Hora Inicio: 10:07 20 nov. 2021
Hora Fin: 15:25 20 nov. 2021
Distancia recorrida: 2,2 km (05:18)
Tiempo en movimiento: 01:48
Altura Mínima: -20 m
Altura Máxima: 182 m
Ganancia Altitud: 196 m
Pérdida Altitud: -194 m
Tiempo Ascenso: 01:56
Tiempo Descenso: 03:21
Material utilitzat: Cordes 2 x 20 m, 4 cintes, mosquetons
Data: 20.11.2021
Cova de sa Punta d’en Tomàs
A la fí un dissabte que no plou, encara que ho ha intentat… Ens dirigim cap a la península de Formentor fins al mirador des Racó des Xot.
Iniciem el descens direcció NO, fins a un primer mirador natural sobre cala Figuera, continuem N en fort desnivell per la creta fins a un grup de pins, un bon lloc per descansar, berenar i admirar tanta bellesa. Continuem un proper tram i ho podem fer per la cresta per després baixar per una xemeneia o bé continuem uns metres mes avall, salvant la cresta i la xemeneia, i on podrem visitar la cova des Jeure, hàbitat evident de les cabres. Continuem fins a un segon redol de pins, concretament dos enormes pins. Aquest punt es important perquè ens marca la vertiginosa davallada pels espadats. Un bon lloc per posar-nos l’equipament de descens.
Iniciem la forta davallada pel mig dels dos pins, just arribar a uns blocs de roques continuem el descens girant SO ( esquerra) fins a una gran mata. Pareix que no té sortida, però si ens fitxem bé veure que per l’esquerra hi ha una estreta però curta cornisa penjada a l’abisme.
Podem instal·lar un passamà, sobretot, si la roca està banyada. Al final de la cornisa girarem i pujarem un metre fins a un altre mata, des d’aquí ja podem veure la gran boca de la cova de sa Punta d’en Tomàs. Aquí instal·larem una reunió bé a la soca de la mata o a unes roques, en tal cas sempre ens assegurarem que les roques són estables, sobretot després de pluges. Munten la reunió i amb una corda de 20 m podrem rapelar la rampa fins a l’entrada a la cova de sa Punta d’en Tomàs.
Una vegada dins la cavitat, en crida l’atenció la seva grandesa i la forma de tub. Iniciem el descens en fort pendent fins a una primera sala, després passem a una segona sala amb maques i variades formacions, a l’esquerra s’obri un pas que dona accés a un gran pou de 17 m que marca el final de la cavitat.
Iniciem el retorn remuntant la rampa, desmunta’m les instal·lacions i en un no res som baix el dos pins de dalt. Una bona hora per dinar i fer un cafetet que ha preparat un company.
Deixam tot l’equipament i crestejam el més a prop possible del penya-segat, arribarem al punt més delicat i vertiginós on es veu és buit davall els nostres peus, ho superem amb seny i continuem el descens per terreny molt incòmode fins a arribar a la Punta d’en Tomàs.
La tornada no la feim per la cresta sinó que a mig nivell entre pins i en lleugera/mitja pujada arribarem on em deixat les motxilles.
Ara ja només queden els darrers metres més feixuts fins a arribar al cotxe.
Les medicions de CO2 fetes dins la cavitat han donat negatiu.
