Doblevuit | Archivo de la categoría: Rutes 2022

847. Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pi, i Racó d’en Barona

Publicada en 6 de febrero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:59 5 feb. 2022
Hora Fin: 16:45 5 feb. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (07:45)
Tiempo en movimiento: 04:36
Altura Mínima: -21 m
Altura Máxima: 589 m
Ganancia Altitud: 731 m
Pérdida Altitud: -718 m
Tiempo Ascenso: 04:12
Tiempo Descenso: 03:31

Data: 5.02.2022

Penya de Rocafort 568 m pel pas des Pí, i Racó d’en Barona.

Comencen aquesta llarga ruta a la Ctra del Port ( Ma-11) encreuament amb el camí de Son Pons ( Sóller), a 100 m abans d’arribar al Jardí Botànic de Sóller, on podrem deixar els cotxes. Caminen direcció Palma uns cent metres, travessem la carretera i agafem el carrer Carreter que en moderada pujada ens acostarà fins al mirador des Pujol d’en Banya a les mateixes vies del tren.

Caminen per les vies direcció SE (esquerra), entrem en el túnel d’uns 200 m. Després continuem per les vies, passem un camí formigonat, i als 500 m i abans del proper túnel abandonem les vies per l’esquerra i enllacem amb camí, continuem dreta fins a enllaçar als pocs metres amb el camí de Castelló que pren N. El primer tram traça dins alzinar i enmig de parets per després continuar ( esquerra) per tram formigonat fins a arribar a les cases des Pujol d’en Banya, ho reconeixerem pel pintat ( de mal gust) de les portes. Aquí abandonem el camí de Castelló que arriba fins a Deià, per continuar W (esquerra) per un camí ascendent. Davant nostre s’alça l’espectacular Penya de Rocafort. Continuem fins a arribar a una barrera de fusta (esquerra) amb un petit cartell » Sa Sunyera», que dona accés a la finca. Traspassem la barrera que tornem a deixar tancada. Després de llaçades i pocs abans d’arribar a una barrera metàl·lica tancada, sortim del camí per l’esquerra per un marge de pedra direcció ascendent SW per tornar a enllaçar amb el mateix camí. Continuem ascendint paral·lels a una paret de partió (dreta) i, enllacem ( dreta) amb un tirany que s’endinsa dins alzinar. Passem per un forn de calç. Després passem per un portell i per davant una cova amb parament de pedra.

Ens acostem a les penyes i passem per un nou portell que curiosament està condemnat amb pedra, que superem per l’esbaldrec del costat.

Entrem dins un terreny un poc confús i gràcies a unes fites aconseguim avançar i arribar a una gran rosseguera i finalment passem per damunt un rotllo de sitja.

El tirany molt estret continua S en ziga-zaga, creua un esperó penjat sobre el buit. Estem en el pas des Pi, un pas fàcil i escalonat. Després continuem direcció W fins a arribar a la part alta i planera. Continuem la mateixa direcció en suau descens fins a enllaçar amb un camí que seguim dreta.

Després fora camí i entre roques i carritxeres anirem pujant direcció W fins a enllaçar amb el camí del Metro. Continuem direcció N, però aviat ens desviem pel camí de la dreta que avança planer, direcció NE.
Per visitar una curiosa escletxa ens desviem E (dreta). Per després tornar al camí d’abans, fins al seu final, trobarem pins ajaguts al mig del camí, arribant damunt la Penya de Rocafort 568 m, des d’on podem gaudir de tota la Vall dels Tarongers i el Port, malauradament que el dia no acompanya per les boires.

Retornem pel mateix camí fins a recuperar de nou el camí del Metro i el seguim, cap a la dreta.
El camí comença planejant, per a després de passar la coma de sa Palla, s’inicia un suau descens, a vegades en ziga-zaga. Passem pel costat d’un forn de calç ben conservat. Després ens aturem a un esplèndid mirador natural per tornar a gaudir de l’espectacle.

Estarem atents, perquè a dreta i esquerra anirem trobant altres camins, uns contionuen altres no duen enlloc i tots ells els obvierem. També ens haurem d’esforçar com si d’una pista americana és tractàs per les quantitats de pins caiguts.

Després d’unes corbes, arribem a una cruïlla, on la tendència és seguir recte, però el nostre itinerari volta cap a la dreta.

El sender continua baixant marcant llaçades, fins a arribar a un punt que finalitza. Si ens fixem a la dreta, hi ha unes fites que ens indiquen el tirany de baixada cap al pas d’en Barona.

Un estret tirany empedrat, de gran bellesa, i en fort desnivell acaba amb una paret seca i reixa al costat de les penyes, la superem amb una desgrimpada.

Continua’m la mateixa direcció per davant unes grans balmes amb paraments de pedra. A baixa a l’esquerra una antiga casa. Continuem NE fins a un camí de carro, aviat unes grans barreres metàl·liques ens barren el pas. Les superem per un botador de pedra de la dreta. Ara ja en camí formigonat en fort i molt fort desnivell anirem avançant.

Passarem per un llogaret en el qual destaquen unes construccions troglodites, conegudes per Can Xispa, encastades dins les roques o coves. En el seu cap de dalt hi ha uns escalons que pugen en una espècie de mirador, tot tancat de reixa.

Continuem descendint per aquesta pista formigonada fins a arribar a un encreuament, també formigonat, on girem esquerra. En arribar al torrent dels Cinc Ponts on la pista prent pren N, noltros continuarem recte NW, passant per davall Can Paies, on s’inicia un tirany ben marcat. Continuarem fins a ses cases de Can Jeroni Gros, on agafem E el tirany marcat com a Monts-Reials, a trams empedrat. Arribarem a les vies del tren que creuarem a vint metres per l’esquerra i continuem el nostre itinerari fins a enllaçar amb el camí des Rost, on girem SE (dreta) fins a l’entrada del poble, on continuem pel camí d’en Pons que ens apropa als cotxes i punt final.

846. Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

Publicada en 30 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 8:56 29 ene. 2022
Hora Fin: 14:56 29 ene. 2022
Distancia recorrida: 11,2 km (05:59)
Tiempo en movimiento: 04:32
Altura Mínima: -12 m
Altura Máxima: 242 m
Ganancia Altitud: 386 m
Pérdida Altitud: -396 m
Tiempo Ascenso: 03:09
Tiempo Descenso: 02:49

Data: 29.01.2022

Passejada per camins de Sóller. Els Cinc Ponts.

La ruta d’avui és una típica senderista que transcorre per bonics camins i caminois per la vall dels tarongers. Sent l’estrella del dia el ferrocarril de Sóller, del que feim una resumida història.

LA HISTÒRIA DEL TREN:
El 1903 l’industrial Joan Morell va proposar la construcció d’un ferrocarril que havia de connectar Palma-Sóller i que passaria per davall la Serra de Tramuntana i del Coll de Sóller a través d’un túnel. Aquesta idea es va desestimar inicialment, però va ser Jerònim Estades, diputat provincial i home de negocis, qui un any més tard va plantejar el projecte i va encarregar-ne la redacció a l’enginyer Pedro Garau.
La construcció del ferrocarril es va encarregar al contractista d’obres Sr. Luis Bovio, qui va comprar als Ferrocarrils de Mallorca una petita locomotora 020T construïda a Anglaterra per «The Falcon Engine & Car Works Ltd. Loughborourg», fabricada l’any 1891 i amb el número de fàbrica 198. Aquesta petita locomotora s’utilitzava com a tractor de maniobres al port de Palma, de la línia de tramvia que travessava la ciutat de Palma. A aquesta petita locomotora se la va batejar amb el nom de les seves filles «Maria Lluïsa».
Les obres es varen iniciar el 3 de juny de 1907, amb treballs simultanis des de Palma i Sóller. Després d’un any, la brigada que havia sortit de Palma va arribar a Bunyola, on varen haver de fer front al principal repte del projecte: la Serra d’Alfàbia, que havia de ser travessada per un túnel de 2.856 metres que desembocava a l’altre costat del sinuós Coll de Sóller. Diversos túnels i trinxeres varen haver de ser excavats. El 19 d’agost de 1911, la locomotora Maria Lluïsa arribava als miradors des Pujol de’n Banya. El primer tren d’obres va arribar a Sóller el 30 de setembre del mateix any.

Comencen a la Ctra. del Port ( Ma-11) encreuament amb el camí de Son Pons ( Sóller), a 100 m abans d’arribar al Jardí Botànic de Sóller, on podrem deixar els cotxes.

Passem la carretera i agafem el camí de Son Pons direcció NW, fins a enllaçar amb el camí de la Costa d’en Llorenç, que puja de la dreta. Continuem recte i mateixa direcció, als pocs metres deixam a l’esquerra el camí de Rocafort, continuem entre llimoneres, el camí comence a guanyar rost i passa a empedrat amb escalons. Passem per damunt un dels ponts del tren, després deixam a l’esquerra el camí de Monts Reials. Continuem en ascens pel camí des Rost, que s’estreny i passa a tirany ben definit.

Arribem a un encreuament, a la dreta les belles cases de s’Heretat, a l’esquerra el camí que puja a Cas Xorc i d’en Jeroni Gros, noltros continuem recte fins a arribar a sa Capella de Castelló, on agafem el GR-221 que de darrere sa capella. Passem per davant les cases de Can Prohom i de Son Mico on tenen un cartell que dona la benvinguda als senderistes i als clients de s’estància de Son Mico, que agraïm. Dos-cents metres passat ses cases sortirem del GR-221 per la dreta, passarem per un tancat de reixa, que tornarem a tancar, caminarem direcció W fins a arribar al mirador de Son Mico, una explendida balconada damunt Alconàsser, entre la costa de sa Punta de Sóller i Llucalcari. Un bon lloc per berenar.

Tornam enrere desfent les passes fetes fins l’encreuament de S’Heretat i cas Xorc. On agafem dreta direcció a Cas Xorc, un camí asfaltat i senyalitzat. Passarem per la font de can Gamundi just a l’entrada de les imponents cases de Can Jeroni Gros. Continuen S. En arribar al torrent dels Cinc Ponts el creuem per la part de baix per continuar per un tirany una mica amagat. En arribar a una bifurcació, continuem dreta. Als pocs metres abandonem per l’esquerra per davallar pel camí de Rocafort. Passem per damunt un pont del tren per tot duna sortir per l’esquerra i baixa a les vies.

Dies abans ens hem assegurat de què el tren no està en funcionament i que li fan tasques de manteniment, ja que del contrari seria una imprudència caminar per les vies i els túnels amb el tren actiu.

Continuem per les vies direcció S,( esquerra) passem per dins un túnel i just a la sortida arriba al Mirador des Pujol d’en Banya, un bonic lloc on el tren turística una aturada, i on noltros aprofitem per dinar. Continuem per les vies direcció N, passem novament per dins el túnel, aviat ens trobem amb el segon túnel d’uns cent metres, pel que necessitarem novament els frontals. Després de tornar a la llum passem per damunt els Cinc Ponts que salva un important desnivell de més de vint metres. Passat el pont estarem atents perquè abandonarem les vies per un camí de la dreta, per tot duna abandonar-lo també per la dreta i enllaçar amb el camí que passa per davall els Cinc Ponts, un camí formigonat que enllaça amb el camí dels Rost, pel que hem passat fa unes hores. Girem dreta fins a arribar als cotxes.
Com hem acabat prest, anem fins al port a fer unes cervesetes.

845. Avenc de Na Pola

Publicada en 23 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 22 ene. 2022
Hora Fin: 14:50 22 ene. 2022
Distancia recorrida: 2,2 km (05:25)
Altura Mínima: -42 m
Altura Máxima: 317 m
Ganancia Altitud: 238 m
Pérdida Altitud: -245 m
Tiempo Ascenso: 01:16
Tiempo Descenso: 04:07
Material utilitzat; Cordes 1×30, 1×40,1×15, Cintes: 4, Plaques: 1 spit

Data: 23.01.2022

Avenc de Na Pola i cova de ses Misses.

Avui no caminarem massa. Perquè s’avenc està molt a prop de l’inici de la ruta.

Ens dirigim cap a Alaró, concretament a la barriada dels Amunts, on aparcarem a la plaça de sa Bastida. Agafem el curt carrer de sa Bastida, giram dreta pel carrer Tià Roig, després esquerra pel carrer de Son Borràs, novament dreta pel carrer Gran Cresta, esquerra pel carrer de Son Duràn que en lleugera pujada ens treu del poble, és el mateix que passa per la font de les Artigues, que no hi arribem. Als 156 m després d’haver iniciat aquest camí/carrer l’abandonem per l’esquerra, en el punt on la paret està quasi desfeta i té una gran alzina. No hi ha camí definit, hem de pendre SW en ascens i paral·lels a una paret de partió que deixarem a l’esquerra. Estarem atents i a 100 m, trobarem la gran boca de l’avenc de Na Pola.

Es tracta d’un pou de 22 m. A fora de la capçalera té un spit i a dins dos més. Noltros muntem la capçalera a l’espit de fora, assegurat amb una cinta a un pont de roca, més un desviador de la gruixuda branca de l’alzina. Posam dues cordes i iniciem els descens. La base és molt àmplia a la que hi arriba llum de l’exterior. Observem multitud de cranis d’animals, té una petita gatera que no du enlloc i la continuitat la té per una finestra a la qual s’hi accedeix per un ressalt de 4 m, que una vegada superat convé deixar una cordar per després facilitar la baixada.

Iniciem el recorregut per una curta galeria en descens, molt adornada de formacions, a la primera columna instal·la’m una corda de 40 m que arribarà al fons i final. Durant el descens podrem contemplar la gran quantitat de formacions. Anirem superant diferents escalons fins a arribar a un petit forat que haurem de traspassar, també es en descens i té formacions que ens ho dificulta una mica, després d’una rampa arribem a la part final -40 m. Curiosament hi trobarem una gran quantitat d’ossets.

Ara toca remuntar la galeria, desmuntar l’instal·lació i després el pou principal.

Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat 0.

Una vegada tots a dalt, aprofitem per dinar. Iniciem el curt descens fins al camí de Son Durán. Prenem dreta i a uns metres abans d’arribar a les primeres cases des poble, veurem a la dreta un senderó que en lleuger ascens s’endinsa dins l’alzinar, és el mateix si volguéssim pujar fins al Picó Petit de 464 m i a la Penya de sa Bastida de 579 m, als 60 m arribem a la cova de ses Misses que no hi entrem per la gran quantitat de brutícia que té, teles, matalassos, botelles, vidres, fustes, llaunes… Donant per acabat la jornada d’avui.

843. Ermita de Maristel.la-Puig Fita del Ram, 25 cavitats

Publicada en 17 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:08 15 ene. 2022
Hora Fin: 18:07 15 ene. 2022
Distancia recorrida: 12,2 km (08:59)
Tiempo en movimiento: 04:50
Altura Mínima: 140 m
Altura Máxima: 833 m
Velocidad Ascenso: 130,5 m/h
Velocidad Descenso: -250,2 m/h
Ganancia Altitud: 793 m
Pérdida Altitud: -726 m
Tiempo Ascenso: 06:04
Tiempo Descenso: 02:54

Data: 15.01.2022

Ermita de Maristel.la – Puig Fita del Ram – 25 Coves i Avencs

La ruta d’avui és un recorregut de N a S, entre es Castellet de 439 m i el Puig Fista des Ram i sa Mola de 833 m i 719 m respectivament. Un ampli territori d’alzines i arboceres, on visitem les fonts des Rafal i de Son Tries de Dalt. Passem per l’Ermita de Maristel.la i l’Ermita Vella, i ens entretenim cercant coves i avencs, dels que hem localitzat 25:

1 Cova – Refrescador
2 Escletxa Tombada
3 Avenc ?
4 Avenc de s’Estret
5 Avenc de s’Heura
6 Cova
7 Boca Gram de s’Heura
8 Escletxa de ses Falgueres
9 Avenc des Verro
10 Avenc de ses Fulles
11 Avenc de sa Pedra
12 Avenc de s’Alzina
13 Avenc des Camí
14 Cova d’en Pons
15 Avenc de Maristel.la
16 Avenc Podrit
17 Avenc sense nom ( gran entrada)
18 Cova dets Ermessets
19a i b Avenc des Frare
20 Avenc de na Boira
21 Avenc de s’Arboç
22 Bretxa
23 Avenc Es Paradet
24 Avenc Familiar
25 Bretxa Petita
26 Avenc ?
Després d’aquets posible avenc, ja entrats dins pinar, veim altres forats que
també podrien ser avencs dels que ignoram les seves dades.

Aparcam els cotxes, vorera a la carretera, després de la segona corba una vegada sortit d‘Esporles, caminem un centenar de metres fins arribar a l’entrada del camí des Correu (esquerra), amb una barrera, continuem per ell, més o manco, uns 200 metres i l’abandonem per un portell a la dreta.

Cal dir qué és una zona laberíntica de camins, pistes, senders i tiranys, és fácil desorientar-se. Es convenient duu mapa o gps.

Continuem fins a arribar a la Font des Rafal, de tipus mina d’11m de fondària. Una construcció de gran bellesa, amb bancs per seure, berenador de pedra, tot dins un ambient que va esser testimoni de reunions i de més d’un acte social i lúdic. Continuem en lleuger ascens, a vegades en ziga-zaga, a poc a poc anam abandonant terres d’oliveres i passa’m a alzinar. Arribarem a un portell de pedra i continuem, aviat passarem per una cova o refrescador condicionada en el seu interior amb bancs.

Arribam a una zona més plana on podem acostar-nos fins al Castellet de 439 m i admirar les vistes. A la zona podem trobar una cova inclinada, barraca i sitja.

Continuem direcció SE, traspassa’m un segon portell, i a partir d’aquí ens entretenim visitant l’abundància de coves i avencs de la zona, del que destaca l’avenc Estret de recorregut horitzontal com una bretxa, l’avenc de s’Heura, la bretxa de ses Falgueres… Aviat veim s’escala que puja al mirador del Cor de Jesús, encara engalanada amb una estrella de Nadal. A prop localitzem l’avenc des Verro i el de les Fulles.

Continuem S fins a enllaçar amb un encreuament del camí principal i pal indicador. Continuem en lleuguera pujada ( dreta), després d’una corba localitzem vora el camí l’avenc de la Pedra de -136 m de fondària. Després de la següent corba sortim de la pista per localitzar l’avenc de l’Alzina, obstruït amb una pedra. Feim unes passes més i sortim a la pista, vora una bassa, continuem i passem pel petit avenc del Camí. Anem arribant a l’Ermita de Maritel.la, però uns metres abans visitem l’avenc de na Pons, ple de brutícia.

Arribats a l’Ermita aprofitem per berenar i descansar aprofitant una estona de sol. Perquè avui fa fred, hi ha gelat a la nit.

Ens posem en marxa i tota duna arribem a l‘avenc de Maristel.la, totalment tapat amb pedres.

Continuem, passem per un altre portell i arribem a les cases de les Ermites Velles. Continuem i passem pel Pla des Pouet, i localitzem l’avenc Podrit, continuem i girem dreta, passem per un gran Aljub (1), girem esquerra direcció W, passat la zona de na Boscana, uns 50 m, sortim del camí ( esquerra) i agafam un tirany quasi imperceptible en lleuger ascens fins a una sitja. Giram S i continuem fins a un forn de pa, anirem paral·lels a una paret de partió municipal. Continuem mateixa direcció fins a una altra sitja. Després d’una curta i forta pujada arribem a la cota 813 i uns metres més abaix localitzem un esbaldrec amb un punt blau, per on traspassem la paret i iniciem l’ascens al puig Fita del Ram de 833 m. Tal vegada sigui únic cim del qual no podem contemplar cap vista. Aprofitem el lloc per descansar i dinar.

Després de la davallada localitzem la mítica cova dets Ermessets. Continuem direcció W en lleugera davallada, passem per dalt del penya-segat, un autèntic mirador natural, continuem descens W, fins a localitzar l’impressionat boca de l’avenc des Frare i una segona boca més petita.

Continuem S fins enllaçar amb una de tants camins de carboners fins a trobar novament la paret de partió municipal que traspassem i agafem E en lleuger ascens fins a una casa esbucada amb una bassa.

Continuem N fins a localitzar l’avenc de na Boira, un altre impressionant avenc de -119 m continuem N fins a arribar a una casa de neu, giram -NE i passem per les faldes de na Ferrana de 812 m, passarem per un gran aljub i després a un portell. Continuem E, després de passar una sitja sortim (esquerra) del tirany, passem per una barraca i sitja empedrada, seguim la línia del penya-segat fins a arribar a una altra sitja, girem dreta, passem per un primet aljub petit i després un altre de gran.

En arribar a un encreuament continuem per l’esquerra NW i en el següent girem N ( dreta). Més envant arribem a una zona plegada de bretxes, escletxes i avencs, on podem veure el de s‘Arbços, es Paradet i s’avenc Familiar.

Anem sortint de l’alzinar i entrem a zona de pinar en davallada mitjana, on podrem localitzar diferents forats o entrades a avencs que desconeixem les seves dades i importància.

En arribar a un aljub continuem dreta fins enllaçar amb la pista de l’àrea recreativa de Son Tries, que no i arribem, perquè en una corba l’abandonem com a drecera per l’esquerra per camp a través fins a enllaçar novament amb la pista principal, girem esquerra fins a arribar a sa Font de Son Tries de Dalt, A l’exterior hi ha un bonic berenador amb una taula i 4 cadires, tot de pedra picada a mà.

Ara es tracta de continuar fins es Bosquet i tancar el cercle, per tornar al cotxes, ja en fosca.

Nota: He intentat descriura la ruta de la millor manera possible. Com es tracta d’una zona amb infinitat de camins i caminets, i que a vegades per anar a cercar un avenc hem sortit d’ells, resulta complicat la seva descripció i orientació. Per tal cosa, segurament m’he deixat de descriure més detalls geogràfics i etnològics.

840. LLac i Puig de Son Fe ( Penya des Migdia)

Publicada en 10 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 10:01 8 ene. 2022
Hora Fin: 16:22 8 ene. 2022
Distancia recorrida: 6,4 km (06:21)
Tiempo en movimiento: 02:23
Altura Mínima: -38 m
Altura Máxima: 219 m
Ganancia Altitud: 348 m
Pérdida Altitud: -456 m
Tiempo Ascenso: 02:13
Tiempo Descenso: 04:04

Data: 8.01.2022

Llac de Son Fe – Puig de Son Fe ( Penya des Migdia) – Canal Fonda.

Ens dirigim cap a Alcúdia per la Ma-13, en el punt quilomètric 44,900 agafem, a la dreta, el camí asfaltat de Biniatría, en la primera corba veurem una esplanada on podrem deixar els cotxes. Des d’aquest mateix lloc surt direcció E un tirany pel mig de la vegetació, que de seguida ens topem de front amb el Llac de Son Fe. Es tracta d’un profund llac que ocupa el buit deixat per les excavacions de l’antiga pedrera d’argila de Son Fe.

Continuem per la dreta fins a arribar a una barrera tancada, que superam sense dificultat. La direcció a seguir es SE, en mitja pendent. Anirem voltejant seguint la mateixa direcció.

En arribar a la cota 180 m, localitzem la font de mina de Son Fe. Entrem al seu interior per una estreta galeria que dona accés a una petita sala tancada amb una cúpula de pedra on hi ha una pica que rep l’aigua i una altra asseca. Al cotat té un banc de pedra. En el seu interior podem veure la inscripció «MASERRATI». Aquest gravat es podria referir a Miquel Serrat, propietari de la mina de Son Fe l’any 1890. També existeix la possibilitat que es tracti d’una referència al concessionari de la dècada de 1940, José Sánchez Monserrat que tenia el costum de berenar cada dematí amb una gerra d’aigua d’aquesta font, per això cada dia hi enviava un obrer. Informació aquesta treta de la web de n’Andreu, les Fonts de Tramuntana. Encara que la meva opinió és que la darrera «I» l’hi han gravat temps passat , supòs que per allò de fer-ho semblant a la marca de cotxes de luxe.

Continuem l’ascens, ja situats a la cara N, on localitzem una petita canal empedrada per on hem de pujar i que ens deixa a pocs metres de dalt de la serralada. Caminem per terreny gens còmode fins a coronar aquests modest cim de 268 m, amb el nom de Penya des Migdia, i conegut popularment com a Puig de Son Fe.

Continuem direcció E per terreny molt incòmode, on anirem trobant diferents restes de murada ciclòpia, alguns trams bastant ben conservat. Una meravella d’enganyaria.

Cal aturar-se per contemplar les vistes sobre mitja Mallorca, sobretot les badies de Pollença i d’Alcúdia, i l’Albufera carregada d’aigua.

Continuem amb la reixa a la nostra dreta fins a arribar a un altre que en tanca el pas i que salvem sense dificultat. Veurem rètols que ens indiquen que estem en un refugi de fauna, qual cosa ens alegra.

«El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha assenyalat que després de la recent autorització, per part del Consell de Mallorca, de l’ampliació del refugi de fauna de Ca Bauma, a Alcúdia, aquest passa a ser «el refugi privat més gran de Mallorca». Des de l’entitat, que al costat dels propietaris promou aquest refugi pròxim a l’Albufera, han explicat que va ser declarat en 2017 amb 75 hectàrees, i que ara s’ha ampliat amb diverses parcel·les veïnes fins a arribar a un total de 388 hectàrees».

Seguim fins a la següent cota de 238, el puig de Na Bassera ( “no confondre” amb el El Pic de la Bassera de 2693 m, al Principat d’Andorra).

Arribem fins a la següent cota de 232 m i iniciem el descens fins a la Coma Fonda, un tram mol, molt incómode per la quantitat de roques i pedres tapades pel càrritx. Una vegada dins sa torrentera ja ho trobam tot molt més net.

Continuarem per dins sa Coma Fonda ( torrentera), fins on el terreny sa torna més plà i sortim per una antiga pista de l’esquerra. Seguirem direcció E pel tirany fet pels animals, fins arribar a un antic pou que data de 1953 amb una posterior reforma/ampliació de l’any 1971. Continuem dreta fins arribar a un portell sense barrera que dona accé a una àmplia pista des Murtarar, des d’òn prenem N ( esquerra), pel costat de la muntanya de residus tapats amb teles plastificades. En arribar on acaba una torrentera, sortim ( esquerra) de la pista i totduna agafem una altre que pren N per dins sa garriga, molt més agradable que l’anterior. Passarem per un portell amb la barrera llevada i després a una barrera tancada en pany i clau però que es pot salvar per la seva dreta.
Ara per camí asfaltat fins el cotxe. Però abans passarem per davant les boniques cases Velles de Son Fe.

«Son Fe és una possessió d’Alcúdia (Mallorca) al vessant de ponent de la serra de Son Fe.
Jaume el Conqueridor el va atorgar al seu parent, Pere de Montpeller durant el repartiment de Mallorca, donant-la el nom de Montitxel·lo o possessió de Montitxel·la. En 1651 passà a formar part del patrimoni de Francesc Fe, militar mallorquí. Amb el pas del temps, aquesta possessió canvià de nom i passà a ser coneguda com a Son Fe, en honor del militar que la va adquirir a mitjans del segle XVII. Per aquella època ja era considerada com una de les possessions més grans i impressionants de la localitat. Al segle xviii passà a la família noble dels Verins (llinatge: de Verí) que la veneren el segle xx a la família Bennàsser. Poc temps després la finca va ser dividida en diferents parts i la part de la muntanya passà a Miquel Ferrer d’Alcúdia, mentre que la part nord passà a les monges agustines d’Alcúdia. De vers 1935 les monges construïren un nou convent que duia el nom actual de Son Fe, un lloc per la meditació religiosa. Per aquella època, les Mines de Son Fe funcionaven i les filles dels miners anaven a aquesta finca a escola, ja que les agustines s’han dedicat de sempre a l’ensenyança.

Des de la dècada dels 80 i fins a l’actualitat, Son Fe, coneguda com a Casa d’Espiritualitat de Son Fe, acull trobades religioses, culturals i d’esplai, a més de ser una de les residències de vacances per les monges agustines de Mallorca. Té una capacitat per 40 persones i compta amb instal·lacions esportives. Les cases de la possessió foren comprades per les agustines en 1985 i fan servir de museu etnològic i d’escola de natura.»

839. Comuna de Bunyola. Coma Gran+Coves+Coma d’en Buscante.

Publicada en 9 de enero de 2022 de Xisco

Hora Inicio: 9:34 21 dic. 2021
Hora Fin: 14:03 21 dic. 2021
Distancia recorrida: 4,8 km (04:29)
Tiempo en movimiento: 03:11
Altura Mínima: 71 m
Altura Máxima: 311 m
Ganancia Altitud: 218 m
Pérdida Altitud: -233 m
Tiempo Ascenso: 02:45
Tiempo Descenso: 01:43

empleo frontal

Data: 1.01.2022

Comuna de Bunyola: Coma Gram – Coves – Coma d’en Buscante.

Ens acostem fins a Bunyola on agafem la ctra. Ma-2020 direcció a Sta Maria, en el punt quilomètric 7,850 s’inicia el camí de sa Coma Gran. Abans d’arribar a l‘Urb., es Cocons i també passat trobarem uns quants de llocs per deixar el cotxe i quasi al final trobarem un ampli aparcament, malgrat que sigui asfalt, és un camí agradable pel qual no n’importa caminar. Passarem per camps de correu fins a arribar a ses cases de Ca Na Moragues, on el camí es bifurca, noltros continuarem Nord (recte), i més tard tornarem pel camí del Puig Gros ( dreta).

En lleugera pujada anam avencen per aquest camí de carro, passarem per davant ses cases de sa Cova, una peculiar construcció feta dins la gran balma. Continuem l’ascens i entrem dins l’alzinar de sa Comuna. Per finalment arribar a l’àrea recreativa des Cas Garriguer, centre popular de sa Comuna. Un bon lloc per menjar alguna coseta i beure aigua en unes de les taules.

Ara feim un gir de 180° i retrocedim deu metres per agafar un tirany a l’esquerra que ens duu a la pista ampla. La creuem i agafem el tirany que hi ha just davant, passarem per davant una antiga barraca de carboners reconstruïda, als dos-cents metres sortim del tirany per la dreta per ascendir al puig des Bous on a mitjan camí localitzem la primera de les coves, la Coveta de sa Sitja, de petites dimensions, 10 m de longitud per 2 m d’amplària i altres 2 m d’altitud. Després de coronar aquest cim de 676 m, descendim i tornem a agafar el tirany.

Als 150 m arribem a un encreuament, nosaltres hem de continuar recte, pero a pocs metres del camí de la dreta i localitzem la segona coveta, la de les Fulles o de las Cambreta, de petites dimensions, tan sols 5 x 3 x 1,2 m.

Retrocedim uns pocs metres fins a la pista anterior continuem fins a la pròxima bifurcació on agafem el camí de la dreta, i als 100 m aproximadament sortim per la dreta del camí direcció SW i als pocs metres localitzem la 3ª cova, la Cova de s’Aigo, una cavitat molt més gran que las interiors, a la que en el seu interior hi havia alfàbies que servien per recollir l’aigua. Avui en dia només en queda una.

Tornem enrere fins al camí, que a 100 m més envaint tornam a sortir per l’esquerra i localitzem la 4ª cova, la Cova Baixa, de dimensions inferior a la de s’Aigo.

Continuem pel mateix camí, de cada vegada més estret, fins a arribar a una corba, on localitzem, ja dins el terme municipal de Sta Maria del Camí, una barraca de carboners, i a vint metres tenim la 5ª cova, la Cova Reineta o des Ranxo des Coll, una cavitat prou interessant d’1,760 m², amb una fondària màxima de -29,30 m, que valdrà dedicar-li una jornada.

Tornem al tirany i continuem amb la mateixa direcció Sud, ara ja descendent. Aquest tirany s’endinsa dins el comellar des Torrent de sa Cova de s’Aigo. En arribar a la part baixa on creuam el dit torrent, podrem localitzar una petita balma amb tancament pels animals, que feia de corral, i al costat una balma major, la Balma dels Corrals.

Continuem fins a sortir al pla des Plantejar, on a l’esquerra tenim dos camins, el primer el deixam enrere i agafem el segon, un tirany que baixa pel coma d’en Buscante, pel mig del Puig Gros, 658 m i el Puig de na Marit de 664 m.

Passarem per un portell amb arc i barrera, després arribam a una altra barrera tancada amb un contrapès. Finalment, acaba a un replà i encreuament de camins, hem de continuar rectes fins a ses cases de Can Picarola, on lleugerament girarem anirem girant dreta, encara que pareix que no es pot passar, el tirany continua direcció a Can Berguentet, traspassarem una paret de partió per un esbaldrec i enllaçam amb el camí principal de ses cases, on continuem per l’esquerra per camí asfaltat, en descens, fins a arribar a la barrera principal que dona accés a la finca, que creuem pel portaló del costat.

Ja estem al camí de sa Coma Gran, on més avall hem deixat el cotxe.

837. Coves d’en Moret i dels Coals

Publicada en 9 de enero de 2022 de Xisco

empleo frontal

Data: 22.12.2021

Cova d’en Moret i Cova dels Coals

Sortim del mateix cementeri de la Vileta ( Palma), agafem el camí de la dreta, passem el portell i a pocs metres girem dreta per un tirany que du pel darrere de les criptes del cementeri per girar esquerra descendent fins a la torrentera que traspassem i ens situem a una pista ampla.
Continuem esquerra per la pista, i a no més de 100 m l’abandonem i agafem el tirany de la dreta que ens endinsa dins una coma en lleuger ascens, que pocs a poc va passant a fort ascens.

En arribar a la cota 230 m sortim del tirany per l’esquerra per anar a cercar la boca de la cova d’en Moret. Es tracta d’un forat al terra de 0,93 x 0,65 m, li segueix una rampa de més de 45°, amb una altitud de gaire els 0,5 m que superam amb oposició. L’entrada es tracta del punt que representa una certa dificultat. Per ajudar-nos podem instal·lar una corda a una anella que hi ha a la part de fora que ens ajudarà i ens donarà seguretat.

És una de les coves de major amplitud de Na Burguesa. Encara que fou de les primeres explorades, va estar molts d’anys desapareguda per falta d’informació.

El recorregut ho feim SE-NO. Destaca la seva sala dels Blocs de 48 x 25 x 4 m. Continuem descendent fins a la part més fonda a -35 m, on podrem gaudir de bona quantitat d’espeleotemes de gran bellesa.

Cal dir que aquesta cova ha estat espoliada i destrossades les seves meravelles, han tallat, columnes, estalagmites, banderoles…etc. Així i tot, podem passar una bona estona.

En acabar, continuem el tirany ascendent, fins a enllaçar a una pista ampla amb una paret de partió, continuarem amb la paret a la dreta fins a arribar a una barrera i amb la paret esbaldregada per on passarem. Continuem i aprofitem per contemplar les esplèndides vistes sobre Palma. Coronem la cota 273 m, i en arribar a la cota 255 m girem esquerra per un tirany descendent.

En arribar a un forn de Calç, continuem 20 m i gir a la dreta. Als 200 m arribem a la cova dels Coals. Trobarem tres entrades; l’avenc, la mina i l’entrada gran. No té gaire interès nostre. Es tracta d’una antiga mina de guix, actualment amb un pam de pols.

En acabar, tornem enrere fins a l’encreuament ( on a prop hi ha el forn de calç), però no girem esquerra, continuem dret. En arribar a un gran encreuament de camins i tiranys també continuem dret.

Es tracta de continuar pel mateix camí descendent sempre recte. Passarem per davant un gran forn de calç i de sa cova des Cavall, que no visitem. Després passarem per la Pedrera Grossa, que visitem. Continuem fins al cementeri de la Vileta i al pàrquing on tenim el cotxe.

« Página anterior

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Rutes 2022