Circular: SI

Data: 28.03.2021

Ses Tanques de l’Ofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra. Pas de ses Tanques del’Ofre o de sa Bomba. Pous de Neu de Binimorat.

Hem començat es dia amb temps plujós, però així i tot ens hem decidit a sortir. No hem fet el que teniem previst que era davallar sa cova des Ribellet, perquè v

La ruta d’avui recorre per la cinglera dels penya-segats que pengen damunt la font i torrent des Verger i del barranc de Biniaraix. Un itinerari espectacular, per les Tanques de Lofre “Les tanques, com diu el seu nom, feien la funció de tanca, ja que forma un tancat natural, on en temps de l’amo en Jaume, i encara ara, les ovelles hi pasturen lliurament, però possiblement temps enrere hi tancaven les ovelles segons convenia, ja que hi ha una paret que tanca aquest cingle, i així podien tenir el bestiar controlat. Des de temps immemorials, els cingles han estat un lloc fresc, on el menjar s’hi aguanta més que a altres indrets, i el bestiar ho sap». (Miquel Martorell, 2019). “

Comencem a caminar des de la boca -NE del túnel de Monnàber, davant l’embassament militar. Passem la carretera Ma-10 fins a una barrera metàl·lica fent servir un botador i entrem a la coma de Son Torrella, fent servir, primer una pista i després un tirany fins al coll de ses Solanes, tancat amb una paret de partió. Deixam a la dreta el Portell de sa Costa i el Pas de na Martorella.

Travessem la paret i baixem direcció sud-est per la base de les penyes de cota 974 m.

Superam un petit esperó, ja podem veure la roca o petit ninot que por el pas de s’Encletxa i continuem baixant mantenint la mateixa direcció SE. Llavors, tornem a pujar en diagonal esquerra, superant el fort desnivell, fins arribar a l’esquerda a la roca, per una cornisa carritxera, fins a arribar enmig de les penyes que forma el pas de s’Encletxa. Superat el pas vorejam el penya-segat uns vint metres i trobem un altre pas el pas de sa Pedra Encletxada, no tan fàcil com l’altre. Continuem fins a veure una paret seca que no hem de traspassar. Girarem dreta en forta pendent.

Passarem per dalt d’una petita coveta que dins té continuïtat i que sembla ser l’avenc del Crull Punta de sa Paret, continuem descendint per un terreny no faci’l, per la gravilla fins a arribar a la part més estreta i vertical, es el pas de sa Cabra, que per continuar haurem de superar un escaló d’1,5 m sense problema gràcies a una cadeneta i una corda que hi ha posada a un petit pont de roca. Abans es feia servir un fil ferro, del que encara en queda un tros.
Continuem per aquest autèntic terreny muntanyenc de gran bellesa, mantenint sempre la mateixa direcció i ara ja sense perdre cota.

Passarem per davant ( esquerra) de l’avenc Penjat de -00 m. Continuem mantenint sempre l’orientació sud-oest, vorejant les altes penyes fins a arribar a un esperó. Convé aturar-nos per veure a dalt un crull, que si hi pujam veure’m que travessa en forta pendent la muntanya. Baixa’m i continuem donant la volta a l’esperó i prenem direcció sud-est, i a dalt a l’esquerra veure’m una gran boca, és la cova que comunica amb el crull que hem vist abans, hi puja’m amb un grimpada i veim el crull des de baix. Baixam i ens situem a una coma ascendent.

Iniciem la forta ascensió per dins la coma, ja veurem la primera tanca. Es una coma bífida que només començar es divideix en dues, la més evident la de l’esquerra que puja fins als Camins Nous i després fins al Coll de l’Ofre, la segona més curta i estreta. A la dreta i baix el penyal podem veure un projecti’l de las Guerra Civil, probablement d’artilleria, utilitzats com a perforants, antiaeris, de metralla, etc.. Pel seu estat no creim que es tracti d’un UXO (Unexploded Ordnance).

Continuem l’ascensió que anirà girant Sud-est (dreta), fins a arribar a dalt, on hi ha un mirador natural on fa anys li varen instal·lar una ullera de llarga viste que a canvi d’unes pessetes podies veure de prop Sóller i el seu port. Un bon lloc per dinar.

En acabar , provar els crespells d’en Tià i es cafetet d’en Juan, prenem la marxa cap al coll de l’Ofre i la pista que puja fins al Coll dels Cards, que no hi arribem, perquè uns metres abans, en un pla acota 933, girarem esquerra per recórrer el dos grans pous de neus. Després en lleuger descens i direcció Nord, arribarem a la font de Binimorat, amb la seva pica rebosant. Molt a prop tenim la pinta, el GR, que agafem direcció a l’embassament de Cúber, pel camí de l’esquerra. Travàssem el torrent i 900 m després sortim (esquerra) de la pista i enfilam amunt per terreny complicat. fins a la cota 920 de la Serra de Cúber. Arribarem a una sitja, després a una segona sitja i desprès a la cova des Penó o des Galliner.

En arribar a la cota 920 girem Sud-oest (esquerra) i a poc a poc anem descendint fins a arribar a una reixa que tanca l’embassament militar, la rodejam per l’esquerra fins a trobar un botador, continuem Nord-oest fin arribar a la pista i a un botador, a pocs metres tenim el darrer botador i es túnel.

Tipo: Circular

Recorrido Total de la actividad: 3.5 km.
Tiempo Total recorrido: 5 h 15m. (cordada de 7 personas)
Altitud máxima: 283 m.
Altitud mínima: 73 m.
Desnivel Positivo: 166 m.
Desnivel Negativo: 166 m.

521. Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra

Tornem per terres d’Artanenques, un indret carregat d’història de la conquesta, bé ja que hi som en contarem una mica; En 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que varen rendir als musulmans de les muntanyes d’Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers armats muntaren per lo coll de sobre la muntanya per so que a aquella, exida neguna no les aparagués— i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers a peu, els quals envestiren muntanya amunt —ésta era tan pendent e tan alta que acabava en punta, y la roca eixía a fora; en mig d’aquella, havien estat fetes les coves, que cap pedra que vengues de dalt podia fer mal a les coves— varen rendir el 31 de març després d’un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa en el barranc de la Jonquera, a les deu i mitja del matí del 31 de març de 1230, el diumenge de Rams.
Després una columna de 2.000 persones, 10.000 vaques i 30.000 ovelles, d’una llegua de longitud, sa dirigien penosament cap a Ciutat.

Recordem i tornem a lo nostro, estem en el punt de partida a l’Ermita de Betlem, 316 m . Comencem a caminar SW. pel camí que du al Bec de Ferrutx 528 m., passem primer per davant el cementiri i continuem per aquest bell camí fins a arribar a les antigues i abandonades cases de Can Virell, passem pel mig d’elles i anem cap a unes marjades. A partir d’aquí baixarem al torrent de la Jonquera arribant just a la capçalera del primer salt de tants sols 10 m., ens posem els arnés i muntem la corda per davallar. Superat aquest petit salt ens queda una caminada per dins la coma fins a arribar a la capçalera ben engorjada del gran salt de 60 m

Per muntar les cordes ho farem a la placa més allunyada del passamans d’1,5 m, que té una petita dificultat en estar el passamans més baix que la sortida, Però tenim l’ajuda d’una petita roca plana o pedal que gaire i cap mitja bota. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens dels primers 40 m totalment volats que ens permet gaudir d’aquest indret tan fastuós. Després ve una successió escalonada de 20 m fins a arribar al gorg final.

Una vegada reunits tots iniciem el retorn pel vessant SO. (esquerra) amb pendents impossibles i només amb un sol punt dèbil, el Pas de sa Cabra. Per tastar aquest itinerari ho farem superant una pujada fins situar-nos ben a la falda dels penya-segat que vorejarem, tot duna podem veure una gran balma a la nostra esquerra a dalt, idò el pas penja just damunt sa balma, seguim fins a trobar, a pots metres, una depressió que ens facilitarà l’ascens. Comencem a grimpar direcció a un petit esperó que tenim al davant/esquerra. Aquí el terreny és planer i aprofitem per posar-nos els arnès i preparar la corda per fer un improvisat passamans.

El pas encara no el veiem però el tenim davant nostre uns metres mes a dalt, i cal atacar-lo directament, es tracte d’una cornisa ascendent estreta i quan dic estreta és que és estreta, aèria molt aèria, amb només dues preses per ses mans i una aritja que te frega sa cara, el que el ho fà delicat, no pots badà.

Superat el pas de sa Cabra toca menjar i descansar, mentre t’imagines per aquest pas els musulmans perseguits pels soldats catalans….

Des d’aquí continuem NE i accedim a la part alta directament per la carena, sense traça, anirem superant petites comes, i tot el temps amb el torrent a la nostra esquerra i abaix.

En arribar a la part més planera vorem un petit pinar idò l’em de deixar a la nostra dreta i seguir fins a trobar el camí de s’Ermita. I la Coma dels Captius, i d’aquí als cotxes. Donant per acabada l’excursió d’avui.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Pas de sa Cabra

789. Ses Tanques de Lofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra

Ses Tanques de l’Ofre, pels passos de s’Encletxa i de sa Cabra. Pas de ses Tanques del’Ofre o de sa Bomba. Pous de Neu de Binimorat.

521. Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra

521. Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra