Hora Inicio: 9:56 27 ago. 2022 Hora Fin: 13:45 27 ago. 2022 Distancia recorrida: 1,8 km (03:48) Tiempo en movimiento: 00:41 Altura Mínima: 65 m Altura Máxima: 333 m Ganancia Altitud: 6 m Pérdida Altitud: -252 m Tiempo Ascenso: 00:24 Tiempo Descenso: 03:23
Data: 27.08.2022
Gran Bot de 56 m
Torrent des LLi
No descreiure aquets fantàstic torrent per no ser repetitiu i perquè es prou conegut per tots el barranquistes i torrenters. Només destacarè les modificacions de ancoratges fetes a l’octubre de 2019 per la FBME.
SALT GRAN S56m: hi havia dues instal.lacions ( dos químics de doble anella i dos químics junts per una anella, a més d’ùn punt intermig. Ha estat tot eliminat i en el seu lloc han quedat tres químics de doble anella i un punt intermig de seguretat amb una anella. També s’ha modificat i s’ha fet un nou fraccionament a la dreta hidrogràfica S20 m. Aquest fraccionament està suspés i no té gaire suport pels peus. Per tant el salt gran ha quedat de 36 m + 20 m, total de 56 m.
Un dels altres bots modificats es el de la GRAN CASCADA S35m: s’ha substituït la instal.lació rompuda per una nova a major alçada per evitar estar dins el corrent d’aigua i que no es vegi afectada per la caiguda de pedres. A més s’ha llevat un punt intermig i se n’han posat dos per a poder sortir de l’olla i muntar un passamà per a major seguretat. Ara passa a ser un salt de 35 m.
Per tant, el torrent es por fer amb cordes de 40 m
Font: Memòria del reequipament del torrent del LLi. Comité de Torrents de la FBME. Octubre 2019.
Hora Inicio: 9:20 6 ago. 2022 Hora Fin: 14:40 6 ago. 2022 Distancia recorrida: 3,9 km (05:19) Tiempo en movimiento: 04:37 Altura Mínima: -2 m Altura Máxima: 38 m Ganancia Altitud: 181 m Pérdida Altitud: -139 m Tiempo Ascenso: 01:19 Tiempo Descenso: 03:57
Data: 6.08.2022
Avenc de l’Aigo
Avenc de l’Aigo
Després de realitzar altres altivitats per la zona i completar és dia, decidim anar a cercar aquest discret i petit avenc, situar al Nord de Cala Barques (Pollença).
Després d’aparcar els vehicles pel redol de l’avinguda Cavall Bernat, entrem al pinar pel carrer de l’Astor, passem per davant de la cova de les Rodes i continuem pel carrer Ruiz de Alda, enmig de pins i mates. Enllacem amb el camí dels Presos i caminem per ell uns 300 m, després d’una corba l’abandonem per la dreta i entrem a una zona rocosa i carritxera amb mitja pendent fins a arribar al tàlveg del torrent de les Rotes Velles que creuem uns metres mes amunt. Ens situem a la part alta i més planera.
Ens orientem i prenem a Xaloc ( SE), un terreny no gaire còmode. Als 100 m trobem la boca de l’avenc de s’Aigo, un discret avenc de tan sols -8 m. El seu accés és escalonat fins a arribar a una petita bassa on s’acumula s’aigo, d’on agafa el seu nom. Encara que L.S. d’Àustria (1869/91) el cita amb el nom d’Avenc de la Mata dels Cocons, i el geòleg B. Darder (1946) com a Clot de l’Or.
Un lloc ben conegut pels antics habitants, pescadors, caçadors i pastors de la zona com a recurs d’aigo.
Aquest discret avenc traspassa aigo al veïnat avenc Mal Fet.
A la zona podem localitzar multitud d’avencs, dels que destaca l’avenc Mal Fet.
Hora Inicio: 9:20 6 ago. 2022 Hora Fin: 14:40 6 ago. 2022 Distancia recorrida: 3,9 km (05:19) Tiempo en movimiento: 04:37 Altura Mínima: -2 m Altura Máxima: 38 m Ganancia Altitud: 181 m Pérdida Altitud: -139 m Tiempo Ascenso: 01:19 Tiempo Descenso: 03:57
Data: 6.08.2022
Cova Vell Marí
Cala Bóquer i cova marina Bufador de Bóquer ó del Vell Marí.
Iniciem el nostre recorregut des d’u port de Pollença. Direcció a ses cases de Bóquer, que dona nom a l’homònima Vall de Bóquer, que la connecta amb la cala. Destaca per les cases de la possessió i pels nombrosos jaciments arqueològics que es troben per tota la vall.
Per altra banda, el jaciment més interessant de la zona és el del Pedret, que es correspon amb l’antiga ciutat romana de Bócor. Es tracta d’un poblat talaiòtic amb murada, avui força arrasada, que és esmentat per Plini i on s’hi trobà, el 1765 una tabula patronatus que fa referència a la ciutat federada de Bócor. El 1951, després d’un temporal, va aparèixer a la badia de Pollença una altra tabula patronatus també referida a la ciutat de Bócor.
Tot i que en qualque moment del primer mil·lenni la ciutat fou abandonada, la vall no es despoblà, car en època islàmica formava una alqueria, que apareix documentada al Llibre del Repartiment de Mallorca amb el nom de Bucchar.
Sense oblidar la colpidora serra del Cavall Bernat.
Caminarem 2,6 km per arribar a la cala. Pel camí ens anirem trobant diferents fonts; la Font de Bóquer, Font de sa Cala i la Font de Cala Bóquer.
En arribar a la cala, prenem cap a llevant uns 400 m, fins a arribar a unes parets verticals laminades. Aquí deixem les motxilles i en preparem per entrar a l’aigua i nadar agragalat uns 300 m, on trobarem a la roca una petita obertura en forma de triangle, amb una altitud de no més de 100 cm, per on entrarem a la cova Bufador de Bóquer o del Vell Marí, on destaca la gran sala d’uns 45 m de diàmetre per 12 d’altitud.
Quedarem embambats pels colors blaus, cels i turqueses que agafen les aigües amb la llum de l’entrada. També podrem observar qualque formació estalagmítica.
El bufador referencial es produeix a l’entrar les ones en el subterrani, comprimir l’aire interior i expulsar-lo per la mateixa boca marina. Per tant, només si ha d’accedir en dies on la mar està en calma.
Hora Inicio: 10:03 20 ago. 2022 Hora Fin: 18:26 20 ago. 2022 Distancia recorrida: 12,6 km (08:22) Tiempo en movimiento: 05:16 Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 26 m Ganancia Altitud: 315 m Pérdida Altitud: -344 m Tiempo Ascenso: 03:13 Tiempo Descenso: 05:08
Data: 20.08.2022
Cova de Na Barxa
Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.
Ens dirigim a l’altre cap de l’illa ( -NE), a Capdepera, i des d’aquí fins a Cala Aladern, on podrem aparcar en el carrer del mateix nom. Agafem el carrer del Pas, entre arena i pins, des de la petita cala prenem a llevant ( esquerra) per les roques costaneres, direcció a la punta de Na Barxa, on es troba l’entrada de la Cova de na Barxa o de l’Aladern. Un cova bastant interessant, no tan sols per les seves sales i llacs sinó pel descobriment que va tenir lloc allà per l’any 1909.
Tot començà el dotze d’abril de l’any 1909 amb l’arribar a Mallorca de la jove paleontòloga Dorothea Minola Bate ( Gal.les -Anglaterra 1878), que amb les seves incansables tasques de recerca va ser la primera a obrir una finestra al passat de les faunes vertebrades de les Balears. Al principi no ho va tenir fàcil, per la dificultat de l’idioma, per la manca de cartografia i pels desplaçaments, a vegades en carro, a llocs del litoral complicats d’arribar-hi, uns espais llavors despoblats i lluny de remei. En el seu segon viatge, a l’estiu de l’any 1910, a conseqüència de l’esforç, amb la xafogor asfixiant de ple agost, va caure malalta i romandre amb febres al llit.
Continuà amb les seves investigacions fins a arribar a Capdepera, on s’hostatjà fins en tres ocasions. La primera vegada fou en abril de 1909, durant dues setmanes escava la cova de Na Barxa. La segona fou al juliol de 1910. La tercera vegada arribà al novembre de 1911. Per a Dorothea, la cova de na Barxa estava situada a un lloc particularment remot i de difícil accés. El comellar de sa cala no s’establí fins a l’any 1920; fins llavors, tot aquell espai era garriga: pinetells, mates llentiscleres, aladerns ajupits per les tempestes, aritges, etc.
Dorothea Bate, en la seva descripció de la cova, diu que l’única entrada era una obertura al sostre. Per tant, l’any 1909, l’entrada ampla que s’utilitza actualment no existia. El fet que l’obrissin mirant a la mar i que just davant construïssin un mollet, que encara es poden veure part d’ell, podria ser bem bé que fos usada pels contrabandistes.
La troballa d’un crani i ossos fossilitzats d’una cabreta que anomena Myotragus Balearicus entusiasmà Dorothea, que aquell mateix any publicà unes notes preliminars.
Després que Dorothea publicàs, a la tardor de 1909, l’article descrivint el Myotragus, la societat anglesa comença a interessar-se pels fòssils recuperats de la cabreta, fins al punt que el crani del Myotragus fou exposat a la Royal Society. Els primers fòssils de Myotragus es van dipositar al Natural History Museum de Londres i a l’American Museum of Natural History de New York.
Creia que era interessant i merescut mencionar el descobriment fet per na Dorothea.
Després de visitar la cova i les seves sales, prenem la marxa per uns escalons fins situar-nos a dalt damunt una pista. Prenem nord per un tirany indicat en petites balises. Que enllaça amb el sender de les Atzavares. Sempre per la costa fins a arribar al nucli urbà de ca cala Rajada, on darrere el seu port continuem per un passeig que fou destruït pel temporal del gener de 2017 i restaurat de nou. Passem per cala Gat i puja’m fins al far de Capdepera.
Després de descansar ens dirigim a la Torre Esbucada.
Es tracta d’una construcció datada a mitjan segle XVIII. El monument forma part d’un grup de grans torres aixecades a Mallorca amb esquema anglès. Altres torres de les mateixes característiques són la d’Aubarca, a Artà, Son Servera o el Castellot en Santa Ponça.
La Torre Esbucada de Capdepera va ser volada per ordre de lord Cochrane el 22 d’abril de 1808 i des del segle XIX, la qual cosa queda d’ella ha sofert una evident deterioració que s’accentua dia a dia.
Des de la torre iniciem un descens a Nord per un tirany, direcció a cala Olla. Però primer ens desviarem cap a la dreta per descendir, entre roques complicades, fins a les piscines naturals. Un encisador lloc amagat entre penyals. Degut a què l’aigua de la mar només hi entra i renova en grans temporals, trobem l’aigua en no massa bon estat.
Iniciem la tornada passant per la Cala Olla, entrem dins un pinar, i enllaçar finalment amb la carretera del Far. Continuem direcció al nucli urbà, baixem al port i continuem fins als cotxes pel mateix camí que hem fet al matí.
No abans de fer una aturada per prendre unes xandis ben fresquetes acompanyades d’unes patates braves.
Font: Dorothea Bate i Capdepera, d’en Josep Terrasa Flaquer
Hora Inicio: 9:15 13. ago. 2022 Hora Fin: 15:01 13.ago. 2022 Distancia recorrida: 6,7 km (05:46) Tiempo en movimiento: 02:13 Altura Mínima: -0 m Altura Máxima: 125 m Ganancia Altitud: 367 m Pérdida Altitud: -381 m Tiempo Ascenso: 02:39 Tiempo Descenso: 03:05
Data: 13.08.2022
Fósil
Cala Murta, Cova Genovesa, Cova de ses Dues Boques i Clot des Xaiar o de sa Fàbrica.
Ens dirigim cap a Porto Cristo ( Manacor), concretament a la torre costanera del Serral dels Falcons ( any 1577), on deixarem els cotxes.
Comencem a caminar per l’ampli carrer direcció NW, ens desviem per pasar per davant les coves turístiques del Drac, per després enllaçar amb la Ma-4014 i prenem E pel vial de vianants de l’esquerra durant 1.200 m, fins arribar a una rodona, on prenem cap a Cala Magrana per l’avinguda Vasco de Gama. En arribar davant el carrer Passeig el Grec, abandonem el vial per l’esquerra botant un fil ferro i entrem dins una garriga seca. Als 50 m localitzem l’entrada a la Cova de les Dues Boques ( Endins, 25 any 2003) o dita tambè cova de sa Fàbrica ( CCM, de J.A. Encinas, 2014), també localitzem per la zona, l’altre entrada por atractiva i una mica mes allunyada un forat que no explorarem, que a manca d’informació li deim Cova Baixa.
Recorrem aquesta àmplia cova amb un màxim de -17 m. En acabar continuem per la zona i ens dirigim cap a l’E, on trobem una paret de partió que botem i ens dirigim a un grup d’ullastres on sa trobe el X,05 El Xaiar o Clot de sa Fàbrica, un curió enfonsament de més o manco uns 30 m de diàmetre, on hi destacan uns murs soposadament per guardar el bestiar.
Sortim i tornem al carrer Vasco de Gama i caminem SE durant uns 177 m, on girem pel carrer Leonardo da Vinci, caminem 470 m i en arribar davant el número 14 entrem dins sa garriga on a pocs metres localitzem la cova Genovessa o d’en Bessó, una cova acuàtica de grans dimensions, on destaca el su llac.
Retrocedim i agafem el carrer Diego Velazquez, i al 121 m l’abandonem per l’esquerra (E) per un tirany que ens acosta fins a la cala Anguila, l’atravessem i l’abandonem per una escala que hi ha a l’esquerra. Més o manco a la mitad agafem un carreró de la dreta, que passa per davant els xalets, girem esquerra per un altre carreró fins enllaçar amb el carrer Fernando de Magallanes, pels que contionuem fins al carrer dels Baladres on agafem un carreró que baixa fins el mar, ons es troba la Pesquera dels Capellans.
Ara anirem avançant per les roques costaneres, el primer lloc que trobem es Cala Magrana, un petit caló on aprofitem per fer un bon capfico.
Continuem la ruta per la costa, passem per dant les restes estalàgmitiques del que fa ser una cova on ara hi ha un xalet.
Anirem deixant les construcción al darrera, i arribem a dalt d’una petita covatxa, ens hi acostem però no te recorregut. Continuem i en arribar a prop de la Punta de na Diumenja veim un “invent” per davallar fins a la mar, una barrera metàlica d’obre fermada a una pica de ferro que fa d’escala, que no inspira gens de confiança.
Continuem la ruta fins arribar a cala Murta, un petit caló de gran bellesa. No ho sabiem, però aviem arribar al punt més fresc de Mallorca i tenguen en comta que avui és el día mes caloros de l’any (40º), trobar aquest lloc és una auténtica sort i un luxe impagable. Perquè l’aigua estaba molt, molt fresca, comparable a la del llac de la cova Genovessa.
“Cala Murta, en el terme de Manacor, posseeix una gola de 100 m d’amplària, amb 225 m de recorregut longitudinal i 45 d’amplària mitjana. El deu brolla gairebé en el fons de la cala, en el costat nord i a pocs metres de profunditat i procedeix d’una cavitat d’uns 100 metres de recorregut lineal. En períodes de pluges intenses seguides de bonança en la mar, la surgencia flueix amb un gran cabal. A més del drenatge de l’aigua dolça d’infiltració, el descens del nivell marí en condicions d’altes pressions baromètriques és un factor primordial per a explicar la sortida de l’aigua, que adquireix gran espectacularitat i fins i tot produeix turbulències molt visibles des de les penyes. Per contra, la deposició de sediments marins deguda a els temporals, especialment sorra, i als corrents marins d’entrada, pot arribar a emplenar el conducte subterrani. En canviar les condicions atmosfèriques, el flux d’aigua de sortida arriba a ser tan forta que buida novament de sorra la galeria. Aquesta deu, sens dubte, està relacionat amb les coves de Es Drac, del qual està separat per pocs metres de distància. Més al sud, la cova de Es Coloms de Cala Varques, relacionada genèticament amb la cova de es Genet, de la qual està separada per un enfonsament, actua com dolç de la cala.”
Mentres uns sa posen en remull per refrescar-se altres ens dediquem a cerca la cova deCala Murta o cova Petita del Drac, sense éxit, hi aurem de tornar.
Ens possem en marxa i superam un curt desnivell per dirigir.nos cap a l’E, passem per damunt un antic niu d’ametralladores, restes de la guerra del ‘36. Continuem costejant fins arribar novament a la torre del Serral dels Falcons. On donem per acaba aquesta calurosa i a la mateixa vegada refrescant ruta.
