Tipo: Circular
Recorrido Total de la actividad: 3.5 km.
Tiempo Total recorrido: 5 h 15m. (cordada de 7 personas)
Altitud máxima: 283 m.
Altitud mínima: 73 m.
Desnivel Positivo: 166 m.
Desnivel Negativo: 166 m.
521. Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra
Tornem per terres d’Artanenques, un indret carregat d’història de la conquesta, bé ja que hi som en contarem una mica; En 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que varen rendir als musulmans de les muntanyes d’Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers armats muntaren per lo coll de sobre la muntanya per so que a aquella, exida neguna no les aparagués— i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers a peu, els quals envestiren muntanya amunt —ésta era tan pendent e tan alta que acabava en punta, y la roca eixía a fora; en mig d’aquella, havien estat fetes les coves, que cap pedra que vengues de dalt podia fer mal a les coves— varen rendir el 31 de març després d’un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa en el barranc de la Jonquera, a les deu i mitja del matí del 31 de març de 1230, el diumenge de Rams.
Després una columna de 2.000 persones, 10.000 vaques i 30.000 ovelles, d’una llegua de longitud, sa dirigien penosament cap a Ciutat.
Recordem i tornem a lo nostro, estem en el punt de partida a l’Ermita de Betlem, 316 m . Comencem a caminar SW. pel camí que du al Bec de Ferrutx 528 m., passem primer per davant el cementiri i continuem per aquest bell camí fins a arribar a les antigues i abandonades cases de Can Virell, passem pel mig d’elles i anem cap a unes marjades. A partir d’aquí baixarem al torrent de la Jonquera arribant just a la capçalera del primer salt de tants sols 10 m., ens posem els arnés i muntem la corda per davallar. Superat aquest petit salt ens queda una caminada per dins la coma fins a arribar a la capçalera ben engorjada del gran salt de 60 m
Per muntar les cordes ho farem a la placa més allunyada del passamans d’1,5 m, que té una petita dificultat en estar el passamans més baix que la sortida, Però tenim l’ajuda d’una petita roca plana o pedal que gaire i cap mitja bota. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens dels primers 40 m totalment volats que ens permet gaudir d’aquest indret tan fastuós. Després ve una successió escalonada de 20 m fins a arribar al gorg final.
Una vegada reunits tots iniciem el retorn pel vessant SO. (esquerra) amb pendents impossibles i només amb un sol punt dèbil, el Pas de sa Cabra. Per tastar aquest itinerari ho farem superant una pujada fins situar-nos ben a la falda dels penya-segat que vorejarem, tot duna podem veure una gran balma a la nostra esquerra a dalt, idò el pas penja just damunt sa balma, seguim fins a trobar, a pots metres, una depressió que ens facilitarà l’ascens. Comencem a grimpar direcció a un petit esperó que tenim al davant/esquerra. Aquí el terreny és planer i aprofitem per posar-nos els arnès i preparar la corda per fer un improvisat passamans.
El pas encara no el veiem però el tenim davant nostre uns metres mes a dalt, i cal atacar-lo directament, es tracte d’una cornisa ascendent estreta i quan dic estreta és que és estreta, aèria molt aèria, amb només dues preses per ses mans i una aritja que te frega sa cara, el que el ho fà delicat, no pots badà.
Superat el pas de sa Cabra toca menjar i descansar, mentre t’imagines per aquest pas els musulmans perseguits pels soldats catalans….
Des d’aquí continuem NE i accedim a la part alta directament per la carena, sense traça, anirem superant petites comes, i tot el temps amb el torrent a la nostra esquerra i abaix.
En arribar a la part més planera vorem un petit pinar idò l’em de deixar a la nostra dreta i seguir fins a trobar el camí de s’Ermita. I la Coma dels Captius, i d’aquí als cotxes. Donant per acabada l’excursió d’avui.
