Doblevuit | Archivos del mes: marzo 2022

856. Castellot de na Marió i Cap Andritxol

Publicada en 31 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:00 26 mar. 2022
Hora Fin: 15:52 26 mar. 2022
Distancia recorrida: 10,4 km (06:52)
Tiempo en movimiento: 04:34
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 291 m
Ganancia Altitud: 616 m
Pérdida Altitud: -623 m
Tiempo Ascenso: 02:33
Tiempo Descenso: 04:18

Data: 26.03.2022

Castellot de na Marió o na Bruta, Torre i Cap Andritxol.

Abans de començar, vull informar, sobretot en aquest cas, que la ruta transcorre per zones laberíntiques i farcides de camins, tiranys i caminois quasi infinits, la major d’ells corresponen a rutes de bicicleta. Per tant, obviaré descriure l’infinitat de revolts pels quals passarem i només em centraré en els punts cardinals. Millor utilitzar, a part del sentit comú, un bon mapa o un gps/brùjula.

Iniciem la ruta d’avui a la rodona del bulevard (Ma-1-A) de Peguera, on podrem aparcar els cotxes a qualsevol dels aparcaments dels centres comercials que hi ha.
Amb la carretera que va a Cala Fornells a la nostra esquera, comencem a caminar N pel carrer del Llorer. Al seu final cantonada amb el carrer Bonavida i del Bosc, entrem al bosc per un tirany ample que segueix la mateixa direcció N en lleuger ascens.

Abans d’arribar a la part més alta ens desviarem NW (esquerra) perquè arribem a una zona d’obres que fan a un gran xalet. Continuem en ascens pel tirany que canvia a NE. En definitiva es tracta d’arribar a la carena que tenim a la nostra esquerra i des d’ella continuar fins a l’avancim de 271 m que ens fa d’excel·lent mirador sobre la badia de Santa Ponça i les Malgrats. En pocs minuts feim cim al Castellot de na Marió curiós promontori de 291 m, al que hi accedim per una àmplia cornisa aèria ascendent, una vegada a dalt gaudirem d’excel·lents panoràmiques al vessant N i de tota la costa. El cim forma un altiplà amb restes d’una antiga construcció, probablement feia tasques de vigilància.

Descendim del cim i tornem per damunt les passes fetes durant 290 m fins a arribar a un «calladet» que fa de petit encreuament, on prenem SW per davall de la cota 200, a estones per davall de la carena i estones per damunt. Sempre seguint la mateixa direcció per tirany ben definit. Ens anirem acostant novament a la Ma-1A de Peguera, el soroll dels cotxes ens indica que ens acostem.

En arribar a la carretera Ma-1a, km-24, veurem a l’altre costat l’inici de camins, idò es tracta d’arribar-hi i continuar W (dreta) fins al costat d’un camp de golf, girem esquerra i després una altra vegada esquerra (E) per una pista en lleuger ascens, com si tornàssim a Peguera, el camí voltege el puig Gros per l’E, per on aviat feim cim en aquest discret promontori de 145 m.

Continuem recte i descendim pel SW seguint el tirany evident. La direcció a seguir és la de la Torre Cap Andritxol. Durant el curt trajecte ens acompanyarà un tancat de reixa inservible i esbucat. Que ha quedat abandonat com si d’una deixalla es tractàs.

Aviat arribem a la torre Cap Andritxol, des d’on podrem gaudir d’unes vistes extraordinàries sobre Camp de Mar i el Cap des Llamp per ponent, i l’badia de Santa Ponça, les Malgrats i l’illa del Toro per Xaloc.

La torre data de 1580, com la majoria es tracta d’una torre de vigilància i observació. Fou restaurada als anys 2002-2004. Mallorca sofrí l’aïllament geogràfic durant segles, i els freqüents atacs pirates provocaren el despoblament de la costa. Les primeres torres començaren a construir-se en el s. XVI, tot i que la presència de guardes i sentinelles està documentada des del XIV. El matemàtic i historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616) és l’ideòleg de la xarxa de vigilància costanera. Les torres es situaven a indrets amb bona visibilitat, i permetien al temps observar les torres veïnes.

Avui constitueixen excepcionals miradors sobre la mar i el paisatge costaner i de la Serra.
A raíz de los ataques berberiscos se levantaron alrededor de unas 1400 atalayas en diferentes puntos de la Isla». (Lluis Salvador de Austria, 1983).

Després de berenar a sa Torre, continuem per la carena fins a arribar al penya-segats, contemplen el paisatge i tornem enrere uns 60 m, per desviar-nos cap a llevant en descens uns altres 60 m, fins a localitzar l’impressionant avenc/cova des Fornàs. Un «forat» de més de 20 m d’amplària i 40 de fondal. Dins una rampa de 42° que acaba amb sortida a l’exterior per una gran obertura inferior.

Després de gaudir, una vegada mes de la natura, tornem al tirany de la Torre i continuem. Abans d’arribar a la torre agafem el tirany de la dreta per deixar la torre a la nostra esquerra i en ser a la seva altitud sortim del tirany cap a llevant en descens i a vegades en fort descens fins a enllaçar amb una àmplia pista que en direcció Gregal ens arribarà fins al caló d’en Monjo. En el seu costat mer oriental visitem la coveta des Caló d’en Monjo.

Continuem cap a Xaloc (SE) per un tirany i anar canviant a Tramuntana (N), deixam a la dreta el camí a sa Punta de na Cerdana, després els que van a la massificada Cala Fornells, canviem la direcció a Mestral (NW), per a després novament a Tramuntana (N), fins a l’encreuament de Cas Garriguer, que deixam a la dreta, girem a Llevant (E) i aviat arribem a la zona urbana/turística, devora la rodona d’on hem començat al dematí i tanquem el cercle i donem per acabada la ruta.

854. Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Publicada en 20 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:06 19 mar. 2022
Hora Fin: 15:56 19 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 04:21
Altura Mínima: 138 m
Altura Máxima: 477 m
Ganancia Altitud: 703 m
Pérdida Altitud: -705 m
Tiempo Ascenso: 04:31
Tiempo Descenso: 02:17

Data: 19.03.2022

Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Ens situem al petit i encisador llogaret de Biniamar, que pertany al municipi de Selva, al costat de l’església Nova. Una edificació inacabada, el 25 de setembre de l’any 1910 es col·locava la primera pedra d’aquest temple, amb un pressupost inicial de cent mil pessetes. Fou dissenyat per l’arquitecte Guillem Reinés i apadrinat pel polític mallorquí Antoni Maura Montaner molt vinculat a Binibona, en l’època que fou president d’Espanya, Primer govern (1903-1904), Segón govern (1907-1909).

Comencem a caminar cap a la plaça de la Quintana, on destaca un magnífic aljub, amb el seu coll circular (120 cm de diàmetre) i una inscripció: «AÑO 1898». Continuem caminant pel carrer del cementeri en què destaca’n l’harmonia arquitectònica del conjunt de cases i el bon estat de conservació. Aviat arribem al cementeri que voltegem per la seva dreta. Tot duna s’inicia un tirany que passa per damunt el Camp Sant i que ens acosta fins a l’Ermita de la Reconciliació, beneïda l’any 1981, on es celebren les contrades al Pancaritat, .

Continuem caminant direcció S i aviat arribem a les pedreres Pieres que traspassem, creuem un antic camí i continuem SE i aviat arribem a un segon camí o tirany que agafem fins que acaba amb una barrera en un carrer asfaltat. Continuem per l’asfalt, veurem a la dreta una barrera metàl·lica amb un botador que no li fem cas, uns pocs metres més envant trobem una segona barrera també amb un botador, que fem servir per traspassar a l’altre costat, ja dins sa Comuna de Biniamar. Ara només queda seguir per l’ampla pista que volteja el massís de la Comuna. Passarem per davant un antic cisternó.

La comuna de Biniamar, juntament amb la de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV. És un massís muntanyós que arriba als 476 m d’altitud amb la penya de sa Senyora com a cim més alt (algunes publicacions l’anomenen Penyal Gros), s’estén al llarg de més de 180 quarterades. Disposa d’una àrea recreativa en un alzinar de gran bellesa. També destaca una antiga canalització que solca aquesta comuna procedent de la font d’en Patró de Biniatzent o font de sa Canal.

En arribar a la par més alta trobarem una paret de partió que traspassarem, després un gran dipòsit d’aigua pels contraincendis. La baixada es fa feixuga, a estones amb terra i estones formigonat.

Després de passar el sofriment que han petit els genolls, arribem a una barrera amb botador, després arribem a un encreuament, a la dreta arribaríem a les senyorials cases de possessió de Son Odre, La configuració actual de les cases sembla remuntar-se a finals del segle XVII o principis del XVIII, segons les dates que figuren al coll de l’aljub (1698) i sobre el portal forà (1709), i tancaríem el cercle a sa Comuna, però noltros continuarem N (esquerra) per pista asfaltada fins que s’acaba i dona entrada a unes pedreres (esquerra), veurem a enfronts una barrera metàl·lica amb un petit botador i a l’esquerra una petita barrareta per la que passarem, continuem per un petit tirany que passa per dins una gran pedrera i que enllaça amb l’antic camí de Biniamar asfaltat i que acaba a Mancor de la Vall.

Continuem pel carrer de Montaura ( esquerra). En arribar al cementeri i punt verd, girem esquerra i tota duna prenem dreta pel carrer Santa Llùcia de forta pendent, girem esquerra pel carrer de sa Murada, continuem esquerra pel mateix carrer fins que s’acaba i comence l’antic camí de Sta. Llùcia i la III estació del viacrucis. Continuem pujant i arribem a la carretera del Monestir, la creuem i continuem per l’antic camí, anirem troben diferents estacions del viacrucis. Tornem a enllaçar amb la carretera i aviat arribem a l’oratori i al monestir de Santa Llùcia.

L’oratori de Santa Llúcia és una petita església medieval al cim d’un puig del terme de Mancor de la Vall. Es documenta el 1275, i fins a principis del segle XVII, fou el centre de culte pels nuclis de Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Ha estat objecte d’importants reformes al llarg de la història, tot i conservar bona part de les seves característiques originals. Al segle XX se li ha adossat un gran edifici que ha estat destinat a activitats espirituals per part de les congregacions religioses que l’han regentat des d’aquell segle.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a les cases de possessió de Son Odre, que he mencionat abans, i pels carrers de Binibona arribem a l’Esglèssia Nova on tenim els cotxes aparcats. Donant aixií per acaba la ruta d’avui.

853. Sa Lleona de s’Horta al Castell de Santueri

Publicada en 13 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:04 12 mar. 2022
Hora Fin: 15:37 12 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (05:32)
Tiempo en movimiento: 04:31
Altura Mínima: 58 m
Altura Máxima: 350 m
Ganancia Altitud: 499 m
Pérdida Altitud: -491 m
Tiempo Ascenso: 02:20
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 12.03.2022

Sa Lleona de s’Horta al castell de Santueri.

Ens situen a la sortida de la localitat de s’Horta, Km-6 de la Ma-4012, on es troba el camp de futbol de sa Lleona, on podrem aparcar el cotxe.
Comencem a caminar pel camí asfaltat direcció a Ponent. Als quatre-cents metres l’abandonem per l’esquerra i tot duna ens topem amb la Lleona. Una escultura en mig de la garriga que va esculpir un soldat destinat a la costera bateria militar l’any 1936.

Continuem caminant per la pista de sa Lleona en lleuger ascens fins a arribar a dalt del turonet de gaires dos-cents metres, on ara hi ha una petita construcció, però que abans fou una instal.lació militar fins al proper puig de sa Talaia. En la que s’instal·laran 4 dels canons Schneider Canet procedents del cuirassat Pelayo i dels creuers Princesa de Asturias, Cataluña i Rio de la Plata.

Desfeim les passes fetes fins a tornar a l’asfalt, continuem direcció ponent i al tres-cents-vuitante mestres prenem a Llebeig (esquerra). Als cinc-cents trenta metres girem a Mestral (dreta) i als pocs metres a Gregal (dreta), que lleugerament va girant a Tramuntana (Nord). Una bucòlica estampa del món agrari-rural ens acompanyarà en bona part del recorregut. En el següent encreuament continuem a Nord ( recte), i als dos-cents metres prenem a Mestral ( NO) en lleugera pendent. Als cinc-cents-quaranta metres abandonem el camí asfaltat a Nord, per darrere una construcció agrícola.
Una bona estona anirem per dins garriga i pinar en lleuger ascens. En arribar a un encreuament continuem ascendint per la pista. Passarem per un xalet abandonat i ben aviat arribem al coll de sa Rota Penjada, on a la dreta podrem veure un tirany que ve del Santuari de Sant Salvador. Feim un gir de 90º i prenem a Migjorn (esquerra) per un tirany que s’endinsa a sa garriga que a poc a poc va guanyant certa altitud i ens situa just davall els penya-segats i murades de la fortificació del Castell.

Faldejarem cap a Xaloc. Anirem passant per diferentes cavitats, alguna de grans dimensions, de les que cal destacar la cova Confessionari dels Moros, Cova del Drac que sorprèn el seu interior, i la Cova dels Bous, on hi trobem uns escaladors. Més envant ve la gran Cova Calenta, que no hi arribem.
Visitem l’entrada del Castell, en un estat lamentable de conservació.

CASTELL DE SANTUERI

El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular. La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa. El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana. La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya-Aragó el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats. Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles, fill de Joan II. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.
El rei En Jaume I el conquistà als musulmans l’any 1231. Des de la conquesta, el comte Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya va ser propietari del castell, després de participar en la conquesta de Mallorca. El castell retornà a la corona l’any 1241.[2] Durant el segle xiv, s’hi feren grans obres de restauració i reformes damunt les ruïnes d’una fortificació àrab, que alhora estaven sobre unes de romanes d’Orient, i probablement sobre un assentament militar romà.
Entre els anys 1521 i 1523, serví de refugi als mascarats o contraris de la revolta de les Germanies.
L’any 1811, l’estat el va vendre a un particular.

El Bloc per Felanitx presentará en el Pleno del lunes una moción para instar al Consell de Mallorca que, por segunda vez, inicie un expediente de expropiación del Castell de Santueri, de propiedad privada, por «incumplimiento de la ley que regula la conservación y apertura de los edificios catalogados como Bien de Interés Cultural (BIC)», según ha explicado la regidora del Bloc, Maria Mesquida.
Primera expropiación
Ante la pasividad de la propiedad, la familia Vidal, en 2011 el Consell de Mallorca ya inició un expediente de expropiación ante el mal estado e incluso la amenaza de ruina que presentaba la muralla principal. En aquel momento, la propiedad reaccionó e invirtió –dijo– unos 600.000 euros. En marzo del año 2014, el Castell de Santueri se abrió al público y fue muy visitado, pero ahora, y desde hace dos años, con el inicio de la pandemia, está cerrado y no se han realizado las intervenciones que estaban previstas, según el Bloc.
Durante los seis años que estuvo abierto regularmente al público, eran muchos los visitantes (en invierno más residentes y en verano el goteo de turistas era constante) que visitaban el recinto a razón de 4 euros la entrada por persona. Se daba trabajo a uno o dos vigilantes. Cuando se abrió en el año 2014, el propietario Xim Vidal anunció su intención de seguir invirtiendo e incluso de iniciar excavaciones arqueológicas en el interior de la fortificación. De aquel proyecto nunca más se supo y con la pandemia se cerraron las puertas, que ayer continuaban cerradas.
Ultima Hora, 8-01-2022

Després de descansar i dinar, iniciem el retorn per la carretera asfaltada fins a arribar a una corba on sortim per un camí a la dreta fins a arribar novament al coll de sa Rota Penjada. En lleuger descens i passat el xalet abandonat arribem a un encreuament on prenem a Gregal (esquerra). Als tres-cents metres girem a Xaloc (dreta) durant cinc-cents-tretze metres on arribem a l’asfalt i prenem dreta durant uns tres-cents metres i abandonem l’asfalt per una pista de l’esquerra. En acabar la pista i arribar a l’asfalt girem esquerra fins a arribar novament al camp de futbol de sa Lleona, on tenim el cotxe.

852. Avenc des Garrover i altres cavitats de la Serra de Son Marill.

Publicada en 6 de marzo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:58 5 mar. 2022
Hora Fin: 17:21 5 mar. 2022
Distancia recorrida: 7,4 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 04:56
Velocidad Máxima: 17,36 km/h
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 325 m
Ganancia Altitud: 362 m
Pérdida Altitud: -354 m
Tiempo Ascenso: 05:48
Tiempo Descenso: 02:3

Material utilitzat: Cordes 2 x 20, 1 x 15, 2 protectors.

Data: 5.03.2022

Avenc des Garrover. Mines i coves de la Serra de Son Marill.

Pròleg: Aquesta ruta preten recorre algunes de les mines, coves i avencs de la zona de la Serra d’en Marill, molt prolífica en mines de guix i cavitats, concretament l’avenc des Garrover de certa bellesa per la quantitat d’espeleotemes.

Abans cal dir que la zona és laberíntica en camins i caminois, per tant, convé fer-la amb l’ajuda d’un mapa o gps. Iniciem la ruta des del cementeri de la Vileta, per la pista que pren cap a NW, girem N a la tercera desviació, en enllaçar amb un altre camí, localitzem la primera cova del dia, la cova del Llit, sortim del camí direcció W per situar-nos davall una línia elèctrica, on localitzem, una cova innominada, i la Trinxera de sa Torreta. Cinquanta metres al S localitzem la cova del Mestre d’Aikido Morihei Ueshiba ( 1883-1969), també conegut com a O Sensei pels aikidoka, va ser el fundador de l’aikido i del Masakatsu Bo Jutsu. on els seus seguidors li han aixecat un altar.

Continuem S fins a arribar novament al camí. Passem pel costat de la Pedrera Grossa que visitem. Continuem i arribem a un encreuament amb un banc de pedra, bon lloc per berenar. Continuem N, arriben a l’avenc de les Mines Velles. Després a la Mina Llarga, el seu nom ho diu tot. Continuem N en tendència a la dreta fins a arribar a la mina de s’Olla o avenc Miner de ses Figues, que curiosament després del túnel surt a una gran «Olla». Tornem al camí i l’abandonem direcció E, que en forta pujada ens anirà guanyant altitud ben aviat. Sense perdé cota animarem avançant uns cent vint metres i localitzem l’Avenc des Matoll de sa Figuera ó de ses Figueres. Característic pel brancam de sa figuera que neix al seu interior, no hi descendim i amb sa mateixa direcció ens dirigim aels nostres objectius, l‘avenc des Garrover, a tan sols a setanta metres de l’anterior.

L’avenc des Garrover s’hi accedeix per un forat i un descens vertical de deu metres, sis d’ells volats. Descendim a una sala de 10 x 11 x 6 m en la que destaca’n dues enormes columnes, és la Sala de ses Columnes, des de el que s’accedeix a la petita saleta de ses Ratapinyades. Després grimpem uns tres metres per situar-nos a una finestra o balconada sobre la sala dels Gours, de 10 x 20 x 4 m, tal vegada la més polida de totes. Després de superar uns grans blocs podrem arribar a la saleta d’Amunt.
Per accedir a aquesta cavitat hem utilitzat una corda de 25 m, una altra corda de 15, i dos protectors.

En acabar, enciam el remunt i des de fora tornem per on hem vingut fins al caminoi o tirany per què abans hem pujat uns metres. Però ara seguim ascendint en forta pujada fins al camí, girem NE fins al Coll d’en Marill, passem per la cota 323 m, i cent metres després arribem al Clot de ses Falgueres, que visitem i sortim pel seu petit túnel. Tornem al caminoi o tirany, feim cim a la cota 325 m que marca el sotil de la Serra d’en Marill i continuem E en fort descens fins a arribar a l’encreuament. Continuem recte SE, però ara en forta pujada fins a situar-nos sobre la cota 285 m, girem S i continuem per la » cresta «, però als vuitanta metres girem E en descens fins al tancat N del polvorí de Can Sanç o de Maxam. Uns cent mestres abans localitzem una cova de la qual desconeixem el seu nom, li deim Cova des Garrover, per l’arbre que té a la seva entrada. Es tracta d’un coval de col·lapsa de grans dimensions. Continuem fins al tancat de reixa i continuem pel seu perímetre N, on als pocs metres arribem a la cova de la Figuera, evident per la seva enorme figuera que té i separa les dues parts, també és de col·lapse i de grans dimensions, té un mur de pedra seca que suposadament feia de tancat d’aquesta. Continuem pel perímetre fins a arribar a l’entrada del recinte. Ben tancat i vigilat.

Continuem pel camí asfaltat fins a una barrera amb un curiós contrapès, al costat de les cases de Can Sanç, que feien de vigilància i cos de guàrdia dels explosius que en el seu dia guardava, segurament per atendre les necessitats de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i de Son Rosselló, conegudes com a pedreres d’Establiments.

Sortim de les instal·lacions pel camí asfaltat de Bellagre, després el carrer Reverend Gabriel Bestard, carrer Maria Antònia Salva, i a sa rodona entrem al parc de Son Puig, més agradable que per les voreres… arribem a la rodona del cementeri i al cementeri on tenim els cotxes.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: marzo 2022