Category Archives: Espeleologia

Hora Inicio: 9:27 h, 11 jul 2020
Hora Fin: 17:32 h,  11 jul 2020
Distancia recorrida: 8,09 Km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 25 m
Ganancia Altitud: 154 m
Pérdida Altitud: -157 m

Circular: Si

Data: 11.07.2020

Portocristo a cala Morlanda.

Cova del Dimoni – Cova del Tabac – Jaciment de sa Ferradura – Gruta de l’Amo en Marti – Cova de sa LLuna Plena – Cova de la Figuera.

Una ruta costanera més. Avui toca anar de Portocristo fins a Cala Morlanda, pel seu camí anirem localitzant i visitant diferents coves de la zona.

Aparcam els cotxes al final del carrer Cala Petita, a Portocristo.
Agafem un senderó molt definit que pren SE i aviat ens situa vorera de mar, on davallem fins al mar i localitzem la primera cavitat, la cova del Dimoni. Es tracta d’una cova marina, amb sortida al mar, de 47 m de longitud, 2,13 d’amplària i 12 d’altitud, sent el més destacable el seu llac interior, en el que es pot banyar, que comunica amb un sifó a la part exterior.

Remuntam el penya-segat i continuem pel senderó, sempre en la mateixa direcció SE.

Aviat arribem a una petita cala amb una braç que se endinsa dins la mar, on a la seva part més alta podem veure, d’enfora, la construcció  emmurallada. Es tracta del Jaciment arqueològic de sa Ferradura.

«Jaciment arqueològic Sa Ferradura

El jaciment de Sa Ferradura es troba sobre un promontori costaner situat en la costa sud-oest de Mallorca, en una zona dominada actualment per formacions vegetals de garriga baixa. S’accedeix a través d’un accés natural estret, defensat per diverses línies emmurallades escalonades. La superior constitueix una muralla considerable, que tanca l’accés a l’assentament. Aquesta formada per dos trams còncaus construïts mitjançant tècnica ciclòpia, units en angle, amb una longitud total d’uns 18 metres. Dins del recinte fortificat trobem dues habitacions, en una, que havia de ser un recinte a cel obert es van trobar set llars i en l’altra era una habitació tancada amb porta d’accés.
Per les restes trobades cal pensar que aquest lloc només s’habitava durant temporades curtes, s’ha trobat una agulla però sobretot útils de cuina, peces de ceràmica per a emmagatzemar aliments i molt poques restes que evidenciïn una relació estreta amb la mar.

Els pobladors d’aquest lloc durant el bronze antic (1.100 – 900 a. C.) van utilitzar Sa Ferradura per a defensar-se de la terra ferma. En l’època en què es va utilitzar el jaciment en la prehistòria es caracteritzava per grans tensions entre els poblats veïns. Aquest context es podria relacionar amb els canvis socials que van conduir a l’aparició de la cultura talaiòtica. » Font: Baleares antigua.

Al vesant S localitzem una instal·lació amb cordes per costejar el penya-segat. Retrocedim, pesem per uns forats de la roca i pugem novament a la part alta i continuem pel senderó.

Continuem vorera mar durant 320 m on localitzem la baixada a la cova des Tabac, desgripem i 11 m E trobem el forat que dona entrada a aquesta petita cova.

Tornem al senderó de dalt i continuem fins arribar a Cala Petita que rodegem   per continuar per l’altre costat.

Després arribem a un petit caló anomenat Racó de s’Homo Mort,  passem per la punta Rase o Morro de na Corb, i als poc temps arribem al Caló d’en Rafelino dins sa mateixa Cala Morlanda, amb les primeres cases.
Abans d’arribar al carrer i a les cases localitzem la Gruta de l’Amo en  Marti, és fàcil perquè té una enorme figuera en el seu interior que sobresurt a l’exterior.
Aquesta cova, de 56 m de llargària per 31 d’amplària i desnivell de 8 m, no tendria gaire atractiu sinó fos perquè es comunica amb el mar, per una gatera aquàtica practicable fins a la sortida de la mar.

Ara tornem enrere, per visitar la cova de la Lluna Plena, poc coneguda i mala de localitzar, però no pel mateix camí fet, sinó que des del mateix caló d’en Rafelino i a prop de la cova de l’Amo en Marti agafarem un altre senderó que surt de la dreta que va paral·lel a un ample camí que dóna accés a uns grans xalets. Al costat d’una corba d’aquest  ample camí ( 28 m) i vora un esbucament de la paret hi ha una enorme mata (lentisco), idò sa cova està enmig d’ella, complicar d’arribar-hi.

A l’entrada de la cova de la LLuna Plena feim una primera lectura de CO₂ i dóna positiu 0,8 %, entram 2 m i una nova lectura dóna 1,7%. Probablement produït per les rels que hi ha i l’alta  humitat de la cova. Decidim no continuar. L’entrada és molt estreta aproximadament 1 m l’entrada de terra i roques no dóna bona  sensació, ja hi férem feines de desobstrucció l’any 2011, i una vegada dins el CO₂  augmentà considerablement  arribant fins al 5%.

Continuem per l’ample camí, anirem passant per davant grans xalets, ve una primera corba a la dreta, una a l’esquerra i un altre a la dreta, 75 m després abandonam el camí botant una paret de partió de l’esquerra, giram 180°, direcció a la mar, i continuem 103 m, botem una paret de partió per damunt uns troncs, continuem SE uns 666 m, quasi paral·lels a la part  de la nostra dreta, passarem molt a prop d’unes cases habitades, el que ens impossibilita anar a visitar la Cova de Cala Petita. Continuem 165 m pel senderó laberíntic fins a arribar al 320 m on hi ha un botador de pedra a una paret de partió, que botem i passem a un camí ample. Continuem pel  camí 231 m i arribem ( esquerra) a la Cova de la Figuera, es fàcil de veure  per què la gran boca està tapada per una gran figuera.

Feim lectures de CO₂ a l’entrada, primera sala, sala de baix, gatera i final donant negatiu.

Les seves dimensions són 173 m de llargària, 872 d’amplària, amb un desnivell de -21 m, superant un recorregut total d’1,300 m

Tornam enrere pel mateix camí fins al botador de pedra, i continuem 591 m pel senderó fins a arribar als primers xalets i al carrer de cala petita, on tenim aparcats els cotxes, algú te més sort  i té aparcat la flamant camper recent estrenada, on na Ana ens convida a unes xandis.

Font consultada: CCM de J. Encinas