690. EIVISSA. Les coves del Cap d’Albarca i ses Torres d’en LLuc

Distancia recorrida: 12,07 km
Altura Mínima: 9 m
Altura Máxima: 185 m
Tiempo Ascenso: 03:10
Tiempo Descenso: 02:39
Tiempo en movimiento: 02:39
Velocidad Ascenso: 175,1 m/h
Velocidad Descenso: -177,0 m/h
Velocidad media: 2,07 km/h
Velocidad en Mov.: 4,43 km/h
Velocidad Máxima: 28,8 km/h
Tipo Ruta: Circular

Data: 20.10.2019

Coves del Cap d’Albarca i ses Torres d’en LLuc (Eivissa)

Avui iniciem aquesta ruta a la recerca de ses cinc coves del Morro dels Mossons al cap d’Albarca. Comencen a Santa Agnès de Corona, en el que destaca la seva esglèsia de 1812.
Amb el cotxe comencen a rodar pel camí de Corona de Dalt, direcció cap a Sant Mateu d’Albarca. Quan duim 1500 m aprox veurem a l’esquerra dos camins de carro, agafarem el de mes al N que té una pedra amb l’indicació de l’agroturisme Can Pujolet. En arribar a Can Pujolet (una gran casa pagesa amb unes places cobertes d’aparcament a l’altre costat del camí), prenem la corba a la dreta i seguim 1,2 km. Aquí el camí es bifurca i girem a l’esquerra. 600 metres més endavant, trobem una nova bifurcació, en un clar a la part alta d’una costa, i seguim a la dreta (pràcticament de front). 400 metres després, s’arriba a una casa.

Des d’aquí continuarem a peu, i al 400 m sortim ( dreta) del camí per agafar un tirany que s’endinsa a la garriga, passarem vora uns xalets de recent construcció,continuarem per aquest tirany,ens desviarem uns metrs per situar-nos sobre els pena-sagats i admirar aquesta meravellosa costa nord amb ses Torretes als nostres peus. 700 m més endavant travessem una pared de partió, iniciem un lleuger descens i als 200 m passem per uns corrals o barraques, seguim descendint fins arribar a una barraqueta amb una figuera de pic (Eivissa) o de moro ( Mallorca).Es un punt clau perqué en aquest punt ens hem de desviar NE del cap d’Albarca i iniciar un descens mig/fort fins els 184 m on trobem la primera de les coves, la cova del Pi, plena de llegendes i tressors… i amagatai durant la guerra civil.

Seguim descendint i localitzem la cova de Jaume Orat de la que alguns cregueren que contenia un fabulós tresor, creguent-ho fins al punt de deixar-hi un munt de jornals picant i moguent terra, durant quasi un any. Aquesta historia comenca amb la venguda de Sebastia Belloto, sicilia, qui devers el 1660 s’entrega a Eivissa i ben prest se feu una solida farria com a cercador d’aigua i, segons ell, de tresors amagats. Interessada per les activitats de Belloto la Inquisició no el va deixar tranquil massa temps, i el deporta a Mallorca per jutjar-lo com a nigromant i per tant enemic de la fe.
La febre pels tresors amagats seguí viva. Empero en un dels seus incondicionals seguidors. Antoni «Gibert» de Malafogassa qui, més de 20 anys més tard, comenqa una intensa campanya d’excavacions a la cova de que tractam, fins que una nova intervenció de la Inquisició, amb una seriosa advertencia, posa fi a les infructuoses activitats del nostre personatge.
La Cova d’En Jaume Orat esta situada quasi a la punta del Cap des Mussons, a 100 m per damunt la mar. La boca s’obri al peu d’un petit penyal en un coster molt esquerp i tapat de vegetació espessa.

Essencialment la cavitat esta formada per una sala i per unes perllongacions d’aquesta. La sala de forma vagament rodonenca, té uns 20 m d’eix major i s’obri a I’exterior per una boca de .7 m d’amplada, si bé que- obstruida parcialment per grans blocs. De les perllongacions, la més important és la galeria occidental de 13 m de llargada, amb aspecte de conducte, forma aquesta que practicamentm desconeixiem a Eivissa, i amb sediments molt intererssants. El conjunt de la cova, sumant els dos eixos més Ilargs, té un desenvolupament 60 m.
Seguim descendint fins el 117 m la referencia es un gran pi mort que deixarem a la nostra esquerra i arribem a la cova de ses Estelles.


Sense perda massa altitud proseguim fins arribar a un passet una mica delicat, però un pi al costat ens ajudará a superar el desnivell. Tot seguit arribem a la cova de ses Estelles II.
Seguim uns metres més i vorem una corda fitxa damunt una placa rocosa, seguit trobem la cova des Llibrell ( o gibrell)

gibrell

[c. 1390; dissimilació del cat. ant. llibrell, encara dial., d’origen incert, possiblement del ll. *labrĕllum, dimin. delabrum ‘pica, banyera, trull’, potser a través d’un mossàrab librẽl]

m Vas rodó de terrissa, metall, plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos diversos.

Quatre coves;
En la Mola d’Albarca hi ha quatre coves amb nom, i solen trobar-se per aquest ordre: Cova des Pi, situada just sota les ruïnes d’un refugi per a treballadors de les sitges de carbó i d’una figuerade pic; la cova de Jaume Orat, alguna cosa més cap al Nord; la cova de ses Estelles, més a baix en el penya-segat; i la des Librell, encara una mica més a baix, en la paret del penya-segat i amb dos balcons que ofereixen impressionants vistes cap a és Cap de Rubió i la cala entre tots dos caps. La Cova des Llibrell es diu així, com a resulta evident, per un gran llibrell o gibrell (un gorg que recull l’aigua que es filtra en les roques) situada en l’entrada, en la seva part Nord i actualment seca per l’escassa pluviositat. Aquesta cova és la més difícil de trobar i la que té pitjor accés, encara que és, possiblement, la més espectacular de totes elles, almenys per les seves vistes sobre la cala. Està indicada amb una corda lligada a dues savines i que també pot servir, encara que sense confiar cegament en la seva resistència, per a passar a l’altre costat de la paret rocosa després de la qual es troba la gruta.
I encara que en tota la documentació sobre la zona només se citen aquestes quatre cavernes, abans d’arribar a l’última d’elles encara pot trobar-se una gruta oberta al cel que pot crear certa confusió entre els qui busquen només quatre coves en és Cap des Mossons, ja que aquesta es localitza en quart lloc, abans de la des Librell.
És lluminosa, amb una columna en el centre, es troba en la mateixa cota que la cova de ses Estelles i, curiosament, no sembla tenir nom ( ses Estelles II, ?)
Joan Costa 06.05.2016, Endins 1985, 10 i 11


La tornada la feim pel NW del cap dels Mossons, fins arriba al costat del Racó Verd, damunt el ella-sagats que fan d’explèndid mirador sobre les Puntes de ses Torretes.
Continuarem pel tirany, passarem per una pared de partió amb una barraca, mes envantens acostem novament als penya.segats a veure una zona d’escalada. Ara ja en lleuger descens arribem a ses Torres d’en LLuc.
Aquest misteriós assentament, que els historiadors només han pogut datar en un període que abasta des dels temps paleocristians a l’alta Edat mitjana, està integrat per dues antigues torres de planta ovalada i un tram de muralla que les uneix.

El conjunt formava part d’una misteriosa fortalesa de majors dimensions, encara que es desconeix amb exactitud per a què va ser construïda.
De les dues torres només queda la base. La primera, de majors dimensions.
Ja només queda continuar fins el cotxe, donant per acabada aquesta interesant ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina