861. Cala Santanyí a Cala Figuera

Hora Inicio: 9:59 16 abr. 2022
Hora Fin: 17:35 16 abr. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (07:35)
Tiempo en movimiento: 04:09
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 41 m
Ganancia Altitud: 207m
Pérdida Altitud: – m
Tiempo Ascenso: 03:00
Tiempo Descenso: 04:29

Data: 16.04.2022

Un dels passos delicats

Cala Santanyí a Cala Figuera

Iniciem la ruta costanera d’avui a la cala de Santanyi. Prenem direcció a la platja i abans agafem el carrer de l’esquerra que puja, a la primera corba agafem unes escales estretes que baixen fins a s’arena, continuem pel carrer en lleugera pujada. Aviat arribem a la Cova del Drac de Cala Santanyi, de protecció ZEC-LIC, tancada amb  pany i clau.

Continuem carrer amunt. En el primer encreuament girem dreta pel carrer de sa Torre Nova fins a arribar a l’esplanada on trobem dita torre anomenada Torre Nova de sa Roca Fesa. En molt bon estat de conservació, com totes ses torres turístiques, al contrari de la resta de torres mallorquines. Va ser construïda cap a 1663, el 23 de febrer d’aquest any, el Gran i General Consell acorda la seva edificació. En la relació de 1769 figura amb un canó de 4 i dos torrers, i està situada en terrenys de la comuna de Santanyi i no fa focs (de senyals).
En 1794 s’assenyala que necessita reparar dues grans esquerdes d’alt a baix, que demostra en la seva superfície exterior.
En 1825 ja no està artillada.

Iniciem el descens cap a ponent, per un tirany que ens baixa fins a les terrasses de Tijuana, on trobem  infinitat de víes d’escalada.

Des d’ara anirem, en el possible, per les nombroses terrasses que formen aquest litoral, algunes d’elles molt estretes i esposades, de fins a 40 cm d’amplària. El primer punt orogràfic destacable serà arribar i traspassar es Caló de ses Agulles, després de passar per la punta Bagasseta arribarem a un gran «Coll» rocós. Aquest punt és important perquè tenim dues opcions; la primera pujar uns 3 m fins a la base del coll amb l’ajuda d’una corda fitxa i continuar el recorregut pel tirany de la part alta del penya-segat  durant uns 150 m i baixa novament fins a la línia de mar. L’altra opció és continuar per una cornisa molt estreta on hi ha col·locada una cinta de camioner en forma de passamà, la qual és d’agrair perquè ens ajuda a superar aquest tram aeri i molt esposat. Continuem ja per terrasses amples fins a arribar a un esbaldrec que superam per la dreta o per dins el forat. Just darrere trobem una mata o llentiscle (Pistacia lentiscus ), on si hi ha instal·lat una corda per poder baixar els 4 m fins a un ressalt inferior que volteja una caleta. Continuem a prop de s’aigo de manera còmoda. Abans d’arribar al Morràs veurem  ha dalt del penya-segat la terrassa d’un restaurant i les filtracions d’aigos fecals que rogen contínuament, amb un olor repugnant.

Amb un no res arribem a cala Figuera que rodegem pels carrers de ponent plens de restaurants, continuem pel port de pesquedors, el caló d’en Busquets i el caló d’en Boira més allunyat. Al costat d’una casa veurem uns escalons que agafem i pel darrere de les cases ens hem enfilam fins a un carrer asfaltat que pren cap a gregal durant 300 m, girem a la dreta i als 220 m tornem a girar a la dreta i als 102 m sortim del carrer direcció S (esquerra) per un tirany fins a sa torre d’en Beu. Pareix que començar a construir-se en 1565 perquè la cita Binimelis, segons Bernardo Vidal i Tomàs i sembla que va ser acabada en 1569…
El Gran i General Consell mana el 10 de major de 1617 que es paguin 300 lliures per a reedificar la torre.
Benito Verger consigna que va visitar la torre el 18 de juny de 1597 i va trobar a Cosme Ferrer de 35 anys de torrer. A la torre hi havia un «armaril» de ferro amb els seus «sarnidós», i un arcabús, que era dels jurats de Santanyi, sense municions.

En el mateix lloc hi ha instal·lat un dels quatre radars que hi ha a Mallorca que pertanyen a la xarxa de radars i càmeres costeres del «Sistema Integrado de Vigilancia Exterior» (SIVE), el principal objectiu del qual serà evitar l’entrada de pasteres i embarcacions de narcotraficants.

La tornada la farem per la part de dalt del penya-segats, així que prenem pel carrer Verge del Carme, per després girar esquerram pel carrer Juan Sebastián el Cano i el carrer Tomarinar, passem per davant el restaurant, el mateix que el matí hem vist des de baix on ses filtracions de fecals, i continuem fins al final, on començ un tirany que seguirem.

Dos-cents-setanta metres de caminar pel tirany passem pel punt on el matí hem baixat. Continuem per la part alta durant tres-cents quatre metres, als voltants de sa Bagasseta, a prop d’una perforació vertical del penya-segat, dit es Forat de na Maciana, on també podem trobar , a pocs metres de la línea de dalt, la Cova de la qual desconeixem el seu nom, probablement sigui la cova es Batle. Noltros li diem la cova de ses Cadires perque en l’interior hi trobem cadires, taules i restes de fogueres i molta, molta brutícia, que es veu compensat per les esplèndides vistes sobre el mar i l’horitzó/infinit.

Continuem fins a arribar al «Coll» rocós, punt important com he comentat al començament. No baixem per la corda sinó que continuem per davall de la mansió de la dreta fins arribar al caló de ses Agulles, des d’on continuem per les terrasses de baix, passem per les surgències d’aigó, uns metres elevades, dites es Dolç de sa Torre Nova, descendim dos metres, i arribem a la zona d’escalada Tijuana, agafem el tirany de pujada fins a la torre Nova de sa Roca Fesa, i ja per dins la urbanització arribem al pàrquing de Cala  Santanyi.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina