Doblevuit | Tags: doblevuit

397. Pas de s’Estaca i pas de s’Estaló

Publicada en 2 de octubre de 2014 de Xisco

Data: 27-09-2014

Recorregut: 14,91 Km

Altitud máxima: 721 m.

Altitud mínima: 241 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6,42 h.

Desnivell Acumulat: 855 m Pendent mitjana en %: 10.54.

Senderisme: Voltans d’ Alaro: Pas de S’Estaca i Pas de S’Estaló.

Descripció de l’Itinerari:

Des de la plaça d’en Cabrit i Bassa agafem el carrer Duran que enllaça amb el camí de Ses Artigues, amb suau pendent, aconseguim el Cami de S’estret i arribem a la Font de Ses Artigues. (Per aquest punt tornarem), deixem la font i continuem pel camí, on arribarem a un bifurcació que agafarem a la dreta, per un ample i empinat camí, que ens deixés al costat del Porxo de Ses Artigues, passem per ell. Des d’aquí sorgeix una sendera, que passa pel pou, que ascendint pels bancals, de seguida apareixen fitas i marques (fletxes vermelles) , ens dirigirà, previ pas per un botador, fins a donar amb una murada rocosa, aquí ens desviem a la dreta, veure un botador, que ens introdueix pel bosquecito i ascendint, per el, arribem a un altre botador, que passarem, i sense perdre altura però amb lleuger descens continuem pel bosc, arribarem a una canal terrosa i de fort pendent.- que ascendirem.- al final de la canal aquesta el Pas de S’estaca. Una vegada superat el Pas, en breu minuts, donem amb una paret seca i placa rocosa (hi ha fites), que creuarem, pel costat dret de la placa.
Ara, amb lleuger descens i amb vista del Castell d’Alaro, per una sendera ben definida arribarem al GR 221, just damunt del restaurant des Verger. Amb direcció al Castell d’Alaro, arribem al pla des Puet. (On reposem forces.)

Ara, per GR-221, descendim direcció Orient, i en 40 minuts, arribem a la carretera, que des d’Alaro ens porta a Orient, la seguim durant 1 km i 100m, haurem passat l’indicador i va desviar del Pas de S’Escaleta i que no prendrem, i trobar una barrera, sense cadenat, a l’esquerra de la nostra marxa.

Passem la barrera, la tanquem, i seguim un camí ample, ascendent, que en breu metres s’introdueix en els bancals que creuem ascendint per arribar a una paret seca, que en passar-la, ens deixa en un camí de carboners que prenem a la dreta (direcció Orient i lleu descens) on arribarem a una 1º bifurcació, on nosaltres seguirem per l’esquerra i arribarem a una 2º bifurcació on continuem ascendint, pel camí ampla i amb un parell de corbes, que ens porta al Pas de S’Estalo. (Pas Artificial fet per l’home, però amb boniques vistes a la Vall d’Orient.)
Hem creuat el pas i el camí es torna a bifurcar, nosaltres continuem a l’esquerra per sendera ben definida, dins de l’alzinar, passarem junt una “bassa” i en 30 minuts arribem a les ruïnes de ses cases des Rafal, avui utilitzades com a refugi de caçadors. Aquí, ja per una bona pista, amb trams asfaltats, descendim fins a Alaro. Les vistes Són precioses. I arribarem a sa font de Ses Artigues i des d’aquí, pel camí que hem anat aquest matí, arribem a la plaça d’en Cabrit i Bassa, on una quantes i merescudes Xandis (cervesa amb llimonada) ens esperen.

youtube75

398. Salt de s’Aigua (Torrent des Racó) i Torre de sa Mola de Tuent

Publicada en 28 de septiembre de 2014 de Xisco

Salt de s’Aigua

Data: 27-09-2014

Recorregut esportiu: 80 m.
Desnivell: 65 m.
Ràpel Màxim: 40 m.
Dificultat: Fàcil
Temps: 1’30 h.

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups. El primer fa referència als abundants salts d’aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s’acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d’on parlam s’ha d’afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d’aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l’abundància d’aigua fou aprofitada per a la construcció d’uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d’aigua fariners. Un salt d’aigua també està en l’origen del nom d’un antic rafal d’Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d’un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n’Angelè d’en Buana, d’en Ganyó, d’en Gener, d’en Moixina, d’en Palla o d’en Panxeta. Alguns d’ells tornen designar salts d’aigua però desconeixem la petita història que s’amaga darrera d’aquests noms. S’exceptua d’aquest desconeixement es salt des Cavall .

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s’inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d’un costat a l’altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l’esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l’abisme del castell d’Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d’en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles (tom XXIV).

Font: Toponimia de Mallorca.

La ruta d’avui és especial en el sentit que sabem on anem però sense cap tipus d’informació ja que no hem trobat cap referència al SALT DE S’AIGUA, i per tant no sabem si està equipat, els salts que té, l’altura, etc.. res de res.

Portem 2 cordes de 60 m. 1 de 40m i una de 20 m més el material d’equipament necessari.

Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, Km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que el segon ho deixarem a pocs metres de la carretera que surt a Cala Tuent.

Una vegada en el talveg del torrent no presenta cap dificultad, ni tan sols podem dir que es un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un talveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpables, excepte el penúltim de 7 m. i l’últim de 40 m. que forma la màxima altura.

En el salt de 7 m. ens trobem que està “equipat” amb un spit de fà molt de temps que ens dóna una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva colacació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Està clar que fà molts pero molts d’anys que per aquí no hi ha devallat ningú.

Després ve l’últim salt el SALT DE S’AIGUA de 40 m. i “equipat” d’igual manera que l’anterior.

Els dos salts han estat totalment reinstal·lats amb material modern.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt ja que en descendir-ho acabes en una preciós i àmplia canal que eleva moltisim el sòl.

TORRE DE SA MOLA DE TUENT.-

Atès que el seu recorregut és molt curt, decidim completar-ho pujant a la Torre de sa Mola de Tuent a 472 m. d’altitud, situat en la Mola de Ca Palou, la qual cosa ens serveix per explorar la zona de sa Falconera i el Morro de sa Corda, per a una propera ruta.

A la pujada en crida l’atenció el Pas dels Torrers equipat amb un passamans cable d’acer molt gruixut, un barana i tres escalons a lo ferrata.

Un poc d’història; «El 1596, Joan Binimelis projectà la torre de sa Mola de Tuent, dita també de can Térmens o de can Palou, perquè s’edificà en terrenys de can Palou. Entre 1936 i 1950, aprofitant la bona situació geogràfica amb relació a les costes catalanes, s’hi feren reformes i s’habilità com a observatori de vigilància aèria». (GEMall.).

El mateix Binimelis diu a la seva Nueva Historia de Mallorca (1593): «Luego junta a dicha cala está su promontorio que llaman la Mola de Tuent y sobre ella el monte de la Falconera, que es tan alto que tiene los fuegos de las torres de guarda; por esto el año 1596 se hizo en la cúspide de dicho monte una grande torre de guarda, y fuí yo enviado allá para trazar la de orden del Ilmo. señor don Fernando Zanoguera Virrey de Mallorca, y con esta torre se han cobrado los fuegos que aquí se perdían desde el castillo de Pollensa hasta la torre de la Seca […] Tiene dicha torre una pieza de artillería de bronce de 13 palmos de largo, con la que defiende todas sus cercanías».

L’any 1844, els torrers deixaren pas a un destacament de carrabiners desplaçats de la caleta d’Ariant, els quals no disposaven de caseta a dit lloc i que controlarien el contraban des d’aquí dalt. Deu anys més tard, destinaren dues persones com a cordó sanitari per a prevenir el contagi de l’epidèmia del còlera europeu.

L’any 1996 la torre fou cedida per l’Estat (Ministeri d’Economia i Hisenda) a l’Ajuntament d’Escorca amb la finalitat de ser destinada a refugi ocasional d’excursionistes i colònies d’estiu per a l’estudi de la natura.

395. Torrent des Ratjolí

Publicada en 26 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 23-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Desnivell: 110 m.

Cordes: 1 x 30, 3 x 20

Ràpel Màxim: 26 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’00 h.

Torrent des Ratjoli

Magnific torrent per fer-ho amb poc temps, practicar el remont i gaudir d’un paratge de gran bellesa, malgrat lo perjudicat que ho ha deixat el gran incendi pasat. Abans de l’incendi era com un jardí amb vegetació exuberamt, pi, mata, fonoll marí,garballó, jonc i altres, ara no es el mateix.

El primer salt de 26 m. es el més gran noltros. Varem deixar una corda de 30 m. fitxa per després remontar-ho. De totes maneres es pot salvar per l’esquerra. Tots els salts están equipats amb dos químics cadascun. Després del gran salt venen petis salts, un primer tobogan de 5 m, un salt de 9 m, salt de 12 m, tobogán de 24 m, salt de 9 m, salt de 7 m, salt de 5 m. a tots ells no va fer falta deixar cordes fitxes per remonra-ho perquè estavan equipats amb cordes.

390h. Picos de Europa; Descenso del Rio Sella

Publicada en 17 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 09/07/214

Datos técnicos: Actividad de Piragúismo. Descenso del Rio Sella

Grado de dificultad: fácil
Tiempo total invertido: 3,21 h.
Distancia Total Recorrida: 8,6 millas nauticas

Su descenso es Internacionalmente conocido, se celebra el primer sábado de agosto posterior al día 2 de dicho mes entre Arriondas y Ribadesella (Principado de Asturias – España), con un recorrido de 15 km a lo largo del río Sella. La prueba está organizada por la Federación Española de Piragüismo y por delegación por el Comité Organizador del Descenso Internacional del Sella y por la Federación de Piragüismo del Principado de Asturias, y está declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional.

youtube75

390g. PiCOS DE EUROPA; 7º día; Pico Torrecerredo de 2.648 m.

Publicada en 17 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 11/07/214

Datos técnicos: Pico Torrecerredo con sus 2.648 m. es cumbre de los Picos de Europa y de la Cordillera Cantábrica.

Altitud máxima: 2.648 m.
Altitud mínima: 1.009 m.
Grado de dificultad: difícil
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 3.350 m.
Tiempo total invertido: 15 h.
Distancia Total Recorrida: 23,6 Km

Ahí lo tenemos! Torrecerredo. 2.650 m. La Cima de Picos de Europa y de la cordillera Cántabra.

Pico Torrecerredo

A la Derecha de la foto, La arista de cabrones. El pico puntiagudo, la Torre Labrouche. En el Centro, él, Torrecerredo. Hacia la Izquierda: Torre Bermeja, Collada Bermeja y finalmente Torre de Coello.
La foto esta tomada desde la horcada Arenera.

¡ ya habíamos tomado una decisión, dura, no hacer “Peña Santa de Castilla!. Las condiciones meteorológicas adversas y un nevero colgante a mitad de la Canal estrecha, así lo aconsejaban. Pero, por otro lado, hoy tocaba hacer Torrecerredo, con sus neveros. Y nos pusimos en marcha.

Buen tiempo con algunas nubes. Son las 07.00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM y dejamos Casa Cipriano, para con la furgoneta, dirigirnos al collado de Pandébano donde llegamos a las 08.30AM. Iniciando la ascensión a Torre Cerredo.

08.45AM, con dirección a la Majada de Tenerosa, Noroeste, y por el sendero que nos lleva al refugio del Picu Urriellu, nos ponemos en marcha. Durante la ascensión al refugio, pasaremos por, la base del Monte Varera, que nos lleva al Collado Vallejo, pasando por el Jou Lluengo y en Zinc – Zanc, buen sendero pero con fuerte pendiente, llegamos al Refugio situado en la base de la Cara Noreste, del Picu. Son las 10.30AM, hemos subido en menos de 2 h. (buen ritmo. La verdad es que los ánimos estaban a tope.). Descansamos, reponemos fuerzas y ¡ llega nuestro amigo Erik! (con un cliente), casualidad, también va a Torrecerredo. Nos saludamos, intercambiamos puntos de vista, y nosotros partimos, son las 11.00AM. (Isabel ha decidido quedarse en el refugio y esperar nuestra vuelta. La verdad es que el “Picu” y su entorno bien merecen un tiempo de contemplación y disfrute).

11.00AM, nos ponemos en marcha, en dirección Noreste, dando la espalda al refugio, cogemos un sendero, que remontando una pedriza pasamos por la base del Neverón de Urriellu, donde iniciamos una ascensión para llegar a una “enclexa” llamada la Brecha de los Cazadores. (desde allí tenemos unas vistas del Urriellu espectaculares, hoy, las nubes lo impedían parcialmente). Ahora en dirección Noroeste, alcanzamos la horcada de la Corona del Rasu, donde nos cruzamos con cuatro montañeras Vascas que regresan del Pico Cabrones, las saludamos y les dejamos claro que “los mallorquines ya estamos aquí”. Ahora en dirección, Norte, y continuando por sendero bien definido, pasamos por de bajo del diente del Urriellu, nos adentramos en el Jou de las torres Areneras, para realizar una pequeña trepada y llegar a la Horcada Arenera (2.280m.).Son las 12.00PM En Este punto se nos une el compañero Erik con su cliente, descansamos observamos las majestuosas vistas, y Erik nos da una magistral explicación de lo que tenemos ante nuestros ojos, Pico Cabrones, su cresta, Torre Pardida, Torre Labrouche, como no, Torre Cerredo, Torre Mermeja, Torre de Coello, etc. y Erik, se marcha. Nosotros continuamos unos minutos, haciendo fotos, reponiendo fuerzas y disfrutando de las vistas.

A las 12.30PM. Con dirección y vistas de Torre Cerredo, descendemos el collado, sendero definido, que nos dará entrada al Jou de Cerredo, previamente habremos tenido que cruzar algún nevero. Ya, en el Jou de Cerredo, lo normal, es ir por la derecha debajo de la Torre labrouche, (será por donde volveremos) pero los neveros aconsejan ascender más hacia la izquierda y centrados, donde no hay neveros. Así, lo hacemos y en pocos minutos, iniciamos la trepada de 400m, aunque algún nevero al final debemos pasar. Ya en la base, iniciamos la trepada propiamente dicha,a mitad, nos cruzamos, con un grupo de montañeros y con Erik y su cliente que descendían, les dejamos pasar, saludos y buenos propósitos. Continuamos la ascensión, “la cosa se iba embrutan”, pero quedaban 200m, ¡vamos para arriba¡ y llegamos CIMA DE TORRE CERREDO, son las 14.00PM. Nuestros rostros eran un vergel de Felicidad. ¡ también lo habíamos conseguido¡ Empezamos hacer fotos, Neus gravando todo lo que veía y mas,etc., y los demás, disfrutando de las maravillosas vistas del macizo Central y oriental de los Picos de Europa, las nubes por debajo de nosotros, yo buscando con la vista, Peña Santa de Castilla y la encontré. Ana, Juanjo Palmira y Sion, también disfrutando. Después comimos,y son las 15.00PM, tenemos que volver. Todo va sobre lo planificado.

Iniciamos el descenso, 15.00PM, con precaución, el nivel de escala fue de II+ y algunos tramos de III+, pero el factor psicológico era alto, teníamos 400 m. de destrepe. Con cierta tensión y buen hacer, pero felices, llegamos a la base, serían las 15,45PM, Aquí decidimos ir por la izquierda, pasando por la base de la Torre Labrouche, y pasar por al lado de algunos neveros. Cuando estamos cerca del Jou de Cerredo, y pasando el penúltimo nevero, tuvimos un incidente, Pep resbala y se hace un esguince en el pie derecho, tras unos minutos de preocupación.-gracias equipo.- reanudamos la marcha, eso sí, con paso más lento.- Pep bajaba con un esguince de importancia.-pero el tío bajaba.- desandamos todo lo andado por la mañana y Llegamos al refugio Urriellu a las 19.00PM, nos reencontramos con Isabel, ya pasaba un poco de pena, saludamos algunos conocidos.- Montañero Chamoso.- nos recuperamos un poco y continuamos descendiendo hacia el Collado de Pandébano, donde teníamos el coche y después a sotres donde llegamos a las 21.00 PM. ( en descenso normal hubiéramos llegado a sotres a las 19.00 PM)

390f. PICOS DE EUROPA; Ruta del Cares, 6º día, Puente Poncebos – Caín

Publicada en 17 de agosto de 2014 de Xisco

9/07/2014.

Datos técnicos: Ruta del cares

Altitud máxima: 572 m.
Altitud mínima: 117 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 535 m.
Tiempo total invertido: 8 h.
Distancia Total Recorrida: 33,01 Km

El recorrido de este desfiladero, llamado por muchos autores: La Garganta Divina, nos permite unir Asturias con León atravesando las profundidades de los Picos de Europa cuyas cimas nos miran desde más de 2.000 metros por encima y disfrutando con las preciosas vistas que nos ofrecen las cristalinas aguas del rio Cares y las canales que se precipitan vertiginosamente desde las alturas hasta sus aguas.

Esta excursión transcurre por un camino bien marcado y sin ninguna complicación salvo su longitud, 12 Km de ida y otros tantos de vuelta si no disponemos de combinación de vehículos (Poncebos en Asturias y Cain en Leon).

A pesar de su sencillez y de la anchura del camino (más de 1,5 metros) debemos vigilar pues bordea a menudo cortados que caen vertiginosamente sobre el río Cares.

En pleno verano y en las horas centrales del día, si esta despejado, debemos protegernos del calor y llevar suficiente agua. Estamos en un desfiladero, por tanto no habrá viento que nos refresque. Por otra parte en las horas centrales el sol esta en su punto más alto y en muchos tramos no contaremos con sombras, además las paredes de Picos son de caliza de color gris claro que reflejará el Sol, aumentando si cabe su intensidad. Veremos el río en el fondo del Desfiladero, pero no tendremos oportunidad de bajar hasta el agua a refrescarnos. La solución ropa fresca, gorra o sombrero y agua suficiente.

http://larutadelcares.com/ Aquí, dejo un Link, donde podemos ver la maravillosas vistas de esta ruta de senderismo. Como Doblevuit, siempre quiere más, a la vuelta, Sión y Pep, descendieron hasta el mismísimo rio Cares y los últimos 3Km. Los hicieron por el antiguo y verdadera ruta del Cares. Esta ruta hoy no esta recomendada, incluso prohibida, pues el desprendimiento de Rocas es muy frecuente, como pudimos verificar,incluso en algunos tramos cortaba el sendero.

youtube75

Torrent de son Torrella

Publicada en 16 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 15-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Circular: Sí

Cordes: 2 x 20, 1 x 10

Ràpel Màxim: 18 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’15 h.

Magnific torrent d’iniciació i molt equipat i quan dic molt es molt. Avui no teniem massa temps perquè teniem dinar amb el companys i perquè ja feia massa dies aturats i el personal necesitava activitat.

Deixam els cotxes a l’entrada de l’embassament de Cúber i ens dirigim per la carretera amb direcció a la base militar, i a uns 20 m. aban d’arribar sortim de la carretera per ficarn-nos dins el torrent. A partir d’aquí venen un parell de petits salts i ben aviat arriobem al salt gran de 18 m. Després ve una succió de petits salts fins arribar a la partr final formigoneda.

Lo millor del día, a part de la companyia, va ser que gracis a na Catí que, per cert té una vista privilegida, va veure a dalt de la muntanya una cabra enganxada per un potó i cap per avall damunt una alzina. No podiem seguir i deixarla morir així que en Juan va pendre per amut i la va lliberar.

youtube75

390.e PICOS DE EUROPA.- 5º día, Descanso Técnico de la Expedición. Senderismo: Poncebos a Bulnes por la canal del Tejo.

Publicada en 9 de agosto de 2014 de Xisco

9/07/2014.

Datos técnicos: Poncebos a Bulnes por la canal de Tejo.

Altitud máxima: 711 m.
Altitud mínima:231 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 1,324 m.
Tiempo total invertido:3 h.
Distancia Total Recorrida: 9 Km.

¡ Hemos llegado al ecuador de la Expedición, el quinto día!. Aquí toca descanso técnico.- lo tenemos merecido.- y despedir a David, que vuelve a Palma, y recibir a Isabel y Juanjo, que se incorporan a la expedición. El Resto del día, el grupo se dividió por unas horas; Ana Neus, Palmira y Sión, visitaban el pueblo de sotres y alguna cueva donde se fermenta el Queso. Yo acompañe a David al Aeropuerto y recogí a Isabel y Juan José. Devuelta, nos encontramos todos en Casa Cipriano,- sotres.- eran las 12.00. Decidimos, estaba planificado, ir a comer al pueblo de Bulnes, pero ellos subieron con el funicular y nosotros (Isabel, Juanjo y yo (pep) subimos por la cal del Tejo hasta Bulnes, una ruta de senderismo muy bonita, a las 14.30, ya todos juntos comimos en Bulnes en Casa Chiflon, propiedad de nuestro Amigo Alberto. Y a las 17.00. horas bajamos todos en el funicular y con furgoneta en marcha, nos dirigimos hacia Arenas de Cabrales, a terminar el día de descanso técnico.¡claro que sí!

Descripción del itinerario: Actividad de Senderismo.

La ruta comença una mica més abans de la del Cares a Poncebos, un indicador a l’esquerra pujant amb direcció cap el camí on comença la pujada a Bulnes,passant primer el pont de la Jaya,el camí comença a enfilar-se per el canal del Tejo,on a 200 m. més o menys trobarem l’altre pont, el de Jardu i després ens enfilarem canal amunt pel costat del riu Bulnes, anant pujant pel camí anirem veient les diferents característiques de les muntanyes i el riu, fins arribar al tercer pont, el de Colines, a on nosaltres ens vàrem desviar a la dreta travessant el pont seguint camí i arribant al Castillo, barriada del poble de Bulnes. Continuant camí fins a Bulnes (San Martin)i desprès de voltar pel poble ens vàrem arribar al mirador de Picu Urriello a uns 230 m. del poble direcció Sud-est, desprès tornant pel camí del costat del riu trobarem la sortida de l’ estació del cremallera de Bulnes a Poncebos, continuarem fins el pont Colines tornant pel mateix camí de la canal del Tejo fins arribar altra vegada a Poncebos on vàrem deixar el cotxe. La ruta és molt concorreguda i no hi ha cap problema per perdre’t.

youtube75

390d. PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

Publicada en 7 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 8/07/2014.
Datos técnicos:

Altitud máxima: 2.441m.
Altitud mínima:862m.
Grado de dificultad: Difícil, por larga, cresterios y fuertes desniveles.
Ruta: Circular
Desnivel Acumulado, total: 3.344m
Tiempo total invertido: 11h.
Distancia Total Recorrida: 17 Km.

Descripción del itinerario: Actividad de Montañismo.

Estamos potencialmente contentos y motivados.¡el día anterior habíamos escalado el Picu Urriellu. Pero el tiempo no terminaba de acompañar, llovía suave y había densa niebla. Pero nos pusimos en marcha,¡faltaría más!, nos vamos a Peña Castil, una cima bonita y de panorámicas impresionantes.

Sotres.- son las 8,00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, dirección, a los Invernales del Texu donde dejamos la furgoneta, son las 09,00AM y ya en ruta nos dirigimos al Collado de Pandebano, no subimos por la pista forestal sino por el viejo camino que la atraviesa.

Son las 10.00AM,llegamos al Collado de Pandébano, ha dejado de llover, pero la niebla no desaparece. Desde Allí, nos dirigimos dirección a la Majada de la Tenerosa. Ya, y entre la niebla, se visiona la Canal de las Moñas. A pocos minutos de la salida del Collado y mucho antes de llegar a la majada de Tenerosa, giramos a la izquierda.-según nuestro sentido de marcha.- buscamos un sendero, a veces nada evidente, y empezamos el ascenso, la niebla nos envuelve al grupo, en dirección a la canal, que finaliza en un colladito, allí se encuentra la majada de las Moñas (tres cabañas de montaña en muy mal estado), son las 11.00AM.- hemos llegado. En Este punto, hay dos opciones, 1º la normal que es seguir por el centro del valle, en dirección Noroeste, para llegar a la cima de Cabezas de Tortorios (2,139m) y desde allí, alcanzar el Collado Camburero (2083m) e iniciar la ascensión a la Cima de Peña Castil. (2.441m). O bien, 2º opción,desde la majada de las Moñas, girar dirección Oeste, e iniciar un ascenso directo a cabeza de Moñas, para desde allí, realizar un cresterio que nos llevaría a la cima del Coterón (2.032m) y a la cima de Cabeza de Tortorios (2.139m).

Pues eso hicimos, el Cresterio de tres cimas de más de 2.000m. ( si el día esta despejado lo descrito es evidente y hay algunos hitos y todo. Pero no fue nuestro caso, la niebla nos seguía acompañando, con algunos y breves claros).
Nada, decido lo que queríamos, y siendo las 11.00AM, iniciamos ascenso directo a cabeza de moñas, fuerte subida, donde llegamos a las 11.45AM. En la cima, la niebla persiste, recuperamos fuerzas, hacemos fotos y en marcha hacia la cima del Coterón y desde esta a la Cima de cabezas de Tortorios,donde llegamos a las 13.00.PM,Fotos, descanso, esperamos haber si se despeja la niebla. nada. Nos dirigimos, ahora con leve descenso dirección Norte, en busca de un evidente paso (corte en la cresta, unos metros antes habremos pasado al lado de un avenc en la misma creta), que nos dará paso al Collado de Camburero (2.048m). Sin problemas, llegamos al Collado, son las 13.45PM. Aquí, en dirección sur, la Canal del Fresnedal , por donde nosotros al descender continuaremos la excursión (1.000m de descenso y al inicio de la canal un neverón del copón, que superamos por el lateral izquierdo según dirección descendiendo), en dirección Norte, vamos a buscar el paso que nos llevaría al Urriellu y dirección Noroeste, a la Cima de Peña Castil.

Son las 14.00PM, iniciamos ascenso con fuerte pendiente y sendero al inicio poco evidente, en una hora de ascenso, por momento la niebla desaparecía y pudimos ver las bellas vistas del entorno, llegamos a la Cima. ¡ objetivo alcanzado! Hicimos una “Fita”, fotos , comimos y descansamos. La niebla no se va, son las 16.00.PM Tenemos que regresar Nos quedan +- 5 horas de descenso hasta Sotres.

El descenso, con prudencia, bien a las 17.00PM, llegamos al collado de Camburero, en dirección sur, iniciamos el largo y bonito descenso por la canal des fresnedal (1.000m), que nos llevara hasta Vega del toro o sotres y desde allí, caminando por buena pista, hasta los Invernales del Texu, donde nos espera nuestra furgoneta que en 10′, llegaremos a Sotres.

El descenso de la canal, en todo momento evidente, será de 2 horas hasta llegar a Vega de Toro y 1,30′ hora más, por la pista hasta los Invernales de Texu. Son las 20.30 PM, llegamos a Sotres. ¡Felices, también lo habíamos conseguido.! ( Sonia,ya estaba preocu

390b. PICOS DE EUROPA.- 2n día.- Invernales del Texu – Cabeza de Mesa. (Peña Maín).

Publicada en 4 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 5-juliol-2014

Altitud máxima: 1.613 m.
Altitud mínima:871 m.
Grado de dificultad: Fácil. +
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, total: 1.504 m.
Tiempo total invertido:  7 h.
Distancia Total Recorrida: 9.74 Km.

Nota Técnica¡: En todos los mapas de montaña, la Cima figura como Cabeza de Mesa, y así lo confirman montañeros de reconocido prestigio. Peña Main, en realidad, se le denomina al Macizo Montañoso en su conjunto y a una cima, inferior 1.311 m, situada al Sur de Cabeza de Mesa y que queda a nuestra derecha,según ascendemos.

Nosotros, iniciamos la ascensión desde los Invernales del Texu, llegamos desde Sotres con la furgoneta 500m por la carretera, Allí dejamos el coche y ascendemos por el sendero/camino antiguo, que se coge a 5 minutos caminando por la pista,justo en una curva a izquierdas y que se adentra en un pequeño bosquecito -trasversal a la pista forestal que nos llevaría hasta el collado de Pándébano. En 30 minutos, por el sendero antiguo, llegamos a un colladito y a la pista forestal. Desde allí, tenemos una magnificas vistas de lo andado, del objetivo y del collado de Pándebano. Continuamos por la Pista forestal, en 10 minutos, llegamos a la Majada la Roble (conjunto de cabañas de montaña, al inicio de las primeras cabañas (a nuestra derecha según sentido de la marcha) dejamos la pista forestal y nos desviamos, pequeño sendero, hacia las casas pasando entre ellas y veremos el sendero que asciende hacia una canal que nos llevara, ya, a la parte alta del macizo y pasaremos por la Majada de Gumial.-en cima de la majada esta la cueva del Queso.- quedara a nuestra izquierda en la hondonada. En este punto,podemos ir por el valle o por un pequeño cresterio que queda a nuestra derecha, según sentido de la marcha. Nosotros fuimos por el cresterio, las vistas son más espectaculares. Ya, si el tiempo lo permite, se ve la ante-cima y el sendero que nos llevara hasta ella. No tiene perdida. Siguiendo el sendero llegamos a un pequeño colladito, ya en la base de la ante-cima, nos enfilamos hacia la cima, grimpando con cuidado pero muy factible.

Ya en la Ante-cima, se observa l punto geodésico de cabeza de Mesa, que llegaremos a él en 15minutos, sin mayor dificultad. Las vistas del Picu Urriellu, Peña Castil, etc son impresionantes. El descenso, se puede hacer por varios itinerarios. Nosotros la hicimos por la majada de sotorreña o groseda, para llegar por la vía directa, al collado de Pándebano. Bonito descenso,pero poco conocido. Desde Cabeza de Mesa, con dirección al Urriellu y Collado Pándebano,descendemos a la hondonada, que con dirección Noroeste, pasaremos por una zona de lápidez y de nuevo a otro hondonada,hay algunos hitos y trazado de sendero, que con dirección Noreste llegaremos a la Majada de sotarreña. Ya allí, y con referencia peña castil o enfrente de la majada vemos un pequeño collado al que nos dirigimos y estaremos encima del collado de pandebano, bajaremos por la canal que es muy evidente, aunque parece de difícil descenso, pero no es así. Llegamos al final de pista forestal, donde habra coches, y nos dirigimos, en 45 minutos, por el mismo sendero que iniciamos la excursión a los Invernales del Texu.

390a. PICOS DE EUROPA.- 1er día.- Collado de Pandébano – Bulnes.

Publicada en 4 de agosto de 2014 de Xisco

Data: 4-juliol-2014

Altitud máxima: 1.231m.
Altitud mínima: 614.
Grado de dificultad: Fácil.
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, Total: 1042m.
Tiempo Total invertido: 5 horas.
Distancia Total Recorrida: 9,22 Km.

Tenia una ilusión, y trabajé por ella. La compartí con el grupo  doblevuit, del que formo parte. La diseñamos, la planificamos...y llego el día. NOS VAMOS A LOS PICOS DE EUROPA. ASTURIAS.

Prólogo. La Ida.
Viernes. Todo fue según lo planificado. Son las 07,00AM, en vuelo directo de vueling nos dirigimos al aeropuerto de Asturias, llegamos a las 08,30AM.

Recogimos nuestra super furgoneta y por la N-632, As-260, N625 y As114, hicimos la ruta más pintoresca (panorámica), que no las más rápida ni corta. Pasando por; Piedras Vegarrozadas-Coceña- Arriondas, Mirador del Fito-Cangas de Onis- y Sotres. Desayunamos en el mirador del Fito, donde ya pudimos contemplar en el horizonte, nuestro objetivo, Los Picos de Europa.

Llegamos a Cangas de Onis (la que fue capital del principado en tiempos de la reconquista), donde hicimos una visita a la localidad y fuimos a comprar a su “supermercado”, hicimos una buena compra (jajaja). Y directos para Sotres. Llegamos a las 13.00, una hora y media más tarde de lo previsto, pero valió la pena. Allí, en casa Cipriano,  nos esperaban Juanjo y Sonia los propietarios de “casa Cipriano”. Nos hospedamos y sin demora a las 14.00PM iniciamos nuestra 1º actividad. Senderismo. Para aclimatarnos al entorno. Nos fuimos hasta el bonito y mítico pueblo de Bulnes.

Descripción del itinerario:

Collado de Pandébano – Bulnes.

Actividad de Senderismo, ésta ruta tiene una variantes. Nosotros de ida la hicimos.- invernales/majada de Armandes, y de vuelta ascendimos por el sendero clásico. A las 14.00PM, salimos de Sotres dirección al collado de Pandébano, pasando por los invernales del Texu. Dejamos la furgoneta al final de la Pista forestal ( en buen estado) y viendo, ya el collado, nos dirigimos hacia él. (si el tiempo acompaña, se obtienen unas vistas espectaculares de Sotres y su entorno, así como del valle de Bulnes por el cual discurrirá nuestra excursión.) Siguiendo, en sentido descendente, el sendero.- bien marcado.- nos dirigimos hacia Bulnes. En breve momentos pasamos junto una Cabaña y continuamos por el sendero. En Breve ya veremos un saliente montañero, que nosotros visitaremos su cima (espectaculares vistas del “Picu” si las nubes lo permiten), y después continuaremos camino por su derecha. El sendero, nos llevara, pegados a nuestra derecha los acantilados de Peña Main, hacia los Invernales/Majada de Armandes (conjunto de cabaña de montaña). Desde la Majada, descendemos (esta señalizado) hacia el sendero natural que nos llevara a Bulnes, y por el cual luego retornamos al punto de partida. El sendero, ya introducido en un pequeño bosque nos lleva en 30' al pueblo de Bulnes. (allí, comimos un poco, visitamos el pueblo y saludamos y conocimos a nuestro amigo Alberto. Volvimos hacia el collado de Pandébano, ahora por un sendero perfectamente identificado y ascendente, donde llegamos a las 19.00PM y para Sotres donde Casa Cipriano, es nuestro campamento base.

youtube75

393. Cap de Catalunya

Publicada en 27 de julio de 2014 de Xisco

Data: 26-juliol-2014

Recorregut: Circular

Distància: 5,8 km.

Altitut: 298 m.

Des de l’aparcament retrocedim per la carretera que hem vingut, com si volguéssim tornar a Pollença. Al cap d’uns 4’ arrenca el Camí de Cala Murta (esquerra) i uns 100 m més endavant té el seu inici el *Camí de Cala Figuera (dreta). Als 13’ de la sortida de l’aparcament, en una corba a la dreta on al lluny veiem la fita del km 12, ens hem de fixar a la dreta de la carretera i veurem quatre roques on s’inicia una senda.

Avancem per aquesta senda entre la vegetació, amb baixada lleugera, i en uns 2’ arribarem a un camí. Veurem a la nostra esquerra una reixeta (permet el pas pel camí) i enfront de nosaltres un pal de fusta (possiblement un rètol indicava cap a la dreta el Camí de Cala Figuera però estava arrencat). Hem de dirigir-nos cap a la nostra esquerra pel camí que travessa la reixeta metàl·lica (permet el pas). Al cap de 1’ s’inicia un camí a la dreta que hem d’agafar, iniciant-se una pujada lleugera. Als 4’ arribem a un encreuament i hem de prendre el camí cap a la dreta, el camí planetja entre mates i càrritx. Als 2’ la vegetació envaeix el camí en alguns trams, i presenta pendents suaus de vegades en ascens, unes altres en descens. Al cap d’uns 16’/18’ (depèn de la velocitat de la nostra marxa) el camí desapareix i hem de pujar per la càrritxera que tenim enfront. El pendent és fort/mitjana, i trobarem alguna fita. Hem d’aconseguir la cresta, trigarem de l’ordre de 10’ i seguidament descendirem pel tàlveg següent, amb pendent fort aconseguirem un grup de pins, situats en el llit del torrent, en uns 5’/6’. Hem d’ascendir pel vessant que tenim enfront coberta de càrritx, amb pendent fort, i dirigir-nos cap al pi que veiem a l’esquerra del serral, trigant de l’ordre de 5’ a arribar.

En aquest punt ens desviem cap a el “bec” que tenim a la nostra esquerra amb la finalitat de contemplar les vistes dels penya-segats. La pujada és forta, camp a través entre càrritx i roca, aconseguint el cim en 6’/7’. Les panoràmiques que observem han merescut l’esforç.

Des del cim ens dirigim cap al serral que ens separa dels cims del Morro de Catalunya. El descens amb pendent fort està senyalitzat amb fites i en uns 6’ arribem al serral. En aquest punt iniciem l’ascens a les tres cims que conformen el Morro de Catalunya. La pujada és fort/molt forta i està assenyalada per fites i, més endavant, per fletxes vermelles. Seguint les fites vorejarem el primer cim i aconseguirem la cresta, seguint les fites, i en uns 25‘ aconseguirem el cim central. Avançant amb adreça NE arribarem al tercer cim en 2’/3’.

El camí cap a cala Figuera ho podem fer recorrent el mateix camí fins al serral (on hem iniciat l’ascens dels cims del Morro de Catalunya), o anar descendint pel vessant SE de el Morro de Catalunya. Si ens decidim per aquesta última opció, anirem perdent gradualment altura amb direcció SW fins a aconseguir el serral en el qual anteriorment hem iniciat l’ascens. Des del tercer cim fins al serral trigarem de l’ordre de 20’/25’. Una vegada en el serral veurem una sèrie de fites que ens marquen una senda que amb direcció SW descendeix amb pendent mitjana/forta pel vessant del Morro de Catalunya. Hem de seguir les fites que ens condueixen a un torrent estret i en uns 30‘/35’, explicant des del serral, ens situem en la riba nord de cala Figuera. Podem seguir fins a la platja o bé quedar-nos en la riba (des del punt d’arribada a la riba fins a la platja, amb prou feines transcorren 7’/8’).

Abandonem la cala per la seva riba sud i ascendim per unes escales que en 2’ ens situen en el camí que ascendeix cap a la carretera. Enfront i a l’esquerra del camí s’inicia una senda amb pendent fort/molt fort i sòl bastant deteriorat, i en uns 9’/10’ arribem a un portell estret que ens dóna pas a l’aparcament on hem deixat el cotxe aquest matí.

youtube75

387. Pas de s’Argentó, Pas de s’Estaca i Clots Carbons

Publicada en 13 de junio de 2014 de Josep Claret

Data: 7-juny-2014
Circular: –
Recorregut total:

La ruta d’avui consisteix en recórrer la zona dels Clots Carbons, el Pas de s’Argentó i el Pas de S’Estaca pels antics camins empedrats.

Comencem en el port de la Calobra per dirigir-nos cap a a l’antic nucli de la Calobra pel Cami Vell de sa Calobra a Tuent, anomenat Cami dels Ports per unir el Port de Sóller amb el de la Calobra. Després de 15′ arribem a l’ermita de Sant Llorenç del s. XIII, situada en el Coll del mateix nom.

Continuem per la carretera asfaltada que baixa a Cala Tuent, però als 6′ trobem a la dreta una entrada a una finca, avui en obres, i just enfront s’inicia l’ascens que em de prendre, per endinsar-nos en un alzinar, es tracta d’un camí empedrat encara que al principi és totalment inexistent, però si hem seguit correctament l’orientació aviat ho trobem. Una vegada en ell es tracta de seguir-ho en fort ascens fins al Coll d’en Termes, nom que rep de la família propietària que va tenir i que va comprar part de la finca a la família d¡en Vicenç Nyegos que la va haver de vendre de forma precipitada per poder pagar el rescat d’un fill que fou capturat pels pirates algerians. En aquest mateix un lloc franquejat per una paret de partió es troba la canal del mateix nom, un dels escassos passos que ofereix el penya-segat.

Prosseguim pel portell de pedra per dirigir-nos direcció S. per una terreny complicat i poc fitat per anar a buscar el Pas de s’Estaca i creuar el Torrent del Gorg dels Diners., el traçat és lent i molt dificultos per les grans carritxeras i el seu terreny lapiaz, un bon punt de referència pel qual hem de passar és el Coll de ses Memelles i seguir el descens fins al torrent.

Una vegada arribem al barranc que forma el torrent, hem de transitar per la seva vora superior fins al Pas de s’Estaca que ens ajudarà a descendir al talveg. Continuant uns minuts més per ell passant per sota d’un gran tronc de pi caigut i al cap de 5′ ens sortirem per la nostra dreta en fort ascens cap a un petit Cavall Bernat amb un gran forat, això ens indica que el pas de s’Argentó està a prop. Es tracta d’una cornisa empedrada que dóna accés a la planicia superior en el Pla d’en Gumbal.

Canviem el dificultos terreny per una ampla pista per la qual hem de seguir en lleuger ascens fins a la Font Subauma, on descansarem, menjarem i fins i tot ens farem una migdiada.

Algú dóna el crit per aixecar-se i continuar ja que solament tenim fet la meitat de la ruta, Ho feim pel Cami dels Cingles en direcció a l’Alzina Fumadora ( un altre dia explicaré l’origen del seu curiós nom ). Als pocs metres hem de sortir-nos del Camí dels Cingles per endinsar-nos per una altra zona complicada ,per un camí empedrat fins als Clots Carbons. Com o ocorre amb la majoria de camins empedrats el seu estat és molt deficient pel que va apareixent i desapareixent.

Arriarem a la bifurcació on per la nostra dreta comença el Camí de sa Barra que baixa fins a la carretera de Sa Calobra, no ho prenem i hem de prosseguir pel nostre. Aviat albirarem al lluny una petit pinar, a ells ens em de dirigir, arribant la primer dels tres Clots Carbons, que destaquen per la seva vegetació que contrasta amb la resta del terreny.

Arribem a la zona de ses Monjoies, que segons Corominas (DECat) diu que una monjoia és un munt de pedres posades com a marca ( el que noltros coneixem com fita) i que té el seu origen en els munts que aixecaqvena als crits de joia que exclamaven els pelegrins a terra santa tot d’una que tenien a la vista Jerusalem o qualsevol dels llocs sagrats.

Si mos fixem podem veure damunt una roca una creu metàlica, que no em de confondre amb les creus gravades a les roques que en volten ses finques… «Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l’infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d’exemple la següent sentència arbitral de l’onze d’octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l’arxiu de la casa Torrella.»

En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d’una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d’aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d’aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d’aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d’un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d’un pi.

Segons consta a la sentència foren tres les persones que s’encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d’elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.

Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l’immens roquissar que s’estèn entre el peu del puig Major i la canal d’en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?.”

Texte extret de ToponimiadeMallorca.net

Dit aixó, sa creu metàlique que hi ha damunt la roca, le va posar juntament amb una plaque el grup excursionista Faltan 5′, en omanatge als excursionistes i per celebrar-ho aquel mateix día varen cuinar uns callos amb ciurons.

Continuem la nostra ruta arribant al Cingle d’en Coll i tot just a la vertiginosa devallada cap al Coll de St. Llorenç, la mateixa que em fet avui mati al prinicipi, amb unes vistes realment extraordinaries de Cala Tuent. De s’ermita cap al llogaret de sa Calobra i d’aquí al port, donant punt i final a la agotadora ruta d’avui.

wikiloc75 youtube75

370. K-42 Mallorca. Marató de Muntanya

Publicada en 12 de junio de 2014 de Josep Claret

Data: 23 -març-2014
Circular: – No
Recorregut total: 42 Km.
Grau de dificultat : Marató de Muntanya
Duració total :6:48:46.
Desnivell acumulat positiu: +2.034,90 m..
Desnivell acumulat negatiu: -1.998,30 m.

370. PUIG DE GALATZÓ – MOLA DE S’ESCLOP – SES PLANES – PEGUERA

El maratón de montaña K-42 comenzó en 2003 en Villa la Angostura en la Patagonia Argentina con 345 corredores, superando los 1200 desde 2009.

La serie mundial K-42 dió inicio en 2009 con K-42 Canarias, K-42 Bombinhas en Brasil, K-42 Salomon y la final Patagonia con el Salomon K-42 de Villa la Angostura. K-42 no es solo una carrera, es un conjunto de actividades.

La K-42 Mallorca, se celebra en el municipio de Calvià, por un paraje de gran belleza, concretamente en las proximidades de la villa de Es Capdellà, en la finca pública de es Galatzó, alcanzando dos cimas importantes, el Puig de Galatzó de 2.027 m. y la Mola de s’Esclop de 927 m.

Doblevuit Grup de Muntanyisme ha estado presente en esta maratón gracias al gran deportista David Trias, un apasionado y practicante de los deportes.

361. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya

Publicada en 11 de junio de 2014 de Xisco

Data: 18-gener-2014
Circular: –
Recorregut total: Km.
Grau de dificultat : Alta
Duració total : –

És un dia gris amb pluja i malgrat això decidim dirigir-nos a Binifaldó el punt de partida, aparquem i gaire bé podem sortir dels cotxes per la intensa pluja. No hi ha res que fer, hem de tornar fins al bar més proper per prendre un cafè, Can Gallet sembla un bon lloc, al poc temps apareix en Toni el guarda amb qui xerrem una bona estona fins que les 11 h. para de ploure però una espesa boira fa acte de presència i a les 11’30h ja no podem esperar més, o demanem un berenar de pà amb sobrassa, botiffaró i llom o ens anem. Decidim anar-nos i no caure en la temptació i iniciar la ruta.

Una vegada en Binifaldó comencem a caminar pel Cami Vell de Pollença, als pocs minuts passem per la imponent alzina d’en Pere i una mica més de arribem a la barrera de separació de les dues finques amb la seva llarguísima paret de partió. En aquest punt abandonem el camí, per la nostra dreta (E), amb la paret a la nostra esquerra i paral·lels a la mateixa iniciem el lleuger ascens, veiem alguna fita però no les hem de fer cas perquè ens durien al Pas de sa Paret i avui no anem allí. Als 15′ hem d’abandonar el caminoi, creuar la paret deixant-la a les nostres esquenes i als 5′ ens trobem amb la Font de ses Falgueres a 724 m- d’altitud, es tracta d’una font de mina de 3,5m de llargària, amb una pica a la sortida perquè beguin els animals.

Des de la font podem intuir mes que albirar a causa de la boira el coll, el nostre primer objectiu, al que cal arribarem travessant diverses rossegueres i amb lleuger ascens per superar l’ espolón inferior.

Superat el coll ho descendim per la dreta passant per sobre d’una alzina, fent l’efecte que no té sortida, però així com anem avançant veiem que és possible fer-ho per una estreta cornisa coberta de càrritx, que una vegada superada ens deixa en l’inici de la impressionant canal i albirar la seva magnitud. Comencem l’ascens lleuger però que va guanyant verticalitat. Les vistes retrospectives són molt espectaculars. Depenent del ritme d’ascens, als 15/20′ tenim la primera oportunitat de sortir de la canal, evidentment per l’esquerra ja que a la dreta tenim la paret lateral de la canal.

Des d’aquest mateix punt hauríem de veure el cim del Puig Tomir, però la mala visibilitat ens ho impedeix. Seguim ascendint direcció (E), fent ziga-zagues, fins a trobar en la part superior una bretxa que hem de creuar per dins i a la seva sortida ens espera el primer obstacle una placa amb suficient pendent com per no poder-la creuar caminant, no és que rellisqui és que ni la toques. Amb certa dificultat aconseguim passar-la ajudat amb un cordino per si una fortuïta relliscada ens volgués portar al fons.

Superat el primer obstacle prosseguim l’ascens cada vegada més vertical en direcció a la paret de davant amb una bauma. Aquí ens trobem el segon obstacle amb una roca que a més de mullada per les recents pluges del matí i la intensa boira l’havia deixat més relliscosa que el pi ensabonat de Sant Antoni de Pollença. Ho intentem per tots els costats, per l’esquerra que semblava més curt però sense suports i molt relliscós, per la dreta molt pitjor, es va intentar pel centre per una petita diagonal en la roca fins que en Joan va tenir una relliscada que ens fa desistir de l’intent ja que això hagués estat una autentica temeritat, recordem que el pati als nostres peus es dels que te lleven el singlot.

Una llàstima perquè quedem a tan sols uns 50m. del cim. El descens tampoc va tenir desperdici.

« Página anterior