Hora Inicio: 10:25 Hora Fin: 17:13 Distancia recorrida: 5,2 km Altura Mínima: -3 m Altura Máxima: 335 m Ganancia Altitud: 377 m Pérdida Altitud: -393 m Tiempo Ascenso: 03:49 Tiempo Descenso: 02:57 Tipo Ruta: Circular
Serra d’Albercutx
Data: 21.12.2019
Serra d’Albercutx.
L’inici d’aquesta interessant ruta d’avui, la comencem al camí de les cases de Bóquer. Tot duna en haver deixat ses cases a la nostra dreta, ens hem de sortir del camí ( també dreta ), quasi per darrera ses cases i en forta pujada en diagonal dreta, anirem a cercar l’inici de la serra. Al principi és fàcil i simplement el que fem és guanyar altitud.
Aviat, la cosa canvia, i molt. Al comencement de la cresta d’aquesta serra s’estreny molt, a més, haurem de fer grimpades i passos aeris i arriscats.
Superada aquesta petita i intensa serra, arribem a un coll amb una paret de partió. Aquest és el punt per on s’arriba quan puges pel pas de sa Bretxa.
Continuem per la paret fins a situar-nos davall el Penyal Roig. Trobarem una canal per on hem de pujar. Es tracta d’una canal estreta en què haurem de fer algunes grimpades.
Una vegada superada sa canal, podrem gaudir d’unes vistes realment extraordinaris sobre la badia de Pollença i el seu Port.
Continuem ascendint i només començar veure’n les restes d’una construcció talaiòtica. Continuem i coronem el Penyal Roig, 314 m. Seguit ve el cim del Morral de 353 m, amb un punt geodèsic. Un bon lloc per reposar, gaudir de tanta bellesa.
Des del cim del Morral anirem descendint NE fins a situar-nos per davall de la cota 334 m, per anar a cercar un pas que ens permetrà descendir per una coma que també fà de torrentera. Una vegada superada la part més vertical continuarem descendint que a poc a poc anirem sortint ( esquerra) d’aquesta coma, per anar a una altra que tenim a l’esquerra i on trobarem uns pins «joves».
Ara es tracta de seguir fins entra al pinar, on trobarem un tirany molt còmode, girarem dreta i seguirem per ell, paral·lels al torrent. Continuarem per ell fins a arribar a una paret de partió, on girem esquerra fins a abandonar el pinar i arribar a uns camps que en el seu temps és conreaven. Continuarem pel camp fins a arribar a una nova pared tancada amb fil ferro, però que a l’esquerra té un portell per on «podrem passar». En pots metres arribem a les antigues cases d’Albercutx o Bercuix com diu «a una de les dovelles del portal principal que te grafiat «Barcuix, Año 1843«
Ens dirigim a la barrera d’entrada pel camí recte. Sortim de la finca i ens situem a la rodona que separa les carreteres Ma-2200 i la Ma-2210-. Ara ja només ens queda caminar per la Ma-2200 direcció a Pollença, fins a la propera rodona, allà on comence el camí de Bóquer i a on tenim els cotxes. Encara que no és recomanable aparcar aquí perquè es un lloc on els robatoris son molt freqüents. Val més deixar-los, a l’altra part de la carretera, al carrer Bochoris o al carrer de sa Talaia.
Ara toca gaudir d’unes chandis ben fresques i merescudes. Salut !!
Hora Inicio: 10:51 Hora Fin: 18:52 Distancia recorrida: 9,5 km Tiempo en movimiento: 02:59 Velocidad Máxima: 13,58 km/h Altura Mínima: 684 m Altura Máxima: 1255 m Ganancia Altitud: 747 m Pérdida Altitud: -771 m Tiempo Ascenso: 04:45 Tiempo Descenso: 03:11 Tipo Ruta: Circular
Canal des Marge d’en Galileu
Data: 30.11.2019
Canal des Marge des Galileu i cara NW de la serra dels Teixos.
Després de dos dissabtes passats per aigua, avui li tenim ganes.
Iniciem la ruta a l’Urb. Son Massip, a l’aparcament habilitat a l’entrada ( dins un alzinar), ja que entrar amb cotxe a la urbanització està prohibit pels no residents (a Escorca no mos volen… i això que s’Ajuntament es promociona com un territori d’esport i aventura, ja ja).
Caminem pel carrer fins a dalt on hi ha l’entrada de la finca pública de Son Massip-sa Mola, propietat del Consell de Mallorca. Resseguim la pista forestal per dins l’alzinar, els primers metres està formigonat, passem la barrera tancada en pany , amb un botador al costat. Continuem per la pista en sentit ascendent, ignorant les possibles desviacions i seguint les balises indicadores del GR, ja que fins l’encreuament en el qual hem d’abandonar la pista principal és part del GR-221.
Hem d’estar atents per què en dur 1,200 m recorregut hem de sortir del GR i agafar una altra pista que surt de la dreta, això és abans d’arribar a una corba que gira esquerra de 90°.
Continuarem aquesta antiga pista de carboners, obviant les desviacions de la dreta que anem trobant, en lleuger ascens ens portarà fins a una sitja, que marca la fi del camí. Continuem amb la mateixa direcció fins a arribar a una paret de partió, amb tancat de reixa, que marca el límit de la finca pública.
Haurem de recorre uns metres cap a l’esquerra de la paret per trobar un esbucament de la paret que ens permet passar a l’altre costat.
Continuarem, ara sense tirany definit, procurant mantenir cota.
Arribarem a una primera rosseguera que creuarem. Als pots minuts farem el mateix amb la segona rosseguera.
Ara es tracta d’anar a cercar el tàlveg per on davalla l’aigua que arriba fins a la font Nova, que tenim molt més a vall per tant noltros ens situem per damunt i a la vertical seva.
Iniciem l’ascens per dins el tàlveg, fins a arribar a la part de baixa d’un bot que no podem salvar. Per això sortirem del tàlveg per l’esquerra fins trobar on poder salvar el desnivell.
Una vegada superat, continuarem el fort ascens amb tendència cap a la dreta on veurem una alzina penjada del penya-segat. Amb una grimpada fàcil ens situarem sobre ella. Vorejarem el rocam per una estreta cornisa de càrritx molt aèria.
Farem un gir a l’esquerra i continuem ascendint i grimpant per aquesta forta pendent. Aviat se’ns obri una fantàstica panoràmica dels impressionants penya-segats que conformen el contrafort del macís d’en Galileu . També, i encara lluny, podem veure/intuir l’obertura que forma la canal que cerquem.
Però abans d’arribar-hi haurem de fer alguna grimpada més. Ens acostarem per la seva esquerra fins situar-nos a l’altura d’un arbre que ha crescut dins. Punt que entrem, dins la canal. Una canal extraordinari i de gran bellesa, pareix que l’han tallada deixant les parets rectes. Alguns companys muntanyers la descriuen com a la canal més maca de la nostra Serra. Realment es extraordinari situada en un paratge de inmensa bellesa.
Iniciem el seu recorregut ascendent salvant alguns blocs, fins a arribar a la part superior, tancada amb una paret de pedra en sec. Increïble obra en aquest perdut indret, probablement tengué el seu ús per evitar que els animals sa precipitin.
Ara ja en terreny planer ens dirigim al sender per on passa el GR-221 amb la seva balisa. Ens dirigim a les cases de neu d’en Galileu on descansem i berenem. Després d’haver complit amb el primer objectiu, ens posem novament en marxa, direcció NW, a la dreta de les cases de neu, per deixar-les ben aviat a la nostra esquena, anirem a cercar un passet, enmig de penyes, que ens situarà a dalt, per després continuar cap al puig de la Mola de 1,181 m. no arribant a fer cim, per després baixar pel seu vessant SE fins al vessant W de la Serra dels Teixos, deixant a la nostra esquerra el coll del Telègraf.
Continuen baixant pel tirany direcció S, en uns 200 m i en trobar el primer pi, ens sortim i comencem una diagonal ascendent fins a la base del muralló o contrafort de la Serra dels Teixos. Anirem faldejant la base, a vegades baixant cota, a vegades pujant… després de vorajar un esperó i baix un rotaboc suspès troben la primera «canal» oberta per on pujar uns primers metres en ziga zaga. Una vegada superat el petit ressalt, quedem situats en un altiplà amb pendent. Aquí ens dirigim cap a l’esquerra, diagonal ascendent i ja veurem l’únic «pas» per on podem pujar. Trobarem una canal i a la dreta una paret, com vèrem més factible pujar per la paret descartarem la canal ( que no vol dir que no és pugui pujar per ella), i comencem a grimpar/escalar, en arribar a la mitat veiem aconsellable posar una corda perquè ens ajudi a superar els darrers 5/6 m. Situats en una petita cornisa, la recorrem cap a l’esquerra, és el punt més delicat, ja que la cornisa està coberta de coixinets de monja que no donen estabilitat. Superat aquest petit tram quedem situats damunt un arbre solitari, des d’aquí és fàcil la sortida a la cresta de la Serra dels Teixos, concretament a la cota 1,236 m.
Després de recuper-nos de l’esforç prenem, per la cresta, direcció al coll del Prat. Després baixem fins el coll del Telègraf, seguidament prenem N, deixant a la nostra dreta el GR-221, pujam fins a la cota 1,182 m, per descendir N , ens situem sobre les cases de neu, passem pel costat d’un gran avenc, continuem descendint fins arribar al passet que hem fet el mati i tot seguit arribem a les cases de neu d’en Galileu.
Ara anem a cercar el GR-221 per descendit per ses Voltes d’en Galileu, el bosc de son Massip i arribar als cotxes on arribem quant ja s’ha fet fosc.
Naturalment, acabem a Selva fent unes cervesetes ben fresques i uns Laccaos calentets…..
Hora Inicio: 10:34 Hora Fin: 17:19 8 Distancia recorrida: 14,3 km Tiempo en movimiento: 03:00 Velocidad media: 2,11 km/h Vel. en Mov.: 4,75 km/h Velocidad Máxima: 55,44 km/h Altura Mínima: 181 m Altura Máxima: 802 m Ganancia Altitud: 850 m Pérdida Altitud: -841 m Tiempo Ascenso: 04:23 Tiempo Descenso: 02:18 Tipo Ruta: Circular
Torrent des Bosc
Data: 23.11.2019
Es Rutló de Massanella
Un rutló és una pedra de forma tronco-cònica, que s’emprava antigament a les tafones per esclafar les olives i treure’n l’oli. Rutlons de majors dimensions s’empraven per aplanar els camins o els trespols de les eres. Iniciem la ruta d’avui al costat de les cases de Massanella. Caminem pel cami de Massanella i Mancor direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç que davalla per la nostra esquerra.
La propera aturada a la Coma des Mart on sa trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou important centre agrícola ja que disposava de tafona propia.
Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).
Arribarem a la part mes engorxada anomanada l’Arreplegada, que rep el nomb perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.
El camí prosegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans pasarem per devant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardavan els animals després de haver-los replegat.
Després podem veure a la nostra esquerra un impresionant cami empedrat que surt des de dins mateix del torrent del Bosc, que de tornada hi pasarem. A l’esquerra i dins el tàlveg del torrent dels Bosc podem veure la gran boca de l’Avenc des Salt d’en Conill, avui és fàcil de trobar, perquè només fa falta seguir l’aigua que davalla pel torrent fins que sa perd en entrar al mateix avenc. Aques avenc fa d’engolidor de les aigúes, i avui està en plena tasca i ple fins a dalt de tot, tot un espectacle. L’avenc fa 29,3 m de fondària, 9 m en planta fonda i 5,5 d’amplària mitja.
Tot seguit arriben a les Cases de Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veura sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.
Seguim endevant, ara pel cami del Bosc que puja en direcció NE ( dreta) per la coma des Bosc de Massanella. Aviat pasarem per una torrentera que ve de sa coma Gran, després deixarem a la nostra esquerra un primer camí o pista, i després ens sortirem del camí des Bosc per l’esquerra, un antic camí decarboners, hi hi ha fites, per comenzar a pujar per dins un alzinar, primer en direcciío O per després agafar N,
Ens hem de fixar bé perqué aviat veuren entre les branques de les alzines el gran penyal de Es Rutló. Durant la pujada anirem pasant per diferentes sitges. Una zona que antigament devia tenir gran activitat carbonera, de fet una mica mes al N a la zona coneguda como l’Aladarnar hi ha un cami enpedrat que feia el recorregut però avui endía está quasi deseperagut. L’escalada final al cim la hem de fer per darrera N, per aixó proseguim en forta pujada pen dins l’alzinar per arribar a un coll. Avui es delicada perquè está tot mullat, està ploguent anb ratxes de vent fort, i fa una estona ens ha caigut una gran calabruixada.
Ja ens trobem a la falta del muralló a la nostra esquerra, enfront el coll. Iniciem l’escalada per enmig, es tracta d’una primera grimpada sense dificultats, excepte a la davallada si la roca está banyada, com es el cas avui. Superada la primera grimpada ens sitúem en el colladet amb impresionants vistes. Ara seguim escalant i amb una petita grimpada ens situarem a dalt de tot (813 m), La panoramica és espectacular i privilegiada damunt el comellar des Bosc i al front total la carena del Puig de sa Fita (894m) fins el Puig de n’Alí (1.038 m.), a l’esquerra continuant la crestaria penya-segada de sa Carena des Bosc. A l’altre costat el Puig des Castellot des Rafal ( 903m), a l’esquerra tenim el coster del Puig de ses Bassetes i el mes gran el Puig de Massanella (1.352 m) Al principi aviem de seguir fins el Puig de ses Bassetes, pero donat el mal temps que fa obten per renuciar i tornar nerera. La tornanada la feim pel mateix lloc de pujada, fins a les Cases des Bosc. Proseguim devallant pel cami i a l’altura del Porxo des Porcs, tenim a la nostra dreta sortin del mateix tàlveg del torrent un magnific cami empedrat, ralment es el final del cami de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga. Pareix èsser que fou construit per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que el primers 192 están dins el terme de Mancor, els restants 373 ho están en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió entre els dos municipis.
Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. “El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis «és una obra d’enginyeria molt notable». Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.”
Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols; «pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero el Sr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas, no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Santo MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,”
Donant així per acabada la ruta d’avui, no sense pendre abans unes merecudes xocolates
Hora Inicio: 9:51 18 mar. 2000 Hora Fin: 16:42 18 mar. 2000 Distancia recorrida: 5,5 km (06:50) Tiempo en movimiento: 01:32 Velocidad media: 0,81 km/h Vel. en Mov.: 3,6 km/h Velocidad Máxima: 64,32 km/h Altura Mínima: 147 m Altura Máxima: 550 m Velocidad Ascenso: 184,3 m/h Velocidad Descenso: -174,3 m/h Ganancia Altitud: 609 m Pérdida Altitud: -615 m Tiempo Ascenso: 03:18 Tiempo Descenso: 03:31 Tipo Ruta: Circular
Torrent
Data: 2.11.2019
Puig de Can Groc i Serra de la Font
Iniciem La ruta d’avui al cap d’amunt de l’Urb La Font ( Pollença). Per arribar-hi es un poc laberintic. Encara que s’hi pot anar per varis llocs, noltros hi anirem per:
Prenem direcció Pollença, en arribar a la rodona que pren cap u Port i cap a Lluc, prenem u Port. ( Ma-2200 ), aprox. Km 54,500 arribarem al camí de Cuixac, ( esquerra) es fàcil de veure perquè té un gran xipres. Prenem pel camí de Cuixac tot recte, creuarem el camí vell de Cala Sant Vicenç, seguim recte. En arribar al cami de ses Quarterades girem esquerra, Al següent girem dreta i prenem pel camí de la Font, semi-asfaltat, arribarem a una rodona am un gran pi al centre, seguim recte, arribem a una altre rodona que té una escalinata al front, girem dreta i pujem fins a dalt de tot on s’acaba el carrer i podem deixar el cotxe.
Iniciem la ruta posan-mos d’esquena al darrer xalet, veurem un camí que puja paralel a la torrentera, que després sa perd, ara es tracta d’ascendir per aquesta coma, veurem fites suficients, i anar fent els petits cim que anirem trobant a la nosta esquerra. Després coronar sa cota 381, descendirem lleugerament fins a sa cota 365, on en de pendre dreta i vorajar l’espoló. La pujada es fá forta.
Arribarem a un avant-cim de cota 508 m, per després amb un darrer esforç coronem el cim del Puig de Can Groc de 556 m. Descansem i feim ses fotos pertinents d’aquesta contrada espectacular.
Ara iniciem el descens per una canal direcció NE, i salvem els 32 m de fort desnivell. Ara caminarem per un altiplà enveit de carritxeres. Anirem coronat els diferents cims de 497 m, després el de 505 m i finalment davallar fins el coll de Cuixac. No fa falt arribar a la cota 369 m, sinó que abans anirem descendint direcció E per una coma i situarnos al comencement del torrent, el que es el primer bot, desgrimpable. Des d’aquí ve una succesió de bots que bé es poden desgrimpar o salvar per la dreta.
Segueix una zona més oberta i deixam un torrent que mos ve de la dreta. Seguim fins arribar a un tram on s’engorja i em de superar uns bots. En el darrer aurem de treura ses nostres habilitats desgrimpadores, el que posa un punt emocionant al día.
Proseguim per la dreta de la torrentera fins arribar a un nou entreforc, el torrent Fondo de Vela, que creuem, per situar-nos a l’altre coster i arribar a les reste d’un antic camí, que seguirem, en lo que queda, fins a dalt al pla de ses Quarterades, creuem el plà i en dirigim S, per iniciar el descens fins al cotxe, que tenim a tans sols 300 m.
Donant així per acabada la ruta d’avui, no sense pendre abans unes merescudes xandis.-
Distància: 8,6 km Durada total: 8 hores, 16 minuts Circular; No Elevació mínima: 00 m Elevació màxima: 43 m Ascensió total: 211 m Baixada total: 169 m Salt màxim: 24 m Material: Cordes; 2×30,
Data: 4.8.2019
Cova del Pont de cala Varques – Encletxos – Cova marina del Pilar
Com la ruta d’avui no és circular, amb de fer combinació de cotxes, Així que primer anem a s’Estany d’en Mas per deixa sa gent i motxilles. Després amb els cotxes anem fins al Km, 7,5 de la Ma-4014 on deixem els cotxes suficients per després tornar a s’Estany d’en Mas a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis. Bé, feta sa logística, comencem a caminar pel coster S ( dreta) de la cala de s’Estany d’en Más fins a quasi arribar a la mar, on veurem uns escalons picats a la pedra que utilitzarem per situar-nos a la part alta. Ens dirigim a la zona del Banquet des Coloms, per continuar per la costa, a uns centenars de metres passarem per damunt la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica. Més endavant passarem per damunt la cova des Moro, que no hi baixarem. Continuem i seguit arribem a cala Falcó, una cala d’arena que fa 30 x 60 m, una zona amb gran quantitat de Coves importants, i a 573 m de cala Varques. Tot seguit passem per damunt la concorrida cova dels Coloms, un atractiu pel seu ràpel de 30 m i els seus llacs a l’interior. Però que avui no hi davallem ( no per ganes, sinó perquè no tenim temps, hem de fer moltes coses,) Arribem al caló Blanc, també bastant concorrit, tant de barques com de gent…. Continuem i arribem al nostre primer objectiu, el Pont de cala Varques. Probablement fos una gran cova que es va enfondrar i l’arc fos l’entrada. Tot seguit muntem ses cordes de 30 m cadascuna, una pel vessant exterior i l’altre a l’interior. El dia i la mar estan perfectes. Aviat tenim cua per rapelar, uns per un costat i altres per l’altre, tot un espectacle. Inclòs un que s’ha deixat ses sabates d’aigua també fa cua esperant que qualcú li deixis les seves. És un baixar i pujar de el mes divertit. Després que el personal nota cansanci, plegam cordes i continuem, passem aviat per cala Varques ( petada). Com alguns no coneixien els Encletxos , en dirigim a la punta de Llevant on trobem aquesta meravella de sa natura, uns encletxos marins que entren dins terra unes desenes de metres i que es poden fer nadant, si la mar ho permet, com avui, en fiquem pel més llarg on a la mitat girem dreta continuant per dins un altre encletxo, sortim nadant fins a la mar per després entrar per un altre fins al punt de partida. Un dels llocs més encisadors i espectaculars que hem vist. Seguint el litoral arribem a la punta de Llevant, es racó del Cosside la Teula, el racó de s’Olla, la Pedra Desferrada fins cala Enganapastors, una cala de macs de 100 x 5 m. Després de 193 m arribem a cala Sequer o Salpella de dimensions petites, 30 x 10 m, al darrera podem veure un impressionant xalet ( ple d’irregularitats legals) on al seu costat hi ha l’impressionant cova del Serralt amb un llac interior. Passem pel caló des Serralt i na Tendra. I abans d’arribar a sa Punta des Moro i a uns metres del tancat de reixa, podem veure sa cova marina del Pilar, un altre objectiu. Instal•lem la capçalera del ràpel i ens preparem per rapelar els 12 m aprox. que hi ha des de dalt fins a la boca de la cova que està a nivell de la mar. Destaca’n les enormes columnes interiors i la gran entrada de 65 x 43 x 12 m, té un petit recorregut interior amb sortida al costat per on hem rapelat. Després de visitar-la iniciem la progressió cap a dalt. Un dels companys era la seva primera vegada que remuntava, conseguint arribar a dalt sense problema, ¡!, aprobat ¡!. Ara, ens dirigim cap a la caseta de guàrdia, un bon lloc, amb ombra, per descansar i dinar, situada a la punta del Moro. Empleat pel cos de carrabiners de costes i fronteres, que fou creat el 1829. El seu lema era ‘Moralitat, lleialtat, valor i disciplina’. Després de la contesa (1936)-39), la llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners i l’integra a la Guàrdia Civil.
Seguidament arribam a Cala Magraner . La cala està situada entre Cala Pilota i el Caló del Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb Cala Varques, com a lloc de desembarcament de corsaris. Berard (1789) la cita com Cala Magraner.
A l’altre costar tenim les cales verges Pilota i Virgili.
Continuem pel tirany que recorre la part alta dels penya-segats i que en lleugera davallada ens du al pas que ens permet situar-nos al tàlveg. Ara ja només queden uns 45′ fins a arribar al km 7,5 de la ctra. Ma-4014 on hem deixat el matí els cotxes. Ràpidament ens dirigim un altre volta a s’Estany d’en Más a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis. Donant per acabat aquest magnífic dia
Distància: 4,94 km Durada total: 5 hores, 5 minuts Circular; Si Elevació mínima: 0 m Elevació màxima: 435 m Ascensió total: 435 m Baixada total: 435 m
Data: 13.7.2019
Es Queixal
Sortim de cala Tuent direcció SW pel GR 221, al cap d’1,5 km arribem al coll de na Polla ( 163 m). Continuem en lleugera davallada pel GR 221, zona de sa Costera. Em d’està atents perquè en du 1,9 km i ha 154 m, em de deixar el GR-221, direcció SE, per enfilar-nos seguint el tirany que puja cap el pas des Marge.
En forta pujada i aferrats al contrafort anirem guanyant altitud. En arribar a sa cota 270 m ja durem 1,9 km, i és aquí on ens hem de desviar ( esquerra), no té pèrdua perquè hi ha dos enormes pins, i pujar per una canal entre carritxeres fins al coll amb una paret que el tanca el pas. Hem arribat a l’inici de la pujada al Queixal ( 348 m), que tenim a la nostra esquerra.
Com no sabem el que ens trobarem, ens posem l’arnès i el casc i iniciem l’escalada/grimpada per l’esquerra de l’escletxa. La mateixa escletxa és un avenc que se’ns obri als nostres peus, pel que hem d’anar amb molta cura. Arribem a un arbust ( figuera+ullastre) que superem. Continuem per dins una escletxa superant un forat que dóna accés a la primera part una magnífica balconada. Continuem grimpant sobre un terreny buit, on tot semble que aquest Queixal està ben corcat. Aquesta darrera grimpada ens situa en aquest petit altiplà, que no es més que el cim de 348 m. Recorrem els tres petits cims que formen aquest penyal. miris cap a on miris ses vistes són extraordinaris; cala Tuent als nostres peus, sa torre de Cala Tuent, sa Costera, fins sa punta de Cala Roja…
En aquest altiplà localitzem diferents forats, alguns tapats pel càrritx, que semblem avencs, ignorem la seva importància o continuidat, el que demostra que es Queixal está corcat.
Després de contemplar aquesta meravella de paisatge, iniciem el descens desgrimpan. Superem és forat i en arribar a s’arbust que hi ha damunt s’avenc posem una corda i rapelem aquest darrer tram.
Ens situem novament al coll de sa Paret, i iniciem el descens per la zona N, el vessant contra post al de la pujada. El primer tram es fa amb tendència cap a la dreta, per un pedregal amb molta roca solta. Després entrem a un petit alzinar, on aprofitem per dinar i descansar. Seguim descendint per una zona de pins i arribem als primers marges, i en tenència NW ( esquerra) ens acostem a unes primeres cases, sortim de la zona per l’esquerra, direcció N, continuem descendint fins a arribar al camí del GR 221, agafem dreta, passem pel Vergeret i continuem fins a arribar als cotxes.
Ara un bany i capfico en aquestes aigües transparents. Això ja és un altre nivell.
Distància: 8,1 km Durada: 4 hores, 8 minuts i 27 segons Circular; Si Elevació mínima: 425 m Elevació màxima: 739 m Ascensió total: 375 m Baixada total: 385 m
Pas Regata de sa Coma o d’en Priam
Data: 6.7.2019
Cingles dels Cairats
Arribem A Valldemossa des de Palma per la carretera Ma-1110. Abans d’arribar A Valldemossa, a l’altura del quilòmetre 17’200, poc abans d’arribar al poble, vam girar a la dreta per a accedir a aquesta urbanització. Ascendim pel carrer Àustria i a la nostra esquerra veurem una sèrie de xalets, hem d’aparcar en els voltants del que té en la porta una placa amb la inscripció Toscana 18 (antigament la denominació del carrer era Toscana, avui dia Xesc Forteza). A la dreta veurem una barrera metàl•lica (en la columna de l’esquerra hi ha pintada una fletxa vermella) i a l’esquerra de la pista de terra un rètol de fusta (Refugi). És l’inici del Camí des Cairats, el GR 221, una de les rutes tradicionals d’ascensió al Teix. El camí planeja i al cap d’uns 3′ arribem a una primera barrera metàl•lica, amb pas a la dreta per una porteta. El camí segueix planejant i als 5′ arribem a un portell sense barrera. Seguim per la pista de terra, sense prendre cap dels camins que apareixen tant a dreta com esquerra, i 1′ després veurem a la nostra esquerra la captació d’aigua Pou Nou Sa Coma II. S’inicia una pujada lleugera i als 3′ arribem a un portell amb barrera metàl•lica i pas canadenc. Seguim de front per la pista i al’ 1 passem per un portell sense barrera. Continuem per la pista amb pujada lleugera i als 3′ veurem a la dreta les restes d’una caseta es la font de na Rupit (461 m), avui en dia la font està totalment abandonada i en estat de ruïna. Antigament l’aigua sa comercialitzava i sa deia que tenia propietats terapèutiques per l’estómac, els ronyons, l’obesitat i un caramull de remeis més. Aquí podeu llegir una curiosa llegenda d’aquest indret.
100 m després de sa Font trobem a la dreta una pista que agafem, que en lleugera pujada ens durà fins el pla dels Xots de Baix. A 800 m de sa font arribem a una cruilla i agafem ( continuem) esquerra (E) . Supera, un marge amb escalons de pedra. Ja estem al pla dels Xots. A la dreta veurem una llarga paret seca de partió de les finques de sa Coma i Pastoritx. Anem progressant direcció NE, amb la paret de partió a la mostra dreta. Sempre anirem seguint la mateixa direcció NE. Arribem a una paret transversal que ens tanca el pas, amb uns escalons de pedra que ens faciliten superar-la. Deixam una sitja i barraca i continuem per aquest tirany i mateixa direcció que s’endinça a l’alzinar.
Com més ens aproximem als penyassagats el desnivell es fà més fort. Al poc arribem a una gran canal, esteim a l’inici del pas de sa Regata de sa Coma o d’en Priam. Es tracta d’ una llarga canal de 150 m a la que en algún punt aurem d’utlitzar les mans. Superat el pas feim un descanç a la part final on hi ha un gran rotllo de sitja i sa barraca.
Després de renovar forces, prenem la marxa direcció NE (esquerra) quasi aferrats als penyassagats. Es tracta d’un tirany amb mitges pujades i davallades, a vegades amb molt desnivell cap a sa timba de l’esquerra. El tirany travessa diverses arestes i collets. Tot el tram se situa sobre la cota 700 m. Continuem per aquest impresionant indret i arribem al pas de sa Cornisa, que superam amb molta precaució, es fácil però molt aeri. Després Arribem a un màgnific mirador natural. Sobre la Coma dels Cairats. Més envant passem per una fesa. A la sortida travessem una petita rosseguera i pugem fins a un altre rotllo de sitja, després seguim recte i ja podem veure el mur de pedra del camí des Caragol, donant aquí el final de la ruta dels Cingles dels Cairats.
Després iniciem la davallada fins a la Font dels Polls, on decidim anar a menjar-nos una paella. I dit i fet.
Circular: Si Temps total empleat: 8,45 h Recorregut total: 12,65 km Desnivell positiu: 738,52 Altitud màxima: 723,61 m Ràpel Màxim: 7 m Material: 1×20 m
Pas de Ponent o de n’Eugènia
Data: 1.6.2019
Ferrada de sa Bombarda i Pas de Ponent o de n’Eugènia
Nota; Les dades que figuren al Trakc son incorrectes perquè va haver-hi un error de recepció del senyal . Les correctes son les que figuren aquí.
Si dic que la ruta d’avui és espectacular em qued curt.
L’Iniciem a l’aparcament de s’Estret (Valldemossa), a s’entrada del camí de son Brondo.
Ja sortim en forta pujada que anirà a més durant tot el trajecte fins a coronar el cim del morro de sa Bombarda. A l’esquerra del camí asfaltat de son Brondo, pel que tornarem a s’horabaixa, hi ha una pista que s’endinsa dins l’alzinar, que no agafem, i a la seva esquerra un tirany que si agafem que tot duna gira SE i transita just per damunt on hem estacionat els cotxes. Els primers metres anirem paral•lels a la carretera. El pendent que anirem superant es molt forta, fins arribar al contrafort del morro de sa Bombarda. Lloc on s’inicia la ferrada de sa Bombarda, i on localitzem les primeres grapes, son molt petites que gaire hi cab sa punta de ses botes, però suficients per aferrar-nos amb ses mans. També hi ha trams amb corda fitxa anuada, que ens facilitarà l’ascens. Tot l’ascens es bastant vertical i hem d’anar alerta amb la caiguda de pedres.
En arribar a la paret, girarem N (dreta), per un petit caos de roques, fins a arribar a una escletxa, n’hi ha dues, un a s’enfront i l’altre a la nostra esquerra, continuem recte i passem per dins l’encletxa, sortim i ens situem sobre la carena, per la que haurem de grimpar fins arribar a una llarga placa en molta pendent, on també hi ha una corda fitxa que ens ajudarà, encara que no fa falta perquè avui està ben eixut.
Una vegada superada la grimpada ens situem a una zona més «planera» on a l’esquerra hi ha una pared de partió. Continuarem ascendint amb la paret a la nostra esquerra fins a arribar davall el murallo, on girarem SW ( dreta), per anar a localitzar ( esquerra) el pas des Morro de sa Bombarda, que una vegada superat ens situarà al cim del Morro de sa Bombarda. Un lloc amb esplèndides vistes sobre Palma i més a prop el Puig de na Fàtima de 651 m, on aprofitem per descansar i berenar.
Continuem la ruta per la carena de sa Bombarda de 441 m, direcció SW, passarem per un treballat coll de tords, i a poc a poc anirem descendint fins arriba a una àmplia pista, devora un gran aljub. Girem dreta i continuem per la pista en lleuger ascens, als 700 m de caminar arribem a un gran aljub i abeurador, amb casa condicionada, continuem i quan hem recorregut 600 m més arribem al desviament (esquerra) per coronar el petit Puig dels Boixos de 626 m. Retrocedim novament a la pista i continuem per la pista. Arribarem al pla de sa Mola, on hi ha la casa de sa Mola amb corral circular i al costat una gran aljub rectangular, travessem el portell i continuam caminant ( dreta) per un laberint de camins i pistes. Per connectar amb el GR-221, anirem veient fites, continuem el mes a prop possible dels penya-segats de son Ferrandell, el penyal Vermell, el penyal des Migdia i finalment arribar a l’espoló i final de sa Mola.
Ara comence lo bo. Aquí tenim dues opcions i cadascuna més espectacular. A la punta i localitzem una placa que diu «Punta de n’Eugènia» de la que desconeixem la seva història i motius. Aquí s’hi inicia un cresteix molt aeri equipat amb una corda fitxa per rapelar el primer tram i per on s’hi atreveixen en Toni i en Jesús. Mentre noltros, uns metres abans localitzem un increïble marge/pared punt on s’hi inicia la vertiginosa baixada al pas de Ponent o de n’Eugènia, format per una primera cornisa molt aeri però espectacular, equipada amb un passamà. Just abans de començar arribem en Toni i en Jesús que han agut de tornar enrere perquè el segon tram de ràpel no està equipat i no duien corda perquè l’altre la tenia jo.
Ara, ja tots junts, continuem per aquesta bella i exposada cornisa. Una vegada superada comença la segona part del pas, primer una vertical i delicada desgrimpada que ens situa a una petitisima cornisa on hi ha una corda fitxa per la qual rapelarem, continuem descendint per una zona amb menys desnivell, fins a arribar a una pared rocosa on farem el darrer ràpel, per després continuar direcció NE en davallada per dins el bosquet d’en Requinto.
Continuarem descendint fins a arribar a una pista que seguirem fins a arribar a una corba on al cap de 20 m sortirem de la pista, seguirem descendint en direcció NE, traspassarem una paret de partió, després sortirem a una nova pista, passarem per davant un gran forn de calç, continuarem per la pista, en lleugera davallada, fins arriba a un encreuament, on girarem E ( dreta).
Al cap de 10′ arribarem al coll de Sant Jordi, travessarem les dues barreres metàl•liques, salvem per l’esquerra el tancat de reixa. I pel camí de sa Mola de son Pacs en 20′ arribem a la font dels Òbits, on ens podrem refrescar.
Continuem pel camí fins a arribar a una barrera que ens tanca el pas, però si continuem per la seva dreta arribarem a un punt on la reixa està oberta, i podrem tornar al camí. En 10′ passarem per davant son Brondo, passarem per davall un arc i els rentadors a la nostra dreta. En pocs minuts arriben als cotxes, tancant així l’expléndida ruta d’avui.
Per suposat que acabem prenen unas chandis ben fresquetes.
Circular: Si Temps total empleat: 5,35 h Recorregut total : 4,15 km Desnivell positiu: 403 m Altitud màxima: 315 m
Data: 20.4.2019
Pas u Porc
Talaia Vella pel pas de u Porc
Astor= Azor Común L’Astor (lastó) és el nom amb què es designa al mapa del cardenal Despuig la raconada litoral situada al llevant de Cala Sant Vicenç, just davall del primer forat del Cavall Bernat.El nom es conserva en l’actualitat gràcies a una bella surgència situada al fons d’una cavitat que s’obre a la raconada: la font de l’Astor. Tal vegada navegants que s’acostaren per fer aiguada hi trobaren un exemplar mort, exhaust per la travessia de la mar. O potser veren l’au sortir de la cova, assaciada la seva set. O era un lloc de caça dels astors quan els coloms anaven a beure a aquesta font. O si aquí un exemplar fou capturat i posteriorment entregat al batle de Pollença per a cobrar la recompensa promesa, com manava una ordre de 1393 dictada pel governador de l’illa.
Avui posem rumb cap a cala Sant Vicenç ( Pollença), concretament i per ordre a cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó, Cala Ferradura, amb la intenció d’arribar a la font de l’Astor, però el temporal marítim i un vent agregalat molt fort ens ho desaconsella. El que ens obliga a reconsiderar la ruta. Cap impediment per fer el que més ens agrada, trescar i caminar per la muntanya. I així decidim aproximar-nos tot el que podem a la font per després pujar a la serra des Cavall Bernat pel pas d’U Porc, accedir al cim de sa Talaia Vella, 315m i descendir pel coster sud fins a arribar al punt de partida.
Arribem a sa Cala per l’avinguda Cavall Bernat fins a cala Barques, prenem dreta direcció cala Carbó, passarem per la petita cala Clara, on es troba el pecio més antic de ses mostres illes, una nau grega del segle VI aC. Arribem per la carretera a cala Molins, travessem el torrent de Can Botana , continuem per l’asfalt fins a cala Carbó i pujam pel vial fins a arribar a una rodona amb un pi al mig, lloc on podem deixar el cotxe. Ara, ja a peu, retrocedim un centenar de metres fins a una corba, i sortim des vial asfaltat ( dreta), travessem una petita torrentera, en aquest punt s’inicia ( NE) sa ruta clàssica per pujar a sa Talaia Vella, però noltros no l’agafem, iniciem (N) un lleuger ascens pel costat esquerre a una cota inferior als 50 m direcció a la Punta Negra. A partir d’ara es tracta de costajar la cota més baixa que podem, per passar per damunt cala Ferradura, continuem pel coster fins a arribar a cala Romanguera, una petita caleta on es troba la font de l’Astor i on arribem les vertiginoses canals-rossegueres a utilitzar si es vol davallar a la font des de la part superior. Encara que des de la nostra situació quasi a nivell de mar podem observar que, en un dia de calma, no avui, es pot arribar a la font fent costearing ( no fàcil ), un lloc on aprofitem per berenar i contemplar el temporal marítim.
Iniciem un fort ascens pel costat dret de les rossegueres per arribar a la seva capçalera i així superar-les i poder passar a l’altra banda. Si xeicam el cap podem veure el nostre itinerari a seguir. Anirem tota l’estona faldejant a mitja altura els espadats de sa Talaia. Passarem per davall el primer forat que ens queda damunt els nostres caps. A s’enfront veurem un pi solitari damunt un rocam i penjat a la vora del penya-segat, passarem al costat d’aquest deixant-lo a la nostra dreta, continuem direcció N, , passat el pi, anirem pujant cota amb forta pendent i al mateix temps anirem girant cap a gregal ( NE). Damunt nostre tenim una gran depressió i per ella em d’anar, pujarem fins al seu final, on unes grans parets pareix que ens talla’n el pas, pero girem dreta i es converteix en una canal, es tracta del pas de U Porc. Per superar es pas haurem de fer servir ses mans. Ses botes s’aferren perfectament a sa roca pel que no tenim cap problema en superar el pas de u Porc. No confondre aquest amb el pas de ses Cabres, aquest uns metres mes al N i que dóna al vessant de Bòquer.
La sortida al capdamunt ens regala unes espectaculars vistes sobre les badies de Pollença i Alcúdia. Continuem ( dreta) direcció a la Talaia Vella. A partir d’ara no hi ha dubte perquè el camí està molt fitat i trepitjat. Passarem pel forat Cós de l’Agulla, un impressionant forat des d’on podem veure part del camí fet, amb cala Ferradura a baixa de tot.
Continuem caminat, feim cim a sa talaia Vella ( 315 m) i ens dirigim Sud fins a la part final, punt on s’inicia el descens, enfront s’alça el puig del Vilar o Siller (315 m), el qual fa part de la serra de la Punta. L’Arxiduc anomena aquests turons, Síller d’en Masson i la serra de Gotmar.
Després de dinar iniciem el descens SO. Passarem per l’ancestral murada talaiòtica. La primera avançada defensiva té uns 50 m de llargada i la segona, que es troba a uns 20 o 30 m més amunt, té més de 100 m de longitud i més prominent que el primer. (Mallorca vora mar, 2003). Les defenses són atribuïbles a l’època talaiòtica. Les construccions naviformes pre-talaiòtiques (1800-1350 aC) estan distribuïdes en grups de sis o set, amb un total d’una cinquantena, situades al llarg del vessant meridional de la serra del Cavall Bernat.
Aquestes construccions defensaven una antiga ciutat anomenada Boccoris o Bocchoris situada a la vall del Pedret de Bóquer i a les faldes d’aquesta serra, on encara hi ha restes de naviformes. La llegenda relaciona aquest poble amb el faraó egipci Wahkara Bekenrinef Boccoris, de la dinastia XXIV (730-715 aC). Quan arribaren els romans, l’any 123 aC, respectaren als habitants d’aquesta ciutat i la varen federar.
Aquesta davallada no té pèrdua perquè està fitada i perquè des de lluny ens podem guiar amb la rodona i el cotxe que tenim al davant nostre.
En arribar a cala Barques, en Tià ens conta que hi ha una casa abandonada i que segons diuen està «embruixada», no ho ha acabat de dir i ja tenim el cotxe aparcat i a ella ens dirigim. Està situada al final de l’avinguda just devora el mirador. Les cases de Can Franc. Es tracta d’un edifici amb semblança de petit palau d’estil neogòtic, edificat a finals del s. XIX segon projecte de l’arquitecte Joaquim Pavía y Birmingham, autor del Palau de l’antiga Diputació Provincial, avui sede del Consell Insular de Mallorca a Palma, tractant-se d’un exemple molt interessant d’arquitectura neogòtica aplicada a una construcció privada. L’edifici té planta rectangular, amb una sola altura i coberta a doble vessant. Al costat oest s’adossa un buc d’una planta i coberta plana. La seva façana principal (façana est) està organitzada d’una forma simètrica amb un portal forà d’arc conopial realçat i brancals en forma de petites columnes adossades. Presenta un timpà en el qual hi ha un escut, flanquejat per dos lleons, representant la família de Can Franc. A dalt del portal hi ha un frontó triangular decorat amb dos petits rosetons.
Guaitem a dins i no notem cap presènica extrasensorial i paranormal…..
millor anem a pendre unes chandis…..
Circular: Si Temps total empleat: 6,30 h Recorregut total: 6,10 km Desnivell positiu: 650 m Altitud màxima: 1.356 m
Data: 16.3.2019
Canal des pas Petit des Marge ( Penyal des Migdia)
Pas des Petit Marge i canal des Rotaboc.
Iniciem la ruta d’avui des de l’aparcament habilitat a la boca S del túnel de Montnàber. Caminen direcció Sòller fins a l’hectòmetre 7, on iniciem l’ascens fins arribar a una pista, per la que continuarem fins que ens tragui de l’alzinar, per enllaçar amb l’antic camí dels nevaters de la coma de n’Arbona. Hem deixat enrere la carretera, i anem pujant coma amunt. Aquesta, al començament no és massa aspra. En qualque bocí trepitjam l’antic ‘camí des nevaters», que, des de Fornalutx a Sóller pujava per la barrancada de S’Olivaret i Ses Cabanes. Per aquest caminet hi pujaven els nevaters per a recollir i magatzemar la neu d’aquesta coma i costers, i pitjar-la dins els clots o «pous de sa neu» que hi ha més amunt. Aviat passarem per davant la fot dels Coloms, també coneguda coma font de ses Piquetes, perquè antigament hi havia dues piques o cossis per recollir s’aigua. Es una de les tres fonst que hi ha a sa Coma, les altres son; Font Bruixa i font des Voltor
La coma de n’Arbona és de les zones de Mallorca on la precipitació és més intensa i la cota de neu és més baixa. Fins i tot després de nevar, la neu es manté aquí amb major facilitat que a les muntanyes que l’envolten. A la Coma de n’Arbona es troben fins a quatre cases de neu, tot un patrimoni cultural de la Serra, amb noms propis; l’Inferior de n’Arbona, n’Arbona, clot de n’Arbona i Superior de n’Arbona) tot un patrimoni cultural de la Serra, que van servir per a magatzemar gel per a l’estiu durant segles. I és precisament en aquesta petita zona de microclima on hi ha la concentració més gran d’aquestes cases. La Caseta, la Casota, na Gotleva o Gobleva, na Bassona i na Fosca eren els noms de les cases de neu més elevades d’aquesta muntanya. També trobam documentada la casa de neu del Puig Major, dita de n’Oms.
En arribar a la tercera d’aquestes cases de neu, el Clot de neu de n’Arbona, molt més deteriorada que el darrer pic que varem passar, ens aturem per berenar, i aprofit per arribar a l’avenc des Romaní o Never de n’Arbona, Gorries (2001) l’anomena Avenc de Monnàber, de -32 m de fondària utilitzat per magatzemar neu, on destaca l’àmplia marjada de més de 40 m de llargada que servia per facilitar ses feines de nevatejar.
A mesura que anem ascendint per aquest antic camí, podem veure a s’enfront, el gran contrafort del Penyal des Migdia, i si ens fitxem veurem l’estreta «cornisa» en diagonal ascendent de dreta-esquerra, és sa que està davall un altre de color fosc-negrós, i la que noltros farem és la que comenci a l’inici d’una rosseguera. Continuem el nostre camí, fins a arribar a una corba des de la qual podrem arribar fàcilment a la rosseguera, pujar per ella, i colocar-nos a l’inici de la «cornisa».
Tot el temps anirem grimpant. Als pocs metres arribarem a un petit marge que dóna nom com el pas des Petit Marge. Al principi anirem aferrats a la paret de la dreta i guanyant altitud, el que ens permetrà gaudir de la indescriptible panoràmica de sa nostra estimada Mallorca, que se’ns obri davant els nostres ulls. Anirem molt alerta amb les pedres que cauen, després en ziga-zaga superarem diversos ressalts. En arribar a una part «planera» ens dirigirem cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt. Uns mestres més i hem arribat a la carena impressionant del penyal des Migdia, que per moltes vegades que hi pugem, mai ens deixa indiferent. Aprofitem per fer cim, i tornem fins a l’espoló S, per on descendim. Continuem esquerra fins l’ Espolón Aries, una via d’escalada de 330 m oberta a mitjans de anys setanta. Continuem fins a arribar a la cota 1.150, la canal des Rotaboc, situada sobre el Coll dels Cards Cólers, es fácil de veure per la gran heura que té i el rotaboc que hi ha.
Fou equipada el maig del 2014, amb 3 ràpels; el primer amb dues plaques i de 30 m, el segon també amb dues plaques i de 30 m, el tercer amb una placa i de 15 m, aquest desgrimpable, el quart amb placa doble i cadena de 25 m. Després trobarem una darrera placa per superar el darrer desnivell també d’uns 30 m, encara que es pot desgrimpar fàcilment.
Ara descendirem per l’esquerra de la rosseguera fins a entrar dins un pinar, seguirem cap a ponet, on podrem veure un antic tirany que duu a una casa de neu, seguirem descendim per arribar al camí dels Cingleso des Binis, en el punt mateix des coll dels Cards Cólers, al costat de la creu.
Ara iniciem la caminada pel camí direcció S, als pocs metres arribem a un encreuament, i agafem el camí de l’esquerra, això ens evitarà passar per davant les cases dels caçadors. Uns minuts després arribem novament al camí dels Binis, creuem la barrera per un portell lateral dreta, i continuem fins a arribar a la carretera, i finalment a l’aparcament, on el matí hem deixat els cotxes.
Circular: Si Temps total empleat: 7 h Recorregut total: 9,63 km Desnivell positiu: 831 m Altitud màxima: 807 m
Tot els passos son desgrimpables, però per més seguretat varem posar corda
Data: 9.3.2019
Cim Cornador Petit, 807 m
Cornisa de sa Font, pels passos d’en Cama Curta, de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i pas d’en Careta.
Iniciem la ruta d’avui al poble de Biniaraix, direcció al Barranc, GR 221. No descriuré sa pujada perquè és arxiconeguda, i perquè l’hem feta tantíssimes de vegades que no en tenc ganes de tornar-la descriure… però si comentaré el mes destacable; una que farem sa pujada amb el nostre amic Lotar que anava a fer el torrent de Lofra, i que des de l’operació no el viem tornat a veure. I l’altre, tal vegada sa més sorprenent, va ser que el company Joan Llaneres ens va ensenyar una pedra del camí que té una inscripció de la més curiosa, es tracta de la ecuación matemàtica més famosa de totes » La Identitat d’Euler« qué es deu a Leonhard Euler. La belleza de esta fórmula radica en su extraordinaria sencillez y en el hecho de que se podría decir que en ella está resumida casi toda la matemática. En ella encontramos los conceptos de suma, multiplicación, exponenciación e identidad. Tenemos también, los cinco números fundamentales: Los números, e, pi, i, 0 i 1. A que heu quedat impresionats? mil anys passant per davant i no ens aviam adonat, i sobre tot, a que vos he sorpres descifrant l’anigme ?, je.je.
Seguim, abans d’arribar al colladet de ses cases de Lofre, ens separarem, per motius evidents, mentres uns segueixen pel GR-221 per coronar el Puig de Lofre de 1.093 m, els altres creuem el torrent de Lofre i agafem el tirany que puja al refugi de Xim Quesada i al Cornador Gran 956 m. En arribar al coll on hi ha uns grans pins, també una pedra amb una fletxa grabada, sortim del camí que puja al Cornador Gran per enbestir la cornisa anomenada cingle de sa Font que discorre pels peus d’aquest puig.
Descendim direcció NW per l’altre vessant i passem per davall un espoló que tenim a la nostra esquerra. Continuem aferrats al muralló de la nostra esquerra cap al primer rasant, que superem per l’esquerra, creuem una vaguada amb uns pins, tornem a baixa un poc i creuem una petita rosseguera, i tornem a pujar un altre petit ressalt, amb el rasant a la nostra esquerra i dalt el nostre cap, cercarem un arbret, hem arribat al primer pas, es tracta el pas d’en Cama Curta, situat entre aquest arbret i la paret del ressalt. En arribar-hi sabreu per que, el desgrimpem i continuem, enmig de carritxeres, per la cornisa fis arribar a una gran heura, on es troba la font de s’Heura. Canviem de rumb i en diagonal esquerra ascendim fins un coll amb pins, traspassem les restes d’una paret de partió, i ens situem entre el Cornador Gran i la Cota 754.
Ara hem d’arribar al colladet que separa el Cornador Petit de la Cota 754 i on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i per això tenim dues opcions, una primera es continuar descendint direcció S per anar a la part inferior de l’arista o espoló que baixa de la Cota 754, que ara tenim a la nostra dreta, per un terreny gens agradable. L’altra opció i que noltros agafem, es que des de el coll amb sa paret de partió, descendim en lleugera diagonal dreta per situar-nos damunt el colladet, on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Per superar la vertical es pot fer desgrimpant, però com es delicat, posem un cordino fermat a la soca d’un boix i rapelem aquest requisar, menys en Joan que molt hàbilment ho desgrimpa.
Una vegada tots en el coll amb la canal al nostres peus, disposem per descendir, però abans deixam ses motxilles i en 10′ iniciem l’ascens al cim del Cornador Petit, 807 m des d’on disfrutam de les impressionants vistes, des Barranc, el morro d’en Joi, morro de ses Solanas 922 m, Portell de sa Costa, penyal des Migdia, 1382 m, Puig Major, 1445 m, puig de Lofre, 1.093 m, puig de na Franquesa, 1.067 m, puig de sa Rateta, 1.113 m, puig de sa Torreta, 1.071, puig de sa Font, 1.071, morro d’Almallutx, 1.064 m, puig de Massanella, etc…etc…
Situats novament al colladet prenem el vertical descens per sa canal que gràcies a ses carritxeres ens podem anar frenant. Hem d’estat atents, perquè en arribar a una roca plana i relliscosa ens hem d’aturar, perquè a la paret d’enfront hi ha una placa (rovellada) amb un cordino vell, aquí posarem el nostre cordino per rapelar els 8 metres fins situar-nos a l’inici del pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Ara hem de grimpar (esquerra) per situarnos sobre la cornisa de dit pas, es tracta d’una estreta (45/55 cm) i aèria cornisa que volteja NW aquesta vertical canal, al seu final vejem un altre placa que ens servirà per col•locar novament el cordino i rapelar superant el petit desnivell.
Passat el «perill» ens dirigim, esquerra, cap l’enorme balma per dinar i descansar uns minuts.
Ara hem d’anar descendint cap uns grans pins, després anirem passant per petites rossegueres. Anirem pujant i descendint un parell de vegades, sempre amb el gran murallo a la nostra esquerra, que si ens fitxem, a la part més planera i grisa, veurem unes llargues cordes que pengen de la vertical.
Arribarem, amb mitja pujada a un altre petit pinar, on localitzarem un coll, i com quasi sempre amb les restes d’una paret de partió transversal. Aquí se’ns obri al S un altre panoràmica baix els penya-segats del Gran Cornador. Iniciem el descens pel mig de carritxeres fins a arribar a un solitari pi. El deixam a l’esquerra i tot duna veiem sa primera piqueta, hem arribat al pas d’en Careta, encara que el pas ho forma tota la baixada des del coll. Continuem desgrimpant per les següents piquetes fins a arribar a un punto un esllevissamet se’n va dur la reste de piquetes. Ara hi ha una vella i curta corda que ens ajuda a superar la darrera grimpadeta.
Ara prenem NW, per una àmplia i llarguíssima rosseguera, el Xaragall de Can Ribera, procurarem sempre anar per la seva esquerra, fins a arribar a baix, a un camp d’oliveres i marges, on la pedra és la reina. Anirem baixant entre marges i en ziga-zaga, pel caminoi de pedra escalonat que els va superant. , passarem per un porxo encastat dins uns grans blocs rocosos amb la cisterna inclosa. Així com anem baixant veurem la primera casa, a ella ens hem de dirigir, passant per davant la barrera. Des d’aquí el camí es molt evident i no cal descriure, fins a arribar al camí des Barranc el GR-221, a prop de la font del Patró Lau.
Ara directes al bar de la plaça per gaudir tots plagats d’unes cervesetes ben fresques.
Circular: Si Temps total empleat: 6,29 h Recorregut total : 9,28 km Desnivell positiu: 1.062 m Altitud màxima: 1.319 m
Data: 9.2.2019
Pas des Forat
Morro d’en Pelut pel pas des Forat
Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lhaFont Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.
Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.
Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.
I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.
Tipo Ruta: Circular
