Data: 26.03.2022

Castellot de na Marió o na Bruta, Torre i Cap Andritxol.

Abans de començar, vull informar, sobretot en aquest cas, que la ruta transcorre per zones laberíntiques i farcides de camins, tiranys i caminois quasi infinits, la major d’ells corresponen a rutes de bicicleta. Per tant, obviaré descriure l’infinitat de revolts pels quals passarem i només em centraré en els punts cardinals. Millor utilitzar, a part del sentit comú, un bon mapa o un gps/brùjula.

Iniciem la ruta d’avui a la rodona del bulevard (Ma-1-A) de Peguera, on podrem aparcar els cotxes a qualsevol dels aparcaments dels centres comercials que hi ha.
Amb la carretera que va a Cala Fornells a la nostra esquera, comencem a caminar N pel carrer del Llorer. Al seu final cantonada amb el carrer Bonavida i del Bosc, entrem al bosc per un tirany ample que segueix la mateixa direcció N en lleuger ascens.

Abans d’arribar a la part més alta ens desviarem NW (esquerra) perquè arribem a una zona d’obres que fan a un gran xalet. Continuem en ascens pel tirany que canvia a NE. En definitiva es tracta d’arribar a la carena que tenim a la nostra esquerra i des d’ella continuar fins a l’avancim de 271 m que ens fa d’excel·lent mirador sobre la badia de Santa Ponça i les Malgrats. En pocs minuts feim cim al Castellot de na Marió curiós promontori de 291 m, al que hi accedim per una àmplia cornisa aèria ascendent, una vegada a dalt gaudirem d’excel·lents panoràmiques al vessant N i de tota la costa. El cim forma un altiplà amb restes d’una antiga construcció, probablement feia tasques de vigilància.

Descendim del cim i tornem per damunt les passes fetes durant 290 m fins a arribar a un «calladet» que fa de petit encreuament, on prenem SW per davall de la cota 200, a estones per davall de la carena i estones per damunt. Sempre seguint la mateixa direcció per tirany ben definit. Ens anirem acostant novament a la Ma-1A de Peguera, el soroll dels cotxes ens indica que ens acostem.

En arribar a la carretera Ma-1a, km-24, veurem a l’altre costat l’inici de camins, idò es tracta d’arribar-hi i continuar W (dreta) fins al costat d’un camp de golf, girem esquerra i després una altra vegada esquerra (E) per una pista en lleuger ascens, com si tornàssim a Peguera, el camí voltege el puig Gros per l’E, per on aviat feim cim en aquest discret promontori de 145 m.

Continuem recte i descendim pel SW seguint el tirany evident. La direcció a seguir és la de la Torre Cap Andritxol. Durant el curt trajecte ens acompanyarà un tancat de reixa inservible i esbucat. Que ha quedat abandonat com si d’una deixalla es tractàs.

Aviat arribem a la torre Cap Andritxol, des d’on podrem gaudir d’unes vistes extraordinàries sobre Camp de Mar i el Cap des Llamp per ponent, i l’badia de Santa Ponça, les Malgrats i l’illa del Toro per Xaloc.

La torre data de 1580, com la majoria es tracta d’una torre de vigilància i observació. Fou restaurada als anys 2002-2004. Mallorca sofrí l’aïllament geogràfic durant segles, i els freqüents atacs pirates provocaren el despoblament de la costa. Les primeres torres començaren a construir-se en el s. XVI, tot i que la presència de guardes i sentinelles està documentada des del XIV. El matemàtic i historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616) és l’ideòleg de la xarxa de vigilància costanera. Les torres es situaven a indrets amb bona visibilitat, i permetien al temps observar les torres veïnes.

Avui constitueixen excepcionals miradors sobre la mar i el paisatge costaner i de la Serra.
A raíz de los ataques berberiscos se levantaron alrededor de unas 1400 atalayas en diferentes puntos de la Isla». (Lluis Salvador de Austria, 1983).

Després de berenar a sa Torre, continuem per la carena fins a arribar al penya-segats, contemplen el paisatge i tornem enrere uns 60 m, per desviar-nos cap a llevant en descens uns altres 60 m, fins a localitzar l’impressionant avenc/cova des Fornàs. Un «forat» de més de 20 m d’amplària i 40 de fondal. Dins una rampa de 42° que acaba amb sortida a l’exterior per una gran obertura inferior.

Després de gaudir, una vegada mes de la natura, tornem al tirany de la Torre i continuem. Abans d’arribar a la torre agafem el tirany de la dreta per deixar la torre a la nostra esquerra i en ser a la seva altitud sortim del tirany cap a llevant en descens i a vegades en fort descens fins a enllaçar amb una àmplia pista que en direcció Gregal ens arribarà fins al caló d’en Monjo. En el seu costat mer oriental visitem la coveta des Caló d’en Monjo.

Continuem cap a Xaloc (SE) per un tirany i anar canviant a Tramuntana (N), deixam a la dreta el camí a sa Punta de na Cerdana, després els que van a la massificada Cala Fornells, canviem la direcció a Mestral (NW), per a després novament a Tramuntana (N), fins a l’encreuament de Cas Garriguer, que deixam a la dreta, girem a Llevant (E) i aviat arribem a la zona urbana/turística, devora la rodona d’on hem començat al dematí i tanquem el cercle i donem per acabada la ruta.

Comuna de Bunyola: Coma Gram – Coves – Coma d’en Buscante.

Ens acostem fins a Bunyola on agafem la ctra. Ma-2020 direcció a Sta Maria, en el punt quilomètric 7,850 s’inicia el camí de sa Coma Gran. Abans d’arribar a l‘Urb., es Cocons i també passat trobarem uns quants de llocs per deixar el cotxe i quasi al final trobarem un ampli aparcament, malgrat que sigui asfalt, és un camí agradable pel qual no n’importa caminar. Passarem per camps de correu fins a arribar a ses cases de Ca Na Moragues, on el camí es bifurca, noltros continuarem Nord (recte), i més tard tornarem pel camí del Puig Gros ( dreta).

En lleugera pujada anam avencen per aquest camí de carro, passarem per davant ses cases de sa Cova, una peculiar construcció feta dins la gran balma. Continuem l’ascens i entrem dins l’alzinar de sa Comuna. Per finalment arribar a l’àrea recreativa des Cas Garriguer, centre popular de sa Comuna. Un bon lloc per menjar alguna coseta i beure aigua en unes de les taules.

Ara feim un gir de 180° i retrocedim deu metres per agafar un tirany a l’esquerra que ens duu a la pista ampla. La creuem i agafem el tirany que hi ha just davant, passarem per davant una antiga barraca de carboners reconstruïda, als dos-cents metres sortim del tirany per la dreta per ascendir al puig des Bous on a mitjan camí localitzem la primera de les coves, la Coveta de sa Sitja, de petites dimensions, 10 m de longitud per 2 m d’amplària i altres 2 m d’altitud. Després de coronar aquest cim de 676 m, descendim i tornem a agafar el tirany.

Als 150 m arribem a un encreuament, nosaltres hem de continuar recte, pero a pocs metres del camí de la dreta i localitzem la segona coveta, la de les Fulles o de las Cambreta, de petites dimensions, tan sols 5 x 3 x 1,2 m.

Retrocedim uns pocs metres fins a la pista anterior continuem fins a la pròxima bifurcació on agafem el camí de la dreta, i als 100 m aproximadament sortim per la dreta del camí direcció SW i als pocs metres localitzem la 3ª cova, la Cova de s’Aigo, una cavitat molt més gran que las interiors, a la que en el seu interior hi havia alfàbies que servien per recollir l’aigua. Avui en dia només en queda una.

Tornem enrere fins al camí, que a 100 m més envaint tornam a sortir per l’esquerra i localitzem la 4ª cova, la Cova Baixa, de dimensions inferior a la de s’Aigo.

Continuem pel mateix camí, de cada vegada més estret, fins a arribar a una corba, on localitzem, ja dins el terme municipal de Sta Maria del Camí, una barraca de carboners, i a vint metres tenim la 5ª cova, la Cova Reineta o des Ranxo des Coll, una cavitat prou interessant d’1,760 m², amb una fondària màxima de -29,30 m, que valdrà dedicar-li una jornada.

Tornem al tirany i continuem amb la mateixa direcció Sud, ara ja descendent. Aquest tirany s’endinsa dins el comellar des Torrent de sa Cova de s’Aigo. En arribar a la part baixa on creuam el dit torrent, podrem localitzar una petita balma amb tancament pels animals, que feia de corral, i al costat una balma major, la Balma dels Corrals.

Continuem fins a sortir al pla des Plantejar, on a l’esquerra tenim dos camins, el primer el deixam enrere i agafem el segon, un tirany que baixa pel coma d’en Buscante, pel mig del Puig Gros, 658 m i el Puig de na Marit de 664 m.

Passarem per un portell amb arc i barrera, després arribam a una altra barrera tancada amb un contrapès. Finalment, acaba a un replà i encreuament de camins, hem de continuar rectes fins a ses cases de Can Picarola, on lleugerament girarem anirem girant dreta, encara que pareix que no es pot passar, el tirany continua direcció a Can Berguentet, traspassarem una paret de partió per un esbaldrec i enllaçam amb el camí principal de ses cases, on continuem per l’esquerra per camí asfaltat, en descens, fins a arribar a la barrera principal que dona accés a la finca, que creuem pel portaló del costat.

Ja estem al camí de sa Coma Gran, on més avall hem deixat el cotxe.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Puig Gros

856. Castellot de na Marió i Cap Andritxol

Castellot de na Marió o na Bruta, Torre i Cap Andritxol.

839. Comuna de Bunyola. Coma Gran+Coves+Coma d’en Buscante.

Comuna de Bunyola: Coma Gram – Coves – Coma d’en Buscante.