Category Archives: Barrancs i torrents

607. Torrent de Solleric -sector superior-

Publicada en de

Data: 10.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total :
Desnivell positiu:
Altitud màxima: 516 m
Salt més alt: 20 m
Cordes utilitzades: 2 x 20 m

 

 

 

 

TORRENT DE SOLLERIC – Sector superior-

 

Avui ens hem juntat amb els nostres amics, Jaume, Toni,  i Tomeu i hem compartir aquest dia torrenter.

Després de les darreres pluges intenses  del darrers dies i sobre tot de la nit anterior ens dirigim al torrent de Coanegra, en arribar veim que el cabdal es alt/molt alt i baixa amb molta força, així que decidim canviar-lo pel torrent de Solleric, que també baixa molt crescut i en molta força, però es més curt i menys encaixonat.

Ens situem amb els cotxes al km 13 de la ctra de Alaró/Orient, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar dos cotxes. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl•lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral•lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. El travessam i caminem en lleugera pujada i paral•lels al torrent que ara tenim a la dreta.

Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus, iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes coves ó balmes, la primera d’elles la cova de s’Esquerd d’unas quince metres de llar, després trobare,m la cova de s’Esquinç d’una decena de emtres  de fons  i d’uns 8 metrres d’ample, i finalment per la darrera cova s’Estage d’en Tomeu, mideix set metres de fons per dos metrres d¡amplària i tres i mig d’alçada, entrant a l’esquerra hi ha una epigrafía amb caràcters ben cuidats de pintura negre i perfectament legibles; «Bartolomé 1904», i d’aquí el seu nom.  S’eguidament travessarem una barrera metàl•lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl•lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 516 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

En aquesta ocasió  feim el tram nés vertical situar mal sector superior i deixam els sectors intermig i el final de menys interés esportiu, pel que sortim del tàlveg.

 

veure fotosyoutube75youtube75

703. Torrent de na Mora

Publicada en de

Circular: No
Temps total empleat: 5 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m
Desnivell Positiu: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

Torrent de na Mora, remontat.

Avui tornem a aquest clàssic amb capdal aceptable, i que remontarem la segona part, la que va de la mar fins a cala Ferrera.

Iniciem dons la ruta  des de el mirador de ses Barques, agafem el camí de Bàlitx d’ Avall fins arribar as ses cases.

Per no ser repetitiu no  descriuré el torrent perquè es arxi-conegut, i a més ja ho he fet en anteriors ocasions.

Només destacaré que la primera part és més paisagistíca que la segona que és més esportiva i on trobem els salts més interesants amb un tobogàn que marca la major altura amb 12 m. No ens obliden de la part més conegunda » La Fosqueta», amb la seva aigua gelada.

A la tornada  i una vegada remontat la segona part fins Cala Ferrera, iniciem la pujada fins el coll de Cala Ferrera amb el seu característic Cavall Bernat. Continuar pel camí de s’Illeta fins al port de Sòller, on a l’inici em deixat un dels cotxes.

veure fotoswikiloc75

591. Torrent des Ratjoli

Publicada en de

Data: 08.09.2018

Circular; Sí
Temps total: 5 h (inclós bany, etc…)
Desnivell: 110 m
Recorregut esportiu: 200 m
Salt més alt: 26 m
Material utilizat; 1 x 30 m, 3 x 20 m
Cintes: 2 x 80 cm
Dificultad; Fàcil

 

 

Torrent des Ratjoli.

 

En dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del km-105 ens desviem cap al camí des Ratjolí. Després d’aparcar el cotxe caminem fins a les noves barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més guapos que em fet. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’ùna petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 10 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Illa Major ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en dos salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico.

No podem entrar a la cova Marina des Ratjoli per les oscil•lacions que fa l’aigua. La cova la forma una galeria d’uns 40 m de recorregut i en algun tram no arriba al mig metre d’ample, ja en el seu final fas peu i l’aigua només t’arriba als genolls.

veure fotos

588. Torrent de son Gallard

Publicada en de

Circular; Sí

Distància; 7,78 km
Salt mes alt: 27 m.
Temps: 2,45 h( Sense retorn)
Desnivell: 325 m.
Recorregut torrent : 700 m.
Material utilitzat; 2 x 30 m, 2 x 20 m

 

 

 

Torrent de son Gallard.

 

L’accés al torrent deu ser el més aprop de tots tans sols es tarda zero segons. M’explic; el comencement coincideix amb el primer salt que es fà des de la mateixa carretera Ma-10, concretament en el punt kilomètric 67.100, davant les cases de son Gallard, i la corda es posa en el mateix “guardarrail”.

El primers salts es poden dresgrimpar, els segueixen altres que no superen els 13 m.

Atravesarem el camí  que uneix Miramar amb son Masroig just davall el mirador ( esquerra), el segueix un tram per caminar  arribant a un salt destacable de 19 amb un gorg abaix que normalment solt tenir aigua i en tal cas s’ha de montar un ràpel guiat a uina alzxina que hi ha enfront. Però avui l’aigua era insignificant  i no va fer falta. Cal destacar en aquest punt la cova vertical de l’esquerra.

Després vé un salt de 27 m. amb les vistes més espectaculars que mai es poden veure. Una panorámica sobre la costa nord totalment salvatge amb la Foradada a la part final. Aqui comence la part més vertical de poc més de 100 m. fraccionats en 4 ràpels. El darrer de 26 m. volat.

Després ja només queda davallar fins a la vorera de la mar, un lloc on antigament pasava el cami de la Mar, fet construir per l’Arxiduc. I caminant vorera la mar arribem al cami que davalla a la Foradada.

Després vé la part més acalorada, la pujada fins son Marroig. I d’aqui al cotxe quer rapidament ens durà a Valldemossa a prenda unes cerveses gelades.

 

youtube75wikiloc75

586. Torrent Pas des Marge

Publicada en de

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat: 4,30 h
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m

Torrent Pas des Marge.

Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el «tema odontològic» li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada,  prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.

Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.

Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.

Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres  en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.

En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada  a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.

veure fotosyoutube75wikiloc75

584. Torrent de ses Basses

Publicada en de

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 9,78 km
Temps total de l’actividat: 7,30 h
Recorregut: 500 m. (Zona esportiva 250 metres).
Desnivell Positiu: 436 m
Desnivell Negatiu: 436 mm
Altitut máxima; 394 m
Salt més alt; 58 m
Material; 2 x 60 m

Torrent de ses Basses.

Tornem a aquest torrent, després que el 5-4-2014 hi varem anar per primera vegada, el varem equipar i li possarem  el nom de torrent ses Basses.

Iniciem la ruta d’avui en el Coll de sa Gramola 348 m, (Km 106 de la carretera Ma-10) sota els espadats del puig de l’Avenc, espai convertit en una àrea recreativa.

Aquí neixen dos camins, el nostre es el de la dreta anomanat camí de ses Basses que arriba fins a la Trapa.

La zona ens produieix gran tristesa degut a l’incendi de l’estiu de 2013 recordat per la seva voracitat i per l’extensió de terres afectades. Es molt trist pels que ho recordem amb la seva vegetació de pins, estepes, romanis, xiprells, argelagues… etc.. La destrucció de l’espessa vegetació ha deixat al descobert els elements d’una antiga i oblidada font, la font dels Escarabats, situada al principi del camí de ses Basses.

Després d’una suau pujada, el camí planeja orientat cap a l’oest , el camí es manté molt uniforme, serpentenjant suaument i amb petits i lleugers desnivells. i arribem al collet de ses Pedrisses (396 m). Passem pel costat de l’avenc des Camí de ses Basses de -3,1 m i per tant d’escàs interés espeleològic.

En arribar a una cruïlla, amb cartell informatiu, sortim del camí de ses basses ( GR 221) i agafem amb lleugera pujada el camí de la dreta fins arribar a les cases de can Jaume de Son Armand, a la contrada de ses Basses, que suposa el final de l’ample camí que em trepitjat fins ara. Deixam les cases a la nostra esquerra i en el coll de darrera surt un tirany descendent estret però ben definit, ens ofereix una imatge més esquerpa, per un requisar ben salvatge i amb torrenteres i xaragalls que s’estimben cap a la mar, a la nostra esquerra, entre es Fondal de ses Basses i el Ganxo.

Uns solitaris pins donen l’ùnica ombre que aprofitarem i agrairem  a la tornada.

Continuem Nord, en lleugera davallada, per aquest tirany que travesa Ses Bardes de sa Marina i continua fins a les antigues pesqueres i als secrets emprats a l’època del contraband del Fondal de ses Basses.

Dons idò hem d’estar atents perque just quan comencen els primers penyassagats de ses Serres a la nostra dreta, que tenen un caracterísitc color blanc aurem de surtir del camí en el punt on el contrafort del cami ha tingut un esbaldrec i facilita la davallada, també podem veure junt al camí una gran roca en forma piramidal. Hem d’anar a cercar la penúltima torrentera (dreta)i una vegada en el seu tàlveg ens dirigirme a un pi, uns dels pocs que sa salvaren de l’incendi, és l’entrada al torrent, ja en el tàlveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er salt, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n salt de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 28 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-Oest).

Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, pero no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 58 metres, les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió, mitjançant una cornisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El ràpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada per continuar el descens.

De nou, en el tàlveg del torrent, descendim per l’esquerra fins al mar per una cascada de roques desgrimpable, fins el Fondal de Ses Basses on menjarem i farem un capfico.
Iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres o de sa Cova dels Xots, a la nostra dreta, on anirem trobant restes de l’antic camí.

Font: Marines de Tramuntana dels germans Sastre, Camins i Paissatges d’en Gaspar Valero

veure fotosyoutube75wikiloc75

581. Salt de Pedruixella Petit

Publicada en de

Circular: Sí
Recorrido: 220m
Desnivel : 100 metros
Tiempo de aproximación: 10′
Tiempo de descenso : 40′
Tiempo de retorno : 15′
Material : 2×60 m
Ràpel máximo; 55 m

581. Salt de Pedruixella Petit.

Comencem la curta ruta d’avui, tal vegada sigui l’excursió més curta que aguim fet mai,  al punt quilomètric 8,50 de la Ma-10 on podem deixar els cotxes. Caminem per l’asfalt en lleugera pujada durant 150 m fins a arribar al camí de Pedruixela Petit. Entrem pel portó de l’esquerra i caminem uns 100 m fins a arribar a un pont per on el torrent passa per davall el camí asfaltat, en aquest punt sortim del camí per l’esquerra i davallem al tàlveg del torrent, creuem per davall el pont i seguim per dins el torrent, salvem el desnivell en petites desgrimpades fins a arribar a la capçalera del gran Salt.

Està reaquipat amb una placa i una cadena a la dreta, quan la primera equipació es va fer a l’esquerra molt més acceptable, perquè baixava per la mateixa via de l’aigua.

Iniciem aquest espectacular descens de 54 m gaudint de la vall d’en Marc enfront de la mirada dels Torrents des salt des Molinet, d’Enmig i del Raconàs. Acabem en un ampli gorg. Continuem pel tàlveg fins a arribar a la Ctra Ma-10 ( km 7,100), i des d’aquí caminem per l’asfalt en lleugera pujada fins a l’aparcament.

Ha estat molt curta, per aixó ho hem completat amb el torrent de LLinars, dins la mateixa vall d’en Marc.

veure fotosyoutube75wikiloc75

580. Torrent de Llinars

Publicada en de

Circular: Sí
Recorrido:
Desnivel :
Tiempo de aproximación: 45′
Tiempo de descenso : 120′
Tiempo de retorno : 30′
Material : 2×60 m, 1×20 m
Ràpel máximo; 56 m

Equipament: inexistent

580. Torrent de Llinars. ( El Salt)

Aquesta ruta es continuació de la qual hem fet a primera hora del matí del Salt de Pedruixella Petit, per aprofitar el dia.

Així que sense sortir de la vall d’en Marc, ens dirigim per la Ma-10 direcció a Pollença al punt quilomètric 3,600 on s’inicia el camí de LLinars, un camí de carro asfaltat de curt recorregut. Que transcorre per un paratge idíl·lic. A part del més interessant per noltros que es fer el gran Salt de LLinars, aquest camí volta pels diferents i interessantíssimes construccions i mecanismes que empraven la força de l’aigua per moldre gra i fer farina, anomenats molins de Llinars que formen un conjunt de sis molins d’aigua fariners que ja existien abans de la conquista de Mallorca per en Jaume I. Els noms d’aquests sis molins són: de Baix d’en Tixador, d’en Solivelles, d’en Jaume Tixador, de madó Teresa Roqueta, d’en Ventet i de LLinars.

Continuem pel camí en mitjana pujada fins a dalt ( final) on hi ha una barrera que dóna a una casa i sa talla el camí, idò just a l’esquerra neix entre carritxeres un senderó escalonat que  puja fins a una paret de partió amb una barrera ( dreta), la creuem i tornnem a deixar a la dreta una barrera que duu a ses cases  i girem lleugerament esquerra per creuar una torrentera ( a la dreta tenim les cases de LLinars) per després girar dreta fins a la font de mina de LLinars, es fàcil de coneixa perquè té un arc rodó i un canal de pedra al centre de la que surt aigua cap al horts de les cases de LLinàrs que estan molt a prop.

Ens situem a dalt de la font de Llinars, i continuem sense perdre massa altitud direcció (dreta) al torrent de LLinars, aviat arribarem al seu tàlveg. Ara es tracta de seguir-lo per l’esquerra, perquè per la dreta hi ha un tancament de reixa. No tardarem gaire per arribar a la capçalera del gran Salt de Llinars, les vistes son extraordinàries.

El torrent no està equipat. Posem la corda a un pi i feim un primer salt-tobogan de 12 m, per arribar a la sortida del gran Salt de 56 m, l’equipem amb una baga doble i un maillon a la soca d’un gran pi que hi ha a la dreta. La sortida és una mica bruta però «fàcil» amén de la forta pressió psicològica que representa la gran timba que tenim davall les nostres botes. Com deim el salt per on davallem té gran quantitat de vegetació, mates, figueres, rudes, i maleïdes aritges, el que pot enredar sa corda… el salt no és completament recte sinó que quasi al final fa un gir de 45º que et deixa a un gorg. Ara el torrent s’engorxa, feim una petita desgrimpada i ens situem en el segon salt, de 17 m de gran bellesa, monten una baga a un pont de roca i un maillon, tot seguit i dins el mateix engorjat ve el tercer i darrer salt de 7 m.

Seguim descendint i ens situam en unes grans marjades molt netes i ben cuidades amb gran quantitat de garballons, un bon lloc per menjar el bocata i descansar.

Continuem per dins el tàlveg que transcorre pel mig de grans parets de pedra, amb reixa a dalt. Passarem per davall un petit pont. Passat unes parets (dreta) de molt ressenta construcció el mur s’ha acaba i podem sortir per la dreta, aquest punt coincideix amb l’entrada d’aigua que vé de la font de LLinars, seguim l’aigua i ens duu a la caseta des molí nº  677  que està just a l’entrada d’una altra casa. Des d’aquí agafem el camí principal de LLinars i continuem la tornada pel mateix tram de camí que havíem fet a la pujada, per arribar a la Ma-10, on tenim aparcats els cotxes.

Cal fer una aclariment que quan estam a punt de deixar el tàlveg per arribar a la caseta del molí 677, realment podríem seguir pel tàlveg fins a arribar a la mateixa ctra. Ma-10, i sortida pel pont,  km 3,5.

Donant per acaba l’activitat torrentera d’avui, davant unes merescudes i fresques, fresques chandis.

veure fotosyoutube75wikiloc75

577. Torrent dels Horts

Publicada en de

Circular: Sí
Distancia total recorrida: 5 km.
Recorrido Torrente: 1.5Km.
Tiempo total actividad: 5 h.
Tiempo descenso torrente: 4 h.
Rapel máximo: 55 m.  directo. o 35+20 .( otra opción. 40+20.)
Cuerdas: 2×40 y 2×60. (disfrutar del rapell de 55 m integro.)
Altitud mínima: 280 m.
Altitud máxima: 663 m.
Desnivel 420 m.

577. Torrent dels Horts.

El nom o topònim ens ve del P. Rafel Joan, que correspon al torrent que davalla de l’Hort de sa Casa Nova i voreja la Rota d’en Negre, abans de morir a les proximitats de s’Entreforc, , just davant l’impressionant paret de la Serra de ses Farines.

Pel que fa al topònim del torrent dels Horts en podem oferir unes precisions. Aquest apareix documentat com a tal a un document de l’any 1612 recollit pel P. Rafel Joan M.SS.CC. del monestir de Lluc (Joan, 1972) on es fa referència a les partions de Son Nebot.

Pel que fa a les dades generals (veure tall topogràfic) el torrent salva un desnivell des de la part inicial del recorregut esportiu a la cta. Ma-10 fins a l’Entreforc d’uns 420 metres (com a data comparativa esmentar que el torrent de Pareis salva 180 m de desnivell des de s’Entreforc fins a la Calobra). El traçat horitzontal és d’uns 1250 metres amb un pendent mitja del 3%.

Accés.-
El torrent presenta diverses opcions d’aproximació i accés, propiciades per l’existència a les rodalies de nombrosos camins, senderons i comellars. La proximitat a la Ma-10 Andratx-Pollença li donen un accés gaire bé immediat a la part superior del recorregut prop de la font de sa Casa Nova. Aquest accés està limitat per tanques modernes, que cal respectar, a més de la verticalitat de les parets laterals del torrent, que tot plegat pot obligar a cercar alternatives d’accés a aquesta part superior. Noltros agafam l’opció de començar al del Km-25,800 de la Ma-10, just a una corba i devora unes cases i ho feim per la dreta d’una tanca de pedra fins a veure uns grans marges perpendiculars a l’eix del torrentó ocupen per complet el tàlveg. Es tracta d’uns marges d’una alçada entre els 3 i 4 metres amb escalons volats i en molt bon estat de conservació, que creen unes terrasses escalonades. Una opció a tenir en compte és l’accés des del camí des Burgar. És una variant no tan immediata ni còmode que arranca des de prop de la penya coneguda com sa Foradada seguint direcció a ponent sense perdre alçada fins a trobar les penyes que delimiten el torrent i el jaç. Per altra banda més curta és l’alternativa que presenten dues rostes comes que cauen des de les rodalies de la casa Nova d’en Janer fins al tàlveg, A una d’elles – la de més a migjorn – s’hi localitza la cova de n’Esteve i una quarantena de metres més avall el jaç del torrent a l’alçada del S 7,30 del primer tram. L’altre coma, localitzada a la vertical de les penyes planeres vora la corba del mirador de s’Entreforc, arriba fins al S 28. Ambdues comes permeten fent una voltera curs amunt fora el jaç, arribar amb més o menys entrebancs a la zona de la capçalera.

Altra aproximació més llarga és la que baixa per la rota d’en Negre des del coll des Porxo Esbucat – poc abans del km 27 de la mateixa c-710 – per un camí de ferradura fins a les barraques de la rota. Des d’allà segueix fora camí per un olivar degradat vora un torrentó paredat fins a arribar al tàlveg del torrent dels Horts abans d’engorjar-se prop del sector final.

El torrent presenta nombrosos salts i desgrimpades, més de cinquanta, la majoria petits. Dependent de l’època que es faci i de les pluges caigudes trobarem tots els gorgs plens d’aigua i tal vegada que corri aigua, el que farà imprescindible l’us del neoprè. Noltros ho em fet passat unes setmanes després de fortes pluges per qual cosa hem trobat bastants de gorgs amb aigua, de fet el primer tram corria aigua vinent de sa font de sa Casa Nova que ràpidement es filtrava,  però tots salvables per un costat o l’altre, també dir que qualcun ens obliga a fer maniobres laterals ocurrents.

Destacar el salt final que dóna al torrent d’Albarca. Per fer-ho hi ha vàries opcions. La que noltros feim es la que en arribar a la capçalera del gran salt i després de superar dos petits maleïts gorgs  ens obliga a fer un curt pas d’escalada, després superar dos grans blocs prosseguim amb la corda fins a arribar a les plaques de l’esquerra i muntar un passamà per assegurar la maniobra. El gir que fa el tàlveg és notable. Aquest salt és de 30 m. fins a un petit replà davall un llorer que per arribar-hi em de descendir amb tendència a la dreta, on hi cabem tot el grup. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens donant l’esquena a la cada cop més propera i impresionant serra de ses Farines.

Acabat aquest salt arribem a una zona de càrritx i d’enormes blocs rocosos. Aprofitem per plegar cordes i menjar alguna cosa.

Continuem per la dreta en lleugera davallada per tal d’anar a cercar el sender que du, cap al camí de pujada a Escorca o en sentit contrari cap a s’Entreforc i el torrent de Pareis. En pots minuts arribarem al pal indicador que senyala la pujada pel camí des Burgar El camí ascendeix amb forta pendent deixant enrere la balma des Burgar permès endavant suavitzar-se descrivint una sèrie de llargs revolts. Fins a arribar a l’Ermita de Sant Pere/ Escorca, on tenim els cotxes.

Per descriure els descens fins el tàlveg, que millor que aquest fragment del poema de Miquel Costa i LLobera titulat » El Torrent de Pareis»

Va per trist roquisar el torrent d'Aubarca;
l'horrenda Fosca abarca
les aigues pures davallant del Gorg;
i dels dos torrentals per confluència
sa greu magnificència
desplega formidable l'Entreforc.
Font: ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
EL TORRENT DELS HORTS (Escorca, Mallorca)
per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1

veure fotoswikiloc75youtube75

573. Torrent des LLi

Publicada en de

Data: 2-04-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad: 4 h
Distancia Total recorrida: 2,39 km
Ràpel máximo: 54 m
Altitud máxima: 354 m

573. Torrent des LLi

Després de les quantioses pluges de la pasada setmana, aquest torrent i gracis a les aigües que vecen del torrent del Rafal, duia un cabdal prou interesant i molt disfrutós.

En aquesta ocasió em davallat al tàlveg per l’accés que hi ha pasat uns 700 n les cases de Son Mas.

Cal destacar tres salts, que estavan impresionants, el salt de sa Figuerassa de 32 m, el salt Gran de 54 m i la Gran Cascada un tobogán de 31 m, tot una autèntica coa de cavall.

veure fotosyoutube75wikiloc75

572. Torrent de Solleric

Publicada en de

Data: 31-03-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad:
Distancia Total recorrida: 7,09 Km
Ràpel máximo: 20 m
Altitud máxima: 516 m

572. Torrent de Solleric

L’accés al torrent ho farem per un indret que per noltrós es nou.

Deixarem els cotxes a la zona habilitada en el km 18 de la Ma2100, la ctra que va d’Alaró a Orient.

Després ens anem amb un cotxe fins al km 13, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar un cotxe. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl·lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral·lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. L’travessam i caminem en lleugera pujada i paral·lels al torrent que ara tenim a la dreta. Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus el torrent iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes balmes, seguidament travessarem una barrera metàl·lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl·lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 500 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

Una vegada superat el primer tram diferenciat del torrent, el més esportiu,  transita pel pla de Solleric sent el seu punt més característic el pontet pel qual passarem per davall.
Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el camí GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba el interessant. Les darreres fortes aigües caigudes han taponat la presa hi ha convertit la zona molt relliscosa i plena de branques i troncs. Decidim superar la presa per la seva esquerra, encara que el fàcil seria per la seva dreta, fins situar-nos en el seu capdamunt de l’extrem esquerra hon hi ha un enorme pi, des del qual li passem un corda per rapelar 3 m fins a una alzina bífida, ara ja en l’altre vessant, on posem corda i rapelem 10 m més fins situar-nos al tàlveg i superem així la presa.

Amb aquesta actuació acabem el descens del torrent de Solleric, ara ens queda caminar uns metres pel tàlveg, fins a arribar a un esbaldrec de la pared de l’esquerra per on sortirem a una zona planera on aprofitem per canviar-nos i menjar una mica. Continuem pel tirany, amb el torrent a la nostra dreta, fins que arribem a una zona de garrovers i on el tirany s’enfila per amunt cap a l’esquerra, noltros l’abandonem direcció dreta i travessem el torrent a l’altre vessant on hi ha un camí que duu a les cases de s’Oliveret, continuem pel camí i passem per una pista de tenis, continuem i traspassem una barrera, fins a arribar just on el camí del GR-221 travessa el torrent i on hi ha ses passadores amb el passamans de ferro. Ens feim unes fotos, i prenem el GR-221 direcció a Alaró i a l’aparcament on el mati hem deixat els cotxes. Ara ens queda anar a cercar l’altre cotxe que aviam deixat al Km-13.
I acabem fent unes chandis…..

veure fotosyoutube75wikiloc75

571. Torrent de l’Ofre

Publicada en de

Data: 14-03-2018

Circular: Sí
Tiempo aproximación: 75′
Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
Salto máximo: 30 m
Cuerdas utilizadas: 2 x 40 m; 1 x 20 m

571. Torrent de l’Ofre

Un dels clàssics dins el món del torrentisme a Mallorca.

Aquesta Setmana Santa ha caigut després de fortes pluges, el que ha animat a els aficionats a aquest esports a sortir a la muntanya. Ha estat tota una disfrutada. El cabdal era mig amb ratxes de vent fort.

youtube75

564. Torrent d’Almadrà

Publicada en de

Data: 24-02-2018

Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 3,30 h. (descens torrent)
Tiempo Total de la Actividad: 1,30 h. (Aproximació)
Distancia Total recorrida: 1.700 m
Altitud máxima: 385 m
Salt més alt: 20 m
Cordes: 3 x  20 m

564. Torrent d’Almadrà

El Torrent d’Almadrà, que deu el nom a la coneguda fondalada que travessa, s’origina en l’alta vall de Cúber, a on donen algunes vessants de les importants muntanyes que la rodejen, com és ara les sud-orientals del Puig Major i les nord-occidentals de la Serra de Sa Rateta, de Sa Franquesa i l’Ofre i, en part, també dels Tossals. Després, sortit de Cúber, va recollint les d’aquest darrer massís i les del seu oposat el Puig d’Amós, entre els quals forma divisòria, fins arribar al Clot d’Almadrà. Més avall, arriba a Lloseta i, ja tornat insignificant, avança fins al centre de l’illa i es retorç, orientant-se cap a Nord-est, córreguen per aquella vessant insular fins a desembocar per l’Albufera a la badia d’Alcúdia, després de recórrer zones d’Inca, Llubí, Muro i La Pobla. La part més espectacular d’aquest recorregut es troba entre el Pla de Cúber i el Clot d’Almadrà. Allà va enfonsat en una aspríssima i pregona bretxa entre les esqueixades calcàries dels impressionants costers del massís dels Tossals, Puig de Sa Cova des Carboner i Puig d’Amós principalment. ( text de RUTES AMAGADES DE MALLORCA. Nº 30.- TORRENT D’ALMADRÀ D’EN JESÚS GARCIA PASTOR)

De Lloseta prenem la Ma 2110, direcció a sa potabilitzadora d’Emaya i al refugi, on al final al costat de les cases de son Ordines hi ha el petit aparcament pels que pugen al refugi de tossals Verds. Ara caminant prenem el camí que puja al refugi, vorejant el torrent d’Almadrà, primer a la nostra dreta per després passar a la nostra esquerra. Aviat ens topen amb la barrera amb les indicacions de la finca de Tossals. Després traspassarem un pont amb la canonada carácterística d’Emaya, continuem, per l’Estret, fina arribar al cap d’1 km al desviament ( esquerra) a les cases de Solleric, sortim de la pista de Tossals i prenem aquesta desviació, traspassem un pont i una barreneta, continuem pel camí de la dreta en lleuger ascens. Aquest camí ens durá novament a la canonada que travessa els petits túnels i a la canaleta de Solleric per la part de defora ( dreta). El primer tram va penjat a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua les cases d’Almadrà i Son Ordines.

Després d’una pujada forta arribarem a la part alta on hi ha uns tubs abandonats que serviren per a la construcció de la canonada allà pels anys 70. Per arribar fins aquí haurem tardat uns 90′ En aquest punt ens posem els neoprens i continuem caminant en descens fins arribar a un punt on el camí quasi sa junta amb el torrent, lloc que aprofitem per entrar al jaç del torrent d’Almadrà i inicien el seu descens, de més de 1.700 m de recorregut ja que noltros no sortirem per la font des Pi sinó que ho farem per la resclosa de contenció, el que ens durà una hora i uns 500 m més que el recorregut fins a la font des Pi.

L’aigua està gelada calculem uns 7º/8º, el cabal es òptim per disfrutar-ho.

Farem dues cordades pera vitar estar massa temps aturats en els salts i agafar fred.

En arribar a la resclosa sortirem per la pista de l ‘esquerra que ens durà novament al camí que puja al refugi de Tossals. Ara ja tot de davallada fins els cotxes.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina