Hora Inicio: 11:17 22 feb. 2020
Hora Fin: 16:51 22 feb. 2020
Distancia recorrida: 4,6 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 326 m
Ganancia Altitud: 686 m
Pérdida Altitud: -717
Temps total; 5,26 h
Material Utilitzat: Corda 1 x 20 m.
Tipo Ruta: Circular
Data: 22.02.2020
Forat de s’Àguila i altres Forats Petits per sa Torre des Bosc i el Pas de s’Aranya i el Carrer Nou
Iniciem el recorregut d’avui a l’ermita de Sant Llorenç (s. XVIII) i agafem el GR-221 que passa per darrere la barrera al cotat de la carretera, es tracta d’un antic cami empedrat que uneix l’ermita amb el llogaret de sa Calobra i el seu port.
En arribar al port entrem al parking fins al fons, on hi ha una barrera de fusta que dóna accés al camí que duu a la torra de sa Calobra o des Bosc. Es tracta d’un camí empedrat que en el seu tram final s’ha fet mal be. En arribar al coll traspassem la paret de partió i prenem N ( esquerra) seguint les fites, passem per davall uns grans pins, i en pocs minuts arribem a la Roca Roja on es troba la Torre i les que foren les seves dependències.
Després de berenar, descansar i contemplar la panoràmica que ens dóna la situació de la Torre, prenem la marxa descendent, direcció NE, seguint les fites, el terreny es mal de transitar dagut al rocam càrstic i la vegetació. Tenim per davant una dura i incòmoda davallada cap al Pas. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals. Hem d’estar atents i localitzar un marge pel qual hem de passar per damunt, girar dreta i ja hem arribat al pas de s’Aranya, equipat amb un fil ferro en forma de passamà. Fem el primer tram horitzontal i el segon tram totalment vertical ho fem rapelant. Que ens deixa en el mateix Camí Nou just a l’entrada de l’escletxa semi-fosca.
La davallada fins s’Olla per aquest «carrer» no és fàcil per la gran quantitat d’esbaldrecs conseqüència de la manca de graons, dels 300 en queden ben pocs.
En arribar a s’Olla, prenem E deixant la cala a la nostra esquena. Al SW (front-dreta) localitzem la vertiginosa pujada, situada al lateral contrari al pas de ses Piquetes.
Es tracta de localitzar i passar per tres d’ells, sent el més espectacular el Forat de s’Àguila.
Una vegada estudiat per on pujar iniciem l’ascens, ho fem pel rocam que té bones preses, encara que bastant vertical, i allà on representa una dificultat major posem una corda que ens facilita superar-los.
Aviat localitzem el primer Forat en forma d’escletxa que mira dins el torrent de Pareis.
Seguim avançant grimpant en tot moment, sempre el més a prop possible del vessant del torrent, on ja podrem veure a dalt el següent i més curiós Forat perquè té al costat superior una roca en forma d’ocell, d’aquí el nom des Forat de s’Àguila. Ens dirigim cap ell i el traspassem, en molta cura perquè l’altre costat és vertical i l’haurem de desgrimpar.
Prenem S ( dreta), i localitzem un altre Forat Petit, continuem i a la part alta veurem un gran pi, ens hem de dirigir cap ell per l’ampla «canal» que trobem a sota d’ell. Es tracta de la darrera dificultat/grimpada/vertical.
Superat aquest últim tram, girem E, passarem per un marge, deixant a la dreta la cota 267 m on s’ha troba últim Forat petit. Per arribar-hi s’ha de voltejar el rocam per l’esquerra.
Continuem amb la mateixa direcció i enllacem amb el camí de s’Obaga i des d’aquí amb el que condueix a sa Torre, encara que noltros no hi tornem, sinó que prenem S ( esquerra) direcció a uns grans pins on podrem menjar.
En acabar prenem pel camí empedrat cap al collet tancat de paret i finalment a l’aparcament de la Calobra, a la mateixa barrera de madera que al matí hem traspassat, Donant per acabar aquesta curta i dura ruta.
EL CARRER NOU;
Unia la plaça de sa Calobra amb el Torrent de Pareis abans de fer els túnels. Encara trobarem els graons per on fem la davallada.
Única via d’accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l’any 1950 ens permeten l’entrada.
El Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l’any 1924 més de 300 escalons, molts d’ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a «Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis» i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat.
L’origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d’un carrer rellevant d’aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d’un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s’Illeta». (Torrent de Pareis, 1995). Així ho conta en Joan Riera a la seva Web
PAS DE S’ARANYA
Está situat davall de sa Torre des Bosc direcció N. de tot duna es una mica mal de trobar però si ens fitxam bé amb ses poques fites que hi ha i el càrritx trepitjat ens pot ajudar molt. Es tracte de descendir amb direcció N cap un esperó i just darrera troban el primer tram que està equipat amb un pasamans d’acer en molt bon estat, que ens ajuda a superar el pas sense cap dificultat. Es convenient dur casc i arnés per asegurarnos. El primer tram es horizontal, el segón és tot vertical.
TORRE DES BOSC
Situació: Es troba a la zona nomenada del Bosc, sobre una penya coneguda com La Roca Roja. Es troba a 199 metres d’altura. Des d’aquesta posició domina l’entrada al Port de sa Calobra i al Torrent de Pareis. D’aquesta manera la torre impedia l’accés dels pirates, la provisió d’aigua i els saquejos de la zona.
Tipus de torre: És una torre de defensa; no de senyals. Des d’aquesta torre només es pot veure la Torre de sa Mola de Tuent.
Altres noms: En el segle XVII la torre era nomenada «Torre del Port de la Calobra» . En el segle XIX sa la nomena «Torre de la Calobra», «Torre del Torrent de Parells» i «Torre del Bosc».
Descripció: És de tipus circular. Té 9 metres de diàmetre en la seva base. Presenta ataludament fins als 4 metres d’altura. L’altura de la torre és de 9’5 metres. La porta d’entrada es troba sobre els 4 metres del sòl. S’accedeix a la càmera principal per un petit passadís amb un sostre abovedad. Presenta xemeneia. En la teulada hi ha restes d’una paret que mantenia un porxo i anteriorment havia de disposar de garita. La torre presenta perill d’ensulsiada.
Aljub: Al costat del camí amb recollida de les aigües dels rocós circumdants hi ha un aljub de planta rectangular i protegit per una volta de canó amb un petit quadrat en la seva part superior per a extreure l’aigua.
Història: La primera notícia sobre el desig de construir una torre per a defensar el Port de la Calobra es documenta el 1583 quan el virrei va demanar a la vila de Sóller ajuda para alçar dues torres . L’any 1605 Joanot Colom Calobra sol·licita permís al Consell per a construir una torre en la possessió del Bosc, indicant que en el lloc de la Calobra existeix un port que normalment és utilitzat pels corsaris per dos motius: seguretat davant les tempestats de les seves embarcacions i facilitat de recollida d’aigua. Assenyala que la torre hauria d’estar en el cim de la muntanya del Bosc en el lloc nomenat la Calobra, enfront de la Vaca. El Consell General accepta la proposició i es compromet a enviar dos encarregats a la torre, un dels quins havia de ser a més l’encarregat de vigilar la Torre de sa Mola de Tuent. Sembla que en 1607 la torre ja estava acabada. La funció de vigilància de la torre era un ofici que passava dels pares als fills. No era infreqüent que els encarregats de les torres participessin en activitats relacionades amb el contraban.
Armament: Després de la construcció la torre disposava d’un canó la funció del qual era informar de l’arribada de naus algerianes. En 1679 un inventari indica que existia una peça d’artilleria, dues arcabusses i una dotzena de bales de canó. Els tirs de canó realitzats són mínims, doncs la dotació de material és molt reduïda.