Archivos de Etiquetas: CALA SALPELLA

Distància: 8,6 km
Durada total: 8 hores, 16 minuts
Circular; No
Elevació mínima: 00 m
Elevació màxima: 43 m
Ascensió total: 211 m
Baixada total: 169 m
Salt màxim: 24 m
Material: Cordes; 2×30,

Data: 4.8.2019

Cova del Pont de cala Varques – Encletxos – Cova marina del Pilar

Com la ruta d’avui no és circular, amb de fer combinació de cotxes, Així que primer anem a s’Estany d’en Mas per deixa sa gent i motxilles. Després amb els cotxes anem fins al Km, 7,5 de la Ma-4014 on deixem els cotxes suficients per després tornar a s’Estany d’en Mas a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis.
Bé, feta sa logística, comencem a caminar pel coster S ( dreta) de la cala de s’Estany d’en Más fins a quasi arribar a la mar, on veurem uns escalons picats a la pedra que utilitzarem per situar-nos a la part alta.
Ens dirigim a la zona del Banquet des Coloms, per continuar per la costa, a uns centenars de metres passarem per damunt la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.
Més endavant passarem per damunt la cova des Moro, que no hi baixarem.
Continuem i seguit arribem a cala Falcó, una cala d’arena que fa 30 x 60 m, una zona amb gran quantitat de Coves importants, i a 573 m de cala Varques.
Tot seguit passem per damunt la concorrida cova dels Coloms, un atractiu pel seu ràpel de 30 m i els seus llacs a l’interior. Però que avui no hi davallem ( no per ganes, sinó perquè no tenim temps, hem de fer moltes coses,)
Arribem al caló Blanc, també bastant concorrit, tant de barques com de gent….
Continuem i arribem al nostre primer objectiu, el Pont de cala Varques. Probablement fos una gran cova que es va enfondrar i l’arc fos l’entrada. Tot seguit muntem ses cordes de 30 m cadascuna, una pel vessant exterior i l’altre a l’interior. El dia i la mar estan perfectes. Aviat tenim cua per rapelar, uns per un costat i altres per l’altre, tot un espectacle. Inclòs un que s’ha deixat ses sabates d’aigua també fa cua esperant que qualcú li deixis les seves. És un baixar i pujar de el mes divertit.
Després que el personal nota cansanci, plegam cordes i continuem, passem aviat per cala Varques ( petada). Com alguns no coneixien els Encletxos , en dirigim a la punta de Llevant on trobem aquesta meravella de sa natura, uns encletxos marins que entren dins terra unes desenes de metres i que es poden fer nadant, si la mar ho permet, com avui, en fiquem pel més llarg on a la mitat girem dreta continuant per dins un altre encletxo, sortim nadant fins a la mar per després entrar per un altre fins al punt de partida. Un dels llocs més encisadors i espectaculars que hem vist.
Seguint el litoral arribem a la punta de Llevant, es racó del Cossi de la Teula, el racó de s’Olla, la Pedra Desferrada fins cala Enganapastors, una cala de macs de 100 x 5 m.
Després de 193 m arribem a cala Sequer o Salpella de dimensions petites, 30 x 10 m, al darrera podem veure un impressionant xalet ( ple d’irregularitats legals) on al seu costat hi ha l’impressionant cova del Serralt amb un llac interior.
Passem pel caló des Serralt i na Tendra. I abans d’arribar a sa Punta des Moro i a uns metres del tancat de reixa, podem veure sa cova marina del Pilar, un altre objectiu. Instal•lem la capçalera del ràpel i ens preparem per rapelar els 12 m aprox. que hi ha des de dalt fins a la boca de la cova que està a nivell de la mar. Destaca’n les enormes columnes interiors i la gran entrada de 65 x 43 x 12 m, té un petit recorregut interior amb sortida al costat per on hem rapelat. Després de visitar-la iniciem la progressió cap a dalt. Un dels companys era la seva primera vegada que remuntava, conseguint arribar a dalt sense problema, ¡!, aprobat ¡!.
Ara, ens dirigim cap a la caseta de guàrdia, un bon lloc, amb ombra, per descansar i dinar, situada a la punta del Moro. Empleat pel cos de carrabiners de costes i fronteres, que fou creat el 1829. El seu lema era ‘Moralitat, lleialtat, valor i disciplina’. Després de la contesa (1936)-39), la llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners i l’integra a la Guàrdia Civil.

Seguidament arribam a Cala Magraner . La cala està situada entre Cala Pilota i el Caló del Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb Cala Varques, com a lloc de desembarcament de corsaris. Berard (1789) la cita com Cala Magraner.

A l’altre costar tenim les cales verges Pilota i Virgili.

Continuem pel tirany que recorre la part alta dels penya-segats i que en lleugera davallada ens du al pas que ens permet situar-nos al tàlveg. Ara ja només queden uns 45′ fins a arribar al km 7,5 de la ctra. Ma-4014 on hem deixat el matí els cotxes.
Ràpidament ens dirigim un altre volta a s’Estany d’en Más a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis. Donant per acabat aquest magnífic dia