856. Castellot de na Marió i Cap Andritxol

Hora Inicio: 9:00 26 mar. 2022
Hora Fin: 15:52 26 mar. 2022
Distancia recorrida: 10,4 km (06:52)
Tiempo en movimiento: 04:34
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 291 m
Ganancia Altitud: 616 m
Pérdida Altitud: -623 m
Tiempo Ascenso: 02:33
Tiempo Descenso: 04:18

Data: 26.03.2022

Castellot de na Marió o na Bruta, Torre i Cap Andritxol.

Abans de començar, vull informar, sobretot en aquest cas, que la ruta transcorre per zones laberíntiques i farcides de camins, tiranys i caminois quasi infinits, la major d’ells corresponen a rutes de bicicleta. Per tant, obviaré descriure l’infinitat de revolts pels quals passarem i només em centraré en els punts cardinals. Millor utilitzar, a part del sentit comú, un bon mapa o un gps/brùjula.

Iniciem la ruta d’avui a la rodona del bulevard (Ma-1-A) de Peguera, on podrem aparcar els cotxes a qualsevol dels aparcaments dels centres comercials que hi ha.
Amb la carretera que va a Cala Fornells a la nostra esquera, comencem a caminar N pel carrer del Llorer. Al seu final cantonada amb el carrer Bonavida i del Bosc, entrem al bosc per un tirany ample que segueix la mateixa direcció N en lleuger ascens.

Abans d’arribar a la part més alta ens desviarem NW (esquerra) perquè arribem a una zona d’obres que fan a un gran xalet. Continuem en ascens pel tirany que canvia a NE. En definitiva es tracta d’arribar a la carena que tenim a la nostra esquerra i des d’ella continuar fins a l’avancim de 271 m que ens fa  d’excel·lent mirador sobre la badia de Santa Ponça i les Malgrats. En pocs minuts feim cim al Castellot de na Marió curiós promontori de 291 m, al que hi accedim per una àmplia cornisa aèria ascendent, una vegada a dalt gaudirem d’excel·lents panoràmiques al vessant N i de tota la costa. El cim forma un altiplà amb restes d’una antiga construcció, probablement feia tasques de vigilància.

Descendim del cim i tornem per damunt les passes fetes durant 290 m fins a arribar a un «calladet» que fa de petit encreuament, on prenem SW per davall de la cota 200, a estones per davall de la carena i estones per damunt. Sempre seguint la mateixa direcció per tirany ben definit. Ens anirem acostant novament a la Ma-1A de Peguera, el soroll dels cotxes ens indica que ens acostem.

En arribar a la carretera Ma-1a, km-24, veurem a l’altre costat l’inici de camins, idò es tracta d’arribar-hi i continuar W (dreta) fins al costat d’un camp de golf, girem esquerra i després una altra vegada esquerra  (E) per una pista en lleuger ascens, com si tornàssim a Peguera, el camí voltege el puig Gros per l’E, per on aviat feim cim en aquest discret promontori de 145 m.

Continuem recte i descendim pel SW seguint el tirany evident. La direcció a seguir és la de la Torre Cap Andritxol. Durant el curt trajecte ens acompanyarà un tancat de reixa inservible i esbucat. Que ha quedat abandonat com si d’una deixalla es tractàs.

Aviat arribem a la torre Cap Andritxol, des d’on podrem gaudir d’unes vistes extraordinàries sobre Camp de Mar i el Cap des Llamp per ponent, i l’badia de Santa Ponça, les Malgrats i l’illa del Toro per Xaloc.

La torre data de 1580, com la majoria es tracta d’una torre de vigilància i observació. Fou restaurada als anys 2002-2004. Mallorca sofrí l’aïllament geogràfic durant segles, i els freqüents atacs pirates provocaren el despoblament de la costa. Les primeres torres començaren a construir-se en el s. XVI, tot i que la presència de guardes i sentinelles està documentada des del XIV. El matemàtic i historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616) és l’ideòleg de la xarxa de vigilància costanera. Les torres es situaven a indrets amb bona visibilitat, i permetien al temps observar les torres veïnes.

Avui constitueixen excepcionals miradors sobre la mar i el paisatge costaner i de la Serra.
A raíz de los ataques berberiscos se levantaron alrededor de unas 1400 atalayas en diferentes puntos de la Isla». (Lluis Salvador de Austria, 1983).

Després de berenar a sa Torre, continuem per la carena fins a arribar al penya-segats, contemplen el paisatge i tornem enrere uns 60 m, per desviar-nos cap a llevant en descens uns altres 60 m, fins a  localitzar l’impressionant avenc/cova des Fornàs. Un «forat» de més de 20 m d’amplària i 40 de fondal. Dins una rampa de 42° que acaba amb sortida a l’exterior per una gran obertura inferior.

Després de gaudir, una vegada mes de la natura, tornem al tirany de la Torre i continuem. Abans d’arribar a la torre agafem el tirany de la dreta per deixar la torre a la nostra esquerra i en ser a la seva altitud sortim del tirany cap a llevant en descens i a vegades en fort descens fins a enllaçar amb una àmplia pista que en direcció Gregal ens arribarà fins al caló d’en Monjo. En el seu costat mer oriental visitem la coveta des Caló d’en Monjo.

Continuem cap a Xaloc (SE) per un tirany i anar canviant a Tramuntana (N), deixam a la dreta el camí a sa Punta de na Cerdana, després els que van a la massificada Cala Fornells, canviem la direcció a Mestral (NW), per a després novament a Tramuntana (N), fins a l’encreuament de Cas Garriguer, que deixam a la dreta, girem a Llevant (E) i aviat arribem a la zona urbana/turística, devora la rodona d’on hem començat al dematí i tanquem el cercle i donem per acabada la ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina