Hora Inicio: 9:41 10 sept. 2022
Hora Fin: 18:02 10 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,9 km (08:20)
Tiempo en movimiento: 03:02
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -3 m
Ganancia Altitud: 228 m
Pérdida Altitud: -236 m
Tiempo Ascenso: 04:07
Tiempo Descenso: 04:10
Material utilitzat: Cordes; 2x15m,
Data: 10.09.2022
Cova des Mular.
Cova des Moro.
Cova dels Llimacs.
Cova de Cala Falcó.
Cova de sa Tortuga.
Cova des Genet.
Iniciem la ruta d’avui a la cala s’Estany d’en Más, al llevant de Mallorca. Caminem per l’arena direcció a la mar, i abans d’arribar-hi l’abandonem per la dreta fent una curta grimpada per la roca que té uns escalons picats. Continuem SE per un tirany, el més a prop possible dels penya-segats.
Al quilòmetre de caminar ens desviem (esquerra) per baixar fent una curta grimpada, continuem S durant uns 200 m, i localitzem la petita entrada 80 x 90 cm, de la Cova des Mular, també coneguda per la cova de les Pedreres. Una cova prou interessant on hi destaca una pica per recollir aigua, algues i rels de manglà calcificats.
Retrocedim fins col·locar-nos, novament, a dalt de la planícia i continuem S, als 400 m arriben a la baixada per anar a la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.
Continuem amb la nostra direcció i 345 m després de na Dent, abandonem el tirany NW, i enmig d’unes mates localitzem el petit forat de l’entrada a la cova dels Llimacs. Posem una corda, encara que no cal i descendim en oposició els 3 m. Després vé una rampa terrosa en prou pendent, on ens anirà molt bé la corda que hem posat. Convé anar molt alerta a no moure pedres pocs estables i descendir, també, sense axeicar pols. Arribarem a una sala prou especiosa amb moltes formacions i espeleotemes que gaudirem gratament.
Es important dir que a la part més profunda hem tingut una lectura de CO2 del 2,9.
En acabar, tornem novament al tirany inicial i continuem la mateixa direcció SW durant 149 m, on podrem descendir a cota cero i continuar SW durant 141 m, on localitzem l’entrada ciclòpia de la cova des Moro. On destaquen les grans sales i les enormes columnes estalagmítiques. A la campanya de la UIB 1995/1998 es varen a dur a terme excavacions que permeteren documentar estractes prehistòrics i materials d’època islàmica.
Tornem a la planícia de dalt i continuem direcció cap cala Falco. Traspassarem una paret de partió amb un vell botador de fusta i als 150 m arriben a la cala Falcó, on localitzem a NE la cova del mateix nom, cova de Cala Falcó. Només entrar ens situa a una gran sala, avancem per l’esquerra fins a Arribar a un llac d’aigua salobre. Si volem recórrer-la ens fiquerem dins l’aigua per la part menys profunda i caminant arribarem a una altre sale prou interessant. En sortir ens trobem amb els clients, una cinquantena, estrangers de diverses empreses que han arribat de la propera i turística cova dels Coloms.
Continuem el nostre recorregut S, passem per amunt la cova dels Coloms, després pel caló Blanc, i pel Pontàs, o cova des Pont, travessem cala Varques, i continuem per la costa. Als 183 m i abans d’arribar a la punta de Llevant girem W i iniciem un fàcil ascens de 90 m fins arribar a la cova de sa Cabra i sa Tortuga. No és fàcil de trobar perquè està amagada per la vegetació i dins el rocam. L’entrada de reduïdes dimensions ens farà recaragolar amb contorsions i demés. Una vegada superar arribem a la gran sala, on destaca un gran llac a la part més profunda a -30 m. La part més concrecionada la trobem a la part de la dreta.
Després de prendre un bany i fer uns capficos, iniciem el retorn fins a cala Varques. Prenem direcció N, i als pocs metres ens desviem NE amb una suau pujada. Als pocs metres i vora el tirany localitzem el forat d’entrada a la cova del Xenet o del Genet
La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tota duna s’enfila per amunt (no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinsa garriga amunt, on davall d’un ullastre trobem el forat d’accés a la cova des Xenet o des Genet, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.
Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.
L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dona entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, però la millor és seguir el petit «caminoi» en descens.
Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estalagmita vegetal.
Arribem a una primera i àmplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejant per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estalactites.
Cal destacar que a l’estiu del 2012 després que farem d’un mesurament es constata un nivell de CO2 del 7,2%, però avui sorprenentment NO s’ha detectat CO2.
El subterrani supera els 200 m de recorregut, presentant amplitud visual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala de dalt no supera els 32 m i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc més de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna, però per aconseguir-la és recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector més occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.
Després de descansar iniciem el retorn fins a s’Estany d’en Más, on tenim els cotxes i on ens refresquem amb unes xandis ben fresques i cares.
