777. Salt des Torrent de s’Aigo

Hora Inicio: 9:34 30 ene. 2021
Hora Fin: 16:16 30 ene. 2021
Distancia recorrida: 9,45 km
Tiempo en movimiento: 04:56
Altura Mínima: 204 m
Altura Máxima: 519 m
Ganancia Altitud: 684 m
Pérdida Altitud: 684 m
Tiempo Ascenso: 04:24
Tiempo Descenso: 02:16
Circular: SI

Data: 30.01.2021

Salt des Torrent de s’Aigo

Per a fer aquesta ruta, localitzar el salt i els seus possibles accessos i retorns, prèviament vam haver de dedicar la jornada del passat 28 de novembre a recerca.

Iniciem la ruta en el km-96,600 de la Ma.-10 ( Estellencs), encara que també es pot començar des del Km-97 de la mateixa carretera.

Aparquem els cotxes ( només caben 2) en la petita esplanada, travessem la carretera i ens endinsem en el bosc per una sendera àmplia, es tracta d’una drecera que enllaça amb la pista formigonada del GR-221, ara ja per aquesta pista en fort pendent.

El recorregut transcorre pel terme municipal d’Estellencs i comença en l’entrada de la finca pública de Son Fortuny (km 97 de Dt.-10), propietat del Consell de Mallorca des de l’any 1981. La pista forestal inicia un ascens amb fort pendent i corbes contínues. Són Fortuny era una gran finca de muntanya que s’estenia per tota la vessant nord del Puig de Galatzó. La finca pública de Son Fortuny inclou 280 ha de l’antiga propietat (possessió), en aquell temps la més gran d’aquest terme municipal. Les cases estan en la zona privada de l’antiga finca. Al cap d’uns 20 minutos d’ascens, arribem a un replà on hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals. El camí que deixem a la dreta arriba fins al refugi de la Coma d’en Vidal. Nosaltres prendrem el de l’esquerra, que ens portarà fins a la Boal de ses Serveres.

De seguida ens trobem en l’àrea recreativa de Son Fortuny. En aquest clar, també podem veure restes que posen en evidència l’aprofitament que es feia del bosc, com són un rotlo de sitja (base empedrada per a fer carbó) i una barraca de carboner. Seguim per la pista forestal que ens portarà fins al refugi de la Boal de ses Serveres. El nom de boal sembla ser que fa referència a la construcció adossada al refugi que s’utilitzava com a estable per al ramat boví i que actualment està derruïda. Després d’una pujada suau, en pocs metres ens quedarà a mà esquerra el mirador de la Boal  de ses Serveres. El camí a partir d’aquí està una mica envaït pel càrritx  i al cap d’uns metres es convertirà en una sendera de muntanya que transcorre aferrat al peñal.

Continuem sempre direcció NE/E. Passarem per un segon mirador, el Mirador de sa Sitja, continuem per aquest preciós camí, passem per sota del Puig Babaiós, 552 m, passem per un tercer mirador, a continuació i a tan sols 20 m, hem de visualitzar el lloc perquè a la volta sortirem al camí, en el qual estem, per l’esquerra. Però ara continuem per aquesta  variant  nord, del GR-221, en lleuger ascens. Des que hem deixat l’anterior encreuament, caminarem 660 m, fins a un nou encreuament, en el qual hem de girar esquerra direcció de la Font de Dalt. Si anéssim dreta ( que no ho hem de fer) aniriem al pas de na Sabatera i al puig de Galatzó de 1,027 m. Des que hem girat a l’esquerra en l’últim encreuament, caminarem 310 m, fins a arribar a la Font de Dalt o de sa Boal, contianuem per la mateixa sendera paral·lels a la paret de la nostra esquerra. Estarem atents perquè 120 m després d’haver deixat la font trobarem un petit portell que ens facilitarà creuar la paret que ens ha anat acompanyant els últims metres.
Creuada la paret anirem descendint amb tendència a la dreta fins a arribar al llit del torrent, pel qual descendirem fins a arribar al Salt.

Inspeccionem el lloc per a veure on instal·lem la reunió, ja que no està equipat. Finalment decidim instal·lar-la en una alzina pròxima, assegurada amb una segona corda a una altra alzina mes allunyada. Aquest és un detall important a l’hora de triar les cordes, perquè encara que el salt té 46 m, les cordes han de ser prou llargues per a arribar a les alzines, muntar la reunió i que arribin a baix. En el nostre cas utilitzem cordes 2×60 m. Important utilitzar un protector per a posar entre la roca arrodonida del centre i la paret.

El descens és net i fàcil amb els últims 15 m volats.

Es pot repetir i disfrutar tantes vegades com vulguem. En aquest cas cal ascendir pel vessant hidrografic dret, una forta pendent intentant fer-la el més arrodonida possible, evitant ascendir de manera directa. El pendent és fort i ple de fullaraca de les alzines. Ho farem fins a arribar a una sitja i la seva barraca, continuarem ascendint ja amb un pendent més liviana, amb lleugera tendència cap a la dreta. Es tracta de sobrepassar el salt i arribar al torrent.

El retorn el fem descendint pel llit, primer pel seu vessant de l’esquerra, per a després passar a l’altre costat per un mur o pont, i continuar seguidament pel llit, fins a enllaçar amb una sendera ( poc definida) que ve de la Font dels Oms, on nosaltres girem esquerra i continuem fins a enllaçar amb el camí GR-221, just en el punt abans esmentat. Ara ja sense abandonar el camí, continuar desfent les passes fetes el matí, fins on tenim els cotxes.

Xisco
veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc 1
wikiloc
Trakc 2

776. Serra des Migdia: Puig des Castell_Penya Foradada_Forat_Coma Llarga.

Hora Inicio: 9:34 23 ene. 2021
Hora Fin: 15:54 23 ene. 2021
Distancia recorrida: 8,5 km (06:20)
Altura Mínima: m
Altura Máxima: 549 m
Ganancia Altitud: 973 m
Pérdida Altitud: -875 m
Circular: NO

Puig d'en Costurer

Data: 23.01.2021

Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.

A la ruta d’avui ascendirem al Puig des Castell, de tan sols 549 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Després cresteixarem la carena, per finalment descendir per sa Coma Llarga. Per tant es tracta d’una ruta no circular.
Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.

«Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l’illa de Mallorca després de la conquesta, amb l’afegit d’una espadanya vora el portal d’accés del segle xv.
Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l’esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l’oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d’Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l’església parroquial queda residenciada a l’actual ubicació a l’interior del poble de Campanet.
Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l’any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva  ( Campanet), però la documentació exclou l’existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres.»

Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.

En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro, amb una torre a la nostra esquerra, «es tracta d’una de les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania General, a Palma. És una nota de l’historiador Josep Segura Salado, qui en feu una investigació a rel d’un comentari de l’historiador selvatgí Jaume Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònims que fan referència a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).«

En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall es pont de Santiani amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que totduna deixam i sortim per l’esquerra (costat dret orogràfic), veurem un cartell indicador » Puig des Castell

Es tracta d’una forta pujada, passarem per diversos colls de tords en des-ús. També per dos miradors naturals amb esplèndides vistes des Raiguer. Ens situarem dalt del penyassagt de la penya des Migdia. Girarem lleugerament a Nord per aviat coronar el cim del Puig des Castell, de 549 m. Amb unes vistes extraordinàries dels voltants del puig de Massanella, de n‘Alí, etc.

Després de fer ses oportunes fotos, continuem direcció Nord, per la carena de la serra en lleuger descens.

Passarem per a trams planers i altres en què haurem de fer servir ses mans. Deixarem enrere la Penya Foradada. En lleuger descens ens situarem a la cota 500, on localitzem el Forat, que s’obri sobre la Coma Llarga, un més de tants i tants forats que trobem a sa Serra.

Continuem descendint per la carena fins ala Cota 511 m on localitzem un ressalt i el pas de sa Coma Llarga, que en permet accedit en ziga-zaga al camí de sa Coma Llarga, es tracta d’un fácil pas amb restes de fil ferro a la part superior que pasa per davall el ressalt o balconada i s’endinsa per un espès bosc de càrritx i xiprell fins al dit camí.

Arribats al camí prenem W, als 85 m, en un colladet, trobem a la dreta  el tirany que puja a la Serra d’en Bisquerra ( Capella Blava, 682 m i pas d’en Bisquerra), noltros continuem descendint per la Coma Llarga, Doscent-setenta-nuit metres més arribem a la Font d’en Tasà, «Té uns 4 metres de llargària i al fons es veu s’ullal penjat amb degotissos de calç fins en terra. Sa font només raja en s’hivern, en èpoques de pluges i no té cap medi d’aprofitament ni emmagatzematge de la aigua per el que el seu ús havia de ser puntual per caçadors i altres trescadors de sa muntanya així com per es ramat salvatge.»

Però és possible que alimenti el pou i/o cisterna que hi ha a 508 m més avall, enmig del camí, el trobem tapat amb branques, perquè cap despistat hi foti de morros.

Continuen descendint per aquest camí dos-cents-setanta-set metres més i arribem a un encreuament, on a la dreta surt un tirany que duu a ses Figueroles. Continuem descendint setanta-set mestres on abandonem el camí i agafem el tirany de l’esquerra, que no és més que una drassera però amb més vegetació, que acaba a l’ampla pista amb el torrent dels Picarols a la nostra dreta.

Ara ja només queda continuar per la pista fins al final, on travessa novament el torrent i sortim al camí dets Albellons, caminem uns metre direcció a Binibona on em deixat el matí un dels cotxes.
Anyoram ses chandis.-

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

775. Puig d’en Costurer

Hora Inicio: 9:16 16 ene. 2021
Hora Fin: 17:26 16 ene. 2021
Distancia recorrida: 11,2 km
Tiempo en movimiento: 04:48
Altura Mínima: m
Altura Máxima: 529 m
Ganancia Altitud: 662 m
Pérdida Altitud: -596 m
Tiempo Ascenso: 03:31
Tiempo Descenso: 04:34
Circular: Si

Puig d'en Costurer

Data: 16.01.2021

775. Puig d’en Costurer, per ses Planes i el Comellar de sa Font de sa Pega.

A la ruta d’avui ascendirem al modest Puig d’en Costurer, de tan sols 531 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars.
Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.

"Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle xv.
Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l'esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l'oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d'Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l'església parroquial queda residenciada a l'actual ubicació a l'interior del poble de Campanet.
Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l'any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva (Campanet), però la documentació exclou l'existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres."

Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.

En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro. En 15′ arribem a una barrera  metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall un pontet amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que tot duna deixam i sortim per la dreta i ens situem damunt el pont. Girem esquerra i continuem en lleuger ascens per aquest ample camí de ses Planes, comença amb uns revolts, passem, per un gran esbaldrec  que a tapat el camí amb enormes blocs, continuem fins a arribar a les runes de ses Planes. Aquí s’acaba el camí i agafem un tirany que surt del darrere de les runes, direcció N ( esquerra).

El tirany no és prou definit, pel que cal anar amb els quatre sentits, a més d’un GPS o brúixola i mapa. De moment i només de moment seguirem les poques fites que hi ha, perquè les anirem deixant a la nostra dreta a poc a poc, passarem per davall uns primers pins, la pujada es va fent més forta, passarem per un marge, continuarem en mig ascens lleugerament cap a la dreta, per situar-nos davall el rocam del puig, on visualitzarem el pas (fàcil i ampla) que ens permetrà superar aquest desnivell, continuarem l’ascens amb tendència a l’esquerra fins a arribar a la part més alta i plana. No hem arribat al cim, hem de continuar en lleuger ascens cap a la dreta per enfilar la carena que ens deixarà al punt més alt on coronam el cim del Puig d’en Costurer, de 531 m.

El descens ho feim pel vessant contrari pel qual hem ascendit (NE) fins a sa cota 464 m, una petita zona més plana, un encreuament de tiranys, girem E (esquerra), sense perdre massa altitud, per trobar aviat un antic camí empedrat, que seguirem fins a arribar al coll del Vent, cota 434 m.

Continuem per a aquest antic camí de carboners direcció N, amb el puig de la Font, de 508 m a la nostra esquerra, passarem per una barraca i sitja, continuem pel camí i passem per davant una cova, de la que desconeixem  el seu nom i dades topogràfiques. El camí voltege el puig de la Font de 508 m, sempre ala nostra esquerra, traspassem un portell de pedra. Iniciem un lleuger descens i passem per un abeurador o petita bassa, dos-cents deu metres més arribem a la font de mina de sa Pega. Continuem el descens i entrem dins el comellar de la Font de sa Pega.

Ho farem en descens per un antic camí, amb el torrent d’en Carrós a la nostra esquerra, un tram llarg que dóna per gaudir de l’entorn. Fins que arribem al tàlveg del torrent i pel qual caminarem fins a arribar a la presa, que salvarem, per l’esquerra, pel pas des Torrent d’en Carrós, que ens situa novament a la primera corba del camí de ses Planes que hem fet a primera hora del matí.

Ara en descens continuem pel camí fins a arribar al pont, punt on davallem un altre cop al tàlveg, passem per davall es pont i sortim al camí que ens durà fins a ses cases de Monnàber Vell i pel mateix camí arribem als cotxes.
Donant per acabada aquesta bella ruta i sense poder anar a beure unes merescudes chandis, ja vendràn temps millors.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

773. Coll de Lofre pel Barranc de Biniaraix

Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021
Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021
Distancia recorrida: 12,82 km
Altura Mínima: 81 m
Altura Máxima: 879 m
Ganancia Altitud: 1198 m
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:
Circular: Si

Coll de l'Ofre pel Barranc de Biniaraix

Coll de l’Ofre

Data: 02.01.2021

Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.

La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.

Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis.
Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau, i continuem pujant per aquest  increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí  perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí  es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.

Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat  des  Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim  caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany,  traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.

La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als  Cornadors  i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.

En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina