Hora Inicio: 10:05 11 dic. 2021 Hora Fin: 16:38 11 dic. 2021 Distancia recorrida: 9,5 km (06:32) Tiempo en movimiento: 02:29 Altura Mínima: 437 m Altura Máxima: 1103 m Ganancia Altitud: 696 m Pérdida Altitud: -715 m Tiempo Ascenso: 03:08 Tiempo Descenso: 03:23
Dalt Pas dels Traidors
Data: 11.12.2021
Puig Tomir pel pas dels Traidors.
L’itinerari de avui comence a l’àrea recreativa de Menut II, a l’altura del quilòmetre 16,400 de la Ma-10. Un cop aparcats els cotxes dins Menut II i situats de cara a la carretera, ens hem de dirigir cap a la dreta per anar a cercar un pont. Passan per davall del pont a l’altre costat de la carretera. Agafem el camí ample de l’esquerra, és l’inici del camí de la Coma de Binifaldó.
El camí arriba a una bifurcació on veurem la font de la Coma de Binifaldó. Ës un exemple de font de mina, una galeria de captació d’aigua que té el seu origen en els qanats construits pels musulmans que visqueren en aquestes terres en temps de l’antiga Mayürqa. El topònim Binifaldó marca clarament l’existència d’una alqueria islàmica, si en atenem al prefix àrab bini-, La seva etimologia seria Beni Haldun,’fills de Haldun’.
A l’esquerra veurem el petit refugi de la Coma de Binifaldó de tans sols 12 m². Continuem pel camí fins enllaçar alb el GR-221, on contionuarem per la dreta, passarem per davant l’alzina d’en Pere, arbre catalogat a l’any 1992, que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat estimada d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.
Arribem a les cases de Binifaldó, continuem en lleuger ascens pel camí asfaltat. Just deixa’m les cases veurem a ma esquerra una paret de partió, 30 m més avant es el moment d’abandonar l’asfalt i començar a pujar, direcció E, per dins l’alzinar paralels a la paret que tenim a l’esquerra. O farem per una ampla coma fins a sortir de l’alzinar i topar amb una rosseguera que en veure una paret de pedra que té enmig l’abandonarem girant SE (dreta), però sempre en ascens. Per continuar E l’ascens per l’esquerra de la rosseguera, veurem poques fites.
Si ens aturem i donam un cop d’ull enrere podrem contemplar una extraordinària panoràmica i veure’m que estem a la perpendicular de les cases de Binifaldó.
Aviat arribem al «final» de la canal de Binifaldó amb una paret rocosa de pots metres que aurem d’escalar ( fàcil ), i una vegada superat aquest ressalt continuem entre carritxeres per la canal de Binifaldó amb lleugera desviació a l’esquerra. Superam un petit espoló i entrem a la part de dalt de dins un altre canal amb una rosseguera. Aquí ja veim la propera canal o xemeneia per la qual hem d’ascendir, la reconexerem pel ninot que té a la part alta, és bastant vertical, però en cap moment hem de fer cap maniobra técnica important. El càrritx ens ho facilita bastant.
Ja estem en el pas dels Traidors, amb sortida a dalt per un pas natural entre dues penyes. Nom que rep per una feta dels amics de Racons de Tramuntana.
Continuem caminant i ascendit direcció E, enllaçant amb les fites que pugen del pas de sa Paret. Aviat ens situem a la part alta del massís que forma la muntanya del Tomir. Continuem N, fins a culminar el seu cim de 1.103 m d’altitud.
El descens previst era pel pas d’en Reynes, que canviarem per fer-lo per la ruta tradicional. Perquè aquest pas ja ho havíem fet tots, i, en canvi, en Tomeu no havia anat mai per la ruta tradicional i perquè també varem perdé molt de temps en trobar la carretera tallada a Caimari i vàrem haver de tornar enrere i d’anar a donar sa volta per Pollença…
Hora Inicio: 9:38 4 dic. 2021 Hora Fin: 17:23 4 dic. 2021 Distancia recorrida: 13 km (07:44) Tiempo en movimiento: 02:31 Altura Mínima: 640 m Altura Máxima: 1212 m Ganancia Altitud: 776 m Pérdida Altitud: -759 m Tiempo Ascenso: 04:00 Tiempo Descenso: 03:42
Data: 4.12.2021
Puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i tornada per la cisterna de ses Bassetes ( es Cisternó ).
La ruta d’avui es tracta de pujar al puig de ses Bassetes pel comellar des Prat i coll de n’Argentó i davallar per la cara SO i el pla des Cisternó fin a la canaleta de Massanella.
Comencem a caminar des de l’àrea recreativa des sa font de Noguer, que per cert brolla amb abundància. Agafem el GR-221, que acompanya a sa canonada d’Emaya un bon tram. Deixam la canonada just en un pont i una barrera metàl·lica continuem pel GR-221.
Quatre-cents metres més envant arribem al coll dels Coloms, amb un pal indicador de sa pujada al puig de Tossals d’1,118 m i que deixem enrere. Després d’altres quatre-cents mestres més arriben al desviament a la font des Prat, que agafem per berenar a la font. En acabar creuam el torrent i connecta’m amb l’altre variant del GR-221 que passa pel comellar des Prat, on s’inicia una mitja/forta pujada. Als mil quatre-cents metres arribem a la font des Tudó, un broll que surt a sa vorera des mateix camí i que li han fet un poc de coberta de pedres. Quinze metres més amunt arribem a la font de ses Tosses d’en Gallina,«Datada ja el 1633 té aquest nom per haver estat feta per Jaume Martorell ‘Gallina’ de Selva. Es tracta d’un broll que surt espontàniament del sòl creant una petita bassa coberta per una estructura feta de pedra seca. Immediatament, deixa l’aigua a través d’una regata a una pica d’abeurar en forma rectangular feta també de pedra i referida de ciment. Sol donar aigua tot l’any, però sembla que en els últims temps ha minvat bastant», text de les Fonts de Tramuntana. Totes les fonts que anem trobant brollen amb abundància, per tot cor aigua.
Després de mil tres-cents metres des de la font en una corba de 90° i una balisa, sortim del GR per agafar un tirany que puja pujar al puig de Massanella d’1,365 m o al puig de ses Bassetes d’1,212 m a través del coll de n’Argentó. El nostre és aquest darrer puig.
Assolim cim sense dificultats encara que la boira no ajuda a gaudir de les panoràmiques.
Després de descansar i de dinar, continuem la nostra ruta per la carena direcció S. En arribar a la cota 1,020 i passat un tancat de pedra ( dreta), iniciem el descens SE, per després continuar S per un complicat terreny rocós fins a una zona més planera, amb bastantes sitges, on localitzarem el cisternó o cisterna de ses Bassetes, una antiga cisterna amb coll rodó de només d’ùn metre de diàmetre, damunt una plataforma o base de pedra. La cisterna està plena fins el coll. Segons en Miquel Martorell, al seu llibre FITES I FETES, l’any 1997 hi va veure, al coll de la cisterna, l’escrit «Cisterna de ses Bassetes, año Santó 1950». Avui encara es pot intuir una part d’aquest escrit, però el coll està mal menat i les pedres cauen amb facilitat. Continua’m davallant direcció S per una coma, per després variar a SO fins enllaçar amb la canaleta de Massanella.
Continuem per la canaleta direcció O, passem pels arcs i en un no res arribem al pontet de fusta que ens ajuda a creuar el torrent des Prat que davalla ben alegre.
En llacem amb el GR i no abandonem fins a arribar a la font des Noguer, donant per acabada aquesta interessant ruta.
Hora Inicio: 9:53 27 nov. 2021 Hora Fin: 17:10 27 nov. 2021 Distancia recorrida: 10 km Altura Mínima: 575 m Altura Máxima: 1129 m Ganancia Altitud: 718 m Pérdida Altitud: -676 m Tiempo Ascenso: 04:27 Tiempo Descenso: 02:45
empleo de manosCorrador Nord del Puig d’en Galileu
Data: 27.11.2021
Corredor Nord del Puig d’en Galileu i pas de son Nebot
En la ruta d’avui anem a pujar per una espectacular canal situada a la cara nord del puig d’en Galileu, 1.181m (La canal nord), on haurem d’usar en algunes ocasions les mans per progressar, i baixarem pel pas de Son Nebot, un inclinat descens travessant un bonic alzinar. Aquesta ruta la vàrem fer l’any 2016, però ara la modifiquem a la part final per fer-la circular.
Ens dirigim a la urbanització de Son Massip, i just a l’entrada aparquem a una zona acondicionada, ja que no deixen entrar amb els cotxes. Seguim a peu la carretera en ascens, prenem una primera corba a l’esquerra i una altra a la dreta, just després d’aquesta trobem l’entrada i inici del GR.
Una vegada caminant, just en la corba veurem el cartell indicador de ses voltes d’en Galileu, de moment ho seguim uns metres que ens condueix fins al GR-221, que prenem a la nostra dreta, com si anéssim a les Voltes d’en Galileu. Està tot ben indicat amb pals.
Només hem de circular pel GR prop de 500 m, ho abandonem a la nostra esquerra, al costat d’una sitja i seguim ascendint direcció ES.
Consisteix a anar ascendint faldejant al Galileu buscant l’inici del corredor nord.
Pugem travessant l’alzinar. Travessem una rosseguera. Després de la rosseguera seguim en ascens de nou per l’alzinar, i tan sols uns 400 m des que abandonem el GR si mirem a dalt veurem una gran alzina, i després d’ella una gran canal que ascendeix «a la directa», el corredor nord.
Hem de seguir la canal en ascens directe, no és difícil equivocar-se, ja que està molt ben definida, en alguns punts hem d’utilitzar les mans, però no té massa dificultat si està a xuta, però avui no és el cas, ha plogut i ens cau una bona calabruixada… el fred és intens, el terreny està relliscós i les roques inestables…
Una vegada a dalt arribem a una zona molt més oberta, iniciem un suau ascens a la nostra dreta, en uns metres arribem al cim del Puig d’en Galileu., 1.181 m.
Sortim del cim direcció Oest, en tan sols 350 m arribem de nou al GR 221. Continuem pel GR i ho abandonem 700 m més tard, seguint el cartell indicador cap a ses cases de neu. Deixem enrere les cases de neu en direcció Oest. Seguim per la part alta direcció NO.
A la nostra esquerra mes a baix veiem un arbre, que marca el punt per baixar al torrent que ens porta fins al Salt des Pixarell, un salt completament vertical de 144 m.
En arribar a l’arbre solitari girem direcció Nord, en descens, arribarem a un collet pel qual hem de tornar a pujar. Baixem al collet i tornem a pujar. Una vegada a dalt arribem al Puig de Son Nebot de 1022 m d’altura.
Descendim amb el penya-segat a la nostra dreta en direcció Nord i de seguida veurem el començament del pas d’Escorca, que no baixem en aquesta ocasió. Girem a l’esquerra direcció Oest, en descens, cap a un sortint que veiem, just al començament del sortint tenim el pas de Son Nebot a la nostra dreta.
El pas consisteix en un descens direcció Nord bastant inclinat travessant un alzinar, fins a arribar al seu final, a una gran sitja, i enfront d’uns terrenys de conrreu. Seguim direcció Nord ( dreta )sense desviar-nos fins a donar amb un camí que seguim a la dreta. Seguim aquest cami i al cap d’1 km i ho abandonem per un altre camí menys definit que sorgeix a la nostra esquerra.
Ho seguim en descens i en pocs metres veurem una canonada que circula paral·lela al camí, i que ve de sa Font Nova, la seguim ( dreta) fins a arribar a sa font, que brolla en abundància. La sèquia o canonada té 580 metres de recorregut en línia recta fins a s’albelló arran de carretera per acabar dins un safareig creuant aquella per davall s’asfalt. A la seva dreta, si la mirem de front és a l’esquerra, té un tirany en lleugera pujada que agafarem, un recorregut encisador. Arribarem a una reixa amb portell tancat. La salvem i continuem pel tirany que sa transforma en pista de carboners, arribarem a un primer encreuament, amb una creu de ferro, agafem la pista de la dreta. En el següent encreuament continuem recte. En el següent continuem per l’esquerra. En el següent també a l’esquerra. Arribarem a un tancat de reixa, que la seguirem dreta fins a arribar un esbaldrec que ens permet passar i salvar el tancat. Entrem a la finca pública i continuem E fins a enllaçar amb el GR. Des d’on continuem fins a la Urb. de son Massip.
Hora Inicio: 10:07 20 nov. 2021 Hora Fin: 15:25 20 nov. 2021 Distancia recorrida: 2,2 km (05:18) Tiempo en movimiento: 01:48 Altura Mínima: -20 m Altura Máxima: 182 m Ganancia Altitud: 196 m Pérdida Altitud: -194 m Tiempo Ascenso: 01:56 Tiempo Descenso: 03:21
Material utilitzat: Cordes 2 x 20 m, 4 cintes, mosquetons
empleo frontalCova de sa Punta d’en Tomàs
Data: 20.11.2021
Cova de sa Punta d’en Tomàs
A la fí un dissabte que no plou, encara que ho ha intentat… Ens dirigim cap a la península de Formentor fins al mirador des Racó des Xot.
Iniciem el descens direcció NO, fins a un primer mirador natural sobre cala Figuera, continuem N en fort desnivell per la creta fins a un grup de pins, un bon lloc per descansar, berenar i admirar tanta bellesa. Continuem un proper tram i ho podem fer per la cresta per després baixar per una xemeneia o bé continuem uns metres mes avall, salvant la cresta i la xemeneia, i on podrem visitar la cova des Jeure, hàbitat evident de les cabres. Continuem fins a un segon redol de pins, concretament dos enormes pins. Aquest punt es important perquè ens marca la vertiginosa davallada pels espadats. Un bon lloc per posar-nos l’equipament de descens.
Iniciem la forta davallada pel mig dels dos pins, just arribar a uns blocs de roques continuem el descens girant SO ( esquerra) fins a una gran mata. Pareix que no té sortida, però si ens fitxem bé veure que per l’esquerra hi ha una estreta però curta cornisa penjada a l’abisme.
Podem instal·lar un passamà, sobretot, si la roca està banyada. Al final de la cornisa girarem i pujarem un metre fins a un altre mata, des d’aquí ja podem veure la gran boca de la cova de sa Punta d’en Tomàs. Aquí instal·larem una reunió bé a la soca de la mata o a unes roques, en tal cas sempre ens assegurarem que les roques són estables, sobretot després de pluges. Munten la reunió i amb una corda de 20 m podrem rapelar la rampa fins a l’entrada a la cova de sa Punta d’en Tomàs.
Una vegada dins la cavitat, en crida l’atenció la seva grandesa i la forma de tub. Iniciem el descens en fort pendent fins a una primera sala, després passem a una segona sala amb maques i variades formacions, a l’esquerra s’obri un pas que dona accés a un gran pou de 17 m que marca el final de la cavitat.
Iniciem el retorn remuntant la rampa, desmunta’m les instal·lacions i en un no res som baix el dos pins de dalt. Una bona hora per dinar i fer un cafetet que ha preparat un company.
Deixam tot l’equipament i crestejam el més a prop possible del penya-segat, arribarem al punt més delicat i vertiginós on es veu és buit davall els nostres peus, ho superem amb seny i continuem el descens per terreny molt incòmode fins a arribar a la Punta d’en Tomàs.
La tornada no la feim per la cresta sinó que a mig nivell entre pins i en lleugera/mitja pujada arribarem on em deixat les motxilles.
Ara ja només queden els darrers metres més feixuts fins a arribar al cotxe.
Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat negatiu.
Hora Inicio: 9,50 h Hora Fin: 6,10 h Distancia recorrida: 6,09 km Tiempo en movimiento: – Altura Mínima: 0,5 m Altura Máxima: 150m Ganancia Altitud: 536 Pérdida Altitud: -586 Tiempo Ascenso: – Bot mes Alt: 38 m Material utilitzar: Cordes 1 x 60, 3 x 50, 1×40 m. Circular: Si
Data: 15.05.2021
Cova Troneta ó Aragonés
Punta de la Salada, de la Troneta o del Morro del Penyal. Cova de l’Aragonés o de la Troneta.
Comencem a les cases de Bòquer, a l’extrem de la Serra del Cavall Bernat, prenem direcció a sa cala que no hi arribarem, ja que abans de descendir ens desviarem cap al costaner esquerra per guanyar mitja altura i caminar fins a la Punta, passarem per davant unes espectaculars balmes per un terreny realment rocós i desèrtic. Just passat la darrera gran balma comencen les estaques de ferro que ens guiaran fins a la punta de la Salada o Troneta, millor dit, de el que queda de sa Punta i si no mirau aquesta meravellosa descripció que fan a Taponimiademallorca.net i que reprodueix aquí:
«Próxima voladura de «Punta Troneta».
Los beneficios que aportará a Mallorca son incalculables. Muchos campos de Pollensa y la Puebla producirán el triple que en la actualidad.
40 toneladas de pólvora harán volar 66.000 metros cúbicos de rocas. Interesantes manifestaciones del Ingeniero don Benjamín Llorca, Teniente Coronel de Aviación.»
Aquest era el titular destacat, amb grans lletres de color vermell, de la portada del diari Baleares del diumenge 7 d’agost de 1949. Segons s’afirmava en el text, la Falange, sensible a les queixes del camp mallorquí, havia decidit actuar per minvar les pèrdues en les collites que provocava la sal marina al nord de l’illa. Aquesta sal entrava per cala Bóquer, i era aixecada quan els temporals de mestral impactaven contra l’extrem de la serra del Cavall Bernat. Per aquest motiu aquesta punta, la Troneta, era coneguda també amb el nom de punta de la Salada.
Es tractava de dinamitar la punta per tal de deixar lliure el pas de les ones i evitar així l’aixecament de la sal. A més dels beneficis econòmics l’acció suposava una bona oportunitat per a muntar una operació de propaganda pel règim franquista. La lectura era clara: ni els penyals més imponents constituïen un obstacle per al seu progrés i la destrucció era el destí que podien esperar tots els enemics.
Sota els auspicis del governador civil i cap provincial de la Falange, José Manuel Pardo de Santayana Suárez, les autoritats militars havien elaborat el projecte i dirigit les operacions, mentre que un contractista civil pollencí, en Joan Riusech, havia estat l’encarregat de dur a terme les obres. Durant mesos havien estat excavades tres galeries mitjançant l’ús de compressors i de martells mecànics. Vint obrers, en torns de cinc hores, s’havien dedicat a l’excavació i posteriorment al transport i la col.locació de la dinamita. Per acabar les tasques els explosius havien estat comprimits amb 8.000 sacs d’arena per tal de maximitzar l’ona expansiva. La crònica diu que els sacs foren «cedidos gentilment por los alcaldes de la Puebla y Pollença», els municipis que teòricament més se’n beneficiarien de l’actuació.
I a la fi arribà el dia marcat per a la voladura, el dimecres 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. Fou declarada com a zona de perill l’àrea compresa dintre d’un radi de cinc quilómetres des de la punta i un tram de la carretera de Formentor i s’assenyalà com a millor lloc d’observació la talaia d’Albercuix. Allà s’havia concentrat des de bon matí un multitud variopinta desitjosa de contemplar l’espectacle anunciat. També hi eren presents les autoritats civils i militars.
Finalment enmig d’una calor sufocant, a la una del migdia, els quatre militars que quedaven a cala Bóquer activaren el detonador elèctric. El periodista ens descriu l’explosió: «Unos segundos formidables en intensidad, y enseguida una enorme mancha turquesa sobre el mar. Una mancha que se va ensanchando y que cambia milagrosamente de colorido. Ni espectaculares columnas que se elevan al cielo, ni trepidaciones imponentes.» I extreu paral.lelismes amb les imatges bèliques viscudes a la guerra civil. «La elemental asociación de ideas nos lleva a los días inolvidables de las sierras de Pandols y Caballs durante nuestra guerra».
Les autoritats s’apressaren a declarar l’èxit de l’operació i ho celebraren amb un gran dinar a la cala de Sant Vicenç. Malgrat aquestes celebracions desconeixem si efectivament es produí alguna millora apreciable en la collita dels camps pollencins i poblers. Ho dubtam en base a la comparació entre les fotografies antigues i modernes, de les quals es dedueix que al morro del Penyal els militars només li feren pessigolles. En tot cas com a testimoni d’aquells fets ens queda una punta escapçada i la filera d’estaques de ferro emprades per assegurar el trànsit dels treballadors i que avui en dia guien als excursionistes cap a la Cova de l’Aragonés.
NOTA:Morro del Penyal és el nom que dóna el cardenal Despuig a la punta Troneta. La seva forma, un penyal allargat que s’endinsa a la mar, fa pensar que el nom és una referència metafòrica a la trona, cadafal destinat a les autoritats i especialment el lloc de l’església des d’on els capellans feien les seves prèdiques. Les estaques de ferro de la punta no tenen res a veure amb el contraban perquè els contrabandistes mai deixen un rastre permanent del seu pas. Ni els d’abans ni els d’ara. ACTUALITZACIÓ (28/1/13): la voladura de la punta Troneta tengué un ressò d’àmbit nacional i fou tema per als rudimentaris informatius audiovisuals de l’època.
Tornem a lo nostro, per iniciar el descens per les estaques de ferro i per fer el primer tram sense dificultat col·loquem un cordino com a passamans de 40 m. que ens du a un replà que val la pena quedar-s’hi un bon rato per gaudir del paisatge.
Tot seguit comence els descens mes vertical, on posem com a passamans una corda de 60 m just al final de la corda tenim a l’esquerra l’inici del descens a la Cova de l’Aragonés ó de la Troneta que farem d’aquí una estona. Ara prosseguim pel passamans unim una corda de 40 m. a la de 60 m. que tenim posada, a les estaques, que ens arribarà quasi a dalt de la punta, aquí, posem una altra corda de 40 m. (ultima «piqueta»,) que rapelam, per l’esquerra mirant cap al Colomer i en diagonal ens ajudarà a superar dues petites balconades on arribem a la part més extrema de la Punta Troneta. Baixerm a nivell de mar.
Anem ara pel segon objectiu la Cova de l’Aragonès ó de la Troneta , tornem enrere, a la capçalera del ràpel per davallar a la Cova. Muntem una corta de 50 m, ( sobren uns 10 m) fent un passamà des d’un pont de roca fins a la reunió de dos químics, baixem 3 m i muntem un primer fraccionament a una placa, anirem baixant fins localitzar, a la nostra dreta, una segona placa, continuem fins a una tercera i quarta placa, sempre a la nostra dreta i anem fent els fraccionaments, fins arribar a baix, arribem just damunt un túnel amb sortida a la mar, des d’on iniciem la pujada a la cova per la part esquerra, molt evident, la cova de l’Aragonés ó de la Troneta es d’enormes dimensions, de fins a 60 m d’altura, amb un terreny en fort desnivell. A la part més fonda hi ha degotissos i alguna formació estalagmítica. Després de descansar i admirar l’entorn iniciem l’ascens fent els fraccionament abans instal.lats.
A dalt recuperem forces i prosseguim l’ascens amb la dura feina d’anar desmuntant i recuperant les cordes utilitzades.
La tornada la feim pel mateix camí fins a la gran balma, i continuem per l’altiplà, seguint el tirany, que molt poc a poc, ens farà perdre altura, deixant enrrera la cala, fins enllaça amb un dels molts caminois que ha anat fent l’escorrentia de l’aigua, per enllaça amb l’ampla camí fins a les cases de Bóquer. Passem per la Font de Bóquer ó des Sementer.
Arribats als cotxes i prenem carretera cap a Pollença a fer unes bones xandis, que ja anyoravem.
Hora Inicio: 9:12 8 may. 2021 Hora Fin: 17:00 8 may. 2021 Distancia recorrida: 7,6 km (07:47) Tiempo en movimiento: 06:12 Altura Mínima: 105 m Altura Máxima: 355 m Ganancia Altitud: 370 m Pérdida Altitud: -372 m Tiempo Ascenso: 01:33 Bot mes Alt: 28 m Material utilitzar: Cordes 2 x 20 i 2 x 30 m. Circular: Si
Data: 8.05.2021
OLYMPUS DIGITAL CAMERAArista Sud.
Rapelant l’arista sud del puig de ses Bruixes. Sleepy Hollow
La serra de Galdent és una cadena de muntanyes del Massís de Randa que està situada entre els termes municipals de Llucmajor i d’Algaida. Els accidents més destacats són el puig de Galdent o puig de Son Roig al ponent, el puig d’en Claret situat al centre i el puig de les Bruixes de 355 m al llevant. La serra pren el nom de la possessió llucmajorera de Galdent. Hi ha diverses coves als dos vessants de la muntanya. A la banda de Llucmajor hi ha les conegudes coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora
«El meu padrí deia que fins no fa molt encara hi havia gent al poble que creia que les bruixes encara habitaven les coves. Conten que un vespre d´hivern, l’enterrador de Llucmajor que duia a enterrar un mort al cementiri amb el seu carro va notar que qualcú li estirava l’abric pel darrera. Es va espantar tant que partí escapat . L’endemà trobaren l’abric penjat a les branques d’un ametler. Les branques de l’arbre mogudes pel vent feren la feina de les bruixes. I abans de començar amb la nostra ruta, també heu de saber que fa molts d´anys, quan encara existien els gegants, el pla de Mallorca era ben pla, no hi havia cap serralada. A les platges de l’Alger hi vivia un gegant enorme i molt bon al·lot que sempre somniava en viatjar. Cada dia escoltava les històries dels viatges que feien els pescadors arreu del Mediterrani i es posava molt trist perquè sabia que la seva gran estatura no el permetria mai visitar els llocs més bonics que envoltava la seva mar. Un dels seus somnis era poder viatjar a Mallorca. Li havien contat que l´illa era plena de pinars, de platges amb aigües transparents i que hi havia una serra ben escarpada. Un dia, envaït per la tristesa de no poder viatjar, uns pescadors van tenir una gran idea. Li fermaren una de les seves barques a cada peu i l’estiraren mar endins. El gegant sabia que el viatge era llarg i que potser no tornaria, així que va agafar una senalla plena de terra per no oblidar-se mai de la seva pàtria i se l’emportà damunt el cap. Quan arribaren a Cabrera, els dos patrons no es posaren d’acord i un partí cap un costat de l’illa i l’altre cap a l’altra costat. El gegant, encara que tenia les cames ben llargues, no aguantà l’equilibri i caigué per endavant. Pegà de nassos a prop de Cala Pi -encara hi podeu veure el pou que va fer amb el nas- i la senalla tombà tota la terra darrera el llogaret de Randa, formant el Puig de Randa. Diuen que la Font de la Vila, dins Son Reus, va néixer de la suor que li regalimava del front.«
Què faríem sense ses llegendes……
Segons Cosme Aguiló«El puig de ses Bruixes era conegut en el segle XV amb el nom de puig de na Santjoana. Sembla que és la mateixa muntanya que en el segle XVII apareix amb el nom de puig Agut [o puig Agut de Ferrutxelles]». L’anomenat abans puig de Sant Joan i puig Agut de Ferrutxelles i documentat el 1332, fa partió dels termes d’Algaida i Llucmajor.
Sa Sopegada des Gegant Entre Llucmajor i Algaida hi ha un serrat de muntanyoles que pren cap a Ciutat, i dins sa possessió de Galdent forma una cresta que fa una endinsada seca, com una osca, d’una vintena de pams. De Llucmajor es veu de lo més bé. Sabeu com es va fer aquesta osca? Conten que va esser que un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera. Un dia s’apedregaven i es tiraven unes rocasses com un parell de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquitllada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant. (Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)
La ruta:
Abans d’iniciar el descens, convé assegurar-se de qué no s’está utilitzan la via per part dels escaladors.
Arribarem al cementiri de Llucmajor pel camí de Galdent, a la part final al devora del tanatori trobem un ample aparcament on podrem deixar els cotxes. Ho podríem fer més envant i estalviar-nos 1,5 km, però com la ruta d’avui és «curta» decidim caminar.
Prenem Nord pel camí de Galdent, deixam a la dreta el camí de Buniferri. En aquest encreuament hi ha lloc per dos o trés cotxes. Continuem fins al proper encreuament amb el camí de Ferrutxelles que agafem ( dreta), fins a l’encreuament amb el camí des Puig, que agafem (esquerra). Ja fa un bon rato que tenim al davant nostre la curiosa muntanya de ses Bruixes. Abans d’arribar al final d’aquest camí, que s’ha acaba a unes cases, veure’m a la dreta l’inici d’un tirany, és que ens portará a les muntanyes de Galdent. Es tracta d’un tirany prou definit i que no presenta cap dificultat. L’ascens és curt, però intens, al començament passarem per davant les restes d’un porxo (esquerra), és el punt per on sortirem una vegada rapelat, Continuem pujant fins a dalt del coll, on girem Oest (dreta), per anar enfilant la cresta del Puig de ses Bruixes.
En arribar al final de la cresta, la part més alta, aprofitem per descansar i menjar alguna coseta i admirar l’impressionant paisatge del pla, amb Cabrera inclòs. Un lloc on te fa pensar amb les llegendes de gegants. Ens situem a l»extrem més al Sud, amb una petita desgrimpada i pugem damunt una roca rodona, justi als peus tenim les primeres plaques amb parabolts que utilitzarem per rapelar tota l’arista descendent.
Es tracta de la via d’escalada «Sleepy Hollow» que arriba fins a una 6a, amb un desnivell de 160 m, molt ben equipada amb ancoratges nous. No descriuré el descens perquè depèn de les cordes que utilitzem, perquè segons de la seva llargària podrem fer uns llargs o altres. Només cal tenir en compte que el darrer ràpel és de 28 m. Noltros utilitzarem cordes de 2 x 30 i 2 x 20 m.
Per arribar al darrer bot, cal superar una encletxa que separa els dos blocs. Situats damunt l’espero trobarem dues plaques. Rapelarem, SE, fins a una cornisa a 8 m, que es veu perfectament des de dalt. Al costat i una mica amagada trobem l’ancoratge amb un petit passamà, Un lloc on no hi cap massa gent ( dues o tres persones), amb el ferm amb pendent, el que ens fa prendre totes les mesures. Rapelarem els darrers 28 m i arribem abaix. Si volguéssim rapelar SO directe des de dat l’espero necessitaríem una corda de 40 m.
Acabat el descens prenem direcció O, sense tirany visible, fins a arribar a una paret de partió que traspassem i als pocs metres arribem al tirany pel qual hem passat al matí, just al costat del porxo esbucat.
Reprenem la pujada fins a arribar novament al coll, però ara prenem sentit contrari abans, direcció NO, per a prosseguir la ruta per la carena.
Caminam per un espès bosc d’ullastres que s’estén pel puig d’en Claret o de sa Sopegada des Gegant (378 m). També anomenat d’en Rectoria. Una curiositat que tenen dos dels puigs d’aquesta serra, és la de tenir dos o tres noms, depenent del vessant que mirin.
En arribar al crull de la Sopegada del Gegant, la traspassem i iniciem un descens per un tirany definit. Arribarem a un primer encreuament que obviem i prenem esquerra, arribem a un segon encreuament que també prenem esquerra, un antic camí de carro, que ens portarà fins a les pedreres o coves de Galdent, que foren amagatall de bandolers com en Joan Puig Durí. Actualment, s’hi ha instal·lat un restaurant. També va existir una explotació de pedreres de marès iniciada a l’edat mitjana i els recursos extrets s’aprofitaren per construir edificis religiosos i civils. A l’entrada o a l’interior de les coves, si hi podem accedir, llegirem diferents fragments d’Els alicorns i Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer i Manila i de Miracle a Llucmajor i La malcontenta, de Sebastià Alzamora.
De vegades els mites i les llegendes caiguts en l’oblit ressusciten. Els fets llunyans en el temps, sovint arrelats només en la memòria oral, necessiten noves maneres d’arribar al públic contemporani. I això ha passat aquest estiu amb un dels bandolers de més anomenada de Mallorca, Joan Puig, conegut pel malnom de ‘Durí’.
Joan Puig «Durí» va néixer a Llucmajor el 1802, i quan va ser prou gran va començar a fer de bandoler per tot el Migjorn de Mallorca, especialment als termes municipals de Llucmajor i Algaida. En Durí és recordat per la memòria popular com un assassí sense entranyes. Encara avui esmentar-ne el nom fa por a la gent gran. De fet, encara corre la dita ‘Barrau bé la porta, que no entri en Durí’. Les autoritats de l’illa posaren preu al seu cap i fou pres, però va fugir ben prest de la presó, cosa que el convertí en un indomable llegendari. Quan li demanaren per què havia fugit va dir: ‘La presó no compta amb les condicions establertes a la constitució.’ Una vida de trabuc, punyalada, cavall quan hi havia sort, cametes ajudeu-me quan no n’hi havia i sol i serena, havia d’acabar de la pitjor manera. Conten que en Bartomeu Fullana, ‘Fullaní’, un dels homes de la seva banda, nascut a Algaida, el més jove i possiblement aquell que resistia pitjor les inclemències i la duresa de la vida de bandoler, va trair-lo. I el cas és que Joan Puig i més membres de la tropa varen ser executats a Palma l’hivern del 1829. La pena per als assassins fou la de morir penjats a la forca. Si voleu saber més d’aquesta interessant història podeu fer-ho aquí (https://www.vilaweb.cat/noticies/la-resurreccio-del-bandoler-mes-temible/)
Hora Inicio: 9:31 27 mar. 2021 Hora Fin: 16:50 27 mar. 2021 Distancia recorrida: 10 km (07:19) Tiempo en movimiento: 04:25 Altura Mínima: 524 m Altura Máxima: 920 m Ganancia Altitud: 723 m Pérdida Altitud: -711 m Tiempo Ascenso: 04:03 Tiempo Descenso: 03:07
Circular: SI
Data: 28.03.2021
Cinglera des Verger
Ses Tanques de l’Ofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra. Pas de ses Tanques del’Ofre o de sa Bomba. Pous de Neu de Binimorat.
Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè v
La ruta d’avui recorre per la cinglera dels penya-segats que pengen damunt la font i torrent des Verger i del barranc de Biniaraix. Un itinerari espectacular, per les Tanques de Lofre“Les tanques, com diu el seu nom, feien la funció de tanca, ja que forma un tancat natural, on en temps de l’amo en Jaume, i encara ara, les ovelles hi pasturen lliurament, però possiblement temps enrere hi tancaven les ovelles segons convenia, ja que hi ha una paret que tanca aquest cingle, i així podien tenir el bestiar controlat. Des de temps immemorials, els cingles han estat un lloc fresc, on el menjar s’hi aguanta més que a altres indrets, i el bestiar ho sap». (Miquel Martorell, 2019). “
Comencem a caminar des de la boca -NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Passem la carretera Ma-10 fins a una barrera metàl·lica fent servir un botador i entrem a la coma de Son Torrella, fent servir, primer una pista i després un tirany fins al coll de ses Solanes, tancat amb una paret de partió. Deixam a la dreta el Portell de sa Costa i el Pas de na Martorella.
Travessem la paret i baixem direcció sud-est per la base de les penyes de cota 974 m.
Superam un petit esperó, ja podem veure la roca o petit ninot que por el pas de s’Encletxa i continuem baixant mantenint la mateixa direcció SE. Llavors, tornem a pujar en diagonal esquerra, superant el fort desnivell, fins arribar a l’esquerda a la roca, per una cornisa carritxera, fins a arribar enmig de les penyes que forma el pas de s’Encletxa. Superat el pas vorejam el penya-segat uns vint metres i trobem un altre pas el pas de sa Pedra Encletxada, no tan fàcil com l’altre. Continuem fins a veure una paret seca que no hem de traspassar. Girarem dreta en forta pendent.
Passarem per dalt d’una petita coveta que dins té continuïtat i que sembla ser l’avenc del Crull Punta de sa Paret, continuem descendint per un terreny no faci’l, per la gravilla fins a arribar a la part més estreta i vertical, es el pas de sa Cabra, que per continuar haurem de superar un escaló d’1,5 m sense problema gràcies a una cadeneta i una corda que hi ha posada a un petit pont de roca. Abans es feia servir un fil ferro, del que encara en queda un tros. Continuem per aquest autèntic terreny muntanyenc de gran bellesa, mantenint sempre la mateixa direcció i ara ja sense perdre cota.
Passarem per davant ( esquerra) de l’avenc Penjat de -00 m. Continuem mantenint sempre l’orientació sud-oest, vorejant les altes penyes fins a arribar a un esperó. Convé aturar-nos per veure a dalt un crull, que si hi pujam veure’m que travessa en forta pendent la muntanya. Baixa’m i continuem donant la volta a l’esperó i prenem direcció sud-est, i a dalt a l’esquerra veure’m una gran boca, és la cova que comunica amb el crull que hem vist abans, hi puja’m amb un grimpada i veim el crull des de baix. Baixam i ens situem a una coma ascendent.
Iniciem la forta ascensió per dins la coma, ja veurem la primera tanca. Es una coma bífida que només començar es divideix en dues, la més evident la de l’esquerra que puja fins als Camins Nous i després fins al Coll de l’Ofre, la segona més curta i estreta. A la dreta i baix el penyal podem veure un projecti’l de las Guerra Civil, probablement d’artilleria, utilitzats com a perforants, antiaeris, de metralla, etc.. Pel seu estat no creim que es tracti d’un UXO (Unexploded Ordnance).
Continuem l’ascensió que anirà girant Sud-est (dreta), fins a arribar a dalt, on hi ha un mirador natural on fa anys li varen instal·lar una ullera de llarga viste que a canvi d’unes pessetes podies veure de prop Sóller i el seu port. Un bon lloc per dinar.
En acabar , provar els crespells d’en Tià i es cafetet d’en Juan, prenem la marxa cap al coll de l’Ofre i la pista que puja fins al Coll dels Cards, que no hi arribem, perquè uns metres abans, en un pla acota 933, girarem esquerra per recórrer el dos grans pous de neus. Després en lleuger descens i direcció Nord, arribarem a la font de Binimorat, amb la seva pica rebosant. Molt a prop tenim la pinta, el GR, que agafem direcció a l’embassament de Cúber, pel camí de l’esquerra. Travàssem el torrent i 900 m després sortim (esquerra) de la pista i enfilam amunt per terreny complicat. fins a la cota 920 de la Serra de Cúber. Arribarem a una sitja, després a una segona sitja i desprès a la cova des Penó o des Galliner.
En arribar a la cota 920 girem Sud-oest (esquerra) i a poc a poc anem descendint fins a arribar a una reixa que tanca l’embassament militar, la rodejam per l’esquerra fins a trobar un botador, continuem Nord-oest fin arribar a la pista i a un botador, a pocs metres tenim el darrer botador i es túnel.
Hora Inicio: 8:55 6 mar. 0000 Hora Fin: 16:58 6 mar. 0000 Distancia recorrida: 11,1 km Tiempo en movimiento: 03:45 Altura Mínima: 251 m Altura Máxima: 941 m Ganancia Altitud: 779 m
Pérdida Altitud: -805 m Tiempo Ascenso: 03:28 Tiempo Descenso: 04:34 Circular: SI
Data: 6.03.0000
Pas d’en Sito
Puig de sa Mola de Planicia, pel pas d’en Sito.
Iniciem la ruta d’avui en el km-80,200 de la Ma-10, just on hi ha una parada de bus. Encara que hi ha dues esplanades més on deixar els cotxes.
Comencem a caminar deixant a la nostra esquena la carretera. Als pocs metres veim una construcció que en el seu temps va ser una cimentera. Girem esquerra i pugem per un mur per situar-nos damunt un senderó que seguirem, amb una paret de partió a la nostra esquerra. Continuarem fins a trobar un portell pel qual passem i davallem a un comellar per enllaçar amb un altre tirany que després d’una mitja pujada ens situarà al camí des Correu ( GR-221). És un encreuament que ens fitxarem bé perquè a l’horabaixa a la tornada sortirem en aquest punt, pel camí d’enfront. A l’esquerra arribaríem al portell que dóna entrada al bosc de son Valentí, on en terra hi ha un coconet conegut com sa Potada del Cavall d’en Rei en Jaume. Diu la llegenda que el cavall del rei Jaume I va deixar aquesta petjada en cavalcar impetuós durant les batalles contra els àrabs. De potades i petjades en trobem en es Coscoi, per on passa sa partió entre Marratxí i Sta. Maria. També a la pujada an es castell d’Alaró. «Diu la gent que les hi va fer és cavall del Rei En Jaume com perseguia és moros de la muntanya…i des Puig de Son Cos de Marratxí amb un llongo se tirpà en es Coscois de Santa Maria i amb un altre en es castell d’Alaró» Ref. Antoni Mª Alcover i Sureda, Obra Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Tom V, pág. 107.
M’hagués agradat conèixer aquest cavall tan impetuós i fornit.
Tornem enrrera un mica i recordem; hem arribat al camí des Correu, prenem dreta i continuem pel camí durant 1,5 km fins arribar a un esbeldrec de la paret seca que tenim a la nostra esquerra, la traspassem i agafem una pista que seguim a cota 430 m, després passa a tirany, puja suaument fins a cota 450 m i arribem a una pedrera, continuem pel camí durant 800 m, arribem a un forn de calç, cent mestres després abandonem la pista i girem esquerra. El desnivell augmenta fort, voltejarem un espoló per la dreta, uns metres després damunt una roca i a l’esquerra veurem un forat, es el pas d’en Sito. Es tracta d’una curiosa formació de quatre forats que travessa la roca. Aquest lloc fou descobert per uns companys el 20-12-2013, als que lis acompanyava un canet anomenat Sito, que fa un any ens va deixar, i que ha dexat molts bons records.
Baixam del forat per l’altre costat i continuem el fort ascens. Als pocs metres i a cota 570 m arribem a un petit pou damunt un petit marge de sosteniment, realment no sabem si es tracta d’una font, un pou o una cisterna. Tampoc l’hem vist documentada a la magnífica i referent web de n’Andreu de Fonts de Tramuntana.
Després d’arribar a la font, prenem NE ( esquerra), durant uns 250 m fins a arribar a una sitja i una barraca, on girem de E a SE. Ja intuïm i veim l’impressionant coma per la qual ascendirem fins a arribar al cim del Puig de laMola de Planicia de 941 m. Una coma a la qual hi queden un centenar d’exemplars comptabilitzats, a l’any 1982. Personalment crec que avui en dia són bastant menys. El major exemplar silvestre és el n.º 1064, situat en la Coma Fosca del Puig Major, amb 12,9 m d’altària i de sexe femení.
Una vegada coronat el cim, iniciem el descens direcció E, seguint uns del tant tiranys que hi ha per la zona. Deixam la cota 895 a la nostra esquerra, després traspassem una paret de partió dels termes municipals, continuem SE i després d’una lleugera davallada arribem a un encisador mirador natural. Prenem N fins a una zona planera on hi ha es Porxo d’en Camates, on girem E. A cota 651 girem N, per acabar prenent E fins a enllaçar amb el Camí des Correu, en el mateix punt que he dit al començament d’aquesta redacció. Giram E ( dreta) per anar a veure sa Potada des Cavall, tornem enrere per agafar el comellar que en davallada ens portarà fins als cotxes.
Hora Inicio: 9:15 27 feb. 2021 Hora Fin: 18:14 27 feb. 2021 Distancia recorrida: 18,2 km (08:59) Tiempo en movimiento: 04:30 Altura Mínima: 158 m Altura Máxima: 846 m Ganancia Altitud: 869 m Pérdida Altitud: -878 m Tiempo Ascenso: 04:26 Tiempo Descenso: 04:27 Circular: SI
Data: 27.02.2021
Pas dels Caçadors
Puig de sa Cova dels Carboners, Puig d’Amós ( Serra des Moix), pel pas dels Caçadors.
Iniciem la ruta d’avui a la sortida d’Alaró direcció a Orient, pàrquing de la Ma-2100, km-17,900 i ens posem a caminar direcció Nord i als 20 m deixem la carretera i prenem pel camí de Solleric situat a la dreta, amb un pal indicador del refugi de Tossals pel GR-221. Caminarem per l’asfalt 1,5 km, fins a arribar a una barrera metàl·lica oberta, on canviem l’asfalt per cami de terra. Aviat traspassarem el torrent de Solleric, i continuem sense pèrdua pel camí que duu a sa possessió de Solleric, avui transformat en una varietat d’hotel rural. Deixem la possessió i continuem per aquest magnífic camí. Tres.cents-cinquanta metres després d’haver deixat ses cases agafem una drecera ( esquerra ), està indicada amb un pal que ens torna duu al camí, evitar-nos un revolt i part del camí.
En acabar aquesta lleugera pujada, arribarem a un replà, la rota de ses Faves, amb una casa, avui en reforma, és un punt important perquè més tard, a sa tornada, sortirem aquí mateix.
Continuem ara ja en lleugera davallada fins a arribar a una barrera que separa el torrent dl’Almadrà amb el camí que puja al refugi de Tossals. Noltros no traspassarem la barrera, sino que girarem esquerra per un ample camí, molt evident, de mitja pujada, amb el torrent a la nostra dreta.
En duu 800 m per aquest camí arribarem a la boca d’un túnel pel que passa la canonada d’aigua. No hi entrarem, ens desviarem per la seva dreta i als pocs metres trobem la canaleta de Solleric que seguirem pel seu recorregut més impressionant i aeri. Arribats a aquest punt, tenim dues opcions. Si tenim vertigen, millor continuar pels túnels fins a retrobar-ens amb la canaleta. Si no tenim per -però vius!-, farem passes per la canaleta en un dels seus trams més espectaculars. El primer tram va penjant a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua a les cases d’Almadrà i Son Ordines, però noltros no travessem per dins del túnel, sinó que voltegem per la dreta seguint l’espectacular Canaleta de Solleric. La canaleta de Solleric és una síquia meravellosa que connecta la font del Pi, en el torrent d’Almadrà, amb les cases d’aquesta possessió del municipi d’Alaró. L’obra actual data del segle XVIII i està feta damunt l’antiga síquia islàmica que conduïa l’aigua de la font del Pi, una dels més cabaloses de Solleric, *cap a l’antiga alqueria islàmica de Xular. Des de la qual podrem delectar-nos amb les meravelloses vistes sobre el Torrent d’Almadrà.
Continuem i deixem enrere, en aquest cas, la sortida del túnel, als pocs metres entrem a un segon túnel, molt més curt, i a la sortida abandonem el «camí» i pugem damunt l’estructura de formigó per on passa amagada sa canonada d’aigua. Iniciem un fort ascens en diagonal oposada a la direcció que dúiem anant a cercar el contrafort del rocam. On veurem una corda fermada a unes alzines, es tracta d e l’inici del pas dels Caçadors, un treballat i original pas en què s’han tallat uns escalons que faciliten molt la progressió, a més si hi ha instal·lat una corda fitxa en forma de passamà que dóna més seguretat.
Superat el pas, s’inicia una forta i llarga ascensió fins a coronar el cim del Puig de sa Cova dels Carboners, de 842 m, aviat trobem el primer coll de tords, durant el recorregut en veurem molts. Aviat passem per una «casa» i una bassa o abeurador pels animals. Obviarem uns tiranys que prenem Nord ( dreta), noltros hem de continuar recte i ascendint. Anirem per un antic camí de carboners, molt desfet, però encara es pot veure el seu traçat.
En arribar a la cota 789 m, ens desviarem Nord ( dreta ), on augmenta el fort desnivell, a trams es pot veure el traçat de l’antic camí. Arribarem a una zona més planera o altiplà, girarem Nord (dreta) fins a veure una paret seca ( dreta), al seu costat veurem una ximenea amb una fletxeta vermella que ens indica l’ascensió al cim. Uns companys i pujem però altres ens desplacem uns mestres més a l’esquerra i trobem una escletxa més fàcil de superar i per la que hi puja’m per accedir al cim. Després de fer unes fotos i contempla l’espectacle natural baixem fins a l’esplanada on dinem i descansem.
En acabar retrocedim i tornem a davallar fins a la cota 789 m. per continuar la carena direcció S/W. Passem per més colls de tords i restes de deixalles dels caçadors… Ara ve un punt conflictiu i gens evident per poder continuar, i és que ens hem de puja r a dalt del rocam, on pareix que hi ha la timba del penya-segat, i continuar per un terreny complicat i perillós per les caigudes. Ho superem, cota 814 m, i continuem en lleugera davallada, per la part àmple d’aquesta Serra des Moix, composta pels cims dels puigs de la Cova dels Carboners, de 842 m, el d‘Amós de 817 m i el de sa Font Fresca de 833 m. Abans de fer cim al d‘Amós passem per un forat, amagat enmig de carritxeres, probable avenc.
Continuem paral·lels a la paret de partió municipal i passem per un gran enfonsament que semble la boca d’un enorme avenc, no hi dediquem temps i continuem per la carena.
Arribarem a un coll, cota 789 m, abans del darrer cim del Puig de la Font Fresca, on s’inicia la davallada per un antic camí de carboners, que com la majoria, està desfet en la major part del seu recorregut. Anirem passant per diversos rotllos de sitges.
Arribarem a un encreuament de camins i un forn de calç. Girem 45º i prenem dreta ( Sud), travàssem una torrentera, continuem i passem per un altre avenc del que desconeixem les seves dades. Passem per més colls de tords i un terreny complicat pel tipus de roques. Continuem descendint direcció Sud fins a topar-nos amb una paret seca, no hi ha problema perquè té un portell per on passar. Sortim de l’alzinar a una esplanada d’on parteix una pista ampla que ens condueix fins a la casa de sa rota de ses Faves, que abans he comentat.
Ara ja en el GR-221 només queda desfer les passes fetes el matí cap a la possessió de Solleric i finalment a la carretera on tenim els cotxes aparcats.
Una ruta llarga i cansada que se mereixen unes chandis fresques… Però que no mos beurem perquè els bars encara segueixen tancats.
Hora Inicio: 9:30 13 feb. 2021 Hora Fin: 16:35 13 feb. 2021 Distancia recorrida: 8,300 km Altura Mínima: 798 m Altura Máxima: 963 m Ganancia Altitud: 231 m Pérdida Altitud: -264 m Tiempo Ascenso: 03:30 Tiempo Descenso: 04:10 Circular: SI
Data: 13.02.2021
Embut. Cova de sa Bassa
Cova de sa Bassa i passos de sa cara Nord de sa Serra de Cùber.
Iniciem la ruta d’avui a la sortida ( venguen de Sòller) del túnel de Monnàber, on hi ha cabuda per aparcar els cotxes.
Travessem la carretera, Ma-10, i just davant la boca del túnel hi ha una barrera amb un botador metàl·lic que dóna accés a sa Coma de Son Torrella, passem dins el tancat, i continuem direcció Sud per una pista que acaba amb un tirany. Es tracta de caminar pel costat de la reixa que tenim a l’esquerra. Quan el tancat amb la reixa gira esquerra el tirany es bifurca, continuem pel de l’esquerra seguint amb la reixa també a la nostra esquerra. El que feim és donar la volta perimetral de la reixa. Al cap de 150 m aprox. el tancat far un lleuger gir a la dreta i ens situa damunt un marge. En aquest punt deixam el tancat de reixa a la nostra esquena i comencem la pujada diagonalment en direcció NE. Ens situem damunt un ressalt des d’on veurem una gran heura enmig d’unes penyes, ens hi acostem hi trobem un antic tancat de pedra seca davall una enorme heura. Sortim i continuem el lleuger ascens, i localitzem una altra heura que creix pel rocam, idò just davall tenim la boca de la Cova de sa Bassa.
Es tracta d’una cova de més de cents metres de recorregut i només amb un desnivell de -39 m, en la que destaca’n les formacions botroidals, i la bassa, que dona nom a la cova, avui desgraciadament eixuta, de dimensions 2 x 14 m. Acaba amb una sala inferior de 2x5x3 m a la que s’accedeix per un embut de 3,5 m de profunditat. En el seu interior podrem gaudir de petites formacions i un gorg amb aigua.
Per recorre la cova convé montà una corda quasi al començament per superar una rampa de 40º i una altre per accedir a la sala inferior a més de fer servir l’equip de descens i remont.
Després d’acabar la visita a aquesta interessant cova, continuem direcció NE faldejant el penya-segat i aviat localitzem l’avenc de sa Coma de Son Torrella, amb una espectacular boca i una profunditat de -94 m.
Continuem amb la mateixa direcció i només fer un gir veim una gran obertura al penya-segat i una canal que ascendeix direcció SE. Ignoram el nom d’aquesta canal o pas, a la que li deim Pas de sa Coma de Son Torrella, sense voler canviar/nominar/batiar aquest indret. Iniciem l’ascens grimpant. Amb altres circumstàncies seria una grimpada «fàcil», però avui sa roca està totalment banyada i inclús pareix ensabonada… el que ho fa perillós. En el darrer tram de la canal muntem una corda que fermam a una alzina i que ens facilita l’ascensió sense massa dificultat. Després de superar aquest pas quedam situar a la cresta de la Serra de Cúber. Un bon lloc per descansar i dinar.
Continuem el cresteig direcció N. Després de superar la cota 963 m pel seu lateral E, arribem a una escletxa ascendent, per la que hem de grimpar. Al seu final trobem una obertura, es tracta del Pas des Forat, que dona accés al vessant NW de la Serra. Es tracta d’un curiós i estret forat que ens obliga a arrossegar-nos. Una vegada a l’altre costat entrem a una zona d’alzinar de forta pendent per la que hem de descendir, però com a tot aquest vessant la roca està molt, però molt relliscosa tornem a posar una corda per descendir amb més seguretat.
Als pocs metre arribem a la cova des Tarannà, una cova que fou condicionada a l’Edat del Coure, amb càmera funerària i ossos carbonatats.
Continuem el descens, ara ja en menys rost, fins a arribar a un tirany que agafem direcció N ( dreta), als pocs metres arribem a la cova de Son Torrella d’importància arqueològica per les troballes fetes.
Continuem el tirany i mateixa direcció, fins a arribar a una paret seca i un tancat de reixa, girem 45° i traspassem el tancat. Caminem direcció W fins a arribar a una reixa amb un botador metàl·lic que ens dona accés a la pista que hem iniciat al primera hora del matí. Ara ja només queda seguir la pista fins a arribar novament a la boca del túnel, on tenim els cotxes.
Cova de sa Bassa: Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector homologat i ha donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.
Hora Inicio: 9:41 6 feb. 2021 Hora Fin: 15:37 6 feb. 2021 Distancia recorrida: 5,9 km ( Altura Mínima: m Altura Máxima: 487 m Ganancia Altitud: 464 m Pérdida Altitud: -180 m Tiempo Ascenso: 01:58 Tiempo Descenso: 03:55 Circular: SI
Data: 6.02.2021
Creteig
Serra des Campàs i pas des Cuc
Iniciem la ruta d’avui a l’àrea recreativa del Coll de sa Gramola, en el km-106,100, de la Ma-10. Agafem el camí de ses Basses, direcció N, senyalitzat amb balises GR, comence en lleugera davallada, passem per costat d’unes cases (dreta), botem una cadena que barra el pas, i continuem en lleugera pujada, per anar girant W, passem per davall ( esquerra) del Penyal de n’Anglada de 419 m, continuem pel camí fins que als 1,500 m arribem a una altra cadena que ens tanca el pas, i que botem sense problema, on just a l’esquerra neix un camí que duu a les cases des Campàs, i a les que ens dirigim, arribem a una gran esplanada coberta d’una capa d’herba sense pedres. Prenem direcció SW, fins a la zona de les Coves Rotges, on localitzem un petit avenc i una petita cova a la qual hi entrem, a uns metres a les rotes d’en Morell i al costat d’un gran pi hi ha l’avenc de les Coves Rotges, de 16 m de fondària, al que no hi accedim per la seva verticalitat.
Retrocedim fins a l’esplanada verda i continuem pel camí que en lleugera davalla duu a una casa i petits camps de conreu, traspassem una nova cadena i continuem direcció S, paral·lels amb el puig des Campàs, 487m a la nostra esquerra. Aquest punt serà per on tornarem mes tard.
Aixi como anem avançant anirem guanyant altitud fins a situar-nos a l’extrem Sud de la carena, i per la qual iniciem l’ascens. Un ascens escalonat i de fàcil progressió, encara que en qualque punt haurem d’utilitzar les mans. Ens acompanyaran les entranyables fletxetes vermelles.
En arribar al primer espoló, cota 456 m, el superarem pel seu costat SE ( dreta), on comence el cresteig d’aquesta curta serra des Campàs. Després de 60 m arribem al pas des Cuc, un curiós i estret forat, en realitat són dos forats, el més petit totalment dins la cara N, pel que es port accedir del vessant N al S de la carena.
Continuem el cresteig fins a arribar a la part més alta de la serra, el puig des Campàs de 487 m. Continuem en descens fins a la cota 429 m, es el collet d’en Tió, tancat amb una paret de pedra seca. Just a l’enfront tenim el següent cim, el Puig des Tancat o des Volor de 484 m, està totalment tancat amb una reixa i amb fil ferro amb pues, que dificulta la seva progressió perquè te fa avançar entre la reixa i la timba (quina necessitat hi havia de fer aquesta instal·lació aberrant i que atempta contra el paissatje?…). Donats els components del grup, decidim davallar del cim del puig Tancat fins a tornar al coll d’en Tió, on aprofitem per dinar i descansar.
El retorn ho feim des del collet d’en Tió fins a les cases des Campàs i enllaçar amb el camí de ses Basses, i continuar fins a l’àrea recreativa del coll de sa Gramola, curiós nom aquest de sa Gramola, que supòs no fa referència a l’aparell musical i que probablement rep el nom per mos de la família Gramola que fou propietària de les terres en els segles XIII-XIV. Seguim anyora’m ses chandis……
Hora Inicio: 9:34 23 ene. 2021 Hora Fin: 15:54 23 ene. 2021 Distancia recorrida: 8,5 km (06:20) Altura Mínima: m Altura Máxima: 549 m Ganancia Altitud: 973 m Pérdida Altitud: -875 m Circular: NO
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Data: 23.01.2021
Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.
A la ruta d’avui ascendirem al Puig des Castell, de tan sols 549 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Després cresteixarem la carena, per finalment descendir per sa Coma Llarga. Per tant es tracta d’una ruta no circular. Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.
«Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l’illa de Mallorca després de la conquesta, amb l’afegit d’una espadanya vora el portal d’accés del segle xv. Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l’esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l’oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d’Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l’església parroquial queda residenciada a l’actual ubicació a l’interior del poble de Campanet. Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l’any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva ( Campanet), però la documentació exclou l’existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres.»
Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.
En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro, amb una torre a la nostra esquerra, «es tracta d’una de les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania General, a Palma. És una nota de l’historiador Josep Segura Salado, qui en feu una investigació a rel d’un comentari de l’historiador selvatgí Jaume Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònims que fan referència a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).«
En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall es pont de Santiani amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que totduna deixam i sortim per l’esquerra (costat dret orogràfic), veurem un cartell indicador » Puig des Castell
Es tracta d’una forta pujada, passarem per diversos colls de tords en des-ús. També per dos miradors naturals amb esplèndides vistes des Raiguer. Ens situarem dalt del penyassagt de la penya des Migdia. Girarem lleugerament a Nord per aviat coronar el cim del Puig des Castell, de 549 m. Amb unes vistes extraordinàries dels voltants del puig de Massanella, de n‘Alí, etc.
Després de fer ses oportunes fotos, continuem direcció Nord, per la carena de la serra en lleuger descens.
Passarem per a trams planers i altres en què haurem de fer servir ses mans. Deixarem enrere la Penya Foradada. En lleuger descens ens situarem a la cota 500, on localitzem el Forat, que s’obri sobre la Coma Llarga, un més de tants i tants forats que trobem a sa Serra.
Continuem descendint per la carena fins ala Cota 511 m on localitzem un ressalt i el pas de sa Coma Llarga, que en permet accedit en ziga-zaga al camí de sa Coma Llarga, es tracta d’un fácil pas amb restes de fil ferro a la part superior que pasa per davall el ressalt o balconada i s’endinsa per un espès bosc de càrritx i xiprell fins al dit camí.
Arribats al camí prenem W, als 85 m, en un colladet, trobem a la dreta el tirany que puja a la Serra d’en Bisquerra( Capella Blava, 682 m i pas d’en Bisquerra), noltros continuem descendint per la Coma Llarga, Doscent-setenta-nuit metres més arribem a laFont d’en Tasà,«Té uns 4 metres de llargària i al fons es veu s’ullal penjat amb degotissos de calç fins en terra. Sa font només raja en s’hivern, en èpoques de pluges i no té cap medi d’aprofitament ni emmagatzematge de la aigua per el que el seu ús havia de ser puntual per caçadors i altres trescadors de sa muntanya així com per es ramat salvatge.»
Però és possible que alimenti el pou i/o cisterna que hi ha a 508 m més avall, enmig del camí, el trobem tapat amb branques, perquè cap despistat hi foti de morros.
Continuen descendint per aquest camí dos-cents-setanta-set metres més i arribem a un encreuament, on a la dreta surt un tirany que duu a ses Figueroles. Continuem descendint setanta-set mestres on abandonem el camí i agafem el tirany de l’esquerra, que no és més que una drassera però amb més vegetació, que acaba a l’ampla pista amb el torrent dels Picarols a la nostra dreta.
Ara ja només queda continuar per la pista fins al final, on travessa novament el torrent i sortim al camí dets Albellons, caminem uns metre direcció a Binibona on em deixat el matí un dels cotxes. Anyoram ses chandis.-
Hora Inicio: 9:16 16 ene. 2021 Hora Fin: 17:26 16 ene. 2021 Distancia recorrida: 11,2 km Tiempo en movimiento: 04:48 Altura Mínima: m Altura Máxima: 529 m Ganancia Altitud: 662 m Pérdida Altitud: -596 m Tiempo Ascenso: 03:31 Tiempo Descenso: 04:34 Circular: Si
Data: 16.01.2021
775. Puig d’en Costurer, per ses Planes i el Comellar de sa Font de sa Pega.
A la ruta d’avui ascendirem al modest Puig d’en Costurer, de tan sols 531 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.
"Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle xv. Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l'esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l'oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d'Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l'església parroquial queda residenciada a l'actual ubicació a l'interior del poble de Campanet. Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l'any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva (Campanet), però la documentació exclou l'existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres."
Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.
En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro. En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall un pontet amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que tot duna deixam i sortim per la dreta i ens situem damunt el pont. Girem esquerra i continuem en lleuger ascens per aquest ample camí de ses Planes, comença amb uns revolts, passem, per un gran esbaldrec que a tapat el camí amb enormes blocs, continuem fins a arribar a les runes de ses Planes. Aquí s’acaba el camí i agafem un tirany que surt del darrere de les runes, direcció N ( esquerra).
El tirany no és prou definit, pel que cal anar amb els quatre sentits, a més d’un GPS o brúixola i mapa. De moment i només de moment seguirem les poques fites que hi ha, perquè les anirem deixant a la nostra dreta a poc a poc, passarem per davall uns primers pins, la pujada es va fent més forta, passarem per un marge, continuarem en mig ascens lleugerament cap a la dreta, per situar-nos davall el rocam del puig, on visualitzarem el pas (fàcil i ampla) que ens permetrà superar aquest desnivell, continuarem l’ascens amb tendència a l’esquerra fins a arribar a la part més alta i plana. No hem arribat al cim, hem de continuar en lleuger ascens cap a la dreta per enfilar la carena que ens deixarà al punt més alt on coronam el cim del Puig d’en Costurer, de 531 m.
El descens ho feim pel vessant contrari pel qual hem ascendit (NE) fins a sa cota 464 m, una petita zona més plana, un encreuament de tiranys, girem E (esquerra), sense perdre massa altitud, per trobar aviat un antic camí empedrat, que seguirem fins a arribar al coll del Vent, cota 434 m.
Continuem per a aquest antic camí de carboners direcció N, amb el puig de la Font, de 508 m a la nostra esquerra, passarem per una barraca i sitja, continuem pel camí i passem per davant una cova, de la que desconeixem el seu nom i dades topogràfiques. El camí voltege el puig de la Font de 508 m, sempre ala nostra esquerra, traspassem un portell de pedra. Iniciem un lleuger descens i passem per un abeurador o petita bassa, dos-cents deu metres més arribem a la font de mina de sa Pega. Continuem el descens i entrem dins el comellar de la Font de sa Pega.
Ho farem en descens per un antic camí, amb el torrent d’en Carrós a la nostra esquerra, un tram llarg que dóna per gaudir de l’entorn. Fins que arribem al tàlveg del torrent i pel qual caminarem fins a arribar a la presa, que salvarem, per l’esquerra, pel pas des Torrent d’en Carrós, que ens situa novament a la primera corba del camí de ses Planes que hem fet a primera hora del matí.
Ara en descens continuem pel camí fins a arribar al pont, punt on davallem un altre cop al tàlveg, passem per davall es pont i sortim al camí que ens durà fins a ses cases de Monnàber Vell i pel mateix camí arribem als cotxes. Donant per acabada aquesta bella ruta i sense poder anar a beure unes merescudes chandis, ja vendràn temps millors.
Cova de sa Bassa: Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector homologat i ha donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.
