751. Coves des Sòtil i de Cala Pilota

Hora Inici: 9:35 26 de set. 2020
Hora Fi: 14:33 26 de set. 2020
Distància recorreguda: 7,800 km
Temps en moviment: 2,01 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 49 m
Guany d’altitud: 192 m
Circular: Si

Coves des Sòtil i de Cala Pilota

Cova des Sòtil

Data: 26.09.2020

Cala Bòta, Cala Virgili, Cala Pilota. COVES: Cala Bòta, des Sòtil, ses Cabres, Cala Pilota, ses Dones, Balma de Cala Pilota.

Iniciem la ruta d’avui en l’aparcament de Cala Bota, que està a la Ctra. de Cales de Mallorca (Manacor), agafem la pista que pateix d’allà mateix. Continuem per aquesta àmplia pista durant 200 m, arribarem a una barrera metàl·lica que entre a la finca de Son Roig, al costat té un pas pels vianants que utilitzem. Continuem 900 m i arribem a un encreuament, el camí de la dreta baixa directa a Cala Bota, el de l’esquerra no ens  interessa,  noltros continuem recte i als 400 m arribem a un encreuament i continuem recte, el camí de l’esquerra que obviem és el mateix pel qual  tornarem més tard. 100 m després sortim ( dreta) de la pista per agafar un tirany que davalla en forta pendent a sa Cala. No ens podem banyar perquè a la mar hi ha restes del temporal de fà unes hores i a més està plena d’algues. Caminem uns 30 m per dins la torrentera i a la dreta visitem la Cova de Cala Bota, un «Habitáculo acondicionado a costa de preexistente  cámara sepulcral del Bronce balear…La cámara hace 3,25 m de fondo,  tiene una amplitud de 2,7 m y 1,75 de altària».

Sense sortir de la cala ens dirigim a la punta del Bisbe ( esquerra de la bocana), ens situarem a mitja altura i avançarem per una cornisa irregular, passarem per davant una gran balma/cova que probablement es tracta de la Cova Amagada, destaca a l’entrada les roques ciclòpies que feien el tancament. Continuem i girem la punta del Bisbe, aviat trobem a la paret vies d’escalada que van del 3 al 6b de dificultat, i uns escaladors practicant. Continuem per la cornisa fins que s’ha acaba. En aquest punt s’inicia una vertiginosa davallada a la cova des Sòtil, des d’aquest punt de dalt costa veure l’entrada que està penjada al penya-segat. Iniciarem el descens  ferrat a la paret, es tracta d’una cornisa descendent escalonada i estreta d’algun punt de no més de 45 cm. La mar rom fort baix els nostres peus amb un renou espantós, descendim a poc a poc amb la cara mirant la paret i amb les mans aprofitant qualsevol foradi, el darrer metre encara és més exposat perquè la paret fa panxa i t’escup a l’abisme. Una vegada arribat a l’àmplia boca encara hem de fer una petita desgrimpada que ens situa a l’antesala amb un altre gran boca, estem a una cornisa interior circular amb el buit enmig. La rodegem i entrem a la sala d’uns 65 m, passem per unes grans columnes i arribem a un petit llac al fons. La sortida torna a ser espectacular.

Tornem enrere i passat els escaladors prenem la nostra curta i senzilla  escalada a la part alta, continuem el més a prop possible de la línia  marítima, aviat passarem per davant una barraca, continuem 300 m i passem per la caseta d’en Bessó al Plà des Seny. Continuem pel litoral fins arribar a unes grans roques planes, aquí localitzem la cova de ses Cabres de 12,5 m de fondària per 7 m d’amplària i 1,2 d’altitud, en el seu interior hi ha dos gorgs de pots centímetres de fondària amb aigo i que  utilitzen ses cabres. A prop tenim la petita cova de ses Boques.

Continuant pel litoral arribem a la punta de les Penyes Altes i ja entrem a la cala Virgili. La rodegem i ens situem al coster N per visitar la cova de Les Dones, és bona de veure d’enfora per les seves dimensions, fa 32 m de diàmetre per 8 m de fondària i 9 m d’altària. Avui pel temporal  impossible  el bany però en el seu interior és possible gràcies a què l’aigua  es renova   per un petit canal amb l’exterior. Diuen que el seu nom es degut a que  ses dones si solien banyar.

Continuem per arribar a la petita badia que formen Cala Magraner i Cala Pilota. Noltros només arribem a aquesta darrera.

Situats a la platja de còdols de cala Pilota, prenem N per la pista que arriba a la cala, caminem 200 m en lleugera pujada i ens sortim ( esquerra) tambè amb lleugera pujada, ens dirigim NW durant 100 m fins arribar a la boca de la Cova de Cala Petita. Es tracta d’una cavitat que si bé està bastant  destruïda  té gran quantitat de formacions actives. Té dues galeries  predominants, una allarga amb 67 m que van de NE a SW, i 5, d’altària. L’altre galeria al NE té una alçada de 2 m i una amplitud de 30 m, el recorregut aproximat  és de 275 m majoritàriament pla.

Tornem enrere fins a la platja on visitem la Balma de Cala Pilota, un  cavernacle de 6 m de fondària i altres d’amplària, amb 1,3 d’altària.

Dinem a la platja i una bona siesta. En acabar prenem cap amunt pel mateix tirany per què hem vingut fins a cala Virgili aquí prenem una  adresera per no passar per les Penyes Altes, i enllaçar amb la pista que seguirem fins a l’aparcament.-

Hem consultat el CVM d’en J.A. Encinas que ens ha facilitat la major part de les dades de les cavitats.

veure fotos
fotos Ana
veure fotos
fotos Elsa
wikiloc
Trakc

746. Coves Dets Ases, Cova Penyal Roig, es Secret des Moix, Cova des Gànguil

Hora Inicio: 9:45 5 set. 2020
Hora Fin: 17:10 4 set. 2020
Distancia recorrida: 7,9 km
Altura Mínima: 36 m
Altura Máxima: 0 m
Ganancia Altitud: 196 m
Temps total; 6,30 h
Tipus de Ruta: Circular


Data: 15.09.2020

Coves Dets Ases, Secret des Moix, Penyal Roig i Gànguil

Iniciem la ruta d’avui, al carrer Seta 17 de Porto Colom, a prop del far, on no tendrem problema d’aparcament.

Retrocedim uns metres, fins a arribar a la urbanització Ibiza en el mateix carrer on agafem el seu carrer interior, passem per vora la piscina i ens dirigim al vessant costaner, on girem NE ( esquerra ) i anem costejant.

El primer objectiu és la cova des Gànguil, que no trobem perquè la mos hem passat, però no passa res, la visitarem de tornada.

Continuem costejant fins a arribar al Racó de s’Algar, un bonic lloc per fer un capfico. Dit i fet.

Després de nadar una bona estona, continuem costejant a la recerca de la cova marina des Penyal Roig… que tampoc trobem a la primera perquè les coordenades que duim no son bones i perquè en el mapa està mal situada. Ja duim dues fallides. Però no passa res, també la deixam per la tornada.

Continuem caminant pel coster durant 3,4 km, fins arribar al que queda de la paret de partió dels termes municipals de Felanitx i Manacor, la traspassem  i a 45 m de la paret i a 15 m de la mar trobem la cova des Secret des Moix, ja duim una de tres, això millora. La visitem, fa 75 m de llarg per 30 d’amplitud i una altària mitja de 9 m. Cal destacar la platja interior d’arenes marines de l’interglacial Wurmiense. On aprofitem la fresca i l’ombra per dinar

Tornem a la paret de partió i prenem N amb la paret a la nostra esquerra, caminem 300m per un tirany fins a arribar a un esbucament  ( esquerra) de la paret, la traspassem i continuem durant 700 m on l’abandonem per l’esquerra i als pocs metres arribem a la boca de la cova Dets Ases. Es tracta d’una cavitat d’enormes dimensions, amb connexió a la mar mitjançant l’espeleobusseig. Noltros la visitem i arribem fins els 180 m de recorregut, on un llac d’aigua cristal·lina ens atura el pas, però abans ens aurem agut de arrossegar i superar uns laminadors bastant estrets, per continuar hauríem de superar un primer sifó d’11 m. Prenem un refrescant bany en el llac, per a després dirigir-nos fins a la sortida.

Tornem a la pista anterior i continuem fins arribar a s’Algar. Des d’aquest punt repetim les passes fetes a l’inici, però en aquesta ocasió  insistim fins localitzar l’entrada marítima a la cova des Penyal Roig. La mar no està en perfectes condicions i romp en força a la vorera, el que podria ser un perill per a noltros, així que decidim no entrar a l’aigua i deixar la visita per un altre dia.

Costejam fins a arribar a l’urb. Ibiza, la traspassem fins a veure uns escalons  d’obra que davallen fins a la cova des Gànguil, una cova/balma  sense interès espeleològic, encara que és de grans dimensions i forma una gran balconada. Semble que rep el nom d’un vaixell de pesca, amb dues proes i una vela llatina, o també perquè sa semble a un art de pesca d’arrossegament de malla molt estreta o també rep el nom d’un vaixell de càrrega destinat a rebre i transportar fang ,  arena, pedres, etc. que extreu la draga.

Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector i tant sa Cova des Secret des Moix com sa Dets Ases han donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.

Així domen per acabada la jornada amb la localització de les quatre coves previstes.

veure fotos
fotos

wikilocveure fotos
video                       Trakc

738. Avenc des Colomer

Hora Inicio: 9:30 15 ago. 2020
Hora Fin: 15:20 15 ago. 2020
Distancia recorrida: 2,5 km
Desnivel: 190 m
Aproximación: 20:00
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 116 m
Ganancia Altitud: 190 m
Pérdida Altitud: -201 m
Salto mayor: 10 m
Circular:Si

Material Utilitzat: Cordes 1×40, 1×30, 1×20 m + bagues,cordinos,mosquetons

Rampa de 48 m, 35º

Data: 15.08.2020

Avenc des Colomer

La ruta d’avui es curta, tan sols 2 km, però intensa i de gran bellesa.

Ens situem a l’Urb. de Béns d’Avall ( Sóller), que hi accedim des de la ctra. Ma-10, km -56,950 ( son Bleda), circulem per aquesta estreta carretera, en arribar al primer encreuament girem esquerra ( direcció al restaurant de Bens d’Avall), entrem a la urbanització, en arribar al 2n encreuament tornem prendre esquerra, aviat podrem aparcar a l’esquerra del carrer, uns cent metres abans d’arribar al restaurant. A l’esquerra i a pots metres del cotxe veurem un pal indicador que assenyala Cala Deià, baixem uns escalons i creuem el torrent, girem dreta i continuem pel camí en lleugera baixada, amb el torrent a la nostra dreta. Aviat passarem per davant de la font d’Alconàsser, continuem i abans de la corba sortim del camí per l’esquerra i agafem un tirany que en lleugera pujada ens situarà aviat a la part alta de l‘escar d’en Jeroni.

Estem en el Camí dels Pintors o Camí de Baix. «Un sender prou conegut  pels deianencs i que té uns orígens que es perden dins la història. Segons han recollit alguns estudiosos de la història i la toponímia de Deià, sembla que a començament del segle XV (1402), els jurats de la zona donaren ordre de ressembrar d’argelagues aquella zona per impedir o, com a mínim, fer més difícil, l’entrada dels pirates sarraïns que desembarcàvem en aquell bocí de litoral, quan encara no existia la Torre de Sa Pedrissa (1582), a l’altre extrem de Cala Deià».

Aviat arribem a un primer botador de fusta, senyalitzat amb un cartell. Continuem i travessem el torrent de la Casa Nova, passem per unes barraques i a pocs metres arribem al segon botador de fusta i just darrere  ell tenim la boca d’entrada a aquest impressionant crull que separa el penyal des Colomer o penyal des Llamp.

Ens aturem és aquesta esplanada per berenar i posar-nos l’equipament pel descens.

En acabar, passem a l’altre costat i comencem a muntar l’instal·lació a la soca d’una olivera, i ja ficats dins aquest increïble i impressionant crull, continuem el descens i als 20 m arribem a la reunió on muntem el primer fraccionament. Cal anar amb compte perquè uns dels dos parabolts està en males condicions. Feim el primer ràpel de 5 m i entrem en la part del crull  que més ens crida l’atenció, una recta de 48 m enmig de parets gegantesques en rampa de 35°, en la que s’ha de anar amb cura per la quantitat de pedra solta que té, després gira dreta i entrem a una petita fosqueta. Als 11 m arribem a la segona reunió on feim un altre fraccionament, aquí el ràpel és volat de 10 m amb una amplària de tan sols 1 m a la part més estreta.

Ens deixa dins una cavitat i damunt uns grans blocs de pedra, amb sortida a la mar.

Aquest descens se’ns ha fet curt i el temps ha  passat  volant. Ja ho diuen » lo bo, si breu, dues vegades bo»

Dos de noltros sa queden en el lloc per a després remuntar i plegar cordes i als altres prenem S ( esquerra) per les roques, on aviat pugem damunt la més alta i pel costat més esposat vora la mar iniciem una curta davallada i on s’ens talla el pas, posem una corda per superar l’escaló de tan sols 3 m,  passem a l’altre costat per damunt un tronc blanc i vorera mar arribem a l’ombra d’una roca més plana, on aprofitem per nadar en aquest lloc encisador, i juntar-nos.
En acabar de dinar, nadar…. Uns tornen a la cova per remuntar i els altres iniciem un fort ascens per dins una torrentera plena d’antics pins caiguts,  degut a les fiblades de l’any 2011. A dalt tornem a enllaçar amb el camí dels Pintors o de Baix, on prenem N (esquerra) fins a arribar a la boca de l’avenc    i ajudar als companys que han desmuntat l’instal·lació.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a l’aparcament. Donant per acabat aquesta curta però intensa ruta.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

732. Porto Cristo a Cala Morlanda

Hora Inicio: 9:27 h, 11 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h,  11 jul 2020
Distancia recorrida: 8,09 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m

Circular: Si

Coves Cala Morlanda

Cova de la Figuera

Data: 11.07.2020

Portocristo a cala Morlanda.

Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.

Una ruta costanera més. Avui toca anar de Portocristo fins a Cala Morlanda, pel seu camí anirem localitzant i visitant diferents coves de la zona.

Aparcam els cotxes al final del carrer Cala Petita, a Portocristo.
Agafem un senderó molt definit que pren SE i aviat ens situa vorera de mar, on davallem fins al mar i localitzem la primera cavitat, la cova del Dimoni. Es tracta d’una cova marina, amb sortida al mar, de 47 m de longitud, 2,13 d’amplària i 12 d’altitud, sent el més destacable el seu llac interior, en el que es pot banyar, que comunica amb un sifó a la part exterior.

Remuntam el penya-segat i continuem pel senderó, sempre en la mateixa direcció SE.

Aviat arribem a una petita cala amb una braç que se endinsa dins la mar, on a la seva part més alta podem veure, d’enfora, la construcció  emmurallada. Es tracta del Jaciment arqueològic de sa Ferradura.

«Jaciment arqueològic Sa Ferradura

El jaciment de Sa Ferradura es troba sobre un promontori costaner situat en la costa sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’accedeix a través d’un accés natural estret, defensat per diverses línies emmurallades escalonades. La superior constitueix una muralla considerable, que tanca l’accés a l’assentament. Aquesta formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 metres. Dins del recinte fortificat trobem dues habitacions, en una, que havia de ser un recinte a cel obert es van trobar set llars i en l’altra era una habitació tancada amb porta d’accés.
Per les restes trobades cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, s’ha trobat una agulla però sobretot útils de cuina, peces de ceràmica per a emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb la mar.

Els pobladors d’aquest lloc durant el bronze antic (1.100 – 900 a. C.) van utilitzar Sa Ferradura per a defensar-se de la terra ferma. En l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzava per grans tensions entre els poblats veïns. Aquest context es podria relacionar amb els canvis socials que van conduir a l’aparició de la cultura talaiòtica. » Font: Baleares antigua.

Al vesant S localitzem una instal·lació amb cordes per costejar el penya-segat. Retrocedim, pesem per uns forats de la roca i pugem novament a la part alta i continuem pel senderó.

Continuem vorera mar durant 320 m on localitzem la baixada a la cova des Tabac, desgripem i 11 m E trobem el forat que dona entrada a aquesta petita cova.

Tornem al senderó de dalt i continuem fins arribar a Cala Petita que rodegem   per continuar per l’altre costat.

Després arribem a un petit caló anomenat Racó de s’Homo Mort,  passem per la punta Rase o Morro de na Corb, i als poc temps arribem al Caló d’en Rafelino dins sa mateixa Cala Morlanda, amb les primeres cases.
Abans d’arribar al carrer i a les cases localitzem la Gruta de l’Amo en  Marti, és fàcil perquè té una enorme figuera en el seu interior que sobresurt a l’exterior.
Aquesta cova, de 56 m de llargària per 31 d’amplària i desnivell de 8 m, no tendria gaire atractiu sinó fos perquè es comunica amb el mar, per una gatera aquàtica practicable fins a la sortida de la mar.

Ara tornem enrere, per visitar la cova de la Lluna Plena, poc coneguda i mala de localitzar, però no pel mateix camí fet, sinó que des del mateix caló d’en Rafelino i a prop de la cova de l’Amo en Marti agafarem un altre senderó que surt de la dreta que va paral·lel a un ample camí que dóna accés a uns grans xalets. Al costat d’una corba d’aquest  ample camí ( 28 m) i vora un esbucament de la paret hi ha una enorme mata (lentisco), idò sa cova està enmig d’ella, complicar d’arribar-hi.

A l’entrada de la cova de la LLuna Plena feim una primera lectura de CO₂ i dóna positiu 0,8 %, entram 2 m i una nova lectura dóna 1,7%. Probablement produït per les rels que hi ha i l’alta  humitat de la cova. Decidim no continuar. L’entrada és molt estreta aproximadament 1 m l’entrada de terra i roques no dóna bona  sensació, ja hi férem feines de desobstrucció l’any 2011, i una vegada dins el CO₂  augmentà considerablement  arribant fins al 5%.

Continuem per l’ample camí, anirem passant per davant grans xalets, ve una primera corba a la dreta, una a l’esquerra i un altre a la dreta, 75 m després abandonam el camí botant una paret de partió de l’esquerra, giram 180°, direcció a la mar, i continuem 103 m, botem una paret de partió per damunt uns troncs, continuem SE uns 666 m, quasi paral·lels a la part  de la nostra dreta, passarem molt a prop d’unes cases habitades, el que ens impossibilita anar a visitar la Cova de Cala Petita. Continuem 165 m pel senderó laberíntic fins a arribar al 320 m on hi ha un botador de pedra a una paret de partió, que botem i passem a un camí ample. Continuem pel  camí 231 m i arribem ( esquerra) a la Cova de la Figuera, es fàcil de veure  per què la gran boca està tapada per una gran figuera.

Feim lectures de CO₂ a l’entrada, primera sala, sala de baix, gatera i final donant negatiu.

Les seves dimensions són 173 m de llargària, 872 d’amplària, amb un desnivell de -21 m, superant un recorregut total d’1,300 m

Tornam enrere pel mateix camí fins al botador de pedra, i continuem 591 m pel senderó fins a arribar als primers xalets i al carrer de cala petita, on tenim aparcats els cotxes, algú te més sort  i té aparcat la flamant camper recent estrenada, on na Ana ens convida a unes xandis.

Font consultada: CCM de J. Encinas

fotos

wikiloc
Trakc

727. Cova del Tresor i altres de Cala Figuera

Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020
Distancia recorrida: 4,5 km 
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 135 m
Ganancia Altitud: 120 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 02:25
Tiempo Descenso: 02:17
Circular: Si

Sala de la Platja

Data: 27.06.2020

Coves de Cala Figuera

La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan  referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.

Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències  de colors i tonalitats del fons del mar.

Arribem  als  còdols  de  la cala  i  prenem per  la ribera  del  Maressar           ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.

Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals.
Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.

Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger  Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.

Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva  grandària,  amb  unes  dimensions  de  56 m  de  llargària,  per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.

Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.

Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una  extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.

Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.

En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.

Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

Video

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina