Archivos de Etiquetas: Canyoning Mallorca

547. Torrent Gorg dels Diners

Publicada en de

Circular: no.
Distància total: 6000 m.
Temps aproximació: 40‘
Temps total: 10’20 h. (inclòs baixar els cotxes fins a cala Tuent i tornar a pujar)
Temps de descens, fins a cala Tuent: 9,50 h. ( inclòs aturades i muntatge tirolina)
Altura màxima: 803m.
Desnivell acumulat: 1000 m.
Distància del tram esportiu: 1230m.
Distància total torrent: 4200m.
Desnivell del tram esportiu: 450m.
Desnivell total torrent: 750m.
Salts: 26; Rápel màxim de 37 m 25+12 (Niu des Voltor).
Equipament: Molt bo, majoria de químics, excepte passamans del gorg des Bany.
Aigua: Sec tot l’any, solament corre aigua després de grans pluges, té un gorg amb aigua permanent, evitable amb la tirolina o per passamans i grapes

Fecha: 9/09/2017

 547. Torrent Gorg dels Diners

Iniciem l’activitat d’avui baixant els cotxes fins a Cala Tuent, necessaris per després pujar. Tornem fins a la plataforma del funicular del puig Major, (a l’altura del quilòmetre 2,2 de la Ma. 2141), que ens marca el punt de partida de l’activitat d’avui i a poc més d’un quilòmetre de la casa de Cals Reis i poc abans del Coll dels Reis, ens recorda el que va ser anunciat en 1934 com “l’obra mestra de l’enginyeria mallorquina”, el projecte de construcció d’un mitjà de comunicació per cable que havia d’enllaçar aquest lloc de la possessió de Cals Reis amb el sostre de Mallorca.

L’objectiu era potenciar “una nova manera de fer turisme”, ( una altre destrucció més del medi) encara que el pla, ideat per l’enginyer i promotor cultural Antonio Parietti Coll (1899-1979), va ser interromput per la Guerra Civil i definitivament abandonat quan el tractat d’Espanya amb Estats Units va determinar que s’aixequés una gran instal·lació militar en el cim del Puig Major. Al costat de la plataforma del funicular, en adreça nord-oest, neix un camí de ferradura que salva el pendent més pronunciat de l’excursió. La sendera serpentea pel vessant de la serra de na Rius, contrafort nordoriental del massís del Puig Major, i transcorre per una zona dominada per matojos de càrritx i ullastres. Després de l’esforç de la pujada fins al coll des Vent ( 803m) l’ascensió se suavitza i conclou en un lloc conegut com el porxo Esbucat, una humil barraca en ruïnes que té, en un dels seus costats, un portell que haurem de creuar. Aquesta construcció va deure servir de refugi als pastors, carboners i altres treballadors de la muntanya que en temps passats poblaven la zona. Des d’aquest lloc les vistes són espectaculars i es pot contemplar el massís del puig de Massanella, al sud-est; la paret rocosa de la serra de na Rius, al sud-oest; la torre de Ca Palou, al nord-oest; i la de Ca Pau de la Calobra, més a baix d’aquesta.

Si reprenem la marxa entrarem en un dels paratges més abruptes i solitaris de la illa, el de la vessant nord del Puig Major. Ho farem pel Camí dels Cingles, nom que fa referència als penya-segats (cingles) que imperen en aquests aspres terrenys. Deixem enrere el porxo Esbucat i aviat veiem, a la dreta, fora de la nostra ruta, el conjunt de les Mamelles, en al·lusió a la seva morfologia, que no és una altra cosa que la escarpada penya del Castellot i el seu puig veí, gairebé bessó. El camí de ferradura avança en lleuger descens i en uns deu minuts des del porxo Esbucat ens deixa en un portell amb barrera de metall que ens indica que entrem en la finca de Bini Gran. A la dreta observarem les ruïnes de les cases del Colls i l’era de batre, i darrere, al lluny, la torre de Can Palou, també coneguda com a  Torre de sa Mola de Tuent, edificada l’any 1596 per ordre del Virrey Ferran de Zanoguera.

Uns minuts després el camí ens descobreix restes d’empedrat i es dirigeix cap a una de les zones més impactants de tota Mallorca, la coma del Ribell o coma Fosca, amb el cim del Puig Major 1.440 m al capdamunt i el Morro d’en Pelut 1.390 m com espoló de ponent. La coma, que queda a la nostra esquerra, segons baixem, amaga el torrent del Gorg dels Diners, que des d’1.400 metres d’altura descendeix en pocs quilòmetres fins a cala Tuent, després d’unir-se amb el torrent de s’Al•lot Mort. Endinsar-se en la coma del Ribell està prohibit, en tractar-se d’un paratge protegit per nidificació i flora endèmica. Resulta paradoxal, però aquest lloc no només emmagatzema un tresor natural i neu, i molta, a l’hivern, també grans quantitats d’abocaments d’escombraries procedents de la base que, malgrat les promeses de les institucions, encara no s’han retirat. A l’altura de la base de la coma del Ribell trobarem la alzina Fumadora, que era el lloc de descans dels qui treballaven en aquest racó de la Tramuntana i decidien tirar-se una cigarreta.

El torrent del Gorg dels Diners travessa el nostre camí una mica més endavant. Uns 150 m abans d’arribar a la font Subauma, també denominada font de la Balma o de Sa Bauma, hem d’abandonar el camí ( dreta) direcció NO, per arribar a la capçalera del tram esportiu del torrent, hem de salvar un desnivell de 25 m, és fàcil de localitzar perquè té un gran pi.

Veurem a la dreta una placa amb anella i mes a baix en una cornisa té dues spits i descendim aquest primer salt de 16 m. Després li segueixen fins a 25 salts més, nombrosos destrepes, tobogans i caminades en zones obertes.

Destacar el salt des Moix, la zona del Jardí Japonès, salt des Bany sempre ple d’aigua on hem muntat una tirolina per superar-ho sent la primera vegada que no ens mullem, també és evitable per una grapes i un passamans instal·lat a l’esquerra, defectuosa instal·lació ja que al nostre entendre li falten un parell de grapes la seva escassetat obliga a realitzar postures antigravitatorios amb alt risc de caure a l’aigua del gorg, i un passemans d’acer inox i no una corda la corda vella i trencada. Li segueix el salt des Niu des Voltor el més alt amb els seus 37 m fraccionable als 12 m dins del propi “Niu”, per finalitzar amb l’últim salt dels Diners de 24 m.

Després li segueixen multitud de desgrimpades i  caminades fora del tàlveg. Arribem al pun on sa junten els Torrent de s’Al.lot Mort i el del des Gorg dels Diners on  podrem admirar a la nostra esquerra els impressionants penyals i l’últim salt de 60 m del torrent de s’Al.lot Mort.

El día ha canviat, fa molt de vent, el cel está tapat i gris, pareix que s’ha fet de vespre.

Finalitzant al costat de les majestuoses i plenes de història cases Can Son Real, i els cotxes que hem deixat fa moltes hores. Just quan es posa a ploura fort.

I com no pot ser d’una altra manera finalitzem amb unes merescudes chandis en el restaurant de sa Tafona de Caimari. On l’alorata de les carns torrades i de l’arrós brut convidaven a quedar a sopar. És que duim moltes hores en dança i el bocata ja no sabem on el tenim.

veure fotosyoutube75

478. Torrent des Cable i tornada pel Pas des Mirador

Publicada en de

DSCF9499
Data: 21/05/201
Distancia Tota: 13.400 Km.
Tiempo total, incluido paradas técnicas en playita: 7h.22′.
Altuma Máxima: 438 m.
Altura mínima: 0 m. nivel del Mar.
Desnivel acumulado Positivo: 708 m.
Desnivel acumulado Negativo: 642 m.
*El torrente, sin ir hasta el Port de canonge, se realiza +-, dependiendo de la cordada, entre 3-5 h.
Ràpel màxim: 115 m. ( 45+44+26)
Cordes utilitzades: 2×60, 2×40, 1×20

icono rapel

478. Torrent des Cable o de s’Hort de sa Cova, i tornada pel camí de sa Cova i el pas des  Mirador de sa Cova

 Pel que fa al topònim, tal vegada el més legítim seria el de torrent de s’Hort de sa Cova, que s’ha vist desplaçat en temps relativament recents pel des Cable, fent al·lusió a un telefèric que es va instal·lar l’any 1915 a les rodalies del torrent per tal de pujar la fusta que s’extreia de la zona de Sa Cova cap al Pla de Son Ferrandell, per ser posteriorment tractada a Sa Vinyeta, al Pla del Rei.

El recorregut total és d’uns 2 quilòmetres i el desnivell és de 500 m, encara que el nostre itinerari comença a les rodalies del coll den Claret a una cota de 500 m i acaba a la pista del puig de sa Moneda a 140 m d’alçada.

Podem dir que el torrent està dividit en tres parts ben diferenciades: una primera zona de caixer amb suau pendent i escassos ressalts, des del coll d’en Claret fins a la cota 410; molt humanitzada amb marges, sèquies i amb fragments de llera paredada. A continuació un segon tram on es concentra per ventura el màxim interès del descens, variats salts de modesta alçada i un gran salt de 115 metres. La zona final es situa als peus del gran penya-segat i no és més que una llera ampla de pendent entre els 30 graus i els 45 graus, coberta de blocs, enderrocs de vessant de les properes timbes.

Comencem la ruta torrentera d’avui a la urbanització Georg Sand de Valldemossa, concretament a pots metres passat la rotonda amb una olivera mutilada per l’art topiari o ornamental. Mai podré entendre que fer-li això a un arbre i sobre tot a una olivera mil·lenari pugui dirs-se art o simplement agradar. Però com no em vingut a criticar sa jardineria ens posem en marxa. Idò just passat aquesta rotonda a l’esquerra al costat de unes grans roques neix el camí que seguirem fins a arribar al mirador dels Coloms, on ja podrem apreciar el gran pati i desnivell que ens espera, tornem enrere uns metres per agafar un tirany S ( dreta). que ens durà al tàlveg del torrent, El jaç però passa desapercebut, totalment tapat per un esponerós mantell de carritxeres i brossa que no és més que un preludi de la selvàtica bardissa que ens espera.Al coster esquerre es veuen els restes d’una barraca de carboner i una mica més envant un mur de pedra que sustenta un camí de ferradura que s’enlaira coster a dalt. Aquí ens posem l’arnes.

Ja estem ficats en matèria i continuem pel tàlveg fins a trobar un primer salt de 6 m, el segueix el salt del Coval de 13 m. i després un de 14 m que dóna dins un gorg que és la capçalera del gran salt pel qual hem vingut a fer el torrent, les vistes sobre la zona de s’Hort de la Cova són espectacular que junt la resta de la costa nord resulten insuperables. El gran salt de 114 m. és fa fraccionat en un primer llarg de 45 m., seguit d’un de 44 m. i el darrer de 26 m. La sortida és esposada i molt aeri però amb l’ajuda del passamà no tindrem cap problema. El descens és un d’aquests per fer-ho tranquil·lament i gaudir-ho.

Acabat aquest gran salt, continuem i ens trobem amb un petit salt de 5 m. desgrimpa ble i després el darrer salt-tobogan de 30 m.

Continuem el descens ja fora del tàlveg fins a arribar a uns 160 m més avall del darrer salt citat, el curs es veu tallat per una pista, el camí de la Cova ens trobam a 140 m d’alçada,  on aprofitem per menjar alguna coseta i descansar.

Aquí tenim dues opcions; Una continua pel camí direcció N. (dreta) que ens durà al punt d’inici o la segona opció agafar S. ( esquerra) per anar al Port des Canonge. Noltros agafem aquesta segona opció, així comencem el descens pel camí de sa Cova, arribarem a un encreuament, dreta aniríem a s’Hort de sa Cova, noltros agafem esquerra direcció a ses cases des Comellar de sa Cova, extravasarem una gran barrera, prosseguim pel camí fins a arribar a ses cases, passem una altra barrera, ara el camí en lleuger ascens arriba a un encreuament i em d’agafar dreta ferrats de la reixa i bri que en lleuger descens ens dura a una altra barrera que no fa falt creuer perquè uns metre abans i hi ha un aljub pels incendis i em d’anar cap a ell, el passem pel seu costat i comencem a davallar fins a tornar agafar el camí, passem per devora les cases de Can Sales. La davallada la podem acurçar per uns trams escalonats fets amb pedra roja tan característica de la zona. Travessem una barrera pel seu botador a l’esquerra i prosseguim pel camí fins vorera de la mar i deixam el camí que a la dreta ens duria a la platja de Can Sales, i noltros prosseguim paral·lels a la mar  passant per sa Casa Blanca, direcció al port des Canonge,

Els mes atrevits fan un capfico mentres els altres descansem a l’ombra.

No ens acabem de posar d’acord per l’hora de sortida però finalment partim a les 15’15 h i ho feim pel mateix camí que ens a duit fins al Port, és adir tornem a passar per Can Sales, després per ses cases des Comellar de sa Cova, seguim pel camí de sa Cova fins a arribar al torrent des Cable, el mateix lloc on fa unes hores aviem descansat i menjat alguna coseta.

Prosseguim pel camí de sa Cova, direcció N, amb pujada moderada. Em de tenir esment perquè uns centenars de metres i a la segona corba de 180° ens hem de sortir del camí, hi ha una fita amb un punt vermell, el el camí de Son Oleza a sa Marina. Si continuessim pel camí de sa Cova arribaríem també a la Urbanització però més lluny i amb més recorregut.

Es tracta d’un itinerari que ens durà fins a la mateixa Urb. Georg Sand i a pots metres dels cotxes, una adrecera que val la pena, tant per la distància que sa guanya com per la seva espectacularitat.
Aquest camí, recentment arreglat, comence com un tirany per després agafar forma d’un camí antic de muntanya empedrat. Aviat anem guanyant altura i acaba a dalt amb una barrera donant pas a l’altre vessant per el que li deim el pas des Mirador de sa Cova, ja que una vegada superat i a la dreta hi ha el mirador de sa Cova, des del que podem gaudir de tot l’itinerari que em fet i de la costa sud. Seguim uns pots metres pel camí encimentat fins arribar a l’avinguda Georg Sans enfront del número 23, prenem dreta i a pots metres trobarem els cotxes.

flickr75youtube75wikiloc75

471. Torrents: Salt des Raconás i Salt des Molinet

Publicada en de

salt-des-molinetDificultat (1-6):4-5
– Dificultat Tècnica (1-6):5
– Nivell Físic (1-6):3
Longitud:320 m
Desnivell:250 m
Accés:camí vell de Fartàritx del Racó:1h 30’
Descens:2 h 30’ – 3h ( dependent de la quantitat de participants)
Retorn:30’
Cordes recomanades :2×60 m; 2×40 m 1×20 m
Ràpel màxim :55 m ( des Raconàs)
Recorregut: 9 Kms

icono rapel

471. Torrents des Salt des Raconás i des Salt des Molinet

Abans d’entrar en el camí que dóna accés a les cases des Pujol i després a la sendera que arriba al Ninot, ens trobem amb els nostres amics del grup de Els Xots que venian a veure l’estat del torrent i que al final van decidir no fer-ho canviant-ho per un altre, segur que molt interesant.

El del Salt des Molinet es tracta d’un torrent molt curt, només de 120 m. esportius, això sí amb un desnivell de 150 m. que es fa només en quatre salts, 26 m., 45 m., 40 m. i l’últim de 44 m. Els de 45 i 40 m. són el mateix salt d’un total de 95 m anomenat «És Bot de s’ Acollonament», peró fraccionat. El canvi de cordes es fa a una petitisima repisa, en la qual únicament caben dues persones, a la dreta que s’arriba amb un pèndul de 3 m.

El gran desnivell vertical que tenim davant nosaltres amb la Vall d’en Marc, és realment impressionant.

EL PUJOL – EL NINOT DE FARTÀRITX – FARTÀRITX DEL RACÓ – TORRENT DEL SALT DEL MOLINET – CAN PISCOL

El descens del tram esportiu del torrent s’inicia en les proximitats de les cases de Fartàritx del Racó. La manera més còmoda d’arribar seria amb cotxe pel camí que passa per les cases de Míner Petit i pel Coll de Míner arribar fins a Fartàritx de dalt Vila i continuar fins a Fartàritx del Racó. Es dóna la circumstància que no està permès el pas per aquest recorregut, per la qual cosa haurem d’arribar fins a les cases de Fartàritx del Racó partint del Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221).

Des del Camí Vell de Pollença a Lluc se’ns ofereixen dues alternatives per arribar a les cases de Fartàritx del Racó:

a.- Camí del Pujol i el Ninot de Fartàritx.

b.- Can Pascol i la Font de la Roda.

Nosaltres optem per la primera, ja que el recorregut ens permet passar al costat del Ninot de Fartàritx i presenta unes bones panoràmiques.

Una vegada arribats a Pollença, prenem la carretera Ma.-10 en direcció a Lluc, i quan aconseguim el punt kilométric 5’3, on comença el Camí Vell de Pollença a Lluc, seguim per aquest camí fins a arribar a un portell amb barrera metàl·lica (esquerra), que ens dóna pas al camí que arriba fins al Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça. Els, cotxes els podem deixar a s’enfront de la barrera al costat del torrent de Muntanya.

Iniciem l’ascens cap al Pujol amb direcció S amb pujada lleugera. Al cap de 1’ travessem un pontet, que no duia aigua,  i seguim ascendint amb pendent lleuger. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta amb un rètol Campanet – Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitjà i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta i anirem passant per diversos senyals vermells i blanques a garrovers, ullastre, fletxa vermella, punts vermells, etc. La pujada passa a mitjana i trobarem alguna fita, per passar de nou a pujada mitjana/forta i forta. Estem ascendint pel camí que ens porta al Ninot de Fartàritx. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim per la senda amb pujada mitjana i abundant càrritx”en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens condueix a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mitjana cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitjana Trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lic, que podem travessar per una barrera. Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i fort, arribant als 5’ a un terreny pla. Estem a la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó i podem veure a la nostra esquerra (ES) els contraforts rocosos que descendeixen de les altures de la Cuculla de Fartàritx, la Moleta, el Moletó, el Puig de Ca i, al lluny, el Tomir. Després de 5’/6’ de planeig, amb direcció N ( esquerra ), ens dirigim per un caminoi uns 300 m fins a trobar un paret de partió i just darrere està el torrentet que dóna al gran Salt des Raconàs. Aqui berenem una mica i ens posem els neoprens ja que porta aigua i encara que sigui poca amb el vent fort que fa sense el neoprè seria inaguantable.

No hi ha molt que dir d’aquets salt, el més important l’alçada de 55 m., està equipat amb dos expansius. És tracta d’un salt per gaudir perquè el seus 55 m. permeten tenir unes vistes sobre la Vall i el Port de Pollença espectaculars e inigualables. Talvegada aquestes frases descriuen les nostres sensacions en un lloc com aquest:

«Vosaltres mireu cap amunt quan busqueu elevació, jo miro cap avall, perquè estic elevat. Digueu-me, qui de vosaltres pot riure i alhora estar elevat? El que ascendeix a les més altes muntanyes riu de totes les tragèdies: de les del teatre i de les de la vida».
(Friedrich Wilhelm Nietzsche)
«A l’alta muntanya no hi ha lloc pel fantàstic, doncs la realitat és en si mateixa més meravellosa que tot el que l’home pogués imaginar».
(René Daumal)

Una vegada a baix, tenim dues opcions; una direcció amb tendència esquerra (SW) al princiipi el mes prop del muralló, per anar decendendint per dins de grans carritxeres fins a veure a la nostra esquerra i a dalt una petita rosseguera amb dos pins, ens hem de dirigir al  mes a dalt. Una vegada en ell, descendim per l’altra veçant fins a trobar l’antic camí des Ninot.

L’altre opció és que una vegada abaix del salt prenem grimpant l’ascens per la zona rocosa de la dreta fins al Pla de Fartàritx a recollir les cordes i motxiles  ja que per evitar pes en la devallada i tornada ho hem deixat tot a dalt. Per fer aquesta segona opció és convenient deixar una corda posada ( 40 m.), a un pont de roca, per facilitar-ens l’ascens,

Ara ens dirigim direcció SW cap al nostre segon objectiu el torrent des Salt des Molinet. Deixem a la nostra dreta les cases de Fartàritx del Racó. Seguim en la mateixa direcció, i sorpresa majúscula ens trobem amb un ramat de cérvols (venats) salvatges ( de cada vegada tenim més espècies introduïdes en la nostra Serra, serps, coatíes, venats,,,,) i als 3’ arribem al petit llit: és el Torrent del Molinet. Seguim a la nostra dreta (NW) a estones per la vora del llit, pel llit o mitjançant una petita desgrimpada, dirigint-nos al lloc on iniciarem el primer salt de 3 i un altre de 6 m en els quals no es va posar corda ja que es podia saltar/degrimpar en portar suficient cabal. Des que hem iniciat el camí pel torrent fins al primer salt hem trigat uns 9’/10’.

A partir d’aquest moment iniciem el recorregut tècnic del torrent. Arribem a la capçalera del gran salt, li segueix un salt de 26 m que ens deixa a l’inici del gran salt de 85 m fraccionat en un de 45 m que et deixa en una petita cornisa a la dreta que et permet fer el fraccionament i acabar aquest impressionant salt amb un de 40 m. que et deixa en una zona molt més ámplia. Li segueix un altre de 44 m.

Després el torrent perd verticalitat acabant amb un grapat de  salts de 13, 12, 16 i 8 m aquest últim amb un bonic gorg.

Als 30 m abandonem el llit del torrent per l’esquerra per una zona àmplia de alzines, de seguida arribem a un camí que ens porta a una barrera que ens dóna pas a un altre camí més definit.

Una vegada travessada la barrera, seguim pel camí pla (NW) . Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de 2’ arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí.  En poc més de 1’ amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Cloral (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra), arribem al cap de 1’ a la barrera que dóna accés a Can Sion. Poc després (menys de ½’) arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí.

Una desagradable sorpresa, ens trobem amb dos dels cotxes amb els cristalls trencats, no portant-se res de valor. Per molt poc no els enxampem, si ho arribem a fer el dia encara hagués estat més complet i satisfactori.

Acabem amb unes estupendes chandis en el Bar des Coll de sa Bataia.

flickr75youtube75wikiloc75

454. Torrent des Salt ( Deià)

Publicada en de

TORRENT-DES-SALTData: 14-11-2015

Salt (tram) máxim: 60 m

Distància torrent: 500 m

Desnivell total: 400 m

Cordes utilitzades: 2 x 60, 2 x 40. 1 x 30

icono rapel

454. TORRENT DES SALT

L’aproximació, és dura, la farem sortint des de Deià (rentadors) i des del camí empedrat que ascendeix al costat del torrent des Racó, a pocs minuts arribem al Hostal Miramar, que deixam a la dreta. Totduna, també a la dreta, se inicia un camin empedrat, passem una barrera de ferro, deixem a la dreta un pont, i seguim pujant, en companyia del Torrent des Racó a la nostra dreta. Deixem a l’esquerra una altra barrera de ferro, i seguim pujant en la mateixa direcció.

El camí es fà feixut pel pes del material que duim penjat de les esquenes. Ve una zona de marges que anirem superant. Pugem dur cap al Sud-est, sense rastres de caminoi, amb l’impressionant Penyal del Racó damunt de nosaltres a l’esquerra, per la rosseguera i, després, per una infinitat de càrritx, cap a una altra gran roca aïllada a dalt enfront, al centre del tàlveg. Als 15’ deixem a l’esquerra, restes d’un mur i un arbre caigut, el desviament al Pas des Falcó. Seguidament pel pas des Racó recentment equipat amb uns passamans.   Noltros seguim en ascens ferrats al muralló fins arribar a una zona més alta i descuberta amb una fita amb un forat.

El torrent ja ho tenim al costat, ara sols queda dirigir-nos cap a ell i ja sobre el llit anar a la recerca del primer salt.

El primer salt és de 15 m. no presenta cap dificultat. Li segueixen unes poques desgrimpades fins a arribar a la verticalitat de l’impressionant penya-segat d’uns 120 m. que domina tot el poble de Deià.

El segon salt de 12 m. ens deixa en un petit replà encaixat, amb lloc sol per a una persona o dues però encara assegurada amb la corda de l’anterior salt. Aquí tenim la reunió ( amb dues plaques i no tres com diu una guia) per realitzar el tercer salt que nosaltres ho hem fet de 60 m. perquè si ho fas de 50 m. ( que tampoc ho són) com diu una guia, has de fer un petit pèndol cap a l’esquerra per arribar a una rapissa on hi ses dues plaques ( no tres com diu la guia), però aquest no és el problema, el problema és que les dues plaques estan als peus de la rapissa i quan vas abaixant no les veus i quan arribes a l’altura de les dues plaques ja t’has passat la rapissa.

Per això ho hem fet de 60 m tot volat, saltant-nos el canvi amb el pèndol, d’una manera molt més senzilla. Arribem a una ámplia zona rocosa on hi quebem ben amples els nou que erem.

El darrer salt tampoc es de 18 m sino de 27 m i les plaques están davora un arbret situat a la dreta. Particularment trobo que el lloc no és el mes idoni perquè  es eltram mes brut de vegetació tant a l’inici como durant el descens. Uns metres a l’esquerra seguint el talveg del torrent la roca está mes neta, mes plana i  sense vegetació.

Ara cal tornar i ho farem per la dreta primer per dins unes carritxeres i després per dins un alzinar. Aviat troberem un caminoi que seguirem i en durá a un ampli cami que també seguirem en descens. Aquest cami s’ha acaba a unes cases amb un tancat de reixeta, seguirem dreta pel costar del tancat fins arribar a una paret de partió, la saltem i comencem baixant fins trobar una altre cami que ens du al torrent des Racó, l’atravessem i ja esteim el el cami que em utilizat al mati per l’aproximació.

Acamen tots a Valldemossa fent una xocolatada amb coques menys un que seguieix amb la chandi. Salut.

flickr75

Torrent de son Torrella

Publicada en de

torrent-son-Torrella-para-wData: 15-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Circular: Sí

Cordes: 2 x 20, 1 x 10

Ràpel Màxim: 18 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’15 h.icono empleo cuerda

 

 

Magnific torrent d’iniciació i molt equipat i quan dic molt es molt. Avui no teniem massa temps perquè teniem dinar amb el companys i perquè ja feia massa dies aturats i el personal necesitava activitat.

Deixam els cotxes a l’entrada de l’embassament de Cúber i ens dirigim per la carretera amb direcció a la base militar, i a uns 20 m. aban d’arribar sortim de la carretera per ficarn-nos dins el torrent. A partir d’aquí venen un parell de petits salts i ben aviat arriobem al salt gran de 18 m. Després ve una succió de petits salts fins arribar a la partr final formigoneda.

Lo millor del día, a part de la companyia, va ser que gracis a na Catí que, per cert té una vista privilegida, va veure a dalt de la muntanya una cabra enganxada per un potó i cap per avall damunt una alzina. No podiem seguir i deixarla morir  així que en Juan va pendre per amut i la va lliberar.

flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina