Doblevuit | Archivos del mes: mayo 2022

870. S’Estret des Temps

Publicada en 22 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:32 21 may. 2022
Hora Fin: 16:43 21 may. 2022
Distancia recorrida: 10,2 km (07:10)
Tiempo en movimiento: 03:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -45 m
Ganancia Altitud: 256 m
Pérdida Altitud: -257 m
Tiempo Ascenso: 03:27
Tiempo Descenso: 03:40

Data: 21.05.2022

S’Estret des Temps. De s’Amarador fins sa Torre d’en Bèu ( Cala Figuera).

Avui, dia de molta calor, ens dirigim cap a Santanyí, concretament a l’aparcament de sa platja de s’Amarador, on per 6 euros, preu de turista, te deixen aparcar. Els mateixos mallorquins som turistes dins sa nostra terra. !!, quina merda !!

Sortim de l’aparcament direcció a la platja, abans de trepitjar s’arena ens desviem pel camí de la dreta que duu al mirador, des d’on podrem contemplar Cala Mondragó, Caló d’en Garrot, Guardia d’en Garrot, Punta de sa Guardia, Es Caragoler

Des del mateix mirador continuem SE pel perfil costaner. Arribem al Caló d’en Perdiu que voltege’m, continuem i aviat ens veim obligats a fer una grimpadeta per guanyar altitud, per després tornar a baixar. Si ens fixe’m veurem un forat o secret on es guardava el gènere desembarcat duit majoritàriament del nord d’Àfrica, sobretot d’Alger. El contraban era una activitat practicada i viscuda per molta de gent, i ja s’exercia a Mallorca des de temps antics, es pot dir que pràcticament hi intervenien tots els estaments socials. Les classes més riques amb la posada dels diners per fer les compres a qualsevol indret de la Mediterrània. Les classes populars guanyaven en un vespre el jornal que normalment corresponia a la feina d’una o dues setmanes.
Hi ha la creença estesa que els carabiners feien els ulls grossos per reprimir els que estaven a dalt de la piràmide del contraban, els que comandaven les companyies. Ho podem veure a la pel·lícula/novel·la «El secreto de la Pedriza». Hi ha un document il·lustratiu de la connivència entre carabiners i contrabandistes que és el cas de les llibretes d’en Juan March ( avui en dia serien les llibretes d’en Bárcenas), on consta que el 24 de febrer de 192 havia pagat 150 ptes. Al sergent de carabiners i 230 als altres carabiners del post, per deixar realitzar una descàrrega de tabac.

El mes de març de 1829 fou fundat el cos de Carabiners de Costes i Fronteres per combatre tal activitat. Em 1940 pasaria a formar part de la Guàrdia Civil-

Realment és un tema apassionant del que faria falta omplir molts més fulls, però ja serà en un altre moment.

Continuem i rodeja’m la Punta Blanquer, després arribem al caló de Solimia ( Sol-i.Mina), deixant a dalt i la dreta un xalet. Entre els blocs cercam el pas de s’Anella, on encara queda una anella de ferro que fa temps s’utilitzava per accedí a la mar.

Pasam el cap des Moro, arribem a la cova des Savinar, de 30 m de fons, 18 d’ample i 5 en el punt mitjà del perfil, té algunes formacions i curiosos gorgs arredonits. Arribem al caló des Savinar, continuem per la part alta, perquè a cota inferior arriba un punt on ja no es pot continuar.

Voltegem la Punta de l’Àguila i arribem baix l’Urb. Estret des Temps, continuem a mitja altària per després ascendir una mica per localitzar l’entrada de la cova funerària s’Estret del Temps. Topònim ben curiós. En Cosme Aguió diu «És nom d’explicació desconeguda. Potser és motivat pel fet que s’hi posa molta més quan el temps ve de llevant». 1747,24 de setembre, se cita l’Estret des Temps com a nom d’una comuna. 1884, S’Estret des Temps L.Salvador.

La cova s’Estret des Temps es tracta d’una cova artificial que fou utilitzada per usos funeraris durant l’època talaiòtica. De planta en forma de ferradura i allargada i consta d’una petita càmera lateral. L’entrada en un corredor en lleugera baixada. Té 2,25 m de llarg, 0,90 m d’ampla i una alçada d’1,50 m. La càmera principal de la cova medeix uns 4,25 m de llargària i 1,90 m d’amplària. En la part central s’bri una petita càmera arronyonada, d’1,45 m per 0,80 m de diàmetre.

Aquest sistema constructiu és propi del talaiòtic final, encara que no es pot afirmar amb seguretat que fos ocupada en aquesta època.

Després de la visita a la cova continua’m i entrem dins les espectaculars pedreres de S’Estret dels Temps. Si cercam podrem veure fòssils de petjades de Myotragus balearicus, Dorothea Bate 1909. Aquest lloc no és més que un sistema dunar que consisteix amb l’acumulació de materials arenosos d’origen marí, transportats pel vent i acumulats al peu dels penya-segats verticals (20-40 m d’altària) que actuen de trampa, tallats en dipòsits carbonatats pertanyents al Miocè superior.

Cal destacar que a la pedrera encara és conserven dues torres per les quals sa pujaven ses peces de marès, amb els mecanismes tradicionals d’època.

Deixam abaix s’escull des caló de ses Faves i arribem a la torre d’en Bèu, situada damunt la punta del mateix nom, on hi ha instal·lat un modern sistema de radar.

Com és l’única ombra de la conrada aprofitem per descansar i dinar. Després de fer un cafetet que ens ha duit en Joan, vaig a explorar els voltants per localitzar la cova de ses Rates Pinyades, que es troba vora el camí. Té un desnivell de 3,4 m, longitud de 16 m i una amplitud d’11,7 m.

La tornada la feim sempre per la part alta. Comencem N pel camí de sa Torre, girem pel carrer de s’Estret des Temps durant 560 m, a la bifurcació continuem ( esquerra) pel carrer de s’Estret des Temps durant 350 m i girem pel camí de la dreta. Continuem sempre recte. Quan s’acaba i a una corba a l’esquerra, abandonem el camí per un tirany -NE, passem una torrentera, enllacem amb una pista on prenem esquerra i a 150 m arribem al pàrquing on tenim els cotxes.

Nota: Aquesta ruta te molts de trams que va per vorera de mar, i per tant supeditat al bon estat de la mar. Hi ha trams que en mala mar no es poden fer.

868. Cova de s’Olla

Publicada en 18 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:40 14 may. 2022
Hora Fin: 10:40 14 may. 2022
Distancia recorrida: 1,5 km (01:00)
Tiempo en movimiento: 00:02
Altura Mínima: 212 m
Altura Máxima: 451 m
Ganancia Altitud: 229 m
Pérdida Altitud: -37 m
Tiempo Ascenso: 00:48
Tiempo Descenso: 00:12

Data: 14.05.2022

Cova de s’Olla

Quedam i deixam alguns del vehicles al pàrquing des Coll de sa Gramola, i amb dos cotxes ens dirigim a les cases-hotel de ses Fontanelles, tres-cents metres abans d’arribar al camí d’accés a la finca deixam els cotxes a una entrada o petita esplanada.

Comencem a caminar per la carretera direcció N i aviat l’abandonem, E, pel camí de la finca, passem les barreres i continuem pel mig de les casses en lleugera pujada sempre mantenint la mateixa direcció E.

En arribar a un primer encreuament, continuem per l’esquerra. Després de cent vint-i-cinc metres arribem a un segon encreuament que obviem i continuem per l’esquerra i canviem direcció a N.

Arribem a una corba en dos-cents vint-i-cinc metres, a una corba següent abandonem la pista i ens enfilem direcció S, per anar acostar-nos a un grupet de pins, el pendent és considerable. Per la seva dreta iniciem E un fort ascens per una curta coma que no és més que l’entrada a l’olla que formen els penya-segats ( un cul-de-sac). Idò la cova de s’Olla és trobar a la part NE més elevada.

J.A. Encinas diu en el seu llibre «..alcanzando fondo a -37 m respeto a la embocadura de la superficie y la cual domina desde la cima la rotura del cantil y el paisaje extremo de la olla orográfica del referente.
El subterraneo alcanza la máxima amplitud en la planta intermedia, con métrica de 35 por 20 y donde vistosas coladas travertínicas cubren los bloques desprendidos del cenit…»

Per recórrer i descendir la cova feim dos petits ràpels per salvar diferents balconades, un primer de 8 m i un segon de 12 m. A la part fonda observem diferents nius de pisòlits en formació que no tocarem en cap cas i deixarem que l’acció de la natura faci la seva feina.

Recorreguda la cavitat iniciem la remuntada, fins arribar a la primera sala un bon lloc a l’ombra per dinar.

Les medicions de CO2 fetes amb el nostre aparell homologat han donat negatiu per tot.

866. Alcanada – Cova de sa Xitxarra – Cova Tancada – Puig de sa Teula (Cap de Menorca).

Publicada en 8 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:13 7 may. 2022
Hora Fin: 17:34 7 may. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:21)
Tiempo en movimiento: 04:44
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 258 m
Ganancia Altitud: 525 m
Pérdida Altitud: -522 m
Tiempo Ascenso: 04:28
Tiempo Descenso: 02:45

Data: 7.05.2022

Alcanada-cova de sa Xitxarra-cova Tancada-Puig de sa Teula

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament davant la platja d’Alcanada, enfront de l’entrada al camp de golf, retrocedim uns metres fins al carrer del Far, l’agafem i girem al carrer de s’Illot, on localitzem i visitem la cova de sa Xitxarra, una cova d’enfonsament a la que si accedeix mitjançant una escala de ferro envaïda per la vegetació exuberant, una vegada dins el «clot» podem visitar les sales Est i Oest amb ambdós llacs cadascuna que no són més que el nivell freàtic marí.

En acabat tornem al punt d’inici i comencem a caminar pel passeig fins al seu final davant l’illa d’Alcanada, una illa plana i baixa, l’alçada màxima és de 10 m sobre el nivell del mar, fa uns 60 m d’ample i 150 m de llarg, i està coronada pel far del mateix nom. Continuem pel tirany que envolta la costa.

Voltem la punta de la Vinya, passem per la platja dels Secs, on comencem a trobar antigues trinxeres que formaven part de la Línea Tamarit, un pla de fortificacions (trinxeres, búnquers, etc.) construïdes a la costa, ideat l’any 1933 pel general franquista Ricardo Fernández de Tamarit, per repel·lir un possible desembarc de les tropes aliades. Arribem al Faralló on trobem un dels búnquers amb una estreta escala d’accés al niu de metralladora. Més endavant veurem les restes d’un altre niu, de metralladora, del qual queda poca cosa a causa dels efectes dels temporals. A l’illa d’Alcanada també s’ubiquen tres nius de metralladora.
A continuació travessam el caló de sa Bassa Blanca, amb una caseta per la qual passem, pel darrere. A dalt hi ha les cases del museu de la fundació Yannick i Ben Jakober. Es tracta d’una construcció d’estil neoislàmic, obra de l’arquitecte egipci Hassan Fathy.

El camí va guanyant altitud, passem per davall de dos nius de metralladores a les quals no podem accedir per estar el terreny tancar amb reixa i fil ferro. En arribar a una barrera o final del camí, continuem pel tirany de la dreta. Als 130 m veurem una barrera de fusta, idò just a l’enfront baixa’m uns metres fins a una escala de metall que baixa fin a nivell de la mar, cal dir que l’escala no està en bones condicions i pot representar un perill.

Continuem pel tirany i traspassem un botador de fusta on girem NW (esquerra) pel costat de la paret. En arribar a un encreuament obviem el camí de l’esquerra, més tard tornarem per ell, i continuem N (recte). Anam deixant el puig Negre a la nostra esquerra. La pista continua, però noltros ens desviem pel tirany de la dreta, traspassem una torrentera i continuem fins a una esplanada amb pins, ara s’inicia un fort descens fins a arribar als penya-segats, on el tirany guanya verticalitat, anirem trobant una cadena ( poc fiable), després unes estaques de ferro i uns graons bastant relliscosos, fins a arribar a 10 m sobre el nivell de la mar on trobem la boca d’entrada a la cova Tancada del cap de Menorca.

Aquesta cova de grans dimensions, és va condicionar per ser explotada turísticament, però mai es va dur a terme. «És a principi de segle XX quan comença l’explotació de les dues coves de Porto Cristo: la del Drac i la dels Hams. Més tard s’adapta per a les visites turístiques la cova dels Estudiants (Sóller), i de les coves del Pilar (Palma). També en aquest temps comencen les obres de condicionament de les coves de Gènova (Palma). (Ginés, 2007). L’any 1897, s’obri al públic la cova del Pirata, de Manacor, inaugurada dins el marc de la famosa fira agropecuària que es feu el mes de setembre d’aquell any. La cova del Drac, abans d’aquesta data ja rebia visites guiades, recordem que l’any 1878 s’hi perderen dos catalans (Salvador Riu i Josep Llorenç Riu) i el seu guia (Joan Jaume Ballester). «

Una vegada al seu interior i a la part més fonda, a pocs metres de l’aigua de la mar, podrem sentir el renou de les onades i de l’aire expulsat per la seva força.

Després de gaudir de tanta bellesa, sortim i iniciem el fort i dur ascens fins a enllaçar amb el camí principal que duu al coll Baix. Als cent metres a una corba sortim de la pista per la dreta i enfilam NE per un tirany poc definit o gens definit fins a la cota 256 m, després sense perdre altitud arribem cap de Menorca coronat pel puig de sa Teula de 257 m, amb unes vistes més que extraordinaris.

Tornem enrere fins a arribar novament a la pista principal i prenem W (dreta) fins a enllaçar amb la pista del coll Baix, on continuem S (esquerra), fins a un encreuament on hi ha una caseta, agafem la pista que passa pel darrere fins a arribar a l’encreuament de la pista superior per on hem passat al matí. A partir d’aquí ja només queda desfer les passes fetes fins a arribar al cotxe.

864. Sa Talaia Freda o Puig Morei, pels passos de ses Osques (autèntic) i dels Porcs (autèntic).

Publicada en 1 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:44 30 abr. 2022
Hora Fin: 16:08 30 abr. 2022
Distancia recorrida: 6,5 km (06:24)
Tiempo en movimiento: 02:33
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 521 m
Ganancia Altitud: 614 m
Pérdida Altitud: -594 m
Tiempo Ascenso: 03:38
Tiempo Descenso: 02:44

Data: 30.04.2022

Talaia Frea o Puig Morei, pels passos autèntics de ses Osques I i dels Porcs I.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi d’Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, més endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península d’Artá.

Avui ascendirem al Puig Morei o Talaia Freda de 564 m, i ho farem pel pas de ses Osques I (autèntic) i no confondre amb l’altre pas de ses Osques II situat davall el puig de sa Creu.

L’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx ( beneït càrritx), també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.

Recordem que per accedir als dos passos (Osques I i Osques II), des del Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I hauríem de prendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu o pas de ses Osques II ho feríem cap a la dreta a prop del penya-segat.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l’Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí des Caló 200 m (2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc (E) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerre. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, on podrem localitzar una petita coveta amb un foradí que dona dins la torrentera, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situar-nos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres per anar progressant amb alguna grimpada.

Abans d’arribar al final o davall el contrafort, veure’m a la nostra esquerra una diagonal ascendent de fort rost que agafem, va girant a dreta mantenint fort rost, quasi al final girem esquerra fent una curta grimpada, i ens situa a un calladet. Prosseguim E faldejant les penyes fins veure a l’esquerra una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-ho. Es tracta del Pas de Ses Osques I (autèntic) accedirem amb precaució i grimpant, si és que sa pot dir grimpar amb ses carritxeres, però la verticalitat o recomana. Aviat sortim de la cinglera i ens situem a l’ampla collada. Hem superat el pas de ses Osques.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt els penya-segats. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem les seves dades.

Continuem fins a la cota 371 m on haurem de localitzar el pas dels Porcs II un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Aquest pas ja ho vàrem fer fa unes setmanes, així que continuem per damunt els peny-assagats fins a veure una llarga paret de partió que traspassem. Continuem N fins al pla de las Valma on coincideix amb la corba de la carretera o GR 222. Aquí localitzem el descens pels pas dels Porcs. S’nicia per una petita rapissa o balconada que en ziga-zaga va superant la verticalitat.

Es tracta d’una davallada senzilla per un tirany molt definit i fitat que ens acosta fins a les restes de la desllavassada i després directe a la font des Barrancar que trobem ben activa.

Continuem pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on girem cap a llebeig fins a arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes merescudes xandis al primer bar que trobam.

862. Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Publicada en 1 de mayo de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:14 23 abr. 2022
Hora Fin: 16:19 23 abr. 2022
Distancia recorrida: 11,9 km (07:04)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: 172 m
Altura Máxima: 582 m
Ganancia Altitud: 624 m
Pérdida Altitud: -615 m
Tiempo Ascenso: 03:20
Tiempo Descenso: 03:02

Data: 23.04.2022

Ses Fontanelles – Pas Gran – Pou d’en Rotget – Planes d’en Verd – Coll de sa Coma Clova.

Iniciem la ruta des del pàrquing del coll de sa Gramola, punt quilomètric 106 de la Ma-10. Comencem a caminar per la carretera esmentada direcció N, passat el pla de l’Evangèlica al punt quilomètric 104 ens desviem a la dreta per un camí que indica Estellencs i les casses de ses Fontanelles, avui convertit amb un refugi/hotel. Passem pel mig de les cases amb silenci i respecte. Deixam enrere les cases i vei ma l’esquerra la indicació d’un mirador que hi pugem on hi ha instal·lat una tirolina.

Continuem la ruta pel GR-221 que s’endinsa dins la coma dels Cellers. Passades les restes de la casseta dels carabiners, s’inicia una pujada pel pas Gran que salva el fort desnivell. Un centenar de metres més amunt localitzem l‘avenc des Vi, amb els seus -104 m i 146 m de llargària és el més profund d’Andratx. Té dues vies d’accés de NE-SO. La via inferior condueix a la profunditat màxima on es pod apreciar la part més bella.

Continuem en ascens la nostra ruta seguint el GR-221 fins a arribar a un botador a la part alta d’un turonet, que traspassem, en arribar a la cota 606 m abandaonem el GR-221 direcció SE per la zona de s’Airot i canviem a E fins a arribar a la part alta de la Coma Clova, on localitzem el Pou d’en Rotget de ses Alquerioles, forma part d’un jaciment arqueològic medieval islàmic. Està compost per un pou amb capelleta inserida dins una marjada amb un passadís construït en pedra en sec i presidit per una pica. La seva fondària és d’uns 4,20 m i compta amb aigua tot l’any.

Continuen SE amb la Coma Clova a la nostra esquerra, per un tirany. En arribar a la Bassola, cota 500 m el tirany pren cap a S, que mantendrà fins a les Planes d’en Verd, després gira a SE pel Pujador dels Palmers (que feim de baixada), un antic camí que supera el fort desnivell, fins a arribar al coll de sa Coma Clova, passem per davant un gran dipòsit d’apaga-focs. Continuem descendint fins a enllaçar amb un camí asfaltat de ses Penyes, on anem trobant diferents cases i xalets. Caminarem en Lleuger descens fins a arribar al primer encreuament continuem per la dreta en lleuger ascens. A una corba continuem esquerra sense perdre el camí de ses Penyes fins a arribar al seu final que acaba a la Ma-10. Caminem 50 m direcció N per la carretera fins a enllaçar amb el camí de la Coma Freda, que continua paral·lel a la carretera, a la primera corba abandonem el camí per la dreta i continuem per pista més agradable, per acabar al pàrquing del coll de sa Gramola, on tenim els cotxes, donant així per acabada la ruta d’avui.

Grup de Muntanyisme

Archivos mensuales: mayo 2022