884. Cala Murta, Cova Genovesa i Cova de ses Dues Boques

Hora Inicio: 9:15 13. ago. 2022
Hora Fin: 15:01 13.ago. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 13.08.2022

Fósil

Cala Murta, Cova Genovesa, Cova de ses Dues Boques i Clot des Xaiar o de sa Fàbrica.

Ens dirigim cap a Porto Cristo ( Manacor), concretament a la torre costanera del Serral dels Falcons ( any 1577), on deixarem els cotxes.

Comencem a caminar per l’ampli carrer direcció NW, ens desviem per pasar per davant les coves turístiques del Drac, per després enllaçar amb la Ma-4014 i prenem E pel vial de vianants de l’esquerra durant 1.200 m, fins arribar a una rodona, on prenem cap a Cala Magrana per l’avinguda Vasco de Gama. En arribar davant el carrer Passeig el Grec, abandonem el vial per l’esquerra botant un fil ferro i entrem dins una garriga seca. Als 50 m localitzem l’entrada a la Cova de les Dues Boques ( Endins, 25 any 2003) o dita tambè cova de sa Fàbrica ( CCM, de J.A. Encinas, 2014), també localitzem per la zona, l’altre entrada por atractiva i una mica mes allunyada un forat que no explorarem, que a manca d’informació li deim Cova Baixa.

Recorrem aquesta àmplia cova amb un màxim de -17 m. En acabar continuem per la zona i ens dirigim cap a l’E, on trobem una paret de partió que botem i ens dirigim a un grup d’ullastres on sa trobe el X,05 El Xaiar o Clot de sa Fàbrica, un curió enfonsament de més o manco uns 30 m de diàmetre, on hi destacan uns murs soposadament per guardar el bestiar.

Sortim i tornem al carrer Vasco de Gama i caminem SE durant uns 177 m, on girem pel carrer Leonardo da Vinci, caminem 470 m i en arribar davant el número 14 entrem dins sa garriga on a pocs metres localitzem la cova Genovessa o d’en Bessó, una cova acuàtica de grans dimensions, on destaca el su llac.

Retrocedim i agafem el carrer Diego Velazquez, i al 121 m l’abandonem per l’esquerra (E) per un tirany que ens acosta fins a la cala Anguila, l’atravessem i l’abandonem per una escala que hi ha a l’esquerra. Més o manco a la mitad agafem un carreró de la dreta, que passa per davant els xalets, girem esquerra per un altre carreró fins enllaçar amb el carrer Fernando de Magallanes, pels que contionuem fins al carrer dels Baladres on agafem un carreró que baixa fins el mar, ons es troba la Pesquera dels Capellans.

Ara anirem avançant per les roques costaneres, el primer lloc que trobem es Cala Magrana, un petit caló on aprofitem per fer un bon capfico.

Continuem la ruta per la costa, passem per dant les restes estalàgmitiques del que fa ser una cova
on ara hi ha un xalet.

Anirem deixant les construcción al darrera, i arribem a dalt d’una petita covatxa, ens hi acostem però no te recorregut. Continuem i en arribar a prop de la Punta de na Diumenja veim un “invent” per davallar fins a la mar, una barrera metàlica d’obre fermada a una pica de ferro que fa d’escala, que no inspira gens de confiança.

Continuem la ruta fins arribar a cala Murta, un petit caló de gran bellesa.
No ho sabiem, però aviem arribar al punt més fresc de Mallorca i tenguen en comta que avui és el día mes caloros de l’any (40º), trobar aquest lloc és una auténtica sort i un luxe impagable. Perquè l’aigua estaba molt, molt fresca, comparable a la del llac de la cova Genovessa.

Cala Murta, en el terme de Manacor, posseeix una gola de 100 m d’amplària, amb 225 m de recorregut longitudinal i 45 d’amplària mitjana. El deu brolla gairebé en el fons de la cala, en el costat nord i a pocs metres de profunditat i procedeix d’una cavitat d’uns 100 metres de recorregut lineal. En períodes de pluges intenses seguides de bonança en la mar, la surgencia flueix amb un gran cabal. A més del drenatge de l’aigua dolça d’infiltració, el descens del nivell marí en condicions d’altes pressions baromètriques és un factor primordial per a explicar la sortida de l’aigua, que adquireix gran espectacularitat i fins i tot produeix turbulències molt visibles des de les penyes. Per contra, la deposició de sediments marins deguda a els temporals, especialment sorra, i als corrents marins d’entrada, pot arribar a emplenar el conducte subterrani. En canviar les condicions atmosfèriques, el flux d’aigua de sortida arriba a ser tan forta que buida novament de sorra la galeria. Aquesta deu, sens dubte, està relacionat amb les coves de Es Drac, del qual està separat per pocs metres de distància. Més al sud, la cova de Es Coloms de Cala Varques, relacionada genèticament amb la cova de es Genet, de la qual està separada per un enfonsament, actua com dolç de la cala.”

Mentres uns sa posen en remull per refrescar-se altres ens dediquem a cerca la cova de Cala Murta o cova Petita del Drac, sense éxit, hi aurem de tornar.

Ens possem en marxa i superam un curt desnivell per dirigir.nos cap a l’E, passem per damunt un antic niu d’ametralladores, restes de la guerra del ‘36. Continuem costejant fins arribar novament a la torre del Serral dels Falcons. On donem per acaba aquesta calurosa i a la mateixa vegada refrescant ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

487. Cala’n Feliu i Puig de na Blanca

 

Cala'n-Feliu-(150)Data: 23/07/2016

Distància total recorreguda: 12 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h.
Circular: Sí
Altitud máxima: 335 m
Altitud mínima: Snm 15 m
Desnivell positiu Acumulat: 552 m
Desnivell negatiu Acumulat; 552 m

487. Cala’n Feliu i Puig de na Blanca.

S’excursió d’avui és típicament platjera. Comencen a l’aparcament de Cala Figuera i retrocedim per la ctra Ma-2210 per agafar el camí que duu a Cala Murta. Passem per davant el campament de Santa Maria de Formentor i seguim en lleuger descens pel camí fins arribar al 2m pontet que pasa per damunt el torrent, just en aquest punt hi ha un pal indicador que diu Cala Murta i al costat neix a la dreta un camí de carro. Agafarem aquets camí de carro, s’indinça a un alzinar, camiarem amb el torrent a la nostra dreta, després trobarem una barena de fusta. Arribarem a un encreuement i agafarem el camñi d’enmig ( esquerra), després passarem per davant una casa amb un safareig o bassa, tot seguit per davat un forn de calç recentment restaurat.

La pista torna mes ampla i sortim de l’alzinar, en lleugera pujada. Les vistes que anem deixant enrrera del Fumat son extraordinàries.

Atravasserm tres torrenteres formigonades, li segueix una barrera amb un botador de fusta a la dreta.

Aviat arribem al cami públic de Cala’n Feliu, amb un pal indicador i un altre mes petit amb una fletxa verda, agafarem esquerra en lleugera pujada. Ers tracta de caminar per un antic i ben conservat camí. Les vistes sobre el Plà de Formentor amb les cases Velles de Formentor son espectaculars. Podem veure de dreta a esquerra, el Cap de Catalunya 298 m, Puig de l’Almangra 328 m, Pernya de la Cova dels Horts 384 m. el Pal 434 m i les Orelles del’Ase 309 m.

Proseguim caminant i passarem pel Coll de Cala’n Feliu, en aquest punt iniciarem la davallada cap a la Cala’n Feliu, però abans anirem al Puig de na Blanca 335 m, així que seguim caminant fins arribar a una plataforma encimentada que suposam es va fer servir per colocar un dipòsit d’aigua pels incendis. Just en aquest punt sortirem del camí direcció SO que en pujada mitjana i seguin les fites ens durà al cim del Puig de na Blanca.

Si abans les vistes eren extraordinàries, des d’aquí dalt son espectaculars. Sobretot les que tenim davall els nostres peus, Cala Pi de la Posada amb l’illa de Formentor, el Racó d’en Rafel Bei, i no diguem de tota la badia de Pollença, Cap Pinar, talaia d’Alcúdia, etc., etc.

Tornem enrere per on em pujat fins al camí, per arribar al Coll de Cala’n Feliu que em passat abans, Comencem el descens per un terreny molt brut de vegetació fins a trobar un caminoi que en tendència cap a l’esquerra ens durà al costat de la torrentera per on seguirem fins al final. Es tracta d’un camí envaït per l’espessa vegetació. Uns cent metres abans d’arribar a la cala el camí ens durà al tàlveg del torrent , per on caminarem fins a arribar a la mar.

L’esforç a valgut la pena, una cala totalment salvatge i només per noltros.

El més dur ens espera a la tornada per pujar fins al coll de Cala’n Feliu. I després pel camí fins als cotxes.

flickr75wikiloc75youtube75

483. El Fumat, cala Engossalba i cala Murta

Fumat-i-cala-Engossalba-(18Data: 25/06/2016

Distància total recorreguda: 8 Km
Temps total, incluides aturades: 7,30 h
Altitud máxima: 339 m
Altitud mínima: SNM
Desnivell positiu Acumulat: 431 m
Desnivell Negatiu Acumulat; 431 m

483. El Fumat, per l’escala de l’Amo en Joan Cerdà, cala Engossalba i cala Murta.

Sortim de l’esplanada que hi ha a l’inici del camí que davalla a cala Figuera, per prendre cap amunt per la carretera  direcció al far de Formentor. En arribar a la boca del túnel, que forada la barrera rocosa del Fumat, construït l’any 1951 pe facilitar l’accés al far, tenim a l’esquerra el camí de l’Escala de l’Amo en Joan Cerdà construïda abans del túnel l’any 1949-1950. està en males condicions, els escalons tenen alguns trams molt espenyats i desfets, i algun de menys d’un metre d’ampla, la barana de ferro inexistent el que ho fa perillós, arriscat i insegur, però es pot passar, la timba de més de 200 m d’altitud abocats sobre l’abisme de cala Figuera i el morro de Catalunya son inigualables i espectaculars.

Superada l’escala giram cap a llevant per assolir el Coll de la Creu 242 m, enmig del puig de la Roca Blanca 330 m i el Fumat 335 m. El seu nom prové d’una creu que es picà en una roca per assenyalar la meitat del traçat del camí del far. Des del coll de la Creu pujem al cim del Fumat, (conegut abans com el Turó d’en Fumat) coronat per un vèrtex geodèsic, on disfrutarem de les immillorables vistes. També podem veure la davallada que ens espera pel torrent de les Agulles.

Idò comencem a davallar direcció al puig Garballó 274 m, i en arribar a un calladet agafem l’antic camí del Far de Formentor, una magnífica obra que s’ha àuria de conservar, però oblidada de la mà dels estaments públics. De més de 17 Km de longitud, baixam en ziga-zaga per aquest camí fins a arribar al punt mes a prop de la coma que forma el torrent de les Agulles i en el que ens hem de ficar i no sortir del seu tàlveg fins arribar a la seva desembocadura a una parisiàdica caleta ( caleta de ses Agulles) que juntament amb l’altre cala ( Cala en Gossalba) forma l’ancorada Cala en Gossalba. Documentada el 1585 com a Gonçalvo.

En aquesta caleta hi dedicam una bona part del dia, aprofitem per fer un capfico a les seves aigües cristal·lines, fins hi ens atrevim, alguns, nadar fins a la cala d’en Gossalba ( o Gonçalvo ), per després tornar caminant pel camí que les uneix. També inspeccionem l’avenc de la caleta.

Una vegada descansats en posem en marxa per on em vingut remunten el torrent de les Agulles durant uns 13′, passarem per devora dos grans pins a la dreta, deixam a l’esquerra el puig de ses Butzes 162 m. i passats uns 50 m sortim del tàlveg per l’esquerra, seguint fites, fins a arribar a un gran bloc de pedra, aquí canviem de direcció i prenem SO, em arribat a la part més alta, prosseguim en lleuger descens fins a les restes de dues barraques, en em situar damunt cala Murta. Ara es tracta d’anar descendint per aquest comellar que s’estén enmig del puig de ses Butzes i el puig Garballó, fins a arribar a vorera de la mar, molt a prop del gran xalet. Que per cert està construït damunt l’antic camí del Far.

Ara prenem per un tirany a l’altra vorera de la cala que en uns 300 m de recorregut ens durà fins al mirador del Castellet, un lloc on admirar tota la badia de Pollença i la península de Cap Pinar, encisador!!

Una vegada ens em banyat, ( alguns), em dinat i em fet un poc de «siesta», prenem la tornada per la carretera asfaltada durant 1,5 Km, pel costaner del torrent de Cala Murta, fins a arribar al campament de Santa Maria de Formentor, i d’aquí al cotxe.

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina