicada en 13 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:35 12 de set. 2020
Hora Fin: 16:20 9 12 de set. 2020
Distancia recorrida: 9,7 km
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 191 m
Ganancia Altitud: 372 m
Pérdida Altitud: -359 m
Circular: Si

Data: 12.09.2020

Sa Marina d’Estellencs i pas des Torrent de sa Tanca

Repetim aquesta ruta, ja feta el pasat 9 de juny. I feim un nou intent, després d’aver abortat el pasat 29 d’agost pel devastador cap de fibló que asolar la zona tombant més de tres-cent-mil arbres.

Iniciam la ruta d’avui a l’aparcament d’Estellencs que hi ha a l’entrada (vinent d’Esporles) , just darrere s’ase. Ens dirigim a la part alta on hi ha s’església i prenem pel seu carrer cap avall, fins a la Cala Estellencs, un petit itinerari que ens permetrà gaudir dels paisatges de la zona.
En arribar a sa cala tenim a la dreta la Punta des Moret i sa penya des Cagarrot a l’esquerra. Prenem dreta pel passeig, passant per davant la Font de sa Cala amb el seu salt totalment actiu. Continuem direcció als escars que deixam enrere i és aquí on comencem a caminar vorera mar sense camí ni tirany per unes roques vermelloses, materials del Burtsandtein del triàsic inferior, En les roques podem observar incrustacions de malaquita i atzurita, minerals de coure, característiques de la zona, i petits nivells de carbó (Kuppferchieffer), esmolades per l’acció del vent i l’aigua, algunes de gran bellesa, d’uns colors i formes extraordinaris.

Durant el trajecte en tota la zona de la Marina anirem cercant la millor forma de passar, emprant les mans on faci falta, encara que la roca té bons agafatais i no rellisca, no trobant cap pas complicat.
Arriben quasi a la desembocadura del torrent de sa Tanca, punt on no podem avançar, sino es per la mar.

Abans de continuar, aprofitem per fer un capfico en aquestes aigues transparents.

Ens posem en marxa per iniciar un fort ascens entre pins i garballons direcció SW, fins arribar a la paret rocosa on localitzarem una escletxa equipada amb una maroma que ens facilitarà l’ascensió, hem arribat al pas des Torrent de sa Tanca.

Una vegada superat, el pas iniciem el descens fins el tàlveg del torrent de sa Tanca que seguirem fins a la desembocadura.

Tornem enrere uns metres i sortim del tàlveg per l’esquerra fins a un tirany, prenem esquerra i ens dirigim a la balconada que forma el penya-segat, localitzarem una petita zona més plana que era l’inici d’un antic camí que davallaba fins a la mar, encarara se pot veure part del mur de contenció. Actualment està totalment destruït, llevat de la part més alta a la qual hi ha instal·lada una corda en forma de passamà que ens acosta a un altre ja vertical que ens permetria davallar per una rosseguera formada pels enderrocs. Cal dir que es una zona molt inestable en la que cauen constantment pedres i roques, el que ho fa molt perillós.

Continuem ascendint el més a prop del penya-segat, passant per diferents miradors naturals ens els que podrem gaudir de les esplèndides vistes.

Continuem pel mig de carritxeres per un tirany més definit que dóna la volta per l’esquerra del puig de ses Donardes, 192 m.
En arribar a la part més al N, deixam a l’esquerra el tirany que davalla a la Punta de son Serralta, noltros continuem pel camí dels Carabiners que en lleuger ascens ens acostarà a un tancat de reixa de la carretera Ma-10, que vorejem N ( esquerra) fins arribar al fi de la mateixa i que ens dona fácil pas a la carretera. km-91,050.
Ara ja per l’asfalt prenem S (dreta) direcció Estellencs fins a arribar al km-92,800 on sortirem per la dreta, està senyalitzat amb una balisa, i agafem el GR -221 fins a l’entrada del poble, i d’aquí a l’aparcament.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

746. Coves Dets Ases, Cova Penyal Roig, es Secret des Moix, Cova des Gànguil

Publicada en 7 de septiembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:45 5 set. 2020
Hora Fin: 17:10 4 set. 2020
Distancia recorrida: 7,9 km
Altura Mínima: 36 m
Altura Máxima: 0 m
Ganancia Altitud: 196 m
Temps total; 6,30 h
Tipus de Ruta: Circular

Data: 15.09.2020

Coves Dets Ases, Secret des Moix, Penyal Roig i Gànguil

Iniciem la ruta d’avui, al carrer Seta 17 de Porto Colom, a prop del far, on no tendrem problema d’aparcament.

Retrocedim uns metres, fins a arribar a la urbanització Ibiza en el mateix carrer on agafem el seu carrer interior, passem per vora la piscina i ens dirigim al vessant costaner, on girem NE ( esquerra ) i anem costejant.

El primer objectiu és la cova des Gànguil, que no trobem perquè la mos hem passat, però no passa res, la visitarem de tornada.

Continuem costejant fins a arribar al Racó de s’Algar, un bonic lloc per fer un capfico. Dit i fet.

Després de nadar una bona estona, continuem costejant a la recerca de la cova marina des Penyal Roig… que tampoc trobem a la primera perquè les coordenades que duim no son bones i perquè en el mapa està mal situada. Ja duim dues fallides. Però no passa res, també la deixam per la tornada.

Continuem caminant pel coster durant 3,4 km, fins arribar al que queda de la paret de partió dels termes municipals de Felanitx i Manacor, la traspassem i a 45 m de la paret i a 15 m de la mar trobem la cova des Secret des Moix, ja duim una de tres, això millora. La visitem, fa 75 m de llarg per 30 d’amplitud i una altària mitja de 9 m. Cal destacar la platja interior d’arenes marines de l’interglacial Wurmiense. On aprofitem la fresca i l’ombra per dinar

Tornem a la paret de partió i prenem N amb la paret a la nostra esquerra, caminem 300m per un tirany fins a arribar a un esbucament ( esquerra) de la paret, la traspassem i continuem durant 700 m on l’abandonem per l’esquerra i als pocs metres arribem a la boca de la cova Dets Ases. Es tracta d’una cavitat d’enormes dimensions, amb connexió a la mar mitjançant l’espeleobusseig. Noltros la visitem i arribem fins els 180 m de recorregut, on un llac d’aigua cristal·lina ens atura el pas, però abans ens aurem agut de arrossegar i superar uns laminadors bastant estrets, per continuar hauríem de superar un primer sifó d’11 m. Prenem un refrescant bany en el llac, per a després dirigir-nos fins a la sortida.

Tornem a la pista anterior i continuem fins arribar a s’Algar. Des d’aquest punt repetim les passes fetes a l’inici, però en aquesta ocasió insistim fins localitzar l’entrada marítima a la cova des Penyal Roig. La mar no està en perfectes condicions i romp en força a la vorera, el que podria ser un perill per a noltros, així que decidim no entrar a l’aigua i deixar la visita per un altre dia.

Costejam fins a arribar a l’urb. Ibiza, la traspassem fins a veure uns escalons d’obra que davallen fins a la cova des Gànguil, una cova/balma sense interès espeleològic, encara que és de grans dimensions i forma una gran balconada. Semble que rep el nom d’un vaixell de pesca, amb dues proes i una vela llatina, o també perquè sa semble a un art de pesca d’arrossegament de malla molt estreta o també rep el nom d’un vaixell de càrrega destinat a rebre i transportar fang , arena, pedres, etc. que extreu la draga.

Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector i tant sa Cova des Secret des Moix com sa Dets Ases han donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.

Així domen per acabada la jornada amb la localització de les quatre coves previstes.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: septiembre 2020