879. Punta de na Ferranda, Port de sa Pedra de s’Ase i cova des Carbó.

Hora Inicio: 9:15 16 jul. 2022
Hora Fin: 15:01 16 jul. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 16.07.2022

Port de sa Pedra de s’Ase

Punta de na Ferranda – Port de sa Pedra de s’Ase – Cova des Carbó

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament que hi ha al Sud de Banyalbufar, a la corba de ses bodegues. Comencem a caminar direcció al poble i als cents metres agafem un camí a mà esquerra que en descens ens acostarà fins a la mar. Als tres-cents metres agafem la desviació a la dreta, senyalitzat com a camí de Na Ferranda, continuem descendint fins a arribar a una casa que ens barra el pas i pareix que s’acaba, però no és així, a l’esquerra de la casa hi ha un tirany cobert de vegetació pel que hem d’anar. Uns metres anirem pel costat d’un tancat de reixa, per després desviar-nos cap a la dreta, des d’on ja podem contemplar la punta de Na Ferranda.

Anirem descendint amb molta cura perquè el terreny agafa verticalitat, però amb l’ajuda d’uns graons no tendrem cap problema.

Ara ja per la cresta de sa Punta anirem avançant i descendit fins a arribar a la punta, on podrem fer un capfico en aquest lloc encisador.

Ara ja amb sa careta anem nadant i bucejant direcció llevant fins a situar-nos davall uns degotissos actius, on hi ha l’entrada a una cova, entrem a ella i veim que sa comunica amb un altre molt més gran. He fet indagacions i no he trobat cap indicació a aquestes dues coves.

En acabar de gaudir del bany, ens posem en marxa i desfeim les passes fetes fins a arribar novament a la carretera de dalt.

Ara per asfalt caminem direcció a llebeig durant 1,100 m on visitem la recent restaurada torre  des Verger  ó sa Torrete com la coneixen els banyalbufarins/es. El seu origen l’hem de trobar en el segle XVI, moment àlgid del perill marítim. L’arxidu Lluis Salvador, corprès per la bellesa d’aquesta talaia, la comprà a final del XIX.

A escassos vint metres al Sud de la torre arrenca un camí asfaltat per on iniciem la davallada al Port de sa Pedra de s’Ase. Entrem a terres des Verger, on ens cridarà l’atenció la gran quantitat de safaretjos que anirem trobant, algun ben actiu, altres completament abandonats i altres convertits en piscines.
El camí serpenteja suaument i de cop i volta entra a un pinar. Si ens fixem veurem un tram de l’antic camí empedrat i graonat que baixava fins al port.

En arribar al Portet i davant els primers escars, veurem dues grans roques que si li posem imaginació  podriem dir que se semben a les orelles d’un ase, d’aquí se suposa rep el nom de Port de sa Pedra de s’Ase.

El port està assentat en un dels terrenys més antics de Banyalbufar ( al voltant dels 300 millions d’anys). Prova d’aquesta longetivitat són les restes de fòssils de l’era secundària ( triàsic ) que s’ha trobat en els proximitats del port. També s’ha localitzat petjades d’uns dels rèptils més arcaics (Crhiroterium) i que actualment es troben exposats a la UIB.

Caminem uns metres cap al Sud per damunt les roques fins a trobar una ombra i poder fer un capfico.

Si ens fitxem amb les roques del darrere podrem veure vetes de carbó, una zona on abunda aquest tipus de mineral.

Continuem caminant per la costa durant cent metres on localitzem la cova del Carbó, una antiga mina de carbó que va està activa fins a l’any 1804. A continuació vos deix un interessant relat que he tret de la web de Toponímia de Mallorca.

C.03 COVA DES CARBÓ

El divuit de desembre de l’any passat apareixia al suplement dominical del Diario de Mallorca la segona part d’un reportatge amb el títol 200 anys de geologia a les Illes Balears. El reportatge es feia ressó del descobriment per part dels investigadors Lluís Moragues i Manuel Espinosa del primer document conegut amb referències a la geologia de Mallorca.  Datat al 15 d’abril de 1811 el document fou localitzat a l’Archivo de la Armada don Álvaro de Bazán i el seu autor és el capità de fragata i enginyer  Jerónimo Tavern, el qual havia estat nomenat cap de les drassanes de l’illa a l’octubre de 1810.

A l’informe es valora la possibilitat d’explotació de dos jaciments de carbó de pedra que han estat visitats als termes de Binissalem i de Banyalbufar. Respecte d’aquesta darrera s’assenyala que es tracta d’una mina que ha estat oberta fa pocs anys (1804) a força de barrobins just a la vorera de mar, promoguda per Don José Echanis i Don Joan Vallori. Del seu interior es destaca la presència d’algunes vetes de carbó de qualitat mitjana, que arriben a tenir fins a quatre polzades de gruixa i que es disposen en estrats inclinats deu o dotze graus i també s’esmenta la presència de capes de pissarra. Finalitza l’informe criticant la seva obertura en base a la seva situació, massa exposada als temporals, i a l’escassa rendibilitat que es preveu pel jaciment. Dues il.lustracions completen aquesta descripció: una vista frontal de l’entorn de la cova i una secció transversal del jaciment.

Foren precisament aquestes il.lustracions les que estimularen la nostra curiositat. Seria localitzable encara l’entrada de la mina o hauria desaparegut fruit dels freqüents esllavissats que es produeixen al litoral de la Serra ?  Començàrem interrogant els nostres noms de lloc i aquests ràpidament ens proporcionaren un candidat prometedor: la cova des Carbó, al port de sa Pedra de s’Ase.

I si el topònim prometia la visita del lloc no ens deufradà gens. A poca distància del diminut port de pescadors es podia observar una excavació artificial al nivell de la mar, amb unes dimensions de 9,20 metres de llargària, per 2,40 metres d’amplària i una altura de 1,40 metres. Els nivells de mineral que s’apreciaven als estrats indicaven que estàvem davant una rudimentària mina de carbó, però era la que cercàvem ?

La resposta l’obtinguérem recorrent el tram litoral fins al racó de s’Algar. Des d’allà comprovàrem que efectivament el militar no fou molt precís a l’hora de representar el relleu però que en canvi sí va dibuixar amb fidelitat l’element que li va cridar més l’atenció. Perquè allà al fons, per darrera les serralades de pins, emergia la torre de ses Ànimes, sa Torreta, talment com l’havia representada dos cents anys enrera el capità Tavern.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina