Archivos de Etiquetas: CALA SEQUER

Circular: No
Temps total empleat: 7,55 h
Recorregut total :  14,92 km
Desnivell positiu: 310 m
Altitud màxima: 333 m

Data: 11.5.2019

Puig de so na Moixa – Cova Secret de sa Figuera – Cova des Serral

Avui ens dirigim cap al llevant de l’illa, al municipi de Manacor, i prenem la ctra. Ma-4015, fins al km 2,6, on comence l’excursió. Com l’excursió no la feim circular, abans anirem a deixar els altres cotxes a la ctra. Ma-4014, Km 9,200.

Tornam al punt de partida, el camí municipal dels Presos, que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Portocristo. Aquest camí rep el nom per mos de la revolta militar que acabar amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, per les tropes franquistes.

El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ «duien a terme obres considerables d’interès públic, com carreteres i camins», i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, la majoria eren bascs, duits del seu País per intentar dessarralar-los en el possible ( fer el més mal possible… i no em vull estendre més). També n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El camí dels Presos, no fou l’únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.

Font: Ara balears, PALMA 15/06/2018

A pocs metres de començar arribem al portell de Son Maina, després passem un segon portell amb barrera, que deixarem tancada tal i com l’hem trobada. Continuem pel camí dels Presos, amb les cases de son Maina a la nostra dreta, enmig del Puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el Puig de s’Heretatge.

Continuem per aquest magnífic camí públic on deixam a la nostra esquerra el puig de sa Mata i el puig del Diable, tot seguit travessem el pont d’en Farcit, construït també pels presoners.

Hem d’estat atents perquè en dur 1,3 km arribarem a una bifurcació i hem de surtir del camí dels Presos per prendre la pista de l’esquerra, que ens ajudarà, de manera còmoda, per avançar els primers centenars de metres fins a assolir la cota 275 m.

En arribar a aquest puget, aprofitem per descansar i berenar, mentre gaudim de les magnífiques vistes. Des d’on podem veure la costa i part de la ruta que encara ens queda per fer.

Per baixa de la cota 275 ho farem per la dreta de la reixa fins al calladet de baix, per després iniciar l’ascens per la carena del Puig de so na Moixa de 333 m. És fàcil de distingir perquè al cap té una gran creu de fusta.
El puig de So na Moixa també s’ha anomenat al llarg del temps, la Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà (els dos darrers a Die Balearen), el puig de sa Marineta (Binimelis).
A uns metres del vèrtex geodèsic del puig, cap a l’est, se situa la barraca que feia les tasques de Casa de Vigia, en ús el s. XVII.

L’Arxiduc, a Torres y atalayas de Mallorca (1996) [1916] anota: «En el año 1606 contaba el vigía de la Atalaya mayor, del Puig Gros de So na Moixa que durante todo el tiempo de la siega le aumentaban el sueldo y que con este aumento ganaba cinco Sous al día; esto consta en el libro de determinaciones del consejo (Llibre de Determinacions des Consei) desde el año 1594 hasta el 1639»

Després de fer ses fotos, iniciem el descens salvant un fort desnivell. L’objectiu és arribar al camí dels Presos que veim baix els postres peus, vore una corba.

Una vegada en el camí dels Presos, continuem la ruta voltejant les Penyes de na Peu de 272 m ( esquerra). Quan duim 400 m pel camí, arribem al coll de ses Vaques, amb una barrera i botador de tubs. Continuem pel camí amb el Puig Negre a la nostra dreta. Als pocs minuts arribem a un petit caminoi que ens surt de l’esquerra, ben marcat amb pedres a ses voreres i gravilla que ens condueix a un berenador i a una estàtua d’un Àngel, amb una descripció que diu «Aquest Àngel protegeix cas Manescal».

Tornem al camí públic dels Presos i continuem, arribarem a la barrera de Cas Manescal i la creuam per un portell obert al seu costat. Ara continuem fins a arribar a la crta Ma-4014. Prenem esquerra per darrere la voravia durant 100 m, fins que arribem al botador que dóna entrada al tirany que duu a Cala Magraner.

Es tracta d’un camí molt definit que no té pèrdua. Passarem per un altre botador. I després per una barrera metàl•lica giratòria, que ja no fa la seva funció. En arribar a la cala on hi ha les primeres vies d’escalada ( esquerra) hem d’iniciar l’ascens fins a situar.nos damunt la cinglera. Després continuarem pels tiranys, amb bones vistes sobre la cala i la seva germana cala Pilota.

Continuem direcció a la punta de Moro on hi ha les restes de la caserna dels carabiners.

El Cuerpo de Carabineros fue un cuerpo armado español cuya misión era la vigilancia de costas y fronteras, y la represión del fraude fiscal y el contrabando. Fue creado en 1829 y tras la Guerra civil, en 1940 fue integrado en la Guardia Civil. Durante la Guerra Civil, el Cuerpo de los Carabineros se alineó fundamentalmente con el Gobierno de la República, siendo uno de los cuerpos donde menos apoyos tuvo el Golpe de Estado de julio de 1936, que posteriormente se convirtió en la élite del Ejército republicano. Dado el papel que este cuerpo había jugado en el Bando republicano, tras la contienda la Ley de 15 de marzo de 1940 promulgada por la Dictadura franquista hace desaparecer el cuerpo de carabineros y lo integra en la Guardia Civil.

El seu lema era: «Moralitat, Lleialtat, Valor i Disciplina».

Passem per darrere sa garita fins a la costa, per la marina de can Roig, trobarem les restes d’un portell metàl•lic. I just a la raconada localitzem la cova marina del Pilar, accessible només per mar o rapelar els 10 m.
Continuem per la costa però sempre amb la mirada a l’interior per localitzar una figuera morta, amagada darrere un ullastre, que dóna nom a la cova Secret de la Figuera, que visitem. Té un recorregut de no més d’un centenar de metres al final té una claraboia; una sortida a l’exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs. Un bon amagatai «secret» per guardar de tot, curiós perquè es troba molt a prop de la caserna dels carabiners…. Però ja sa sap… tot té un preu.
Continuem fins arribar a sa cala des Serral, «coronada per una bestiesa més, un enorme xalet, propietat de Euroagrique de Comercio S.L. que segons el GOB es il•legal i que en el seu moment va demanar que l’esbuquessin. Aquestes construccions «il•legals» són fruit d’una mala gestió municipal, i de la corrupció institucionalitzada i tan nostre que hi ha agut durant dècades.

Tornem a lo nostro, perquè volem anar a la cova-avenc des Serral o dels Contrabandistes, situada al costat ( NW) de la mansió, per això pugem per unes escales ( il•legals) que condueixen a les cases i a la cova. La cova de dimensions de 30 m de SW a NE, 58 m de NW a SE amb un desnivell de -40 m, destaca el seu llac interior que fou explorat a l’any 1996. A la boca més gran ( te dues grans boques) hi destacan a les parets multitud de vies d’escalada.

Continuem per la costa vorejant la mansió fins arribar a cala Sequer o cala Salpella, després passem per la petita cala Engana Pastor, per finalment arribar a la masificada cala Varques.

Sortim de sa cala pel camí, amb la sorpresa de què en arribar al final, trobem la portassa tancada amb cadena i pany. Ens digueren que el matí estava oberta. M’he quedat uns segons pensatiu cercant un calificatiu que pogués definir aquest fet de tancar la porta a un camí públic i que duu a la mar, però no el trobo, el meu cervell no està tan contaminat i podrit com el de la persona que ha tancat les portes. Imaginau en el cas d’una emergència i no poder arribar al lloc… No ens queda més remei que sortir per un petit forat «butrón» que la gent a anat fent a la paret per poder passar, amb el perill que aixó suposa. Però sa mala llet no acaba aquí, perquè el mateix que ha tancat també ha escampat cola pel forat i per la paret… amb l’intenció de putejar el més possible. .

En arribar a la Ctra. Ma-4014 ens dirigim ( dreta) fins a l’aparcament, donant per acabada la ruta d’avui i fent unes merescudes chandis… Etc..