670. Cova des Pont de cala Varques – els Encletxos – cova del Pilar.

Distància: 8,6 km
Durada total: 8 hores, 16 minuts
Circular; No
Elevació mínima: 00 m
Elevació màxima: 43 m
Ascensió total: 211 m
Baixada total: 169 m
Salt màxim: 24 m
Material: Cordes; 2×30,

Data: 4.8.2019

Cova del Pont de cala Varques – Encletxos – Cova marina del Pilar

Com la ruta d’avui no és circular, amb de fer combinació de cotxes, Així que primer anem a s’Estany d’en Mas per deixa sa gent i motxilles. Després amb els cotxes anem fins al Km, 7,5 de la Ma-4014 on deixem els cotxes suficients per després tornar a s’Estany d’en Mas a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis.
Bé, feta sa logística, comencem a caminar pel coster S ( dreta) de la cala de s’Estany d’en Más fins a quasi arribar a la mar, on veurem uns escalons picats a la pedra que utilitzarem per situar-nos a la part alta.
Ens dirigim a la zona del Banquet des Coloms, per continuar per la costa, a uns centenars de metres passarem per damunt la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.
Més endavant passarem per damunt la cova des Moro, que no hi baixarem.
Continuem i seguit arribem a cala Falcó, una cala d’arena que fa 30 x 60 m, una zona amb gran quantitat de Coves importants, i a 573 m de cala Varques.
Tot seguit passem per damunt la concorrida cova dels Coloms, un atractiu pel seu ràpel de 30 m i els seus llacs a l’interior. Però que avui no hi davallem ( no per ganes, sinó perquè no tenim temps, hem de fer moltes coses,)
Arribem al caló Blanc, també bastant concorrit, tant de barques com de gent….
Continuem i arribem al nostre primer objectiu, el Pont de cala Varques. Probablement fos una gran cova que es va enfondrar i l’arc fos l’entrada. Tot seguit muntem ses cordes de 30 m cadascuna, una pel vessant exterior i l’altre a l’interior. El dia i la mar estan perfectes. Aviat tenim cua per rapelar, uns per un costat i altres per l’altre, tot un espectacle. Inclòs un que s’ha deixat ses sabates d’aigua també fa cua esperant que qualcú li deixis les seves. És un baixar i pujar de el mes divertit.
Després que el personal nota cansanci, plegam cordes i continuem, passem aviat per cala Varques ( petada). Com alguns no coneixien els Encletxos , en dirigim a la punta de Llevant on trobem aquesta meravella de sa natura, uns encletxos marins que entren dins terra unes desenes de metres i que es poden fer nadant, si la mar ho permet, com avui, en fiquem pel més llarg on a la mitat girem dreta continuant per dins un altre encletxo, sortim nadant fins a la mar per després entrar per un altre fins al punt de partida. Un dels llocs més encisadors i espectaculars que hem vist.
Seguint el litoral arribem a la punta de Llevant, es racó del Cossi de la Teula, el racó de s’Olla, la Pedra Desferrada fins cala Enganapastors, una cala de macs de 100 x 5 m.
Després de 193 m arribem a cala Sequer o Salpella de dimensions petites, 30 x 10 m, al darrera podem veure un impressionant xalet ( ple d’irregularitats legals) on al seu costat hi ha l’impressionant cova del Serralt amb un llac interior.
Passem pel caló des Serralt i na Tendra. I abans d’arribar a sa Punta des Moro i a uns metres del tancat de reixa, podem veure sa cova marina del Pilar, un altre objectiu. Instal•lem la capçalera del ràpel i ens preparem per rapelar els 12 m aprox. que hi ha des de dalt fins a la boca de la cova que està a nivell de la mar. Destaca’n les enormes columnes interiors i la gran entrada de 65 x 43 x 12 m, té un petit recorregut interior amb sortida al costat per on hem rapelat. Després de visitar-la iniciem la progressió cap a dalt. Un dels companys era la seva primera vegada que remuntava, conseguint arribar a dalt sense problema, ¡!, aprobat ¡!.
Ara, ens dirigim cap a la caseta de guàrdia, un bon lloc, amb ombra, per descansar i dinar, situada a la punta del Moro. Empleat pel cos de carrabiners de costes i fronteres, que fou creat el 1829. El seu lema era ‘Moralitat, lleialtat, valor i disciplina’. Després de la contesa (1936)-39), la llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners i l’integra a la Guàrdia Civil.

Seguidament arribam a Cala Magraner . La cala està situada entre Cala Pilota i el Caló del Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb Cala Varques, com a lloc de desembarcament de corsaris. Berard (1789) la cita com Cala Magraner.

A l’altre costar tenim les cales verges Pilota i Virgili.

Continuem pel tirany que recorre la part alta dels penya-segats i que en lleugera davallada ens du al pas que ens permet situar-nos al tàlveg. Ara ja només queden uns 45′ fins a arribar al km 7,5 de la ctra. Ma-4014 on hem deixat el matí els cotxes.
Ràpidament ens dirigim un altre volta a s’Estany d’en Más a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis. Donant per acabat aquest magnífic dia

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Xisco

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina