Doblevuit | Archivos del mes: abril 2021

795. Torrent de Muntanya

Publicada en 25 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:33 24 abr. 2021
Hora Fin: 17:01 24 abr. 2021
Distancia recorrida: 11,5 km (07:28)
Tiempo en movimiento: 03:21
Altura Mínima: 76 m
Altura Máxima: 467 m
Ganancia Altitud: 440 m
Pérdida Altitud: -484 m
Tiempo Ascenso: 02:30
Tiempo Descenso: 04:55

Bot mes Alt: 15 m
Material utilitzar: Cordes 3 x 20 m, 1 Cinta i 2 Mosquetons
Circular: Si

Data: 25.04.2021

Torrent de Muntanya.

«El torrent de Muntanya recull les aigües per la banda dreta dels torrents següents:

1. Torrent del Salt del Molinet (salt del Racó o Salt de can Guiem Bet), que neix a la font de la Parra, i abans del Salt, en Fartàritx rep les aigües dels torrents del Blanquer i de l’Hort (que neix a la Font del Puig del Ca), així com les procedents de la font de les Tarigues (o Trilles). Prop de la seva desembocadura en el torrent de Muntanya, també rep les aigües del torrent de Can Guiem Bet. Aquest torrent, almenys durant el segles XVI al XVII, rebia el nom de torrent de l’Uruig (també Urug, Durux, Huruix, Luruix, Brug…). Uruig era una part de la possessió de Fartàritg, propietat de la família Martorell, i que ja trobam documentada en 1356, segons l’historiador Mateu Rotger, als apèndixs que tracten dels documents relatius a la guerra amb Castella. També hi trobam molta documentació als Capbreus de l’Orde de l’Hospital.

2. Torrent del Pujol, també conegut com a del Xaragall. Al segle XVII hi figura sota el topònim de Cavall Bernat, la qual cosa no és gens estranya si tenim en conta que en les immediacions del salt que es produeix entre Fartàritx i la Vall d’en Marc hi ha una roca de pedra, en forma agullonada i coneguda com El Ninot (símbol fàl·lic).

3. Torrent de Can Barba, també conegut com a de la Torreta, perquè neix en aquest indret, i desemboca prop de l’inici del camí vell de Lluc, des de l’actual carretera al mateix santuari.»

Aproximació: Des de Pollença ens dirigim cap a Lluc per la carretera Ma.-10. A l’altura del quilòmetre 5’3, on un pal orientador ens indica el començament del Camí Vell de Lluc, al costat del denominat Pi de les Creus (esquerra). Seguim dit camí (en aquest sector es troba asfaltat) que s’endinsa en la Vall’d en Marc i als 10’/11’ de recorregut arribem als voltants de Ca Melsion (Ca Melcion), on podem aparcar a la dreta, entre el camí asfaltat i el torrent de Muntanya.

Iniciem el recorregut a peu pel camí asfaltat, amb pujada lleugera al principi que passa a mitja posteriorment. Passem pel Sementer del Molinet (dreta) i als 6’/7’ arribem a un pal orientador. Seguim la indicació Són Amer/Lluc, i iniciem un ascens mig per un camí formigonat i entrada a la finca, després a una corba pasem al GR de terra que presenta un ferm amb abundància de roques. Seguim de front (pal orientador Són Amer/Lluc) amb pujada mitja al principi i mitjana després. Als 3’ (estaca orientadora) arribem a un camí de terra i vam seguir per ell, amb pendent fort/mitjana. Als 12’/14’ arribem a un portell amb barrera de fusta al costat d’un panell amb informació de la zona. Seguim amb pujada mitja/forta seguint les indicacions de les estaques i als 7’ arribem a un pal orientador (Binifaldó/ Lluc). Seguim aquesta indicació, amb pujada mitja, un planeig curt, i de nou les estaques ens assenyalen la ruta a seguir, en general amb pendent mig o mitjana/lleugera. Als 15’/17’ arribem als voltants d’un pontet on veurem (esquerra) un pal orientador. Seguim a l’esquerra, tal com ens indica, i vam avançar per una sendera empedrat que amb pendent mig ens situa en uns 3’ en la Font de Muntanya. Un excelent lloc per berenar. A deu metres de font trobem el broll.

Des de la Font de Muntanya, vam iniciar el recorregut integral del torrent, descendint amb direcció NE pel tàlveg poc definit, al principi, però que a mesura que avancem es fa més evident. La descripció de la part esportiva es pot resumir en que té escasos bots de discretes alçades, sent el més alt de 15 m, el qual se li ha d’instal.lar un passamà, lúnica dificultat destacable.. Després del recorregut esportiu del torrent arribem a un tram del mateix que l’absència de salts fa que discorrem per una llera horitzontal. Bona part de’aquest tram ho farem pel costat esquerra del tàlveg. Després de 20’/22’ de recorregut arribem a una barrera basculant que travessa la llera; la travessem i vam seguir per la llera o bé per la riba dreta o esquerra buscant el millor itinerari per a progressar. Als 4’/5’ arribem a una nova barrera en el talveg, la saltem i als 2’/3’ arribem a la zona on hem deixat aparcats els cotxes. Abandonem la llera i ascendim a la dreta fins a arribar als mateixos.

Avui ha estat el baptisme torrenter d’en Marc, que amb els seus 17 anys ha demostrat unes qualitats i un potencial d’un autèntic barranquista. Sa nostra enhorabona.

794. Talaia Moreia pels pas dels Reclaus i Cova/font dels Tonedors

Publicada en 18 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:50 17 abr. 2021
Hora Fin: 17:01 17 abr. 2021
Distancia recorrida: 10,36 km
Tiempo en movimiento: 03:37
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 434 m
Ganancia Altitud: 605 m
Pérdida Altitud: -619 m
Tiempo Ascenso: 03:18
Tiempo Descenso: 03:52

Circular: Si

Data: 17.04.2021

Pas des Reclaus – Cova/Font des Tonedors – Talaia Moreia – Pas de s’Esperó d’en Planet.

Abans de descriure sa ruta, cal dir que no la varem poder fer com la teniem prevista per mos de la pluja.
Iniciem la ruta d’avui a l’Urb de Betlem, a prop de les «cases de Pescadors», on en direcció NE comence el camí des Caló i entrada al parc Natural de Llevant. Arribarem a sa Punta des Caló on desemboca el torrent i final del camí. Traspassem el torrent i ens situem al Plà des Caló. A la dreta trobarem una senderó pel que iniciarem l’ascens, deixan la costa a la nostra esquena. Aviat va guanyant altitud al matei temps que anem rodejant la petita serra de l’Esquena del Mul, una curta i escarpada serra, que mantindrem tot el temps a la nostra esquerra. Aviat el senderó sa mescla amb una torrentera per la que anirem avançant, en forta pendent avent d’utilitzar les mans en algún tram, amb lleugera tendència a Nord ( esquerra) per arribar al Coll de s’Esquena del Mul.

Continuem l’ascens en pendent mes suau fins arribar a un primer collet, continuem i arribem al coll de Vent, 285 m. Alcem la vist cap a l’esperó on podrem veure tres encletxes, idó la de mes a l’esquerra hi ha el pas des Reclaus, i cap ell ens dirigim en forta pendent.

Arribats a la base del pas veim una corda fitxa, que ens ajudará a superar. El pas es bastant vertical però amb bones preses per les mans.

Superat el pas sense complicacions, podem divisar sa Talaia Moreia, 434 m a la que anirem pero no directes, sino que continuarem, direcció Est, fora senderó i mantenint, en lo posible, la cota caminarem 200 m fins localitzar la cova/font dels Tonedors, 395 m. Un lloc ple d’històries desagradables de la Guerra Civil on els republicans es podien refugiar i amagar del falangistes. Més info a Toponimiamallorca.

A la sortida inciiem la pujada per la coma fins la Talaia Moreia, 434 m. Un bon lloc per descansar, mejar i disfrutar d’aquesta inmensa i inigualable bellesa.

Aviat prenem la marxa en descens direcció SE per un senderó prou marcat, amb la pluja que no atura.
Passarem pel costat d’un avenc, després de 250 m farem servir un botador ( esquerra), continuarem pel costat de la reixa ( una mes de les mil i mils de reixes que tenim…de cada vegada Mallorca sa pareix més a un galliner) i 200 m més envant tornam a fer servir un altre botador ( dreta) que ens deixa a una pista que agafem (dreta) fins a arribar a un altre tancat de reixa que la voltejam per l’esquerra fins a arribar al coll de sa Paret (284 m). A partir d’ara s’inicia un descens, a vegades en forta pendent. En dirigirem a s’Esperó d’en Planet, on enmig trobarem el pas que ens permetrà salvar una cota important. Continuarem fins a un a un solitari pi jove. Ara ja en zona més plana anirem avançant enmig de grans carritxeres fins a enllaçar amb el camí des Caló, just a la fita 418.

Ara ja només queda l’agradable passejada fins a l’urb. de Betlem on tenim els cotxes.

792. Fesa de Son Bauçà

Publicada en 10 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:11 10 abr. 2021
Hora Fin: 15:39 10 abr. 2021
Distancia recorrida: 10,4 km (06:27)
Tiempo en movimiento: 03:09
Altura Mínima: 339 m
Altura Máxima: 618 m
Ganancia Altitud: 643 m
Pérdida Altitud: -629 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 03:13

Circular: Si

Data: 10.04.2021

Fesa de Son Bauçà

AVÍS:: Abans de començar la descripció vull fer una advertència, i és que una vegada davallada la Fesa de son Bauçà, no es convenient continuar, perquè acabat l’alzinar de davallada arribarem a una barrereta tancada i després a una bassa… idò a partir d’aquí haurem de superar fins a tres nous tancaments de reixa de certa dificultat, el que no aconsellam. Per tant, si volem passar per la Fesa, ho feim però després tornem a pujar i continuem pel GR-221 i el cim de la Comuna. Si volguéssim fer la ruta al revés, millor desistir. Dit això «descriuré» la ruta.

La ruta d’avui l’iniciem a l’entrada dels jardins de la Cartoixa, pel carrer Uruguai, abans d’entrar als jardins prenem dreta pel camí formigonat de sa Teulera. Pasarem per davant de la fonteta del Camí de na LLambíes, semienterrada, ( dreta). A una corba sortim del camí per l’esquerra.
Continuem i entrem al bosc dels Frares. Més amunt, en una corba a la dreta, deixem un sender que continua recte, torcem a la dreta direcció sud-oest, fins arribar a sa Rota des Guix on podem veure una casa de neu, es tracta del pou de neu dels Cartoixos, que data devers l’any 1686. «Vallcaneras diu que ens trobam davant d’una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l’el·lipsi la podem qualificar d’excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals. Segons Vallcaneras, aquesta no és l’única curiositat d’aquest pou, sinó que n’hi ha d’altres. Una d’elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l’amplada del pou que faria més operativa l’existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d’amplada i 6 m de profunditat.
Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mesures, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profunditad, con un cubicaje de unos 715 m³ «.

Continuem, passem per un portell, en du una hora més o manco i a 619 m d’altitud arribem a una esplanada on es localitza una barraca i un aljub cobert. Un bon lloc per berenar uns fruits secs. Agafem esquerra pel costat de la casa i travessem un portell de fusta amb reixa. Ara el tirany no és gaire definit,,, anirem amb lleugera davallada fins a una sitja, continuem fins que el tirany es bifurca, on agafem el de l’esquerra en lleuger descens. Anirem veien alguna fita que ens ajudarà, passarem per davant una petita balma. Estarem atents perquè hem d’arribar a una antiga pista que agafarem en descens. Passarem pel costat d’una bassa en mal estat. Després, també en descens per la pista, passarem per davant un forn de calç i un forn de pa. Després la pista fa un gir de 180º. Continuem i passem per davant un altre forn de calç, on girem dreta i a uns metres arribem a una paret de partió que traspassem per un pas entre dos grans troncs, estem a sa Garriga Plana. En arribar a un altre forn de calç, girem dreta, fins a arribar al coll de Sant Jordi, amb una barrera metàl·lica. Estem al GR-221, que gira dreta en lleuger ascens. Després d’un seguit de giravoltes, passem, per davant una balma, amb un antiquissim clau ben rovellat. Ara hem d’estar atents pequè a 250 m arribarem a la confluència de la davallada a sa Fesa de Son Bauçà, per la qual cosa haurem de deixar a la dreta el GR-221.
No ho he comentat, però en el que duim de ruta ens ha anat caiguen una fina pluja, que ha anat mullant el camí.

Ara toca davallar per la Fesa de Son Bauçà, que amb la pluja està de lo més relliscós. Ara convé tornar a llegir L’AVÍS.

Després de la fesa continuarem davallant, fins a arribar a una barraca i sitja, després a una barreneta amb un primer tancat de reixa. Després uns metres més avall trobem una bassa activa. On acaba l’alzinar i comença un camp d’oliveres. Girem dreta fins a arribar a una gran paret d’esquena d’ase, amb un tancar de reixa al cap de munt, dificil de superar. Continuem la mateixa direcció sense perdre altitud, fins a enllaçar amb un camí que acaba amb un altre tancat de reixa i fil de pues, també difícil de superar. Continuem per aquesta mateixa pista fins arribar al seu final, també amb un altre tancat de reixa i fil de pues, però a 2 metres del GR-221 que ja enyoravem. Prenem esquerra en lleugera davallada fins a la font de Na Llambies, on ens podem refugiar de la pluja, dinar i fer un cafetet ben calent.
Continuem pel GR, i intentem arribar a l’ermita i al molí de la Beata, que no ens és possible perquè l’Ajuntament ho té tancat i declarat en ruïna.
Continuem per un camí exuberant de falgueres per arribar novament al camí formigonat de sa Teulera.
Visitem els jardins de la Cartoixa. I acabem on teníem el cotxe aparcat, fora la zona blava.

791. Torrent des Cocó Verd

Publicada en 9 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 8 abr. 2021
Hora Fin: 16:52 8 abr. 2021
Distancia recorrida: 3,6 km
Tiempo en movimiento: 03:58
Altura Mínima: 158 m
Altura Máxima: 595 m
Ganancia Altitud: 408 m
Pérdida Altitud: -455 m
Tiempo Ascenso: 02:28
Tiempo Descenso: 04:56

Circular: NO

Data: 08.04.2021

Torrent des Cocó Verd

Neix al pou d’en Rotget, situat als espadats de ponent de la mola de s’Esclop. Rep un important afluent procedent de ses Alquerioles, travessa els cingles d’en Barrina i la ctra. Ma-10, km—102,400 i aboca al torrent de sa Llova, que mor a la cala de ses Ortigues.

El curiós d’aquest torrent és que acaba amb l’impressionant bot de 55 m com a final apoteòsic i a tants sols 5 m d’on hem aparcat els cotxes, a uns metres de la boca Sud del primer túnel.

L’accés habitual comence al km. D’on surt un camí que s’enfila ca a la coma des Cellers i el pas Gran, però avui noltros farem l’aproximació partint des del km-100,800 per un portell i passant per darrere sa caseta de Can Micolava. Per anar a agafar un antic camí que en ziga zaga s’enfila cap llevant per després pendre cap a Sud. El pla de s’Ordi i ses planes d’en Cabrit, fins a arribar a ses cases de ses Alquerioles.
Deixant ses cases de ses Alquerioles a la nostra esquena, prenem Sud/Est iniciem el descens fins arribar al tàlveg des torrent.
Anirem lluitant amb la vegetació esponerosa. Passarem per un primer cocó amb verdet, que posiblement sigui el que li doni nom al torrent. Després vendrà el primer bolt de 13 m.

Continuarem per una zona plana i passarem per una sitja i barraca, on hi arriba un antic camí de carboners el que també es pot fer servir com a escapatòria. En un proper bot veurem a l’esquerra, bastant amagat, un cocó amb un poal i una corda. Tamb´és s posible que sigui aques tel que li doni nom al torrent.

Després el subseiràn diversos bots d’entre 10 i 25 m, algun de gran bellesa. Fins a arribar al bot estrella, de 55 m de vertticalitat i final, just damunt els nostres cotxes.

Cal dir que l’equipament es mediocre. Reunions de fortuna, bots amb tan sol un espit, mancan parabolts i químics.

790. Els Cingles del Puig des Coll des Jou

Publicada en 5 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:17 4 abr. 2021
Hora Fin: 18:16 4 abr. 2021
Distancia recorrida: 15,1 km
Tiempo en movimiento: 03:07
Altura Mínima: 818 m
Altura Máxima: 1.052 m
Ganancia Altitud: 597 m
Pérdida Altitud: -622 m
Tiempo Ascenso: 05:18
Tiempo Descenso: 03:39

Circular: SI

Data: 04.04.2021

Cingles del Puig des Coll des Jou

La ruta d’avui ve perquè fa unes setmanes trescan per la serra d’Alfàbia i es Puig des Sementer Gran, ens va cridar l’atenció la cornisa a NO de davall el puig des Coll des Jou i ahir decidirem anar-hi.

Comencem a caminar a la boca NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Creuem la carretera i pel botador metàl·lic entrem a la coma de Son Torrella, també si pot anar des de l’embassament de Cúber…etc. Però pensam que per sa coma de son Torrella estaria menys concorri’t.

A més m’encanta aquesta coma, enmig de les serres de Son Torrella i sa de Cúber. Arribem fins al Coll de ses Solanes, tancat per una paret de partió, tenim a la dreta el Portell de sa Costa i el pas de na Martorella, i a l’esquerra el Puig des Verger de 974 m. Prenem E ( esquerra ) i agafem el camí empedrat que puja pel mig de les cotes 971 i 974 ( Puig des Verger), fins a arribar al coll de L’Ofre / Lofra a 875 m. Prenem SE ( dreta) per la pista fins a arribar a la primera desviació de l’esquerra que agafem uns metres fins arribar al coll d’en Poma, 887 m. Feim servir un botador de fusta de recent fabricació que salva un tancat elèctric, uns metres arribem al mirador en què hi ha una ullera de llarga vista «Catalejo», naturalment inservible. A la dreta veim una paret de partió amb un portell amb dos troncs que ens faciliten el pas.

Ara es tracta de continuar la serralada amb direcció SO, es tracta d’un recorregut de gran bellesa amb unes vistes espectaculars, fins a coronar el Puig des Coll des Jou de 1.052 m.

El dia està empitjorant i entre boira, i per això no ens podem quedar gaire en el cim. Després de dinar i beure un cafetet prenem la marxa seguint la mateixa carena i sentit fins a localitzar el pas del Puig des Coll des Jou, que en permet davallar fins al coll des Jou, pero no hi hem d’arribar, sinó que tot duna de desgrimpar el pas hem de girar dreta i situar-nos damunt la cornisa per recorra tota la cinglera.
El primer tram de la cinglera es en forma de cornisa fins que s’arriba a una rosseguera, des de la que ens permetria arribar fins la coma de l’Ofra, però que no hi davallem, sinó que seguirem pels cingles uns metres més amunt. Continuem fins a arribar a un punt que pareix no tenir sortida, però ens hem de fitxar que s’enfront hi ha col·locades unes pedres escalonades que formen el pas dels Cingles des Coll des Jou. Superat aquest fàcil pas continuem per la cinglera i disfrutant de l’entorn.

Continuem fins a arribar a un punt que pareix que no tenir sortida si no descendeixes, però ens fixem amb una petita diagonal (dreta a esquerra), a la dreta, coberta de carritxeres que agafem, es tracta del pas de sa Fesa. Una inesperada fesa que en permet salvar l’espero que ens tancava el pas. La davallem ajudats de les mans i tot duna acabada ens hem d’enfilar i abandonar els cingles.

Tornem a reprendre la carena amb direcció inversa a l’inici, fins a la paret de partió del Coll d’en Poma, i des d’aquí desfer les passes fetes el mati, fins a arribar al cotxe.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: abril 2021