Archivos de Etiquetas: Banyalbufar

879. Punta de na Ferranda, Port de sa Pedra de s’Ase i cova des Carbó.

Publicada en de

Hora Inicio: 9:15 16 jul. 2022
Hora Fin: 15:01 16 jul. 2022
Distancia recorrida: 6,7 km (05:46)
Tiempo en movimiento: 02:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 125 m
Ganancia Altitud: 367 m
Pérdida Altitud: -381 m
Tiempo Ascenso: 02:39
Tiempo Descenso: 03:05

Data: 16.07.2022

Port de sa Pedra de s’Ase

Punta de na Ferranda – Port de sa Pedra de s’Ase – Cova des Carbó

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament que hi ha al Sud de Banyalbufar, a la corba de ses bodegues. Comencem a caminar direcció al poble i als cents metres agafem un camí a mà esquerra que en descens ens acostarà fins a la mar. Als tres-cents metres agafem la desviació a la dreta, senyalitzat com a camí de Na Ferranda, continuem descendint fins a arribar a una casa que ens barra el pas i pareix que s’acaba, però no és així, a l’esquerra de la casa hi ha un tirany cobert de vegetació pel que hem d’anar. Uns metres anirem pel costat d’un tancat de reixa, per després desviar-nos cap a la dreta, des d’on ja podem contemplar la punta de Na Ferranda.

Anirem descendint amb molta cura perquè el terreny agafa verticalitat, però amb l’ajuda d’uns graons no tendrem cap problema.

Ara ja per la cresta de sa Punta anirem avançant i descendit fins a arribar a la punta, on podrem fer un capfico en aquest lloc encisador.

Ara ja amb sa careta anem nadant i bucejant direcció llevant fins a situar-nos davall uns degotissos actius, on hi ha l’entrada a una cova, entrem a ella i veim que sa comunica amb un altre molt més gran. He fet indagacions i no he trobat cap indicació a aquestes dues coves.

En acabar de gaudir del bany, ens posem en marxa i desfeim les passes fetes fins a arribar novament a la carretera de dalt.

Ara per asfalt caminem direcció a llebeig durant 1,100 m on visitem la recent restaurada torre  des Verger  ó sa Torrete com la coneixen els banyalbufarins/es. El seu origen l’hem de trobar en el segle XVI, moment àlgid del perill marítim. L’arxidu Lluis Salvador, corprès per la bellesa d’aquesta talaia, la comprà a final del XIX.

A escassos vint metres al Sud de la torre arrenca un camí asfaltat per on iniciem la davallada al Port de sa Pedra de s’Ase. Entrem a terres des Verger, on ens cridarà l’atenció la gran quantitat de safaretjos que anirem trobant, algun ben actiu, altres completament abandonats i altres convertits en piscines.
El camí serpenteja suaument i de cop i volta entra a un pinar. Si ens fixem veurem un tram de l’antic camí empedrat i graonat que baixava fins al port.

En arribar al Portet i davant els primers escars, veurem dues grans roques que si li posem imaginació  podriem dir que se semben a les orelles d’un ase, d’aquí se suposa rep el nom de Port de sa Pedra de s’Ase.

El port està assentat en un dels terrenys més antics de Banyalbufar ( al voltant dels 300 millions d’anys). Prova d’aquesta longetivitat són les restes de fòssils de l’era secundària ( triàsic ) que s’ha trobat en els proximitats del port. També s’ha localitzat petjades d’uns dels rèptils més arcaics (Crhiroterium) i que actualment es troben exposats a la UIB.

Caminem uns metres cap al Sud per damunt les roques fins a trobar una ombra i poder fer un capfico.

Si ens fitxem amb les roques del darrere podrem veure vetes de carbó, una zona on abunda aquest tipus de mineral.

Continuem caminant per la costa durant cent metres on localitzem la cova del Carbó, una antiga mina de carbó que va està activa fins a l’any 1804. A continuació vos deix un interessant relat que he tret de la web de Toponímia de Mallorca.

C.03 COVA DES CARBÓ

El divuit de desembre de l’any passat apareixia al suplement dominical del Diario de Mallorca la segona part d’un reportatge amb el títol 200 anys de geologia a les Illes Balears. El reportatge es feia ressó del descobriment per part dels investigadors Lluís Moragues i Manuel Espinosa del primer document conegut amb referències a la geologia de Mallorca.  Datat al 15 d’abril de 1811 el document fou localitzat a l’Archivo de la Armada don Álvaro de Bazán i el seu autor és el capità de fragata i enginyer  Jerónimo Tavern, el qual havia estat nomenat cap de les drassanes de l’illa a l’octubre de 1810.

A l’informe es valora la possibilitat d’explotació de dos jaciments de carbó de pedra que han estat visitats als termes de Binissalem i de Banyalbufar. Respecte d’aquesta darrera s’assenyala que es tracta d’una mina que ha estat oberta fa pocs anys (1804) a força de barrobins just a la vorera de mar, promoguda per Don José Echanis i Don Joan Vallori. Del seu interior es destaca la presència d’algunes vetes de carbó de qualitat mitjana, que arriben a tenir fins a quatre polzades de gruixa i que es disposen en estrats inclinats deu o dotze graus i també s’esmenta la presència de capes de pissarra. Finalitza l’informe criticant la seva obertura en base a la seva situació, massa exposada als temporals, i a l’escassa rendibilitat que es preveu pel jaciment. Dues il.lustracions completen aquesta descripció: una vista frontal de l’entorn de la cova i una secció transversal del jaciment.

Foren precisament aquestes il.lustracions les que estimularen la nostra curiositat. Seria localitzable encara l’entrada de la mina o hauria desaparegut fruit dels freqüents esllavissats que es produeixen al litoral de la Serra ?  Començàrem interrogant els nostres noms de lloc i aquests ràpidament ens proporcionaren un candidat prometedor: la cova des Carbó, al port de sa Pedra de s’Ase.

I si el topònim prometia la visita del lloc no ens deufradà gens. A poca distància del diminut port de pescadors es podia observar una excavació artificial al nivell de la mar, amb unes dimensions de 9,20 metres de llargària, per 2,40 metres d’amplària i una altura de 1,40 metres. Els nivells de mineral que s’apreciaven als estrats indicaven que estàvem davant una rudimentària mina de carbó, però era la que cercàvem ?

La resposta l’obtinguérem recorrent el tram litoral fins al racó de s’Algar. Des d’allà comprovàrem que efectivament el militar no fou molt precís a l’hora de representar el relleu però que en canvi sí va dibuixar amb fidelitat l’element que li va cridar més l’atenció. Perquè allà al fons, per darrera les serralades de pins, emergia la torre de ses Ànimes, sa Torreta, talment com l’havia representada dos cents anys enrera el capità Tavern.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

723. Sa Marina de Banyalbufar i sa Cova de na Bernarda

Publicada en de

Hora Inicio: 9:12 13 jun. 2000
Hora Fin: 15:23 13 jun. 2000
Distancia recorrida: 11,4km
Tiempo en movimiento: 01:59
Velocidad media: 1,85 km/h
Vel. en Mov.: 5,72 km/h
Velocidad Máxima: 63,14 km/h
Altura Mínima: -182 m
Altura Máxima: 294 m<

Circular: Si

Cova de na Bernarda

Data: 13.06.2020

Sa Marina de Banyalbufar

Iniciem la ruta d’avui en el punt quilomètric 85,600 de la Ma-10, en el  pàrquing de sa Volta des General (Banyalbufar).

Començam a caminar pel camí de Baix, ben senyalitzat, a l’ombra del puig de ses Planes de 339 m i del Penyal de la Heura de 331 m que tenim a la nostra dreta. Al cap de poc de caminar traspassem una barrera de ferro que dóna pas a la propietat de Son Bunyola. A pocs menys de cent metres el camí es bifurca i hem de prendre esquerra (NE) que en suau davallada ens porta al Pla des Cavall, d’aquí el nom de camí des Cavall. Arribem a s’Enquetjar, on veurem unes grans roques. A la seva esquerra neix un tirany en desús, així com la font d’en Quelet, que duu a la Caseta del  Rector. Noltros pel camí des Cavall, passarem pel costat d’una gran roca xapada.

Arribem al Pla des Cavall, després de recórrer, des de l’encreuament del Camí de Baix, poc més d’un quilòmetre.

Ara el camí es transforma en un petit tirany amb més desnivell i direcció a la mar (N), passant per baix el Secret des Cavall. Anem girant direcció NE, entre grans blocs que anem superant i desgrimpant fins a arribar a la cova de na Bernarda, un bon lloc per berenar.

Tornem enrere uns 200 m, abandonam el tirany i comencem a moure’ns, direcció SE, pels blocs i roques de la costa.

El primer escull en deixar enrere els des Cavall, després sa punta des  Tamarell, els esculls des Grum de Sal, es pa de Figa. Dos-cents metres més endavant passarem per on hi havia sa Caseta des Rector i un tirany que la comunicava amb el camí des Pla des Cavall, ara ja inexistent. Arribem a la Pedra Blanca, on aprofitem per remullar-nos.

Continuem i arribem a la platja de sa Galera i a punta de sa Galera, amb les alcoves i la construcció que predomina la petita cala, bastant concurida,  gràcies a l’accés fàcil que té.

Ara ve, la zona més complicada, entre la Pesquera des Clot i la Punta Grossa, es  tracta  de  superar  els  enormes  blocs  de roca a  través dels passadissos i túnels que ho formen, fins a sortir a la part més llunyana  (esquerra) de la mar, fent una petita grimpada per un terreny molt relliscós, passar per sobre una gran roca llisa i arribar dalt sa Punta Grossa, des d’on podem atalaiar la part posterior del moll i l’esplanada del Cos plena de cotxes aparcats.

Arribem al  moll  i  la cala  i  ens situem  a  prop des Salt ben actiu, per refrescar-nos  i dinar.

Ara ve la part més «desagradable», tot per asfalt fins al cotxe. Per sortir de sa cala, ho farem pel pas escalonat per als vianants, quasi a dalt passarem vora les restes del molí d’aigua d’en Roig. Tot seguit arribem a l’asfalt que en forta pujada ens acostarà dins el poble i a la carretera, que prenem  (esquerra) fins al pàrquing on tenim el cotxe.

No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-

Font consultada: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

700. Planicia pel pas d’en Vallés

Publicada en de

Hora Inicio: 10:20
Hora Fin: 17:15
Distancia recorrida: 13 km
Tiempo en movimiento: 03:04
Altura Mínima: 111 m
Altura Máxima: 664 m
Ganancia Altitud: 704 m
Pérdida Altitud: -697 m
Tiempo Ascenso: 03:04
Tiempo Descenso: 03:39
Tipo Ruta: Circular

Mirador del puig des Boixar

Data: 04.01.2020

Planicia pel pas d’en Vallés.

Avui ens passejarem per la finca pública de Planicia i accedirem pel poc conegut pas d’en Vallés.

Ens dirigim a Banyalbufar i a la sortida del mateix ( direcció Estellencs ), a una corba trobem l’aparcament municipal on poder deixar els cotxes, és  d’aplicació l’ORA però només de l’Abril fins a l’Octubre. En posem a caminar per la carretera direcció Estellencs, fins a arribar a la Talaia o Torreta des  Verger, 170 m (km 88,6), la seva construcció es va iniciar després dels atacs pirates esdevinguts l’any 1545. Molt després l’any 1875 l’estat la subhastà i fou comprada per Francesc Manuel de los  Herreros que la comprà en nom de l’Arxiduc, qui la restaurà.

Situats a davant la torreta des Verger, vorem a l’altra part de la carretera unes amples marjades, i comencem a pujar per una rampa, passem  una  barrereta metàl·lica que dóna pas a les marjades, o férem, en el possible, per les rampes condicionades, moltes ja totalment esbucades. El terreny presenta un molt fort desnivell, pel que ens haurem d’ajudar de les mans. Aviat tenim als nostres peus la torreta des Verger.

A l’inici del pas podem veure un antic i vell clau amb el seu fil de ferro, que suposadament devia servir de pasamá per superar el darrer tram. Encara que noltros no ho trobarem necessari.

Superar el pas d’en Vallés, ens situem a dalt des colladet que girarem esquerra per arribar al cim de sa Talaia des Rafal, 307 m, segons podem llegir a Marinas de Tramuntana » donde se encuentra un vértice  geodésico  y las ruinas de una pequeña construcción que servía de refugio. Sa Talaia  está documentada como lugar de vigilancia, incluso antes de la edificiación  de la Torre des Verger. Para alertar a los habitantes de la comarca de  Planicia,  los torreros hacían sonar un cuerno desde s’Era Vermella.»

Als pocs metres tenim el camí de Muntanya, ara convertir amb el GR 221, i des d’on podem admirar les majestuoses cases des Rafal. Avui en dia es una propietat independent, d’unes 76 ha, però va estar unida a la de Planicia  durant  cinc segles. S’Arxiduc recollir una rondalla que conta que per les cases rondava un fantasma que espantava a tot aquell que romangués allí de nit. La denominació de la Talaia des Verger com a Talaia de ses Ànimes deriva de la llegenda referida a es Rafal.

Continuem Sud pel camí o GR-221. Obviarem una bifurcaió que ens de l’esquerra, el camí està plegat de cartells que diuen que no sortim d’aquest. En arribar a unes marjades amples d’oliveres, trobarem un cartell que diu que està prohibit passar, doncs, idò, és el desviament per anar a la font des  Garbell, de la que destaca la seva capella absidal, probablement de l’any 1846.

Continuem pel camí, al 10′ arribem a la font de s’Obi, a pocs metres un porxo  acabat de restaurar. Continuem i anem obviant totes les bifurcacions que anirem trobem que ens surten de la dreta. Travessarem el torrent de l’Abat, i ja anem divissant les cases de Planicia. Abans d’arribar-hi passarem per uns enormes pins catalogats com arbres singulars.

En arribar a les cases de Planicia, una finca de titularitat pública des del 17 de febrer de 2009, les voltejarem per darrere fins a situar-nos al costar del seu gran safareig, seguim pel camí, amb lleuger ascens, passarem per davall una enorme alzina. Als 300 m d’haver abandonat és safareig, estarem atents  perquè hem d’abandonar el camí, per l’esquerra, i anar pujant direcció al pas de sa Mola, si ens fixem veurem una gran sitja.

El pas és l’antic camí de ferradura que passa per un estret comellar amb revolts tancats. Antigament tancat per un portell, que encara resta part d’ell.

En sortir del pas girarem esquerra i en recorre 300 m arribarem a la pista on girem esquerra, NW, ara ja per terreny més planer, als 400m passarem per davant ( dreta) d’un avenc, del que desconeixem el nom, si és que el té,  hi guaitam i ens sorprén la quantitat d’aire calent que surt. Cinc-cents  metres més arribem al coll des Boixar, amb el seu puig de 629 m, que val la pena pujar-hi per les impressionants vistes sobre Planicia i la costa nord.

Ara tot el que ens espera és de davallada i toca patir als genolls. A la davallada obviarem una primera desviació a l’esquerra, després una que ens surt de la dreta, per continuar per la de l’esquerra fins a arribar al camí de l’Arboçar o GR-221, trobem una barrera que pareix tancada amb pany i cadena, però no fa tal funció sinó que només es tanca amb un petit  mosquetó fàcil d’obrir.

Agafem dreta per la pista ampla del GR-221, passarem per davant les cases de l’Arboçar, i continuem fins a arribar a les barreres, obertes. El GR-221 continua per la dreta, pal indicador, que agafem, ara es tracta de continuar pel mateix, deixant a la nostra esquerra el puig de Sant Sanutges. Continuem per aquest camí que s’aproxima al poble i comencem a veure ses primeres cases i gran quantitat de safareigs.

En aproximar-nos al poble passarem per davant la font de la Vila, i després (esquerra) per davall un enorme safareig que visitem, abandonat el camí  principal que anàvem utilitzant fins ara. A la part alta del safareig hi ha un petit camí acabat d’empedrar que volteja el poble per la part alta, amb vistes  extraordinaris, continuem per ell fin el final, arribant a una placeta enfront de l’hotel Baronia. Ja en la Ma-10, prenem Sud durant 370 m fins a l’aparcament on tenim els cotxes.

Acabem amb xocolata i coques…..

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

533. Coll des Vent a Banyalbufar per sa Punta de s’Àguila i cova Bernarda

Publicada en de

Circular: no
Distancia total recorrida : 9 km.
Tiempo total, incluido paradas: 5 h.
Altitud máxima: 310 m
Altitud mínima: s n m
Desnivel Positivo: 448 m
Desnivel negativo: 597 m.

 Torre de sa Mola de Tuent533. Coll des Vent a Banyalbufar per sa Punta de s’Àguila i cova Bernarda

Iniciem sa ruta d’avui al km 80 de la Ma-10, però abans em deixat els cotxes al km 85,2 de la mateixa Ma-10, on comence el Camí de sa Volta des General.

Una llegenda explica l’origen del nom d’aquest tram de costa. En una ocasió que s’ha perdut en el temps, un canonge de llinatge López anava per mar de Palma a Sóller. Enfront de les costes de Banyalbufar, una forta tempesta el regirà i volgué tocar terra; definitivament, el feren baixar al recer de Son Coll. Des de llavors, aquell home tornava sempre a estiuejar al port, que passà a ser conegut com el port des Canonge». Aquest fet va ocorre abans de 1784, puix al mapa del cardenal Despuig, d’aquesta data, ja apareix amb aquest nom.
Text de airesdelaserramallorquina.

Comencem a caminar direcció al Port des Canonge, a una corbe l’esquerra surt una pista que ens oblidem i seguim caminant, després a un altre corbe trobem una nova pista també a l’esquerra que l’agafem, vorem uns cartells als pins, etc.. i una cadena que travessa la pista, prosseguim fins que l’abandonem per la dreta agafant un tirany en descens. Un tirany que transcorre per dins un bonic i ombrívol alzinar i carritxeres, anirem trobant diversos rotlos de sitja, barraques i qualque forn de calç. Travessarem el torrent de Son Coll. Al front poder anar vegent les majestuoses cases de son Coll i a elles ens dirigim. En arribar a la pista es divideix i em d’agafar la de la dreta que passa per davant ses cases de son Coll, i en pots metres ens traurà a la carretera des port des Canonge.

Ara ja per asfalt continuem pel carrer principal fins al final on comence sa garriga i un tirany balitzat. Passem pel costat de les ruïnes de sa Teulera de les que només s’aguanten ses parets. Creuam sa Torrentera i la platja de còdols de Son Bunyola.

Aviat arribem al camí de Baix de Son Bunyola, la construcció del qual, va ser promoguda a les acaballes del segle XIX pel marquès de la Cènia, el general Ferran Cotoner Chacón i Manrique de Lara, senyor de sa Baronia de Banyalbufar, comandant general de la Guàrdia Civil. Per aquest motiu s’anomena la Volta des General. Josep Puig i Canals, impulsà l’eixamplament del camí per possibilitar el pas de carros. (Mallorca vora mar, 2003).

En el camí i pots minuts de començar ens sortim per anar a veure sa Punta de s’Àguila i per si trobem el camí des Ferro que baixa fins a la mar, no va ser possible i tornem al Camí de Baix.
Sortim a l’asfalt fins que a pots metres trobem, a la dreta, un pal indicador cap a Banyalbufar i per ell continuem. Passarem per davall els penyals del Corral Falç i l’Estret. En arribar a un gran forn de calç ens hem de fitxer bé perquè només a 10 m surt a la dreta un tirany direcció a la mar que l’hem d’agafar, la davallada es forta i aviat ens fà perdre altura, fins a arribar a la part més baixa, quasi a la cota 0,  on prenem dreta a vegades per un camí de cabra i a vegades per damunt el rocam.

Ens crida l’atenció una formació rocosa de color gris que semblen escates de peix, després trobem altres formacions curioses anomenades rissades formades en el seu moment per l’acció un corrent d’aigua, i just a baix ja tenim la gran boca de la cova de na Bernarda. Encinas la descriu com una galeria con prolongación subacuática marina, frecuentada por pescadores de coral y espeleobuceadores turísticos. Topònimo derivado de Cavall Bernat.

En una gran roca de l’entrada hi ha col·locada una creu de ferro que no sabem a quin sant venera, que ens recorda a una creu celta.

No podem fer un capfico perquè la mar està picada i romp a la vorera amb massa força.

Després de menjar i descansar iniciem la tornada, en un principi pel mateix rocam de la vorera de mar, fins a arribar en el punt des d’on abans hem surtir del pinar, perquè no ho farem pel mateix tirany de baixada sinó que continuem per un altre  pararel a la costa molt menys pronunciat, fins que a dalt ens enllaça amb el camí de sa Volta des General i d’aquí fins a l’aparcament.

Per acabar unes chandís ben fresquetes a la magnífica terrassa del bar Barenonia de Banyalbufar.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina