Doblevuit | Archivo de la categoría: Rutes 2021

794. Talaia Moreia pels pas dels Reclaus i Cova/font dels Tonedors

Publicada en 18 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:50 17 abr. 2021
Hora Fin: 17:01 17 abr. 2021
Distancia recorrida: 10,36 km
Tiempo en movimiento: 03:37
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 434 m
Ganancia Altitud: 605 m
Pérdida Altitud: -619 m
Tiempo Ascenso: 03:18
Tiempo Descenso: 03:52

Circular: Si

Data: 17.04.2021

Pas des Reclaus – Cova/Font des Tonedors – Talaia Moreia – Pas de s’Esperó d’en Planet.

Abans de descriure sa ruta, cal dir que no la varem poder fer com la teniem prevista per mos de la pluja.
Iniciem la ruta d’avui a l’Urb de Betlem, a prop de les «cases de Pescadors», on en direcció NE comence el camí des Caló i entrada al parc Natural de Llevant. Arribarem a sa Punta des Caló on desemboca el torrent i final del camí. Traspassem el torrent i ens situem al Plà des Caló. A la dreta trobarem una senderó pel que iniciarem l’ascens, deixan la costa a la nostra esquena. Aviat va guanyant altitud al matei temps que anem rodejant la petita serra de l’Esquena del Mul, una curta i escarpada serra, que mantindrem tot el temps a la nostra esquerra. Aviat el senderó sa mescla amb una torrentera per la que anirem avançant, en forta pendent avent d’utilitzar les mans en algún tram, amb lleugera tendència a Nord ( esquerra) per arribar al Coll de s’Esquena del Mul.

Continuem l’ascens en pendent mes suau fins arribar a un primer collet, continuem i arribem al coll de Vent, 285 m. Alcem la vist cap a l’esperó on podrem veure tres encletxes, idó la de mes a l’esquerra hi ha el pas des Reclaus, i cap ell ens dirigim en forta pendent.

Arribats a la base del pas veim una corda fitxa, que ens ajudará a superar. El pas es bastant vertical però amb bones preses per les mans.

Superat el pas sense complicacions, podem divisar sa Talaia Moreia, 434 m a la que anirem pero no directes, sino que continuarem, direcció Est, fora senderó i mantenint, en lo posible, la cota caminarem 200 m fins localitzar la cova/font dels Tonedors, 395 m. Un lloc ple d’històries desagradables de la Guerra Civil on els republicans es podien refugiar i amagar del falangistes. Més info a Toponimiamallorca.

A la sortida inciiem la pujada per la coma fins la Talaia Moreia, 434 m. Un bon lloc per descansar, mejar i disfrutar d’aquesta inmensa i inigualable bellesa.

Aviat prenem la marxa en descens direcció SE per un senderó prou marcat, amb la pluja que no atura.
Passarem pel costat d’un avenc, després de 250 m farem servir un botador ( esquerra), continuarem pel costat de la reixa ( una mes de les mil i mils de reixes que tenim…de cada vegada Mallorca sa pareix més a un galliner) i 200 m més envant tornam a fer servir un altre botador ( dreta) que ens deixa a una pista que agafem (dreta) fins a arribar a un altre tancat de reixa que la voltejam per l’esquerra fins a arribar al coll de sa Paret (284 m). A partir d’ara s’inicia un descens, a vegades en forta pendent. En dirigirem a s’Esperó d’en Planet, on enmig trobarem el pas que ens permetrà salvar una cota important. Continuarem fins a un a un solitari pi jove. Ara ja en zona més plana anirem avançant enmig de grans carritxeres fins a enllaçar amb el camí des Caló, just a la fita 418.

Ara ja només queda l’agradable passejada fins a l’urb. de Betlem on tenim els cotxes.

792. Fesa de Son Bauçà

Publicada en 10 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:11 10 abr. 2021
Hora Fin: 15:39 10 abr. 2021
Distancia recorrida: 10,4 km (06:27)
Tiempo en movimiento: 03:09
Altura Mínima: 339 m
Altura Máxima: 618 m
Ganancia Altitud: 643 m
Pérdida Altitud: -629 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 03:13

Circular: Si

Data: 10.04.2021

Fesa de Son Bauçà

AVÍS:: Abans de començar la descripció vull fer una advertència, i és que una vegada davallada la Fesa de son Bauçà, no es convenient continuar, perquè acabat l’alzinar de davallada arribarem a una barrereta tancada i després a una bassa… idò a partir d’aquí haurem de superar fins a tres nous tancaments de reixa de certa dificultat, el que no aconsellam. Per tant, si volem passar per la Fesa, ho feim però després tornem a pujar i continuem pel GR-221 i el cim de la Comuna. Si volguéssim fer la ruta al revés, millor desistir. Dit això «descriuré» la ruta.

La ruta d’avui l’iniciem a l’entrada dels jardins de la Cartoixa, pel carrer Uruguai, abans d’entrar als jardins prenem dreta pel camí formigonat de sa Teulera. Pasarem per davant de la fonteta del Camí de na LLambíes, semienterrada, ( dreta). A una corba sortim del camí per l’esquerra.
Continuem i entrem al bosc dels Frares. Més amunt, en una corba a la dreta, deixem un sender que continua recte, torcem a la dreta direcció sud-oest, fins arribar a sa Rota des Guix on podem veure una casa de neu, es tracta del pou de neu dels Cartoixos, que data devers l’any 1686. «Vallcaneras diu que ens trobam davant d’una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l’el·lipsi la podem qualificar d’excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals. Segons Vallcaneras, aquesta no és l’única curiositat d’aquest pou, sinó que n’hi ha d’altres. Una d’elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l’amplada del pou que faria més operativa l’existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d’amplada i 6 m de profunditat.
Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mesures, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profunditad, con un cubicaje de unos 715 m³ «.

Continuem, passem per un portell, en du una hora més o manco i a 619 m d’altitud arribem a una esplanada on es localitza una barraca i un aljub cobert. Un bon lloc per berenar uns fruits secs. Agafem esquerra pel costat de la casa i travessem un portell de fusta amb reixa. Ara el tirany no és gaire definit,,, anirem amb lleugera davallada fins a una sitja, continuem fins que el tirany es bifurca, on agafem el de l’esquerra en lleuger descens. Anirem veien alguna fita que ens ajudarà, passarem per davant una petita balma. Estarem atents perquè hem d’arribar a una antiga pista que agafarem en descens. Passarem pel costat d’una bassa en mal estat. Després, també en descens per la pista, passarem per davant un forn de calç i un forn de pa. Després la pista fa un gir de 180º. Continuem i passem per davant un altre forn de calç, on girem dreta i a uns metres arribem a una paret de partió que traspassem per un pas entre dos grans troncs, estem a sa Garriga Plana. En arribar a un altre forn de calç, girem dreta, fins a arribar al coll de Sant Jordi, amb una barrera metàl·lica. Estem al GR-221, que gira dreta en lleuger ascens. Després d’un seguit de giravoltes, passem, per davant una balma, amb un antiquissim clau ben rovellat. Ara hem d’estar atents pequè a 250 m arribarem a la confluència de la davallada a sa Fesa de Son Bauçà, per la qual cosa haurem de deixar a la dreta el GR-221.
No ho he comentat, però en el que duim de ruta ens ha anat caiguen una fina pluja, que ha anat mullant el camí.

Ara toca davallar per la Fesa de Son Bauçà, que amb la pluja està de lo més relliscós. Ara convé tornar a llegir L’AVÍS.

Després de la fesa continuarem davallant, fins a arribar a una barraca i sitja, després a una barreneta amb un primer tancat de reixa. Després uns metres més avall trobem una bassa activa. On acaba l’alzinar i comença un camp d’oliveres. Girem dreta fins a arribar a una gran paret d’esquena d’ase, amb un tancar de reixa al cap de munt, dificil de superar. Continuem la mateixa direcció sense perdre altitud, fins a enllaçar amb un camí que acaba amb un altre tancat de reixa i fil de pues, també difícil de superar. Continuem per aquesta mateixa pista fins arribar al seu final, també amb un altre tancat de reixa i fil de pues, però a 2 metres del GR-221 que ja enyoravem. Prenem esquerra en lleugera davallada fins a la font de Na Llambies, on ens podem refugiar de la pluja, dinar i fer un cafetet ben calent.
Continuem pel GR, i intentem arribar a l’ermita i al molí de la Beata, que no ens és possible perquè l’Ajuntament ho té tancat i declarat en ruïna.
Continuem per un camí exuberant de falgueres per arribar novament al camí formigonat de sa Teulera.
Visitem els jardins de la Cartoixa. I acabem on teníem el cotxe aparcat, fora la zona blava.

791. Torrent des Cocó Verd

Publicada en 9 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:27 8 abr. 2021
Hora Fin: 16:52 8 abr. 2021
Distancia recorrida: 3,6 km
Tiempo en movimiento: 03:58
Altura Mínima: 158 m
Altura Máxima: 595 m
Ganancia Altitud: 408 m
Pérdida Altitud: -455 m
Tiempo Ascenso: 02:28
Tiempo Descenso: 04:56

Circular: NO

Data: 08.04.2021

Torrent des Cocó Verd

Neix al pou d’en Rotget, situat als espadats de ponent de la mola de s’Esclop. Rep un important afluent procedent de ses Alquerioles, travessa els cingles d’en Barrina i la ctra. Ma-10, km—102,400 i aboca al torrent de sa Llova, que mor a la cala de ses Ortigues.

El curiós d’aquest torrent és que acaba amb l’impressionant bot de 55 m com a final apoteòsic i a tants sols 5 m d’on hem aparcat els cotxes, a uns metres de la boca Sud del primer túnel.

L’accés habitual comence al km. D’on surt un camí que s’enfila ca a la coma des Cellers i el pas Gran, però avui noltros farem l’aproximació partint des del km-100,800 per un portell i passant per darrere sa caseta de Can Micolava. Per anar a agafar un antic camí que en ziga zaga s’enfila cap llevant per després pendre cap a Sud. El pla de s’Ordi i ses planes d’en Cabrit, fins a arribar a ses cases de ses Alquerioles.
Deixant ses cases de ses Alquerioles a la nostra esquena, prenem Sud/Est iniciem el descens fins arribar al tàlveg des torrent.
Anirem lluitant amb la vegetació esponerosa. Passarem per un primer cocó amb verdet, que posiblement sigui el que li doni nom al torrent. Després vendrà el primer bolt de 13 m.

Continuarem per una zona plana i passarem per una sitja i barraca, on hi arriba un antic camí de carboners el que també es pot fer servir com a escapatòria. En un proper bot veurem a l’esquerra, bastant amagat, un cocó amb un poal i una corda. Tamb´és s posible que sigui aques tel que li doni nom al torrent.

Després el subseiràn diversos bots d’entre 10 i 25 m, algun de gran bellesa. Fins a arribar al bot estrella, de 55 m de vertticalitat i final, just damunt els nostres cotxes.

Cal dir que l’equipament es mediocre. Reunions de fortuna, bots amb tan sol un espit, mancan parabolts i químics.

790. Els Cingles del Puig des Coll des Jou

Publicada en 5 de abril de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:17 4 abr. 2021
Hora Fin: 18:16 4 abr. 2021
Distancia recorrida: 15,1 km
Tiempo en movimiento: 03:07
Altura Mínima: 818 m
Altura Máxima: 1.052 m
Ganancia Altitud: 597 m
Pérdida Altitud: -622 m
Tiempo Ascenso: 05:18
Tiempo Descenso: 03:39

Circular: SI

Data: 04.04.2021

Cingles del Puig des Coll des Jou

La ruta d’avui ve perquè fa unes setmanes trescan per la serra d’Alfàbia i es Puig des Sementer Gran, ens va cridar l’atenció la cornisa a NO de davall el puig des Coll des Jou i ahir decidirem anar-hi.

Comencem a caminar a la boca NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Creuem la carretera i pel botador metàl·lic entrem a la coma de Son Torrella, també si pot anar des de l’embassament de Cúber…etc. Però pensam que per sa coma de son Torrella estaria menys concorri’t.

A més m’encanta aquesta coma, enmig de les serres de Son Torrella i sa de Cúber. Arribem fins al Coll de ses Solanes, tancat per una paret de partió, tenim a la dreta el Portell de sa Costa i el pas de na Martorella, i a l’esquerra el Puig des Verger de 974 m. Prenem E ( esquerra ) i agafem el camí empedrat que puja pel mig de les cotes 971 i 974 ( Puig des Verger), fins a arribar al coll de L’Ofre / Lofra a 875 m. Prenem SE ( dreta) per la pista fins a arribar a la primera desviació de l’esquerra que agafem uns metres fins arribar al coll d’en Poma, 887 m. Feim servir un botador de fusta de recent fabricació que salva un tancat elèctric, uns metres arribem al mirador en què hi ha una ullera de llarga vista «Catalejo», naturalment inservible. A la dreta veim una paret de partió amb un portell amb dos troncs que ens faciliten el pas.

Ara es tracta de continuar la serralada amb direcció SO, es tracta d’un recorregut de gran bellesa amb unes vistes espectaculars, fins a coronar el Puig des Coll des Jou de 1.052 m.

El dia està empitjorant i entre boira, i per això no ens podem quedar gaire en el cim. Després de dinar i beure un cafetet prenem la marxa seguint la mateixa carena i sentit fins a localitzar el pas del Puig des Coll des Jou, que en permet davallar fins al coll des Jou, pero no hi hem d’arribar, sinó que tot duna de desgrimpar el pas hem de girar dreta i situar-nos damunt la cornisa per recorra tota la cinglera.
El primer tram de la cinglera es en forma de cornisa fins que s’arriba a una rosseguera, des de la que ens permetria arribar fins la coma de l’Ofra, però que no hi davallem, sinó que seguirem pels cingles uns metres més amunt. Continuem fins a arribar a un punt que pareix no tenir sortida, però ens hem de fitxar que s’enfront hi ha col·locades unes pedres escalonades que formen el pas dels Cingles des Coll des Jou. Superat aquest fàcil pas continuem per la cinglera i disfrutant de l’entorn.

Continuem fins a arribar a un punt que pareix que no tenir sortida si no descendeixes, però ens fixem amb una petita diagonal (dreta a esquerra), a la dreta, coberta de carritxeres que agafem, es tracta del pas de sa Fesa. Una inesperada fesa que en permet salvar l’espero que ens tancava el pas. La davallem ajudats de les mans i tot duna acabada ens hem d’enfilar i abandonar els cingles.

Tornem a reprendre la carena amb direcció inversa a l’inici, fins a la paret de partió del Coll d’en Poma, i des d’aquí desfer les passes fetes el mati, fins a arribar al cotxe.

789. Ses Tanques de Lofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra

Publicada en 28 de marzo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:31 27 mar. 2021
Hora Fin: 16:50 27 mar. 2021
Distancia recorrida: 10 km (07:19)
Tiempo en movimiento: 04:25
Altura Mínima: 524 m
Altura Máxima: 920 m
Ganancia Altitud: 723 m
Pérdida Altitud: -711 m
Tiempo Ascenso: 04:03
Tiempo Descenso: 03:07

Circular: SI

Data: 28.03.2021

Ses Tanques de l’Ofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra. Pas de ses Tanques del’Ofre o de sa Bomba. Pous de Neu de Binimorat.

Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè v

La ruta d’avui recorre per la cinglera dels penya-segats que pengen damunt la font i torrent des Verger i del barranc de Biniaraix. Un itinerari espectacular, per les Tanques de Lofre “Les tanques, com diu el seu nom, feien la funció de tanca, ja que forma un tancat natural, on en temps de l’amo en Jaume, i encara ara, les ovelles hi pasturen lliurament, però possiblement temps enrere hi tancaven les ovelles segons convenia, ja que hi ha una paret que tanca aquest cingle, i així podien tenir el bestiar controlat. Des de temps immemorials, els cingles han estat un lloc fresc, on el menjar s’hi aguanta més que a altres indrets, i el bestiar ho sap». (Miquel Martorell, 2019). “

Comencem a caminar des de la boca -NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Passem la carretera Ma-10 fins a una barrera metàl·lica fent servir un botador i entrem a la coma de Son Torrella, fent servir, primer una pista i després un tirany fins al coll de ses Solanes, tancat amb una paret de partió. Deixam a la dreta el Portell de sa Costa i el Pas de na Martorella.

Travessem la paret i baixem direcció sud-est per la base de les penyes de cota 974 m.

Superam un petit esperó, ja podem veure la roca o petit ninot que por el pas de s’Encletxa i continuem baixant mantenint la mateixa direcció SE. Llavors, tornem a pujar en diagonal esquerra, superant el fort desnivell, fins arribar a l’esquerda a la roca, per una cornisa carritxera, fins a arribar enmig de les penyes que forma el pas de s’Encletxa. Superat el pas vorejam el penya-segat uns vint metres i trobem un altre pas el pas de sa Pedra Encletxada, no tan fàcil com l’altre. Continuem fins a veure una paret seca que no hem de traspassar. Girarem dreta en forta pendent.

Passarem per dalt d’una petita coveta que dins té continuïtat i que sembla ser l’avenc del Crull Punta de sa Paret, continuem descendint per un terreny no faci’l, per la gravilla fins a arribar a la part més estreta i vertical, es el pas de sa Cabra, que per continuar haurem de superar un escaló d’1,5 m sense problema gràcies a una cadeneta i una corda que hi ha posada a un petit pont de roca. Abans es feia servir un fil ferro, del que encara en queda un tros.
Continuem per aquest autèntic terreny muntanyenc de gran bellesa, mantenint sempre la mateixa direcció i ara ja sense perdre cota.

Passarem per davant ( esquerra) de l’avenc Penjat de -00 m. Continuem mantenint sempre l’orientació sud-oest, vorejant les altes penyes fins a arribar a un esperó. Convé aturar-nos per veure a dalt un crull, que si hi pujam veure’m que travessa en forta pendent la muntanya. Baixa’m i continuem donant la volta a l’esperó i prenem direcció sud-est, i a dalt a l’esquerra veure’m una gran boca, és la cova que comunica amb el crull que hem vist abans, hi puja’m amb un grimpada i veim el crull des de baix. Baixam i ens situem a una coma ascendent.

Iniciem la forta ascensió per dins la coma, ja veurem la primera tanca. Es una coma bífida que només començar es divideix en dues, la més evident la de l’esquerra que puja fins als Camins Nous i després fins al Coll de l’Ofre, la segona més curta i estreta. A la dreta i baix el penyal podem veure un projecti’l de las Guerra Civil, probablement d’artilleria, utilitzats com a perforants, antiaeris, de metralla, etc.. Pel seu estat no creim que es tracti d’un UXO (Unexploded Ordnance).

Continuem l’ascensió que anirà girant Sud-est (dreta), fins a arribar a dalt, on hi ha un mirador natural on fa anys li varen instal·lar una ullera de llarga viste que a canvi d’unes pessetes podies veure de prop Sóller i el seu port. Un bon lloc per dinar.

En acabar , provar els crespells d’en Tià i es cafetet d’en Juan, prenem la marxa cap al coll de l’Ofre i la pista que puja fins al Coll dels Cards, que no hi arribem, perquè uns metres abans, en un pla acota 933, girarem esquerra per recórrer el dos grans pous de neus. Després en lleuger descens i direcció Nord, arribarem a la font de Binimorat, amb la seva pica rebosant. Molt a prop tenim la pinta, el GR, que agafem direcció a l’embassament de Cúber, pel camí de l’esquerra. Travàssem el torrent i 900 m després sortim (esquerra) de la pista i enfilam amunt per terreny complicat. fins a la cota 920 de la Serra de Cúber. Arribarem a una sitja, després a una segona sitja i desprès a la cova des Penó o des Galliner.

En arribar a la cota 920 girem Sud-oest (esquerra) i a poc a poc anem descendint fins a arribar a una reixa que tanca l’embassament militar, la rodejam per l’esquerra fins a trobar un botador, continuem Nord-oest fin arribar a la pista i a un botador, a pocs metres tenim el darrer botador i es túnel.

787. Puig Gros de Bendinat, coves, avencs i arcs de roca

Publicada en 21 de marzo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 8:59 20 mar. 2021
Hora Fin: 17:47 20 mar. 2021
Distancia recorrida: 14,2 km (08:47)
Tiempo en movimiento: 04:12
Altura Mínima: 18 m
Altura Máxima: 486 m
Ganancia Altitud: 635 m
Pérdida Altitud: -690 m
Tiempo Ascenso: 05:14
Tiempo Descenso: 03:26

Circular: SI

Data: 20.03.2021

Puig Gros de Bendinat, coves, avencs i arcs de roca.

Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè voliem evitar anar carregats de material per si a mitja ruta haviem d’abandonar pel mal temps. Ha estat una bona previsió perquè ens ha plogut una estona.

Iniciem la ruta al carrer Santa Lavinia, costa del número 28, de l’Urb Costa d’en Blanes, on comence una pista que als 40m es bifurca. Afagem la de l’esquerra i deixam la de la dreta que serà per on tornarem. La pista de l’esquerra puja fins el coll de Bendinat i va ferrat a les primeres cases……..

786. Afluent torrent de Maçana pel Portell des Bosc

Publicada en 14 de marzo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:51 13 mar. 2021
Hora Fin: 17:59 13 mar. 2021
Distancia recorrida: 5,4 km (08:08)
Altura Mínima: 25 m
Altura Máxima: 323 m
Velocidad Ascenso: 122,7 m/h
Ganancia Altitud: 272 m
Pérdida Altitud: -274 m
Tiempo Ascenso: 02:13
Tiempo Descenso: 05:54

Circular: SI

Data: 13.03.2021

Afluent del torrent de Maçana, pel portell des Bosc. Cova i Cuculla de Maçana.

Per accedir a l’inici de la ruta d’avui, agafarem el camí (carretera) de na Pontons ( Campanet) fins a l’oratori de Sant Miquel, prenem direcció Pollença (dreta), deixam (esquerra) l’entrada a les Fonts Ufanes de Gabellí, seguim i en arribar al primer desviament a l’esquerra, avui hi ha un cartell indicador de la finca «Els Esquirols», l’agafem, travàssem el torrent per un pontet, deixam (esquerra) la finca de Son Ambaraç i continuem fins a l’entrada al camí de Miner, amb una barrera i botador. Aparcam els cotxes a l’entrada i continuem a peu. Als 280 m veurem a la dreta una barrera metàl·lica. A l’altre costat tenim el torrent Mal Nom de Maçana que assolim el seu tàlveg i anem progressant, anirem salvant petites escloses. Arribarem on a la dreta veurem uns escalons de pedra que donen accés a una tanca, i al costat una torrentera que agafem fins a veure un camí que s’enfila dins el bosc. Deixam a la dreta un gran sestador, continuem l’ascens vorera la torrentera que després traspassem i la deixam a la nostra esquerra. Es una zona laberíntica, però sense perdre la direcció de NE, anirem trobant diversos trams d’un antic camí. Arribarem a una paret de partió que traspassem i voltegem (esquerra) un rocam i mirant la vall de Maçana trobarem la gran boca de la cova de Maçana.

La cavitat té forma de túnel, una entrada plana de bon accés i l’altre més tipus avenc, però accessible des de dalt. Una cova que en temps passat va tenir moltes activitats. Una i tal vegada la més recent, on se caçava i guardaven coloms i tudons, encara es poden veure estris que es varen utilitzar. Allà pels anys de sa guerra s’utilitza com amagatall, sent el més famós en «Bonjesús» un líder revolucionari pollencí, i altres com es descriu en el llibre «No eren verdes ni blaves les muntanyes». I molt més enrere, en temps prehistòrics i medievals es va fer servir de crematori de cadàvers.

Sortim de la cova i traspassem novament la paret de partió i enfilam amunt i en pocs metres feim cim a la Cuculla de Maçana de 323 m.

Tornem enrere i ens situem al devora de la boca superior i prenem NO sobre la cota 280/290. Es un terreny poc trepitjat i amb molta vegetació. S’ha de estar atento i localitzar un tirany fet per les cabres, que seguirem fins a arribar al Portell des Bosc, és un pas de fàcil trànsit enmig de dos grans murs de roca amb un marge de sosteniment. Probablement era un antic camí que comunicava les cases de la Mola i Miner amb les de Maçana i amb unes sitges que hem vist vora el tàlveg des torrent.

Traspassem el portell uns metres mes i arribem a l’afluent que ens interessa. Un bon lloc per menjar i descansar. Just aquí tenim el primer bot de 5 m. Cal dir que no està equipat, encara que noltros hem anat deixant reunions fetes amb cordinos i mallons en els bots més compromesos. Aquest afluent té 5 bots rapelables més altres que es poden desgrimpar.

Acabem a l’entreforc amb un bot de 21 m.

Ara es tracta de continuar el descens pel torrent Mal nom de Maçana, a la part més esportiva.

No descriuré el descens per no ser repetitiu, però cal destacar el gorg Verd sempre amb aigua i salvable per l’esquerra. Després tenim un petit gorg sempre amb aigua en el que per passar ens haurem de llevar ses botes. I per acabar tenim el bot des gorg de la Illeta, dins l’olla veurem dues reunions, però no les farem servir perquè la millor estar a dalt de la cornisa que no es veu fins que has pujat.

Acabarem vora l’esclusa, continuarem pel tàlveg i novament al camí de Miner.

785. Puig de sa Mola de Planicia, pel pas d’en Sito

Publicada en 7 de marzo de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 8:55 6 mar. 0000
Hora Fin: 16:58 6 mar. 0000
Distancia recorrida: 11,1 km
Tiempo en movimiento: 03:45
Altura Mínima: 251 m
Altura Máxima: 941 m
Ganancia Altitud: 779 m

Pérdida Altitud: -805 m
Tiempo Ascenso: 03:28
Tiempo Descenso: 04:34
Circular: SI

Data: 6.03.0000

Puig de sa Mola de Planicia, pel pas d’en Sito.

Iniciem la ruta d’avui en el km-80,200 de la Ma-10, just on hi ha una parada de bus. Encara que hi ha dues esplanades més on deixar els cotxes.

Comencem a caminar deixant a la nostra esquena la carretera. Als pocs metres veim una construcció que en el seu temps va ser una cimentera. Girem esquerra i pugem per un mur per situar-nos damunt un senderó que seguirem, amb una paret de partió a la nostra esquerra. Continuarem fins a trobar un portell pel qual passem i davallem a un comellar per enllaçar amb un altre tirany que després d’una mitja pujada ens situarà al camí des Correu ( GR-221). És un encreuament que ens fitxarem bé perquè a l’horabaixa a la tornada sortirem en aquest punt, pel camí d’enfront. A l’esquerra arribaríem al portell que dóna entrada al bosc de son Valentí, on en terra hi ha un coconet conegut com sa Potada del Cavall d’en Rei en Jaume. Diu la llegenda que el cavall del rei Jaume I va deixar aquesta petjada en cavalcar impetuós durant les batalles contra els àrabs. De potades i petjades en trobem en es Coscoi, per on passa sa partió entre Marratxí i Sta. Maria. També a la pujada an es castell d’Alaró. «Diu la gent que les hi va fer és cavall del Rei En Jaume com perseguia és moros de la muntanya…i des Puig de Son Cos de Marratxí amb un llongo se tirpà en es Coscois de Santa Maria i amb un altre en es castell d’Alaró» Ref. Antoni Mª Alcover i Sureda, Obra Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Tom V, pág. 107.

M’hagués agradat conèixer aquest cavall tan impetuós i fornit.

Tornem enrrera un mica i recordem; hem arribat al camí des Correu, prenem dreta i continuem pel camí durant 1,5 km fins arribar a un esbeldrec de la paret seca que tenim a la nostra esquerra, la traspassem i agafem una pista que seguim a cota 430 m, després passa a tirany, puja suaument fins a cota 450 m i arribem a una pedrera, continuem pel camí durant 800 m, arribem a un forn de calç, cent mestres després abandonem la pista i girem esquerra. El desnivell augmenta fort, voltejarem un espoló per la dreta, uns metres després damunt una roca i a l’esquerra veurem un forat, es el pas d’en Sito. Es tracta d’una curiosa formació de quatre forats que travessa la roca. Aquest lloc fou descobert per uns companys el 20-12-2013, als que lis acompanyava un canet anomenat Sito, que fa un any ens va deixar, i que ha dexat molts bons records.

Baixam del forat per l’altre costat i continuem el fort ascens. Als pocs metres i a cota 570 m arribem a un petit pou damunt un petit marge de sosteniment, realment no sabem si es tracta d’una font, un pou o una cisterna. Tampoc l’hem vist documentada a la magnífica i referent web de n’Andreu de Fonts de Tramuntana.

Després d’arribar a la font, prenem NE ( esquerra), durant uns 250 m fins a arribar a una sitja i una barraca, on girem de E a SE. Ja intuïm i veim l’impressionant coma per la qual ascendirem fins a arribar al cim del Puig de la Mola de Planicia de 941 m. Una coma a la qual hi queden un centenar d’exemplars comptabilitzats, a l’any 1982. Personalment crec que avui en dia són bastant menys.
El major exemplar silvestre és el n.º 1064, situat en la Coma Fosca del Puig Major, amb 12,9 m d’altària i de sexe femení.

Una vegada coronat el cim, iniciem el descens direcció E, seguint uns del tant tiranys que hi ha per la zona. Deixam la cota 895 a la nostra esquerra, després traspassem una paret de partió dels termes municipals, continuem SE i després d’una lleugera davallada arribem a un encisador mirador natural. Prenem N fins a una zona planera on hi ha es Porxo d’en Camates, on girem E. A cota 651 girem N, per acabar prenent E fins a enllaçar amb el Camí des Correu, en el mateix punt que he dit al començament d’aquesta redacció. Giram E ( dreta) per anar a veure sa Potada des Cavall, tornem enrere per agafar el comellar que en davallada ens portarà fins als cotxes.

784. Puig de sa Cova dels Carboners i Puig d’Amós ( Serra del Moix) pel pas dels Caçadors

Publicada en 28 de febrero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:15 27 feb. 2021
Hora Fin: 18:14 27 feb. 2021
Distancia recorrida: 18,2 km (08:59)
Tiempo en movimiento: 04:30
Altura Mínima: 158 m
Altura Máxima: 846 m
Ganancia Altitud: 869 m
Pérdida Altitud: -878 m
Tiempo Ascenso: 04:26
Tiempo Descenso: 04:27
Circular: SI

Data: 27.02.2021

Puig de sa Cova dels Carboners, Puig d’Amós ( Serra des Moix), pel pas dels Caçadors.

Iniciem la ruta d’avui a la sortida d’Alaró direcció a Orient, pàrquing de la Ma-2100, km-17,900 i ens posem a caminar direcció Nord i als 20 m deixem la carretera i prenem pel camí de Solleric situat a la dreta, amb un pal indicador del refugi de Tossals pel GR-221. Caminarem per l’asfalt 1,5 km, fins a arribar a una barrera metàl·lica oberta, on canviem l’asfalt per cami de terra. Aviat traspassarem el torrent de Solleric, i continuem sense pèrdua pel camí que duu a sa possessió de Solleric, avui transformat en una varietat d’hotel rural. Deixem la possessió i continuem per aquest magnífic camí. Tres.cents-cinquanta metres després d’haver deixat ses cases agafem una drecera ( esquerra ), està indicada amb un pal que ens torna duu al camí, evitar-nos un revolt i part del camí.

En acabar aquesta lleugera pujada, arribarem a un replà, la rota de ses Faves, amb una casa, avui en reforma, és un punt important perquè més tard, a sa tornada, sortirem aquí mateix.

Continuem ara ja en lleugera davallada fins a arribar a una barrera que separa el torrent dl’Almadrà amb el camí que puja al refugi de Tossals. Noltros no traspassarem la barrera, sino que girarem esquerra per un ample camí, molt evident, de mitja pujada, amb el torrent a la nostra dreta.

En duu 800 m per aquest camí arribarem a la boca d’un túnel pel que passa la canonada d’aigua. No hi entrarem, ens desviarem per la seva dreta i als pocs metres trobem la canaleta de Solleric que seguirem pel seu recorregut més impressionant i aeri.
Arribats a aquest punt, tenim dues opcions. Si tenim vertigen, millor continuar pels túnels fins a retrobar-ens amb la canaleta. Si no tenim per -però vius!-, farem passes per la canaleta en un dels seus trams més espectaculars. El primer tram va penjant a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua a les cases d’Almadrà i Son Ordines, però noltros no travessem per dins del túnel, sinó que voltegem per la dreta seguint l’espectacular Canaleta de Solleric. La canaleta de Solleric és una síquia meravellosa que connecta la font del Pi, en el torrent d’Almadrà, amb les cases d’aquesta possessió del municipi d’Alaró. L’obra actual data del segle XVIII i està feta damunt l’antiga síquia islàmica que conduïa l’aigua de la font del Pi, una dels més cabaloses de Solleric, *cap a l’antiga alqueria islàmica de Xular. Des de la qual podrem delectar-nos amb les meravelloses vistes sobre el Torrent d’Almadrà.

Continuem i deixem enrere, en aquest cas, la sortida del túnel, als pocs metres entrem a un segon túnel, molt més curt, i a la sortida abandonem el «camí» i pugem damunt l’estructura de formigó per on passa amagada sa canonada d’aigua. Iniciem un fort ascens en diagonal oposada a la direcció que dúiem anant a cercar el contrafort del rocam. On veurem una corda fermada a unes alzines, es tracta d e l’inici del pas dels Caçadors, un treballat i original pas en què s’han tallat uns escalons que faciliten molt la progressió, a més si hi ha instal·lat una corda fitxa en forma de passamà que dóna més seguretat.

Superat el pas, s’inicia una forta i llarga ascensió fins a coronar el cim del Puig de sa Cova dels Carboners, de 842 m, aviat trobem el primer coll de tords, durant el recorregut en veurem molts. Aviat passem per una «casa» i una bassa o abeurador pels animals. Obviarem uns tiranys que prenem Nord ( dreta), noltros hem de continuar recte i ascendint. Anirem per un antic camí de carboners, molt desfet, però encara es pot veure el seu traçat.

En arribar a la cota 789 m, ens desviarem Nord ( dreta ), on augmenta el fort desnivell, a trams es pot veure el traçat de l’antic camí. Arribarem a una zona més planera o altiplà, girarem Nord (dreta) fins a veure una paret seca ( dreta), al seu costat veurem una ximenea amb una fletxeta vermella que ens indica l’ascensió al cim. Uns companys i pujem però altres ens desplacem uns mestres més a l’esquerra i trobem una escletxa més fàcil de superar i per la que hi puja’m per accedir al cim. Després de fer unes fotos i contempla l’espectacle natural baixem fins a l’esplanada on dinem i descansem.

En acabar retrocedim i tornem a davallar fins a la cota 789 m. per continuar la carena direcció S/W. Passem per més colls de tords i restes de deixalles dels caçadors… Ara ve un punt conflictiu i gens evident per poder continuar, i és que ens hem de puja r a dalt del rocam, on pareix que hi ha la timba del penya-segat, i continuar per un terreny complicat i perillós per les caigudes. Ho superem, cota 814 m, i continuem en lleugera davallada, per la part àmple d’aquesta Serra des Moix, composta pels cims dels puigs de la Cova dels Carboners, de 842 m, el d‘Amós de 817 m i el de sa Font Fresca de 833 m. Abans de fer cim al d‘Amós passem per un forat, amagat enmig de carritxeres, probable avenc.

Continuem paral·lels a la paret de partió municipal i passem per un gran enfonsament que semble la boca d’un enorme avenc, no hi dediquem temps i continuem per la carena.

Arribarem a un coll, cota 789 m, abans del darrer cim del Puig de la Font Fresca, on s’inicia la davallada per un antic camí de carboners, que com la majoria, està desfet en la major part del seu recorregut. Anirem passant per diversos rotllos de sitges.

Arribarem a un encreuament de camins i un forn de calç. Girem 45º i prenem dreta ( Sud), travàssem una torrentera, continuem i passem per un altre avenc del que desconeixem les seves dades. Passem per més colls de tords i un terreny complicat pel tipus de roques. Continuem descendint direcció Sud fins a topar-nos amb una paret seca, no hi ha problema perquè té un portell per on passar. Sortim de l’alzinar a una esplanada d’on parteix una pista ampla que ens condueix fins a la casa de sa rota de ses Faves, que abans he comentat.

Ara ja en el GR-221 només queda desfer les passes fetes el matí cap a la possessió de Solleric i finalment a la carretera on tenim els cotxes aparcats.

Una ruta llarga i cansada que se mereixen unes chandis fresques… Però que no mos beurem perquè els bars encara segueixen tancats.

781. Torrent des Racó ( Fornalutx), per sa canaleta

Publicada en 22 de febrero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 20 feb. 2021
Hora Fin: 16:10 20 feb. 2021
Distancia recorrida: 6,8 km
Tiempo en movimiento: 01:10
Altura Mínima: 78 m
Altura Máxima: 487 m
Ganancia Altitud: 457 m
Pérdida Altitud: -457 m
Tiempo Ascenso: 02:23
Tiempo Descenso: 04:20
Circular: SI

Data: 20.02.2021

Torrent des Racó ( Fornalutx), per sa canaleta.

Iniciem la ruta d’avui a Fornalutx, concretament al pàrquing públic dels tarongers on deixam els cotxes.

Comencem a caminar per la ctra. Ma-2120 direcció Nord, desprès es transforma amb el carrer Arbona Colom. En duu 400 m arribem a una corba que gira esquerra, idò a la dreta s’inicia el carrer de s’Alqueria, un carreró semi empedrat pel qual sortirem del poble, traspassarem una barrera de fusta i una zona enjardinada, i ben aviat ens posarem paral·lels al torrent des Racó.

Caminarem per aquest encisador caminet fins a creuar el torrent, hem de recordar aquest punt, perquè serà on arribarem una vegada cabat es torrent, on continuarem dreta uns metres per ben aviat girar esquerra on s’inicia el camí des Racó, ara ja amb el torrent a l’esquerra, traspassarem una barrera metàl·lica, continuem ascendint, aviat connectem amb la canaleta, una canaleta llarga, que ve de sa Font Major, a prop de ses cases de Monnàber, avui en dia baixa l’aigua canalitzada per una canonada. Passarem per una pica amb una fletxa vermella, continuem i passem per damunt un dipòsit desfet.

Arribem a la Font des Torrent des Racó, pràcticament dins el tàlveg. Continuem l’ascens per la seva dreta, seguint la canaleta i la canonada, es nota que anem guanyant alçada i l’ascens es fà més feixut.

En un moment donat no podem seguir la canonada i ens hem de desviar per l’esquerra i anar a cercar un la millor manera per superar el ressalt, haurem de fer servir les mans. Superat aquest imprevist tornem connectar amb la canaleta.

El torrent ja fa temps que l’hem deixat molt avall, i a trams la canaleta s’estreny. Traspassem una paret amb tancat de reixa.
Continuem per la canaleta. Arribem a un botador amb barrots metàl·lics horitzontals i reixa a la part de dalt, que ens obliga a llevar-nos les motxilles.

Entrem a terres més planeres on veiem una casa. Ara ja fora canaleta, seguim el tirany fins arribar a una paret seca que traspassem i girem esquerra per anar a cercar el tàlveg del torrent.

Una altra opció seria continuar aquest tirany en lleugera davallada fins a arribar a un pontet per la que passa el camí de ses cases des Racó, però noltros no hi arribem perquè hi ha gent i no volem molestar.

Una vegada dins el torrent iniciem el descens, sense cap complicació destacable. Es tracta d’un torrent fàcil on els bots no superen els 25 m.

En acabar la part esportiva, continuarem descendint pel tàlveg fins a arribar a l’encreuament amb el camí que hem vingut el matí. Per on sortim per la dreta. Ara ja només es tracta de continuar fins a arribar a Fornalutx.

780. Cova de sa Bassa i passos cara Nord de la Serra de Cúber

Publicada en 14 de febrero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:30 13 feb. 2021
Hora Fin: 16:35 13 feb. 2021
Distancia recorrida: 8,300 km
Altura Mínima: 798 m
Altura Máxima: 963 m
Ganancia Altitud: 231 m
Pérdida Altitud: -264 m
Tiempo Ascenso: 03:30
Tiempo Descenso: 04:10
Circular: SI

Data: 13.02.2021

Cova de sa Bassa i passos de sa cara Nord de sa Serra de Cùber.

Iniciem la ruta d’avui a la sortida ( venguen de Sòller) del túnel de Monnàber, on hi ha cabuda per aparcar els cotxes.

Travessem la carretera, Ma-10, i just davant la boca del túnel hi ha una barrera amb un botador metàl·lic que dóna accés a sa Coma de Son Torrella, passem dins el tancat, i continuem direcció Sud per una pista que acaba amb un tirany. Es tracta de caminar pel costat de la reixa que tenim a l’esquerra. Quan el tancat amb la reixa gira esquerra el tirany es bifurca, continuem pel de l’esquerra seguint amb la reixa també a la nostra esquerra. El que feim és donar la volta perimetral de la reixa. Al cap de 150 m aprox. el tancat far un lleuger gir a la dreta i ens situa damunt un marge. En aquest punt deixam el tancat de reixa a la nostra esquena i comencem la pujada diagonalment en direcció NE. Ens situem damunt un ressalt des d’on veurem una gran heura enmig d’unes penyes, ens hi acostem hi trobem un antic tancat de pedra seca davall una enorme heura. Sortim i continuem el lleuger ascens, i localitzem una altra heura que creix pel rocam, idò just davall tenim la boca de la Cova de sa Bassa.

Es tracta d’una cova de més de cents metres de recorregut i només amb un desnivell de -39 m, en la que destaca’n les formacions botroidals, i la bassa, que dona nom a la cova, avui desgraciadament eixuta, de dimensions 2 x 14 m. Acaba amb una sala inferior de 2x5x3 m a la que s’accedeix per un embut de 3,5 m de profunditat. En el seu interior podrem gaudir de petites formacions i un gorg amb aigua.

Per recorre la cova convé montà una corda quasi al començament per superar una rampa de 40º i una altre per accedir a la sala inferior a més de fer servir l’equip de descens i remont.

Després d’acabar la visita a aquesta interessant cova, continuem direcció NE faldejant el penya-segat i aviat localitzem l’avenc de sa Coma de Son Torrella, amb una espectacular boca i una profunditat de -94 m.

Continuem amb la mateixa direcció i només fer un gir veim una gran obertura al penya-segat i una canal que ascendeix direcció SE. Ignoram el nom d’aquesta canal o pas, a la que li deim Pas de sa Coma de Son Torrella, sense voler canviar/nominar/batiar aquest indret. Iniciem l’ascens grimpant. Amb altres circumstàncies seria una grimpada «fàcil», però avui sa roca està totalment banyada i inclús pareix ensabonada… el que ho fa perillós. En el darrer tram de la canal muntem una corda que fermam a una alzina i que ens facilita l’ascensió sense massa dificultat. Després de superar aquest pas quedam situar a la cresta de la Serra de Cúber. Un bon lloc per descansar i dinar.

Continuem el cresteig direcció N. Després de superar la cota 963 m pel seu lateral E, arribem a una escletxa ascendent, per la que hem de grimpar. Al seu final trobem una obertura, es tracta del Pas des Forat, que dona accés al vessant NW de la Serra. Es tracta d’un curiós i estret forat que ens obliga a arrossegar-nos. Una vegada a l’altre costat entrem a una zona d’alzinar de forta pendent per la que hem de descendir, però com a tot aquest vessant la roca està molt, però molt relliscosa tornem a posar una corda per descendir amb més seguretat.

Als pocs metre arribem a la cova des Tarannà, una cova que fou condicionada a l’Edat del Coure, amb càmera funerària i ossos carbonatats.

Continuem el descens, ara ja en menys rost, fins a arribar a un tirany que agafem direcció N ( dreta), als pocs metres arribem a la cova de Son Torrella d’importància arqueològica per les troballes fetes.

Continuem el tirany i mateixa direcció, fins a arribar a una paret seca i un tancat de reixa, girem 45° i traspassem el tancat. Caminem direcció W fins a arribar a una reixa amb un botador metàl·lic que ens dona accés a la pista que hem iniciat al primera hora del matí. Ara ja només queda seguir la pista fins a arribar novament a la boca del túnel, on tenim els cotxes.

Cova de sa Bassa: Hem fet medicions de CO2 amb el nostre detector homologat i ha donat 0 en tot el recorregut fet en el día d'avui.

779. Serra des Campàs i pas des Cuc

Publicada en 7 de febrero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:41 6 feb. 2021
Hora Fin: 15:37 6 feb. 2021
Distancia recorrida: 5,9 km (
Altura Mínima: m
Altura Máxima: 487 m
Ganancia Altitud: 464 m
Pérdida Altitud: -180 m
Tiempo Ascenso: 01:58
Tiempo Descenso: 03:55
Circular: SI

Data: 6.02.2021

Serra des Campàs i pas des Cuc

Iniciem la ruta d’avui a l’àrea recreativa del Coll de sa Gramola, en el km-106,100, de la Ma-10. Agafem el camí de ses Basses, direcció N, senyalitzat amb balises GR, comence en lleugera davallada, passem per costat d’unes cases (dreta), botem una cadena que barra el pas, i continuem en lleugera pujada, per anar girant W, passem per davall ( esquerra) del Penyal de n’Anglada de 419 m, continuem pel camí fins que als 1,500 m arribem a una altra cadena que ens tanca el pas, i que botem sense problema, on just a l’esquerra neix un camí que duu a les cases des Campàs, i a les que ens dirigim, arribem a una gran esplanada coberta d’una capa d’herba sense pedres. Prenem direcció SW, fins a la zona de les Coves Rotges, on localitzem un petit avenc i una petita cova a la qual hi entrem, a uns metres a les rotes d’en Morell i al costat d’un gran pi hi ha l’avenc de les Coves Rotges, de 16 m de fondària, al que no hi accedim per la seva verticalitat.

Retrocedim fins a l’esplanada verda i continuem pel camí que en lleugera davalla duu a una casa i petits camps de conreu, traspassem una nova cadena i continuem direcció S, paral·lels amb el puig des Campàs, 487m a la nostra esquerra. Aquest punt serà per on tornarem mes tard.

Aixi como anem avançant anirem guanyant altitud fins a situar-nos a l’extrem Sud de la carena, i per la qual iniciem l’ascens. Un ascens escalonat i de fàcil progressió, encara que en qualque punt haurem d’utilitzar les mans. Ens acompanyaran les entranyables fletxetes vermelles.

En arribar al primer espoló, cota 456 m, el superarem pel seu costat SE ( dreta), on comence el cresteig d’aquesta curta serra des Campàs. Després de 60 m arribem al pas des Cuc, un curiós i estret forat, en realitat són dos forats, el més petit totalment dins la cara N, pel que es port accedir del vessant N al S de la carena.

Continuem el cresteig fins a arribar a la part més alta de la serra, el puig des Campàs de 487 m. Continuem en descens fins a la cota 429 m, es el collet d’en Tió, tancat amb una paret de pedra seca. Just a l’enfront tenim el següent cim, el Puig des Tancat o des Volor de 484 m, està totalment tancat amb una reixa i amb fil ferro amb pues, que dificulta la seva progressió perquè te fa avançar entre la reixa i la timba (quina necessitat hi havia de fer aquesta instal·lació aberrant i que atempta contra el paissatje?…). Donats els components del grup, decidim davallar del cim del puig Tancat fins a tornar al coll d’en Tió, on aprofitem per dinar i descansar.

El retorn ho feim des del collet d’en Tió fins a les cases des Campàs i enllaçar amb el camí de ses Basses, i continuar fins a l’àrea recreativa del coll de sa Gramola, curiós nom aquest de sa Gramola, que supòs no fa referència a l’aparell musical i que probablement rep el nom per mos de la família Gramola que fou propietària de les terres en els segles XIII-XIV.
Seguim anyora’m ses chandis……

777. Salt des Torrent de s’Aigo

Publicada en 31 de enero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:34 30 ene. 2021
Hora Fin: 16:16 30 ene. 2021
Distancia recorrida: 9,45 km
Tiempo en movimiento: 04:56
Altura Mínima: 204 m
Altura Máxima: 519 m
Ganancia Altitud: 684 m
Pérdida Altitud: 684 m
Tiempo Ascenso: 04:24
Tiempo Descenso: 02:16
Circular: SI

Data: 30.01.2021

Salt des Torrent de s’Aigo

Per a fer aquesta ruta, localitzar el salt i els seus possibles accessos i retorns, prèviament vam haver de dedicar la jornada del passat 28 de novembre a recerca.

Iniciem la ruta en el km-96,600 de la Ma.-10 ( Estellencs), encara que també es pot començar des del Km-97 de la mateixa carretera.

Aparquem els cotxes ( només caben 2) en la petita esplanada, travessem la carretera i ens endinsem en el bosc per una sendera àmplia, es tracta d’una drecera que enllaça amb la pista formigonada del GR-221, ara ja per aquesta pista en fort pendent.

El recorregut transcorre pel terme municipal d’Estellencs i comença en l’entrada de la finca pública de Son Fortuny (km 97 de Dt.-10), propietat del Consell de Mallorca des de l’any 1981. La pista forestal inicia un ascens amb fort pendent i corbes contínues. Són Fortuny era una gran finca de muntanya que s’estenia per tota la vessant nord del Puig de Galatzó. La finca pública de Son Fortuny inclou 280 ha de l’antiga propietat (possessió), en aquell temps la més gran d’aquest terme municipal. Les cases estan en la zona privada de l’antiga finca. Al cap d’uns 20 minutos d’ascens, arribem a un replà on hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals. El camí que deixem a la dreta arriba fins al refugi de la Coma d’en Vidal. Nosaltres prendrem el de l’esquerra, que ens portarà fins a la Boal de ses Serveres.

De seguida ens trobem en l’àrea recreativa de Son Fortuny. En aquest clar, també podem veure restes que posen en evidència l’aprofitament que es feia del bosc, com són un rotlo de sitja (base empedrada per a fer carbó) i una barraca de carboner. Seguim per la pista forestal que ens portarà fins al refugi de la Boal de ses Serveres. El nom de boal sembla ser que fa referència a la construcció adossada al refugi que s’utilitzava com a estable per al ramat boví i que actualment està derruïda. Després d’una pujada suau, en pocs metres ens quedarà a mà esquerra el mirador de la Boal de ses Serveres. El camí a partir d’aquí està una mica envaït pel càrritx i al cap d’uns metres es convertirà en una sendera de muntanya que transcorre aferrat al peñal.

Continuem sempre direcció NE/E. Passarem per un segon mirador, el Mirador de sa Sitja, continuem per aquest preciós camí, passem per sota del Puig Babaiós, 552 m, passem per un tercer mirador, a continuació i a tan sols 20 m, hem de visualitzar el lloc perquè a la volta sortirem al camí, en el qual estem, per l’esquerra. Però ara continuem per aquesta variant nord, del GR-221, en lleuger ascens. Des que hem deixat l’anterior encreuament, caminarem 660 m, fins a un nou encreuament, en el qual hem de girar esquerra direcció de la Font de Dalt. Si anéssim dreta ( que no ho hem de fer) aniriem al pas de na Sabatera i al puig de Galatzó de 1,027 m. Des que hem girat a l’esquerra en l’últim encreuament, caminarem 310 m, fins a arribar a la Font de Dalt o de sa Boal, contianuem per la mateixa sendera paral·lels a la paret de la nostra esquerra. Estarem atents perquè 120 m després d’haver deixat la font trobarem un petit portell que ens facilitarà creuar la paret que ens ha anat acompanyant els últims metres.
Creuada la paret anirem descendint amb tendència a la dreta fins a arribar al llit del torrent, pel qual descendirem fins a arribar al Salt.

Inspeccionem el lloc per a veure on instal·lem la reunió, ja que no està equipat. Finalment decidim instal·lar-la en una alzina pròxima, assegurada amb una segona corda a una altra alzina mes allunyada. Aquest és un detall important a l’hora de triar les cordes, perquè encara que el salt té 46 m, les cordes han de ser prou llargues per a arribar a les alzines, muntar la reunió i que arribin a baix. En el nostre cas utilitzem cordes 2×60 m. Important utilitzar un protector per a posar entre la roca arrodonida del centre i la paret.

El descens és net i fàcil amb els últims 15 m volats.

Es pot repetir i disfrutar tantes vegades com vulguem. En aquest cas cal ascendir pel vessant hidrografic dret, una forta pendent intentant fer-la el més arrodonida possible, evitant ascendir de manera directa. El pendent és fort i ple de fullaraca de les alzines. Ho farem fins a arribar a una sitja i la seva barraca, continuarem ascendint ja amb un pendent més liviana, amb lleugera tendència cap a la dreta. Es tracta de sobrepassar el salt i arribar al torrent.

El retorn el fem descendint pel llit, primer pel seu vessant de l’esquerra, per a després passar a l’altre costat per un mur o pont, i continuar seguidament pel llit, fins a enllaçar amb una sendera ( poc definida) que ve de la Font dels Oms, on nosaltres girem esquerra i continuem fins a enllaçar amb el camí GR-221, just en el punt abans esmentat. Ara ja sense abandonar el camí, continuar desfent les passes fetes el matí, fins on tenim els cotxes.

776. Serra des Migdia: Puig des Castell_Penya Foradada_Forat_Coma Llarga.

Publicada en 24 de enero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:34 23 ene. 2021
Hora Fin: 15:54 23 ene. 2021
Distancia recorrida: 8,5 km (06:20)
Altura Mínima: m
Altura Máxima: 549 m
Ganancia Altitud: 973 m
Pérdida Altitud: -875 m
Circular: NO

Data: 23.01.2021

Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.

A la ruta d’avui ascendirem al Puig des Castell, de tan sols 549 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Després cresteixarem la carena, per finalment descendir per sa Coma Llarga. Per tant es tracta d’una ruta no circular.
Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.

«Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l’illa de Mallorca després de la conquesta, amb l’afegit d’una espadanya vora el portal d’accés del segle xv.
Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l’esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l’oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d’Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l’església parroquial queda residenciada a l’actual ubicació a l’interior del poble de Campanet.
Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l’any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva ( Campanet), però la documentació exclou l’existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres.»

Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.

En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro, amb una torre a la nostra esquerra, «es tracta d’una de les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania General, a Palma. És una nota de l’historiador Josep Segura Salado, qui en feu una investigació a rel d’un comentari de l’historiador selvatgí Jaume Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònims que fan referència a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).«

En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall es pont de Santiani amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que totduna deixam i sortim per l’esquerra (costat dret orogràfic), veurem un cartell indicador » Puig des Castell

Es tracta d’una forta pujada, passarem per diversos colls de tords en des-ús. També per dos miradors naturals amb esplèndides vistes des Raiguer. Ens situarem dalt del penyassagt de la penya des Migdia. Girarem lleugerament a Nord per aviat coronar el cim del Puig des Castell, de 549 m. Amb unes vistes extraordinàries dels voltants del puig de Massanella, de n‘Alí, etc.

Després de fer ses oportunes fotos, continuem direcció Nord, per la carena de la serra en lleuger descens.

Passarem per a trams planers i altres en què haurem de fer servir ses mans. Deixarem enrere la Penya Foradada. En lleuger descens ens situarem a la cota 500, on localitzem el Forat, que s’obri sobre la Coma Llarga, un més de tants i tants forats que trobem a sa Serra.

Continuem descendint per la carena fins ala Cota 511 m on localitzem un ressalt i el pas de sa Coma Llarga, que en permet accedit en ziga-zaga al camí de sa Coma Llarga, es tracta d’un fácil pas amb restes de fil ferro a la part superior que pasa per davall el ressalt o balconada i s’endinsa per un espès bosc de càrritx i xiprell fins al dit camí.

Arribats al camí prenem W, als 85 m, en un colladet, trobem a la dreta el tirany que puja a la Serra d’en Bisquerra ( Capella Blava, 682 m i pas d’en Bisquerra), noltros continuem descendint per la Coma Llarga, Doscent-setenta-nuit metres més arribem a la Font d’en Tasà, «Té uns 4 metres de llargària i al fons es veu s’ullal penjat amb degotissos de calç fins en terra. Sa font només raja en s’hivern, en èpoques de pluges i no té cap medi d’aprofitament ni emmagatzematge de la aigua per el que el seu ús havia de ser puntual per caçadors i altres trescadors de sa muntanya així com per es ramat salvatge.»

Però és possible que alimenti el pou i/o cisterna que hi ha a 508 m més avall, enmig del camí, el trobem tapat amb branques, perquè cap despistat hi foti de morros.

Continuen descendint per aquest camí dos-cents-setanta-set metres més i arribem a un encreuament, on a la dreta surt un tirany que duu a ses Figueroles. Continuem descendint setanta-set mestres on abandonem el camí i agafem el tirany de l’esquerra, que no és més que una drassera però amb més vegetació, que acaba a l’ampla pista amb el torrent dels Picarols a la nostra dreta.

Ara ja només queda continuar per la pista fins al final, on travessa novament el torrent i sortim al camí dets Albellons, caminem uns metre direcció a Binibona on em deixat el matí un dels cotxes.
Anyoram ses chandis.-

775. Puig d’en Costurer

Publicada en 18 de enero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:16 16 ene. 2021
Hora Fin: 17:26 16 ene. 2021
Distancia recorrida: 11,2 km
Tiempo en movimiento: 04:48
Altura Mínima: m
Altura Máxima: 529 m
Ganancia Altitud: 662 m
Pérdida Altitud: -596 m
Tiempo Ascenso: 03:31
Tiempo Descenso: 04:34
Circular: Si

Data: 16.01.2021

775. Puig d’en Costurer, per ses Planes i el Comellar de sa Font de sa Pega.

A la ruta d’avui ascendirem al modest Puig d’en Costurer, de tan sols 531 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars.
Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.

"Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle xv. Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l'esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l'oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d'Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l'església parroquial queda residenciada a l'actual ubicació a l'interior del poble de Campanet. Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l'any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva (Campanet), però la documentació exclou l'existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres."

Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.

En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro. En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall un pontet amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que tot duna deixam i sortim per la dreta i ens situem damunt el pont. Girem esquerra i continuem en lleuger ascens per aquest ample camí de ses Planes, comença amb uns revolts, passem, per un gran esbaldrec que a tapat el camí amb enormes blocs, continuem fins a arribar a les runes de ses Planes. Aquí s’acaba el camí i agafem un tirany que surt del darrere de les runes, direcció N ( esquerra).

El tirany no és prou definit, pel que cal anar amb els quatre sentits, a més d’un GPS o brúixola i mapa. De moment i només de moment seguirem les poques fites que hi ha, perquè les anirem deixant a la nostra dreta a poc a poc, passarem per davall uns primers pins, la pujada es va fent més forta, passarem per un marge, continuarem en mig ascens lleugerament cap a la dreta, per situar-nos davall el rocam del puig, on visualitzarem el pas (fàcil i ampla) que ens permetrà superar aquest desnivell, continuarem l’ascens amb tendència a l’esquerra fins a arribar a la part més alta i plana. No hem arribat al cim, hem de continuar en lleuger ascens cap a la dreta per enfilar la carena que ens deixarà al punt més alt on coronam el cim del Puig d’en Costurer, de 531 m.

El descens ho feim pel vessant contrari pel qual hem ascendit (NE) fins a sa cota 464 m, una petita zona més plana, un encreuament de tiranys, girem E (esquerra), sense perdre massa altitud, per trobar aviat un antic camí empedrat, que seguirem fins a arribar al coll del Vent, cota 434 m.

Continuem per a aquest antic camí de carboners direcció N, amb el puig de la Font, de 508 m a la nostra esquerra, passarem per una barraca i sitja, continuem pel camí i passem per davant una cova, de la que desconeixem el seu nom i dades topogràfiques. El camí voltege el puig de la Font de 508 m, sempre ala nostra esquerra, traspassem un portell de pedra. Iniciem un lleuger descens i passem per un abeurador o petita bassa, dos-cents deu metres més arribem a la font de mina de sa Pega. Continuem el descens i entrem dins el comellar de la Font de sa Pega.

Ho farem en descens per un antic camí, amb el torrent d’en Carrós a la nostra esquerra, un tram llarg que dóna per gaudir de l’entorn. Fins que arribem al tàlveg del torrent i pel qual caminarem fins a arribar a la presa, que salvarem, per l’esquerra, pel pas des Torrent d’en Carrós, que ens situa novament a la primera corba del camí de ses Planes que hem fet a primera hora del matí.

Ara en descens continuem pel camí fins a arribar al pont, punt on davallem un altre cop al tàlveg, passem per davall es pont i sortim al camí que ens durà fins a ses cases de Monnàber Vell i pel mateix camí arribem als cotxes.
Donant per acabada aquesta bella ruta i sense poder anar a beure unes merescudes chandis, ja vendràn temps millors.

773. Coll de Lofre pel Barranc de Biniaraix

Publicada en 3 de enero de 2021 de Xisco

Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021
Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021
Distancia recorrida: 12,82 km
Altura Mínima: 81 m
Altura Máxima: 879 m
Ganancia Altitud: 1198 m
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:
Circular: Si

Data: 02.01.2021

Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.

La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.

Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis.
Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau, i continuem pujant per aquest increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.

Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat des Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany, traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.

La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als Cornadors i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.

En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.

« Página anterior

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Rutes 2021

794. Talaia Moreia pels pas dels Reclaus i Cova/font dels Tonedors

Pas des Reclaus – Cova/Font des Tonedors – Talaia Moreia – Pas de s’Esperó d’en Planet.

792. Fesa de Son Bauçà

Fesa de Son Bauçà

791. Torrent des Cocó Verd

Torrent des Cocó Verd

790. Els Cingles del Puig des Coll des Jou

Cingles del Puig des Coll des Jou

789. Ses Tanques de Lofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra

Ses Tanques de l’Ofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra. Pas de ses Tanques del’Ofre o de sa Bomba. Pous de Neu de Binimorat.

787. Puig Gros de Bendinat, coves, avencs i arcs de roca

Puig Gros de Bendinat, coves, avencs i arcs de roca.

786. Afluent torrent de Maçana pel Portell des Bosc

Afluent del torrent de Maçana, pel portell des Bosc. Cova i Cuculla de Maçana.

785. Puig de sa Mola de Planicia, pel pas d’en Sito

Puig de sa Mola de Planicia, pel pas d’en Sito.

784. Puig de sa Cova dels Carboners i Puig d’Amós ( Serra del Moix) pel pas dels Caçadors

Puig de sa Cova dels Carboners, Puig d’Amós ( Serra des Moix), pel pas dels Caçadors.

781. Torrent des Racó ( Fornalutx), per sa canaleta

Torrent des Racó ( Fornalutx), per sa canaleta.

780. Cova de sa Bassa i passos cara Nord de la Serra de Cúber

Cova de sa Bassa i passos de sa cara Nord de sa Serra de Cùber.

779. Serra des Campàs i pas des Cuc

Serra des Campàs i pas des Cuc

777. Salt des Torrent de s’Aigo

Salt des Torrent de s’Aigo

776. Serra des Migdia: Puig des Castell_Penya Foradada_Forat_Coma Llarga.

Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.

775. Puig d’en Costurer

775. Puig d’en Costurer, per ses Planes i el Comellar de sa Font de sa Pega.

773. Coll de Lofre pel Barranc de Biniaraix

Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.